Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1825-1836 de 2109

5 d’oct. del 2016
27'
Entrevistes de la Justa del 5/10/2016 — Ordenances fiscals 2017 a Sant Just: IBI congelat, progressivitat i bonificacions al cementiri; impuls al comerç local; pressupost social 2017; i tertúlia Barça-Celta
Resum general En aquest episodi s’aborden de manera estructurada les ordenances fiscals 2017 de Sant Just, amb èmfasi en mesures de caire social i de progressivitat, i es tanca amb una tertúlia esportiva centrada en la derrota del Barça a Vigo. IBI congelat per a famílies el 2017 després de la pujada del 1,6% l’any anterior; es justifica per previsions d’IPC i l’augment de costos de proveïdors, així com la davallada d’ingressos d’altres administracions. Tipus més alt per a grans locals comercials (del 0,60% al 0,71%) com a mesura de progressivitat fiscal: qui té més, paga més. Fraccionament de deutes tributaris fins a 60 mesos, amb trams per imports, per alleugerir la càrrega financera de les famílies i negocis. Rebaixa del 30% de la taxa de terrasses per dinamitzar el comerç local i donar oportunitats, especialment a negocis joves i PIME. Nínxols del cementiri: aclariment que són concessions (bé públic) i no propietats; bonificació del 75% en la renovació de concessions de 99 anys a partir de 2017. Romanent de tresoreria condicionat per llei: primer amortització de deute i només després inversions sostenibles; es desmenteix que el romanent hagi marcat la congelació de l’IBI. Pressupost 2017 en elaboració: reforç de polítiques socials (SAT i atenció a la gent gran) i més via urbana, amb advertiment que els ingressos d’obra nova són volàtils. Tertúlia esportiva: anàlisi del 4-3 a Balaídos, amb focus en el rendiment de Busquets i la gestió de canvis de Luis Enrique. Temes principals Ordenances fiscals 2017 (visió global) • Congelació de l’IBI per a famílies el 2017 i justificació de la pujada de 2016 pel context d’IPC i costos. • Ajust del tipus per a determinats grans locals comercials (0,71%), com a mesura progressiva per contribuir al bé comú. • Fraccionament de tributs: fins a 18, 36 i 60 mesos segons import; quota mínima de 100 € per termini. • Impuls al comerç local: -30% a la taxa de terrasses i reducció de taxes per afavorir PIME. • Cementiri: regularització de concessions de nínxols (no propietat), bonificades al 75% (aplica el 2017). Finances municipals i pressupost • El romanent és restringit per normativa: primer deute, després inversions sostenibles; part del romanent 2015-2016 va estar afectada per canvis en la comptabilització de factures. • Ingressos d’obres i llicències: es reconeix la seva volatilitat i que no poden fonamentar la planificació estructural. • Pressupost 2017: continuïtat social, reforç de SAT i serveis per envelliment, i recuperació d’inversions en via urbana; procés tècnic minuciós per ajustar partides i contractes. Tertúlia esportiva: Celta 4-3 Barça • Lectura crítica: el paper clau de Busquets en l’equilibri de l’equip i la necessitat de canvis tàctics i temporals més àgils per part de Luis Enrique. Cites clau "L’economia social o el bé comú és repartir una mica el que tenim entre tots." "No marxarà ningú per aquesta diferència [d’IBI de grans locals], a més és una despesa deduïble." "Hem bonificat el 75% [de la renovació de concessions de nínxols]." "Mai treballem per nosaltres, treballem pel poble." Detalls i context Ordenances fiscals 2017 IBI famílies (congelat 2017) Context 2016: previsió d’IPC a l’alça i costos de proveïdors (1,3–1,5%), menys transferències de Generalitat i Estat. Objectiu: blindar serveis i l’agenda social sense noves càrregues el 2017. IBI grans locals comercials (0,60% → 0,71%) Criteri: progressivitat fiscal aplicada a un tram de valors cadastrals elevats, alineada amb altres municipis. Impacte esperat: redistribució de l’esforç sense pèrdua d’atractiu empresarial. Fraccionament de deutes tributaris ≤ 1.500 €: fins a 18 mesos. 1.500–6.000 €: fins a 36 mesos. 6.000 €: fins a 60 mesos. Quota mínima per rebut: 100 €. Aplica a qualsevol impost municipal (no només IBI). Terrasses i comerç local Reducció del 30% de la taxa de terrasses per estimular l’activitat i l’atractiu urbà (especialment en mesos càlids). Suport a PIME i negocis de joves; foment de consum de proximitat. Nínxols del cementiri Naturalesa jurídica: concessions, no propietats, perquè es tracta d’un bé públic. Bonificació del 75% en la renovació de concessions de 99 anys des de 2017, per evitar càrregues excessives a famílies. Tasca d’informació a associacions veïnals per aclarir confusions històriques. Finances i pressupost 2017 Romanent de tresoreria Ús legalment condicionat: amortització de deute i inversions sostenibles; no és un fons lliure. Particularitats 2015: tancament anticipat de la comptabilitat i regularització de factures (uns 800.000 €) afecten el càlcul del romanent. Ingressos d’obra nova Són volàtils: no es poden consolidar a llarg termini; s’adverteix contra dependència d’un nou cicle de construcció. Prioritats del pressupost Polítiques socials a l’alça (especialment SAT i atenció a la gent gran) i via urbana (després d’uns anys de menor impuls). Procés de confecció minuciós: partides vinculades, contractes, possibles licitacions i ajust fi per evitar modificacions pesades a mig any. Tertúlia esportiva: Celta–Barça (4-3) Lectura del partit: concedir avantatges inicials complica el resultat; el Celta és un rival incòmode. Peça clau: Busquets com a enllaç vital entre mig i defensa; si no està al 100%, el Barça se’n ressenteix. Gestió tècnica: es demanen canvis més decidits i temporals; es va retardar el relleu malgrat evidències durant el joc.
