Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1933-1944 de 2109

27 d’abr. del 2016
3'
Entrevistes de la Justa del 27/4/2016 — Taller de Dixieland a les escoles de Sant Just amb The Dixieland Teachers
Resum de la conversa Context i objectiu Connexió en directe amb les escoles de Sant Just per parlar de les audicions del Taller de Músics. Entrevista amb Marc, membre de la formació, sobre la primera edició del taller i la seva recepció. Contingut del taller Enfocament molt didàctic per introduir l’estil Dixieland i el seu marc dins del jazz de New Orleans. Presentació de la formació instrumental: Trompeta, trombó, clarinet, saxo, bateria, banjo i contrabaix. Explicació de com es distribueixen les veus a la música de Dixieland i introducció al ritme. Públic i logística Primera sessió amb alumnes de 5è de primària (tres escoles de Sant Just). Segona sessió prevista per a alumnes de 6è de primària. Les activitats s’estenen durant tot el matí amb classes consecutives. El grup: The Dixieland Teachers Nom de la formació: The Dixieland Teachers. Han tocat a Sant Just (concert a l’estiu) i es mouen pel Baix Llobregat i rodalies. Plans de futur Objectiu d’entrar a gravar el primer disc aquest juliol. Busquen finançament per tirar endavant el projecte. Cites destacades "La nostra formació es diu The Dixiland Teachers." "La idea ha estat fer-ho tot molt didàctic." "Volem ser com els predicadors del Dixieland... és només el nom." "És el primer cop que ho fem, i els està agradant molt." Idees clau Primera edició del taller amb molt bona acollida entre l’alumnat. Enfocament pedagògic per entendre l’estil Dixieland i la seva estructura musical. Continuïtat del projecte amb noves sessions i perspectiva de gravar disc pròximament.
26 d’abr. del 2016
Entrevistes de la Justa del 26/4/2016
25è anivesrsari de l'agermanament
25 d’abr. del 2016
11'
Entrevistes de la Justa del 25/4/2016 — Primer Sant Jordi com a llibreters a Sant Just: vivències, vendes i aprenentatges
Resum Context i to de la diada Primer Sant Jordi d’Arnau Cònsol (i la Silvana) com a llibreters a Sant Just. Jornada extraordinària i desbordant, en el millor sentit: molta feina, molta gent i moltes anècdotes. "Se'n va de tot" "Si us plau, encara puc entrar?" Vivències i operativa del dia Matí intens a les parades dels jardins de Can Genestà; a la tarda, tot i la pluja, la botiga va continuar plena fins gairebé les 20 h. Expectatives superades: cues, entrada contínua de públic i ritme alt d’atenció. Logística amb reptes: inventari de la parada fet amb llistes manuals, quadrar caixa posterior i voluntat de millorar el flux i l’agilitat l’any vinent. Agraïment explícit a les ajudes espontànies de clients i amistats. Públic i perfils de compra Gran diversitat de lectors: des de qui compra tot l’any i aquell dia n’enduu 20, fins a qui no llegeix habitualment i entra amb un "vull un llibre" sense més pistes. Importància de l’envoltori i del regal en un dia festiu com Sant Jordi (comparació amb el dilema de triar la "mona"). Vendes i títols destacats Dinàmica pròpia respecte els rànquings de grans ciutats: la llibreria va vendre força fora del llistat mediàtic habitual. Títols amb bona sortida: Manual de Dones de Fer Feines, de Lucia Berlin (L’Altra Editorial): recomanat amb entusiasme, va funcionar molt. Germà de gel, d’Alicia Kopf: opció més prima i molt assequible per a molts lectors. El dia que vaig aprendre a volar, de Stefanie Kremser: signatura a la parada i vendes sòlides durant la setmana. Títols mediàtics: La filla del capità groc, de Víctor Amela: forta demanda; faltaren exemplars en català el mateix dia. Sergi Pàmies: molt bona rotació. Ampar Moliner: comportament variable segons llibreria, però amb sortida a Sant Just. Balanç i aprenentatges Jornada molt positiva: vendes, noves connexions amb lectors i moltes històries per explicar. Aprenentatges clau: Millorar la planificació d’estoc (especialment de títols molt demandats en català). Optimitzar el procés d’inventari i l’atenció a la parada per guanyar agilitat. "L’any que ve ja compararem"