4 d’oct. del 2016
18'
Entrevistes de la Justa del 4/10/2016 — Segell eTwinning per a l'Escola Montserrat i tertúlia sobre la crisi del PSOE i el referèndum de Colòmbia
Entrevista: Segell de Qualitat eTwinning per a l'Escola Montserrat Context i reconeixement Segell de Qualitat Nacional eTwinning 2016 pel projecte My Country, Your Country. Projecte col·laboratiu europeu amb una escola de Polònia; treball sobre temes socials i culturals i ús de la llengua anglesa. Coordinació a càrrec de Mireia Muñoz (mestra especialista d'anglès); suport de la directora Pilar Junquet. Objectius clau Fomentar el respecte intercultural i el coneixement de les festes i tradicions. Posar en pràctica l'anglès en context real. Millorar la competència digital amb eines 2.0 i una plataforma eTwinning oberta a famílies. Activitats destacades Intercanvi de cartes grupals i joc de reconeixement amb fotos i descripcions. Treball sobre Nadal, Pasqua i Sant Jordi: similituds/diferències entre Catalunya i Polònia. Qüestionaris en línia amb preguntes dels alumnes. Videoconferència per Skype com a cloenda: cançó en polonès dels alumnes de Polònia i embarbussaments en català i castellà dels d'aquí. "Els nens em demanaven: ja al pati podem anar i connectar-nos i veure si ens han contestat?" "La tecnologia és una cosa primordial, avui dia, i també l'ús de l'anglès." Impacte i continuïtat Alumnat i centre molt motivats; carta de felicitació de Meritxell Ruiz (Consellera d'Ensenyament). Reconeixement també a l'escola de Polònia; pendent del segell de qualitat a nivell europeu. Històric del programa: França (1r any), Suècia (2n), Polònia (3r). Any actual: projecte “Let's Visit Europe” amb una escola d'Alemanya (guies de 3 dies per països i ciutats). Tertúlia d'actualitat Temes tractats Crisi al PSOE: caiguda de lideratge, pressió dels "barons" i creació d'una gestora; debat sobre l'estratègia d'abstenció per facilitar la investidura. "Una abstenció és un sí." Referèndum de pau a Colòmbia: sorpresa pel triomf del 'No' als acords amb les FARC; discussió sobre la conveniència de sotmetre aquests acords a votació popular. Opinions clau Per alguns tertulians, la situació al PSOE és esperpèntica i guiada per càlculs de poder i "portes giratòries". El resultat a Colòmbia es percep com un tret per la culata després d'anys de negociacions, amb efectes incerts sobre la pau.
3 d’oct. del 2016
25'
Entrevistes de la Justa del 3/10/2016 — Ordenances i pressupost a Sant Just, transparència i mobilitat; i repàs a l’actualitat política (PSC, PDeCAT i qüestió de confiança)
Resum general Entrevista amb la portaveu del Partit Demòcrata a Sant Just, on es repassa el ple municipal de setembre i diversos temes locals. Es destaquen l’aprovació provisional de les ordenances fiscals, l’avançament del calendari, la congelació de l’IBI per a famílies i l’augment per a algunes empreses, el debat sobre el futur pressupost municipal, qüestions d’organització i transparència, iniciatives de proximitat amb la ciutadania i mesures de mobilitat. La conversa s’obre al tram final a l’actualitat política catalana (crisi al PSC, refundació del PDeCAT, i la qüestió de confiança al Parlament). Temes principals Ordenances fiscals i IBI • Abstenció del PDeCAT: suport parcial perquè es congela l’IBI a les famílies, una demanda reiterada durant anys. • Crítica a la pujada d’IBI a algunes grans empreses: s’alerta, encara que de manera simbòlica, del risc de deslocalització. • Calendari avançat: sorpresa perquè les ordenances s’han dut al setembre (no a l’octubre com és habitual). Es qüestiona la justificació legal i s’insinua que el motiu real és l’absència de l’alcalde a l’octubre. • Manca de visió global: separar en el temps ordenances i pressupost dificulta avaluar l’impacte fiscal en els comptes. • Context financer: amb un romanent elevat, no tocava pujar impostos. Pressupost 2017: condicions per al suport • Reforçar serveis socials i ampliar ajudes on calgui. • Impuls a un parc d’habitatge de lloguer social per a joves i famílies en situació de separació/monoparentalitat. • Millores a la via pública: neteja, voreres i funcionalitat dels carrers. • Equipaments esportius: solucionar la saturació (especialment a la Bonaigua) i donar cobertura a l’alta cultura esportiva local. • Metodologia: més diàleg previ amb l’oposició; es critica que el pressupost s’acostumi a comunicar tancat i sense reunions prèvies. Acords del ple • Adhesió per unanimitat al Pacte d’Alcaldes per l’Energia i el Clima. • Rebuig d’una moció de Ciutadans sobre l’informe del procés constituent; el PSC s’absté (posició variable segons municipi). Organització i transparència municipals • Es qüestiona la urgència amb què es van modificar el cartipàs i el ROM: un any després es defineixen