25 d’abr. del 2016
19'
Entrevistes de la Justa del 25/4/2016 — Sant Jordi a Sant Just: balanç de vendes, títols destacats, força de l’infantil i tertúlia sobre política i cultura
Resum general Balanç positiu de Sant Jordi a Sant Just (Can Ginestà) amb facturació superior a l’any anterior. El bon temps del matí i que caigués en dissabte van afavorir l’afluència, sobretot a l’espai de Can Ginestà, mentre que a la llibreria es va repartir el flux entre matí i tarda. "No va parar d’entrar i sortir gent durant tota la tarda" Punts clau Afavorit per dissabte i bon temps: matí molt fort; la tarda, més moderada però constant. Canvi d’hàbit local: molta gent va preferir l’ambient de Can Ginestà abans que la llibreria. Incògnita resolta: tot i que Sant Just sovint queda “desert” el cap de setmana, Sant Jordi va mobilitzar els veïns. Llibres més venuts i sorpreses Top vendes: Víctor Amela: fidel al gust del lector de Sant Just; històries d’heroi i justícia que “enganxen”. El culer defectuós: èxit destacat. Sergi Pàmies per sobre d’Empar Moliner en aquest municipi. Sorpreses: Bona sortida de la versió en català del quart de Millennium —El que no et mata et fa més fort—; “es va buidar l’espai”. Contràriament, La noia del tren va quedar amb estoc. Per sota del previst: Santiago Posteguillo (3r de Trajano): pràcticament sense sortida a Sant Just. Julián/Juliana Barro – Història d’un canalla: “bona pila” pendent. Infantil i juvenil: el gran motor Èxit especial: El laberint de l’ànima (adolescents). Format d’àlbum, tipus vocabulari emocional amb il·lustracions. Ús escolar des dels 10 anys amb guia docent. “És un vocabulari per adolescents… amb il·lustracions molt maques; a l’escola l’estan fent servir a partir dels 10 anys.” Tendències infantils: El diari d’en Greg arrasa; relleu natural del públic de Jerónimo Stilton. Llibres de lectura fàcil, molt esponjats i il·lustrats. idea força: l’infantil sovint supera l’adult en volum a Sant Jordi. Les famílies i les àvies prioritzen llibres per als petits. Missatge final del llibreter Crida a comprar llibres tot l’any, no només per Sant Jordi. Falques de Ràdio d’Esvern Promoció de programes locals: Joguem a casa (esports), L’audició (cobla, sardanes), Rebobineu, si us plau (música anys 20–50), canals de contacte (WhatsApp 610 777 015) i missatge de seguretat viària: “Conduint, desconnecta.” Tertúlia: política, cultura i esport Carta de Josep Coderc Diàleg Rajoy–Puigdemont: valoració positiva del gest de parlar malgrat desacords; confia en “petites raons” que obrin portes futures. Record i poesia de Sant Jordi: “Sant Jordi mata l’aranya… per això la diada és assenyalada.” Investidura a Espanya: hipotètic acord amb substitució de Rajoy, C’s al govern i abstenció del PSOE; l’autor en dubta i preveu difícil governabilitat. Esports: Barça: 6–0 a l’Sporting; empat amb l’Atlètic i Madrid a 2 punts; “toca patir fins al final”. Espanyol: també “a patir”, però amb esperança de salvar-se. Debat obert: política a Sant Jordi? Plantejament de la Carme Amador: cal presència de partits polítics en una diada cultural com Sant Jordi? Consens a la taula: no. Sant Jordi és una festa cultural i de tothom; la lluita partidista hi sobra. “La festa és de tothom, no d’una part de la població.”