els llocs i les places ja s’han cobert provisionalment. • Portal de transparència: falta d’actualització dels llocs de treball directius (malgrat el compromís d’estar al dia des de gener de 2016). El govern es compromet a corregir-ho. Proximitat i mobilitat • Regidors de proximitat: el PDeCAT vol que també hi participin els regidors de l’oposició, que són igualment “Ajuntament”. • Tres dies sense cotxes (barri Centre): idea valorada positivament però amb mala difusió i queixes d’alguns comerciants per la durada. Es demana consens amb veïnat i comerç i avaluació (enquesta a peu de carrer) abans de plantejar una peatonalització estable. Política general catalana • Crisi al PSC: es veu com un símptoma de dues ànimes i la necessitat de replantejament en partits amb llarga trajectòria. • Refundació del PDeCAT (ex-CDC): adaptació als canvis tecnològics i socials i aposta clara per la independència (abans no explícita a CDC). Els valors es mantenen; canvia l’actitud i l’encaix de Catalunya. • Processos interns: votacions telemàtiques, pluralitat de candidatures i participació fàcil. • Eleccions al desembre? Cansament general; si s’han de fer, s’afrontaran. Qüestió de confiança i full de ruta • La CUP dona la confiança: es recupera l’estabilitat i el procés continua. Es reclama cessions mútues i mantenir el full de ruta sobiranista. Cites destacades "És un tema simbòlic." "Els veïns i les veïnes de Sant Just són les que paguen els impostos de Sant Just." "Esperem que la CUP... ha de fer cessions també, igual que tots les estem fent." Conclusió Un balanç crític però constructiu del ple: celebració de la congelació de l’IBI a famílies i del consens climàtic, reclam de transparència i diàleg en el pressupost, i demanda de consens social en mobilitat. En clau nacional, es destaca la continuïtat del procés i la necessitat d’adaptació dels partits al nou context social i tecnològic.
30 de set. del 2016
28'
Entrevistes de la Justa del 30/9/2016 — Sant Just 2017: ordenances fiscals amb IBI congelat, incentius al comerç i “Regidor de Proximitat”; Pacte pel Clima, moció rebutjada i lectura de la política catalana i espanyola
Resum general Ple municipal de setembre a Sant Just amb focus en les ordenances fiscals 2017: congelació de l’IBI residencial, incentius al teixit comercial i PIME, i noves facilitats de pagament. Es tracten també una bonificació del 75% per a la renovació de nínxols al cementiri de Sant Antí, la planificació pressupostària amb ingressos extraordinaris, l’adhesió per unanimitat al Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, el rebuig d’una moció de Ciutadans sobre el procés constituent i la posada en marxa del projecte “Regidor de Proximitat”. En el tram final, es comenten les claus de la qüestió de confiança al Parlament de Catalunya i la crisi interna del PSOE a l’Estat. Ordenances fiscals 2017 IBI i canvis clau • IBI residencial congelat el 2017: sense increment per a habitatges familiars. • IBI no residencial: augment selectiu del 0,05% per al 10% d’immobles amb major valor cadastral (grans empreses i entitats bancàries), amb l’objectiu de compensar congels i rebaixes. • Context: Sant Just té un IBI comparativament baix i una valoració cadastral per sota del “preu de mercat”, fet que condiciona l’espai fiscal. Bonificacions i reduccions per reactivar el comerç • -30% en la taxa d’ocupació de via pública per a terrasses i veladors. • Reducció de la taxa de tala d’arbrat: de 68 € a ~30 € (suport a PIME del sector). • Bonificacions en l’ICIO per a determinades obres, i manteniment de l’impost de tracció mecànica en trams alts, però encara per sota de municipis veïns. Facilitat de pagament i àmbit funerari • Fraccionament de deutes tributaris: més flexibilitat i avantatges per a qui ho necessiti. • Cementiri de Sant Antí: fins al 75% de bonificació en la renovació de nínxols per a títols antics (de 99 anys o “perpetuïtat) que passen a règim de concessió. Mesura acordada amb l’AVV per gestionar un canvi generalitzat de model. Pressupost i finances municipals Més inversions amb ingressos extraordinaris • El 2017 es preveu un pressupost més gran: ingressos no previstos (p. ex. llicències d’obres a Mas Lluí) han generat romanent. • Marc legal: primer reduir deute i després finançar Inversions Financerament Sostenibles (IFS), prioritzant manteniment de carrers i obres que no disparin despesa recurrent. Calendari de treball • Els equips tècnics ja han entrat una primera proposta a l’aplicatiu; l’equip polític en fa ara la valoració i ajustos en les properes setmanes. Acords i posicionaments al ple Votació d’ordenances • Aprovades amb abstenció de tots els grups de l’oposició (interpretada com a vot de confiança). Els pressupostos, tot i relacionats, no necessàriament