22 d’abr. del 2016
Entrevistes de la Justa del 22/4/2016 — Especial Sant Jordi a Sant Just: Escola Canigó, beneficis de la lectura, 'moments tenientes' i agenda cultural
Panorama general Programa especial dedicat a Sant Jordi des de l’Institut de Sant Just amb una combinació d’agenda cultural local, testimonis d’alumnes de l’Escola Canigó, una secció lúdica de Cultura i Moda sobre “moments tenientes”, un bloc sobre els beneficis de la lectura, la llegenda de Sant Jordi i diverses recomanacions de llibres, acabant amb una actuació musical. Agenda cultural local Presentació literària de Susana Rafart • Obra: "Crisàlida Pastoral en Simenor" — història d’una parella d’ancians (Oliver i Emma) a la Dordonya, amb un entorn amenaçador i un fill que vol construir un complex turístic. • Clau interpretativa: la crisàlida com a conseqüència poètica que impregna el text d’un simbolisme que s’apropia de la realitat. • Acte: amb l’editora Estrella Andorrà i maridatge de Blví Marionus a càrrec del celler de Can Mata. Hora i lloc: 20.00 h, c/ Bonavista 81. Espectacle de dansa i paraula • “Cant espiritual de Joan Maragall”, musicat i coreografiat per Albert Sanz amb recursos de la tradició catalana i punt de partida en el poema de Maragall i la partitura de Xavier Montsalvatge. • Tò de l’obra: declaració d’amor al país i a la vida, il·lusió i empenta; direcció: Eduard Peixoto. • Format: 90 minuts; fusió de paraula, música i dansa; interpretat per quasi una quinzena de dansaires de les “bars d’Inzaira de Mollet”. • Dia i lloc: diumenge, 19.00 h, Sala Gran de l’Ateneu; entrades a espaiar.cat o a taquilla (10 € general; 8 € socis/sòcies; 5 € infants). "És una declaració de principis d’un gran amor al país i a la vida." Especial Sant Jordi des de l’Institut Escola Canigó: convivència i benestar (Projecte TEI) • El TEI (Tutoria Entre Iguals) vincula alumnes de 5è (tutors) amb 3r (tutoritzats) per millorar la convivència i prevenir el bullying. • Activitats compartides (jocs, circuits de proves) fomenten comunicació, vincles i resolució de conflictes. Els tutors deriven als adults només si cal. Escola Canigó: anglès a l’aula i al centre • Metodologia per corners: Listening, Speaking, Writing, Computers amb parlant nativa (Amy) sobretot al corner de Speaking. • Monitores de menjador que parlen en anglès a cicle mitjà i superior; Educació Física també en anglès; unitats didàctiques en anglès a alguns cursos. Escola Canigó: català i animació a la lectura • Lectura en veu alta amb interpretació de personatges (quasi com teatre) i treball de dicció. • Projectes d’animació: - “Chimichesca”: web amb qüestionaris de llibres i sistema de punts; els tutors poden crear nous qüestionaris. - “PAL (Projecte d’Animació a la Lectura)”: maleta de llibres, valoració amb semàfor (verd/groc/vermell) i trobada amb il·lustradors (petits) o escriptors (de 3r a 6è). • Biblioteca: fons variat (acció, aventures, diccionaris, enciclopèdies) i exposicions temàtiques mensuals; espai d’estudi al pati (15–17 h). • Poemes de Sant Jordi: lectura pública a l’Ateneu i premi amb llibre als guanyadors. Escola Canigó: tecnologia i projectes digitals • Aules amb pissarra digital i ordinador; ús d’iPads/portàtils i programari com Notebook. • Projectes a 6è per trimestres: - Stop-motion amb app “d’Emotion” (ninos de Playmobil). - Tràiler amb “Emovie”. - Videojoc amb “MyDoodleGame” (disseny en paper i digital; personatges, obstacles, salts, etc.). • Extraescolars: informàtica, robòtica, mecanografia, cinema; nova activitat “Víbut” (abelles programables) per infantil i cicle inicial. Secció Cultura i Moda: “moments tenientes” • Què és: fragments en llengua estrangera que “sembla” que diguin paraules en castellà. • Proposta de joc amb cançons (p. ex., tema de Marc Noffler/Mark Conflat), però hi ha una incidència tècnica i la secció queda ajornada per reprendre-la més tard. Beneficis de la lectura (amb recomanació) • La lectura com a simulador de la realitat: afavoreix empatia, perspectiva i valors (amabilitat, generositat, simpatia). • És cura per la soledat i ajuda a gestionar fracàs i creixement personal. • Higiene del son: mitja hora de lectura abans de dormir afavoreix el descans. "Recorda que no és adequat llegir en una tableta o en un ordinador a la nit... dificulta molt el descans." • La lectura millora memòria i és beneficiosa per a totes les edats. Recomanació: “Paraules embatzenades” (Maeta Carranza). Llegenda de Sant Jordi • Drac que assetja Montblanc, sorteig de víctimes, sacrifici de la princesa i aparició del cavaller Jordi que venç la bèstia. • De la sang del drac neix un roser i es lliura una rosa vermella (passió) amb espiga (fertilitat): d’aquí la tradició de rosa per a elles i llibre per a ells (23 d’abril, Dia del Llibre; mort de Cervantes i Shakespeare). Recomanacions de llibres (joves lectors) • Ales de foc (Laura Galló/Gallego García): fantasia amb l’àngel Ariel i la princesa Marla a la foscor de Gorleán; gran porta d’entrada a la lectura. Seqüela: “Ales Negres”. • Els Jocs de la Fam: distopia de 12 districtes i jocs a mort; lectura immersiva i relaxant, també útil per aprendre anglès si es llegeix en VO. • The Witcher – L’últim desig (Andrzej Sapowski/Sapkowski): relats de Geralt de Ríbia, caçador de monstres, base literària de la famosa saga de videojocs. Actuació musical • Interpretació en directe a càrrec de l’Emma abans del tram final musical del programa.