seguiran la mateixa pauta de vot. Pacte pel Clima i l’Energia • Adherit per unanimitat al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima. • Valor afegit: treballar en xarxa, compartir i avaluar bones pràctiques amb altres municipis, i garantir continuïtat de polítiques climàtiques independentment de canvis de govern. Moció sobre el procés constituent • Rebutjada la moció de Ciutadans relativa a l’informe de la Comissió d’Estudis del procés constituent (vots en contra: PDeCAT, Movem, ERC; a favor: PP i Cs; abstenció del PSC). Projecte “Regidor de Proximitat” Objectiu i funcionament • Sistemitzar l’atenció pròxima a la ciutadania: dies, hores i espais fora d’horari d’oficina per recollir queixes, suggeriments i idees. • Calendari: - Primer dissabte de mes, Casal de Joves. - Segon dimarts de mes, Centre Cívic Maragall i escoles. - Tercer dijous de mes, Espai Mas Lluí. • Possibles sessions itinerants a places i barris sense espai fix. Política catalana i espanyola (opinió del convidat) Catalunya • Qüestió de confiança superada i compromís de referèndum: prioritat que sigui acordat; si no és possible, celebrar-lo igualment per desbloquejar l’empat polític. • Debat parlamentari destacat per la profunditat d’idees: esment a Carles Puigdemont i Miquel Iceta com a oradors destacats; crida a escoltar també Catalunya Sí que es Pot. Estat espanyol • Crisi interna del PSOE i incertesa sobre la formació de govern o terceres eleccions. • Preocupació per la desunió i els calendaris (comitè federal, primàries), amb efectes electorals potencialment negatius; empatia amb companys del PSC a nivell local. Cites destacades "L’IBI residencial... es congela de cara al 2017." "No crec que per un 0,05% que se’ls apugi l’IBI marxin de Sant Just." "Aquestes xarxes permeten treballar en xarxa, compartir i avaluar bones pràctiques." "Som aquí per fer la vida més senzilla a la ciutadania."
29 de set. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 29/9/2016 — Carts de Coixinets: 40è aniversari amb baixada nocturna, nova figura de soci i ajustos de categories
Resum de l’entrevista Context i dates clau 40è aniversari dels Carts de Coixinets. La cursa se celebrarà els 12 i 13 de novembre. Any de transició organitzativa amb relleu progressiu i més implicació dels participants. "Nosaltres estem segurs que els cars tindran continuïtat, l’han de tenir." Novetat 1: figura del soci Tots els corredors passen a ser socis automàticament del club. Els antics socis (que ja no corren) poden continuar actius. Objectiu: més implicació, informació i participació en les decisions de l’entitat. "L’any passat estàvem en perill de mort... A partir d’ara volem que els socis estiguin més implicats." Novetat 2: baixada nocturna + sopar Dissabte a la nit, després de l’últim crono. Oberta a corredors d’edicions passades i públic inscrit. Inclou sopar i petit col·loqui davant de l’Ajuntament. Preus: Corredors d’enguany: gratuït (baixada i sopar). No corredors: 10 € (baixada + sopar) o 4 € (només sopar). Experiència visual i sonora: efectes de llum als cars i purnes dels coixinets a la foscor. "És espectacular perquè hi ha el fosc, surten les purnes dels coixinets... i queda molt divertit i molt guai." Reglament i categories Nou criteri a Veterans: només per a majors de 40 anys (per evitar que participants de 30–40 s’hi inscriguin per fugir de categories més competitives com Màsters Sènior). Es manté la categoria mixta, consolidada en els darrers anys. Inscripcions En línia (web): a partir del 20 d’octubre a carsdepuginets.org. Presencials: 27 d’octubre, al vespre (19–20 h aprox.), al Casal de Joves. També s’hi farà la recollida dels cars de lloguer. Participació esperada Objectiu: ~120 cars (com els últims anys). Si se supera, millor. Organització i crida a voluntariat S’hi han incorporat 5–6 persones noves gràcies a la crida de l’any passat. Quatre departaments clau: Control tècnic: dades, temps, organització interna. Comunicació: informacions a corredors i públic. Seguretat: circuit, carrers adjacents, controls. Publicitat/patrocinis: sponsors i promocions. Es fa una crida oberta a més voluntariat: qualsevol habilitat pot encaixar. "La necessitem i l’acceptem... Estic segur que trobarem el lloc i l’activitat on ens pugui ajudar." Finançament i patrocinis Situació en remuntada, però difícil: costa trobar aportacions en l’actual context. "Aquests temps no són de vaques grasses... costa." Comunitat i continuïtat Missatge a la comunitat de Sant Just: cal implicació durant tot l’any per garantir la continuïtat i qualitat de la cursa. "No ens adormim... L’hem de cuidar, hem d’implicar-nos i l’hem de fer gran entre tots." Xarxes i hashtag Hashtag oficial: #cars40. Es convida a fer bullir l’olla a xarxes des d’ara.
27 de set. del 2016
18'
Entrevistes de la Justa del 27/9/2016 — Actualitat de l’AV de Sant Just a Ràdio Desvern: cementiri, taps de plàstic, caminada solidària i tertúlia política
Resum general de l’episodi Punts clau Concessions del cementiri municipal: controvèrsia sobre els títols antics en perpetuïtat i la jurisprudència dels 99 anys. Recollida de taps de plàstic: el projecte perilla per una reducció de la subvenció destinada al transport fins a la Fundació Segur. Caminada solidària: nova edició “Corre, camina, manifesta’t” dedicada als refugiats, amb lectura de manifest i acompanyament musical de Bandarandà. Tertúlia política: anàlisi del moment estatal després de les eleccions basques i gallegues, el paper del PSOE i la pressió per a una abstenció davant el PP. Context i idees destacades L’Associació de Veïns de Sant Just (AV) reclama respectar els títols antics del cementiri adquirits com a perpetus, mentre l’Ajuntament busca una solució compatible amb la jurisprudència actual. “La jurisprudència majoritària diu que les administracions no poden fer concessions més enllà de 99 anys.” El projecte de recollida de taps acumula ja 8.000 kg i té un impacte ambiental i social, però el cost del transport (aprox. 500 €) depèn d’una subvenció que s’ha reduït en 700 €, posant en risc la continuïtat. “És una iniciativa nostra per conscienciar sobre el reciclatge… i el que no pot ser és que la subvenció es retalli a mig any.” La caminada solidària de tardor se centra enguany en els refugiats, amb crida a la solidaritat i la denúncia de la inacció institucional. “Ens hauria de fer vergonya col·lectiva el que passa amb els refugiats.” A la tertúlia, es debat l’atzucac polític, la manca de pactes i l’escenari d’eventuals noves eleccions, amb paral·lelismes amb el laborisme britànic i el lideratge reforçat malgrat l’oposició interna. “Portem molt de temps amb un ‘això pot passar’ que mai no acaba de passar.” Accions i crides Si tens un títol antic de nínxol i t’afecta el canvi de criteri, contacta l’AV a: carrer Major, 17 (Sant Just). Participa en la recollida de taps i pressiona per revertir la retallada de la subvenció municipal. Suma’t a la caminada solidària de tardor: “Corre, camina, manifesta’t” pels refugiats (diumenge anterior a “Sant Just al carrer”). Frases a retenir “Concessió a perpetuïtat” vs. “límit de 99 anys”: el dret adquirit topa amb la jurisprudència. “El projecte de taps ens costa diners als socis”: cal sosteniment públic d’una iniciativa amb impacte social. “Corre, camina, manifesta’t”: cultura de participació i denúncia pacífica. “Portem un any d’‘ara sí’ que no arriba”: fatiga política i incertesa institucional.
26 de set. del 2016
12'
Entrevistes de la Justa del 26/9/2016 — Sant Just valora els tres dies sense cotxes al Centre: primeres mesures permanents i full de ruta del nou Pla de Mobilitat
Resum de la conversa Context i objectius Iniciativa de tres dies de "dia sense cotxes" al barri Centre de Sant Just per provocar reflexió i debat ciutadà. Es van fer enquestes a peu de carrer (matí i tarda) a veïns, visitants i comerciants per captar percepcions. Resultats pendents, però s’utilitzaran per orientar decisions. "Tothom està d'acord en què s'ha de fer quelcom." Valoració inicial Sensacions positives: bona afluència, activitats realitzades tot i la previsió de pluja. Divendres: conte i xocolatada (Granja Carbonell) es van poder fer abans de les pluges. Dissabte: mercat amb molt moviment al matí. Mesures immediates adoptades (ja en vigor) Prohibició d’estacionar motos entre jardineres a la zona Centre per alliberar espai per als vianants. Places alternatives per a motos: 20 places al carrer Mercat (senyalitzades amb senyals; pendent de marcatge a terra per millorar l’ús). Manteniment de bancs i cadires afegits en zones on no afecten càrregues/descàrregues ni guals. "L’espai és molt més amable quan les motos es poden aparcar d’una altra manera." Gestió del canvi Fase d’adaptació: caldrà millor senyalització i avisos als motoristes que aparquen a voreres o llocs no permesos. Es demana paciència i perseverança per fer complir les noves normes. Mirant més enllà: pacificació i seguretat Voluntat d’anar més enllà: estudiar talls de trànsit per oferir un espai realment lliure de vehicles i 100% segur, especialment per a infants i famílies. "Quan l’espai és lliure de vehicles és segur 100% per tothom." Governança i consens Es compartiran conclusions amb veïns, comerciants i oposició per construir consens. "Necessitem remar tots junts pel millor pel poble." BaixCicletada i cloenda de la Setmana de la Mobilitat Participació de Sant Just a la BaixCicletada (13a edició): jornada lúdica i segura, participació estable, bon temps i sorteig de premis. Properes passes clau Anàlisi de les enquestes i retorn públic de conclusions. Reunió amb Diputació per licitar el segon Pla Municipal de Mobilitat Urbana (PMU): Horitzó de 6 anys (més enllà del mandat). Voluntat de gran participació ciutadana i ampli consens. Punts destacats Canvis permanents ja visibles: motos fora de passadissos de vianants; més bancs i cadires. Noves places per a motos: 20 al c. Mercat; cal millor senyalització i informació. Compromís de consens polític i social abans de decisions estructurals. PMU 2 com a gran repte estratègic a mig termini.
23 de set. del 2016
24'
Entrevistes de la Justa del 23/9/2016 — Impostos congelats, pressupost a l’alça i "voreres": Sant Just reforça polítiques socials, escoles i mobilitat en un context d’incertesa estatal
Resum general Conversa amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, a l’inici de curs polític. L’alcalde anuncia impostos i taxes congelats, un pressupost municipal superior i una doble prioritat: atenció social a famílies vulnerables i inversió intensa a la via pública, especialment en voreres. "No hi haurà augment de cap rebut... pagarem el mateix que l’any passat." També destaca inversions en equipaments educatius i el compromís municipal de cobrir beques menjador que la Generalitat no arribi a finançar. En esport, es confirma el nou camp de gespa per al club de futbol, amb finançament ja aprovat. A nivell estatal, l’alcalde remarca que la manca de govern a Espanya afecta el finançament local i defensa un govern progressista liderat per Pedro Sánchez, reclamant cultura de pacte. Principals mesures locals Pressupost i fiscalitat • Impostos i taxes congelats: sense increments per a la ciutadania. • Pressupost a l’alça gràcies a més activitat econòmica, plusvàlues i aportacions d’Estat/AMB/Diputació (amb manca d’aportació de la Generalitat). • Priorització social: suport a famílies vulnerables davant la crisi, amb l’atur a la baixa però amb necessitats socials persistents. Espai públic i mobilitat • Injecció forta a la via pública: actuacions massives en voreres (“voreres, voreres i voreres”). • Setmana de la Mobilitat: proves de restricció de trànsit al barri centre, ajust d’hàbits (proveïdors abans de les 10h, reordenació de càrrega i descàrrega, motos), avaluació amb enquestes i presència de govern per escolta activa. • Objectiu: peatonalització progressiva i pactada, sense “pim-pam”, inspirant-se en bones pràctiques com la Plaça de la Vila de Sant Feliu. Educació i esport • Manteniment d’escoles públiques (Canigó, Montseny, Montserrat, Escola Bressol) assumit pel municipi davant la inacció de la Generalitat. • Beques menjador: compromís que “no hi haurà cap nen sense beca”; el consistori complementarà allò que la Generalitat no cobreixi. • Camp de futbol: renovació de la gespa amb finançament aprovat; obra prevista a l’estiu per no afectar la temporada. Context polític estatal i impacte local • Absència de govern a Espanya: incertesa sobre liquidacions i transferències (entorn de 3 M€), amb possible impacte en el pressupost local i en la cadena administració central–autonòmica–local. • Cultura de pacte: crítica a la manca de pactes a Espanya i defensa d’acords pragmàtics (ex. PNB) i d’un govern progressista (PSOE + suports), prioritzant canvis socioeconòmics i infraestructures per sobre de línies vermelles. "M’agradaria veure el president Pedro Sánchez al capdavant… deixant les línies vermelles i canviant el govern actual." • Sobre Catalunya: demana aprofitar la debilitat negociadora de Madrid per arrencar millores concretes (rodalies, infraestructures, finançament) abans de bloquejar per l’agenda del referèndum. Participació i agenda • Avaluació participada de la mobilitat al centre: enquestes, guàrdies de regidors i converses als barris per incorporar mirades diverses. • Cursa solidària de Sant Just per Sant Joan de Déu: l’alcalde hi participa; inscripcions tancades, però es destaca el caràcter solidari de la iniciativa.
22 de set. del 2016
14'
Entrevistes de la Justa del 22/9/2016 — Tall del carrer Bonavista pel Dia Sense Cotxes a Sant Just: objectius, mesures i debat amb el regidor Jordi Porta
Context Posicions inicials L’Andrea és favorable al Dia Sense Cotxes, però dubta que tallar el trànsit al centre de Sant Just tingui gaire sentit. El regidor de Mobilitat, Jordi Porta, defensa el tall del carrer Bonavista perquè respon a una necessitat veïnal i comercial del nucli. Per què es talla el carrer Bonavista? Espai actualment intransitable: excés de motos aparcades i camions maniobrant que generen inseguretat i incomoditat per a vianants i clients. Objectiu: crear un entorn agradable, segur i vital que faciliti el passeig, la compra i la convivència. Revitalització comercial: es vol dinamitzar l’eix comercial perquè el carrer torni a ser un espai de trobada. "No volem vianants, volem veïns, volem ciutadans. Volem que el carrer torni a ser un espai de trobada." Mesures concretes implantades Reordenació de motos: 40 places al c. Mercat (mesura definitiva per resoldre un problema crònic). Mobiliari i verd: 12 bancs nous, reubicació de jardineres i creació de mini-illes i placetes per seure i estar. Terrasses: possibilitat de noves terrasses on abans l’espai l’ocupava el cotxe. Càrrega i descàrrega: noves zones perimetrals; es promou el canvi d’hàbits (carretilles, descàrrega sense bloquejar el carrer). Aparcament: tiquets de 2 hores gratuïtes al pàrquing del Mil·lenari per a clients dels comerços locals. Comerç i canvis d’hàbits Hi ha reticències inicials d’alguns comerciants (por a perdre accessibilitat amb cotxe). L’Ajuntament destaca que al tram tallat no hi havia places d’aparcament (només càrrega i descàrrega), i ofereix alternatives reals. Casos pràctics mostren que amb petits canvis logístics (carretilles, zones properes) la distribució funciona millor i molesta menys. "El més fàcil és no fer res... La nostra responsabilitat és fer." Calendari i avaluació de la prova Tres dies de prova: avui i demà fins al vespre; dissabte al matí. Objectiu de prova: mesurar l’ús, el confort i l’impacte comercial en dia clau (dissabte de mercat). Després: espai de reflexió i valoració amb veïns, comerciants i visitants. Si funciona, es podria consolidar. "El carrer és nostre i l’hem de reivindicar." Context metropolità i transport públic Sant Just té un índex de motorització alt i és el municipi que menys fa servir el transport públic al Baix Llobregat. Causes: manca de tren/metro; tramvia amb recorreguts poc directes; busos atrapats en congestió en hora punta. Propostes clau: Tramvia per l’Aurea Miró i Carretera Reial (prioritari). Carrils bus: a la B-23 (transferència al Govern pendent), a l’avinguda d’Esplugues (tram Escola Tau–Parc Cervantes) i replanteig de l’eix Col-Element–Placaufec per reduir colls d’ampolla. Connexions i freqüències Nova línia bus reforçada: Parador–Mas Lluí cada 20 min i extensió fins a l’estació de Renfe Sant Feliu (acord amb Sant Feliu; pendent de finançament de l’AMB; cost > 1 M€). Jusmetro: increment de freqüència en hora punta de 15 a 10 minuts (implantació progressiva segons contracte de servei). Valoració sobre Barcelona (Dia Sense Cotxes) El rebombori és considerat “absurd”: s’han tallat carrers veïnals i secundaris (excepte Via Laietana i Gran de Gràcia) i no hi ha caos real. Paral·lelisme amb Sant Just: el tall de Bonavista–Raval no ha de generar col·lapse, sinó només canvis d’hàbits per a qui feia doble fila. Frases clau "És absurd, absolutament absurd" (sobre el rebombori a Barcelona). "No volem vianants, volem veïns." "El carrer és nostre."
21 de set. del 2016
23'
Entrevistes de la Justa del 21/9/2016 — La mecànica de l’aigua: dolor, pèrdua i amistat; ficció vs autobiografia, tria de llengua i ecosistema editorial
Resum general Entrevista a Silvana sobre la seva novel·la «La mecànica de l’aigua». Parlen de la recepció inicial, dels temes nuclears —la pèrdua, la mort i la reconstrucció—, de la frontera entre ficció i autobiografia, de la trie de llengua (català) com a lengua literària, i de l’ecosistema editorial català entre grans grups i petites editorials. Tanquen amb els detalls de la presentació a l’Ateneu i una bateria de falques de Ràdio Desvern. Temes principals • No és una novel·la d’immigració ni autobiogràfica: parteix d’un fet viscut (arribada a Barcelona post-corralito) però és ficció treballada durant 5 anys amb personatges inventats (la Vera i l’Eliseu). • Eix emocional: la devastació de perdre un món i l’impacte de la mort; però també amistat, tendresa i vitalitat. • Final: “dramàticament pessimista”, aturant-se just abans de la possible superació del dol. • Ficció vs autobiografia: la literatura beu del que som; l’objectiu és ficcionar el dolor més que retratar biografies. • Llengua: l’obra “li surt” en català; és la seva llengua literària i un filtre útil per reescriure i trobar la paraula exacta. • Sector editorial: de les fusions (Planeta–Grup 62) a l’auge de petites editorials i llibreries; crisi com a motor de reinvenció cultural. • Promoció vs lectura: la dificultat de parlar d’un llibre ja acabat; es reivindica la lectura sense intermediaris, amb referència a Marta Rojals. Personatges i arcs • Vera: protagonista; arriba a Barcelona després del post-corralito. Tot i “estar una mica perduda”, desprèn força i esperança. • Eliseu: editor; inspirat parcialment en Isidore Cònsul, però no és una biografia. Importa el dol per la pèrdua, no la persona en si. • Relació Vera–Eliseu: amistat preciosa i plena de tendresa, punt de llum dins de la devastació. Llengua i procés creatiu • Tria de llengua: aquesta història “va néixer en català” perquè és com la viu i llegeix l’autora. • Procés: escriptura “dels budells” però amb molta reescriptura, diccionari i cerca de la paraula exacta (el català actua com a filtre). Ecosistema editorial • De la concentració editorial a un buit aprofitat per editors valents: noves traduccions, veus joves i recuperacions. • La crisi (tant a l’Argentina com aquí) impulsa nous projectes i moviment cultural. Presentació del llibre • Acte a l’Ateneu (Sala 59) a dos quarts de nou del vespre: amb Clara Segura (lectura de fragments), Roger Cònsul i Joan Josep Isern (presentació). Possible tast de vins i “sorpreses”. • Viscut amb emoció: “serà com una boda” amb la comunitat. Frases destacades “La gent no es trobarà la Silvana; es trobarà la Vera.” “El final és dramàticament pessimista.” “El que has intentat escriure és el dol de la pèrdua, no la biografia.” “El català és la meva llengua literària.”
20 de set. del 2016
7'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2016 — Hora punta a la cursa de transports de Sant Just: 42' en cotxe, 49' en autobús fins a Zona Universitària
Resum Conversa sobre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i la tradicional cursa de transports que compara temps i costos entre diferents modes per arribar des de Sant Just a la Zona Universitària de Barcelona en hora punta. Dades clau de la cursa Cotxe privat: 42 minuts en total (≈30 min de trajecte + 10-12 min per aparcar). Autobús (JustMetrobús): 49 minuts per un trajecte directe. La participant amb cotxe va arribar abans, però amb temps elevat i costos afegits (benzina, aparcament) que descompensen el resultat. Context i logística Prova feta a les 8:30 per captar l’efecte d’hora punta (entrades a escoles i flux laboral). Zones col·lapsades: Pla del Caufec, entrada per la B-23, accés a la Diagonal. Enguany es va escollir la Zona Universitària coincidint amb la inauguració de la Línia 9 cap a l’aeroport. Altres municipis també hi van participar amb moto, cotxe, autobús, metro, tram, Renfe i bicicleta (tot i que la bici no es va fer des de Sant Just aquest any). L’any passat, cap a Gràcia, va guanyar la bicicleta. Costos i externalitats del cotxe Costos directes: benzina i aparcament (sovint de pagament; alguns participants van haver d’usar el pàrquing d’un hotel proper). Infraestructura insuficient: "no hi ha cap pàrquing dissuasori al costat del tram ni del metro". Impactes: més contaminació, estrès i temps perdut en congestió. Conclusions i demandes A hora punta, tots els modes pateixen, però el cotxe privat només és competitiu en temps a costa d’un cost econòmic i ambiental superior. El transport públic necessita millores de freqüència, connexions i prioritat viària (carrils bus), així com aparcaments dissuasoris i millor intermodalitat. Cal un debat a fons i actuacions a l’Àrea Metropolitana per fer viable l’accés a Barcelona sense dependència del cotxe. Cites destacades "He trigat 42 minuts amb cotxe aparcat fins al punt de trobada." "Estava tot molt col·lapsat avui." "Crec que és bastant habitual." "Allà no hi ha cap pàrquing dissuasori al costat del que és el tram ni el metro."
20 de set. del 2016
16'
Entrevistes de la Justa del 20/9/2016 — A Good American: el preu de la nostra seguretat — Vigilància massiva, privacitat i eficàcia antiterrorista
Resum del contingut En aquesta conversa amb Laia Òbia (Paral·lel 40) es presenta el documental del mes, A Good American de Friedrich Moser, amb el subtítol «el preu de la nostra seguretat». El film narra la història de Bill Binney i un sistema d’anàlisi que hauria pogut prevenir l’11-S, i obre un debat ampli sobre la vigilància massiva, la privacitat i l’eficàcia real en la lluita antiterrorista, especialment arran dels atemptats recents a Europa. Temes clau Vigilància massiva vs. drets fonamentals: es qüestiona si l’acumulació massiva de dades per part de governs (NSA, Regne Unit i també Espanya) és compatible amb la privacitat i la llibertat. Ineficàcia per excés de dades: la sobrecàrrega d’informació converteix tothom en potencial sospitós i entorpeix la capacitat d’anàlisi i resposta a temps. Alternatives més selectives: el documental defensa sistemes que recullen només les dades necessàries, més eficaços i menys invasius. Més enllà dels EUA: tot i l’origen americà (cas 11-S, NSA), el debat és global i afecta Europa, amb pràctiques il·legals de vigilància a una quarantena de països (segons Amnistia Internacional), entre ells Espanya. Context post-Snowden: A Good American posa l’accent no tant en la denúncia (com Edward Snowden, 2013) sinó en les solucions viables que preserven drets i milloren resultats. Dimensió política i institucional: el director impulsa projeccions al Parlament Europeu per visibilitzar la infracció de drets humans, especialment davant la nova llei britànica de vigilància. Reconeixement i trajectòria: presència a DocsBarcelona, festivals europeus i nord-americans; opta als Òscars amb una rellevància creixent. Cites rellevants "Quina és la seva eficàcia, sobretot?" "No convertir-nos a tots en potencials sospitosos d’atemptats." "Una cosa és la seguretat i l’altra cosa és la violació de la privacitat. I hem de trobar un equilibri perquè no s’hi val tot a qualsevol preu." Detalls de la projecció a Sant Just Quan: divendres, a les 20:00 On: Sala Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just) Idioma: versió original en anglès, subtitulada en català Preu: 5 € (general) | 3 € (socis de l’Ateneu) Cicle: reinici de temporada del Documental del Mes al setembre Persones i institucions esmentades Friedrich Moser (director, també periodista) Bill Binney (protagonista, ex-analista de la NSA) Edward Snowden (filtracions sobre vigilància massiva) Paral·lel 40 (productora; cicle Documental del Mes) Parlament Europeu, Amnistia Internacional, NSA, Govern britànic Conclusió El documental convida a una reflexió urgent: com protegir-nos del terrorisme sense sacrificar privacitat i llibertats. Defensa alternatives tècniques més precises i proporcionades que superen tant la ineficàcia de l’acumulació massiva de dades com la seva intrusió sobre la ciutadania.