21 d’abr. del 2016
24'
Entrevistes de la Justa del 21/4/2016 — Els dies sense glòria: família, tres generacions i migració interna — conversa amb Sílvia Alcántara
Panorama de l’episodi Una conversa amb l’escriptora Sílvia Alcántara sobre la seva novel·la «Els dies sense glòria» dona el to d’aquest espai dedicat als llibres. L’entrevista aprofundeix en la saga familiar de tres generacions (1930–2003), el pas del camp a la ciutat i l’èmfasi en els sentiments per sobre dels fets històrics. També es revisa la trajectòria de l’autora des de L’olor de colònia i La casa cantonera, la genealogia del títol, i la recepció crítica i dels lectors. La part final del programa inclou falques i promocions de la ràdio, i una tertúlia sobre Sant Jordi, la logística dels llibreters, el paper vs l’ebook i l’educació. "No volia fer el repàs de la història, sinó veure com les vivia aquella família —com les patia i com en gaudia— a través dels sentiments." Temes principals Saga familiar i emocions: una família vista en tres generacions (pares, matrimoni i fills) amb els fets històrics com a teló de fons. Migració interna camp-ciutat: decisió forçada per falta de futur al camp, amb dilemes identitaris i de classe. El títol i el personatge: «Els dies sense glòria» juga amb el nom de la protagonista i amb els alts i baixos vitals. Trajectòria literària: de l’èxit inesperat de L’olor de colònia (2009) a la maduresa de La casa cantonera i el treball profund de personatges en la tercera novel·la. Recepció i lectors: crítiques positives i complicitat amb qui capta el nucli emocional del llibre; impacte de la sortida abans de Setmana Santa. Agenda i Sant Jordi: presentació a Cal Llibreter (Sant Just) i reflexions sobre la festa del llibre i el valor del llibre en paper. Debat al magazine: meteorologia i vendes de Sant Jordi, economia del llibre, espai a casa, ebook i motxilles escolars. Sobre la novel·la «Els dies sense glòria» Eix temàtic i estructura • Família i tres generacions (1930–2003) com a fil conductor. • Els fets històrics són un teló de fons: la novel·la posa el focus en els sentiments i vivències. "Els fets passen com una pinzellada molt suau." El títol: origen i significat • Títol trobat amb l’editor un cop acabada l’obra; l’autora se’n declara "enamorada". • Doble lectura: el nom de la protagonista (Glòria) i els dies amb i sense glòria que toquen viure. Temes socials: del camp a la ciutat • Immigració interna: del camp a la ciutat per garantir el futur dels fills. • Cost emocional del desarrelament: deixar la casa antiga per un pis de renda limitada. • Mirada no triomfalista: una decisió "per força" més que no pas celebrada. Trajectòria de Sílvia Alcántara De L’olor de colònia a La casa cantonera • L’olor de colònia (2009): èxit de públic i crítica, i recuperació d’un món desaparegut (les colònies tèxtils). • La casa cantonera: novel·la de plenitud personal per a l’autora, que la confirma en l’ofici. Procés creatiu i reptes • Escriptura com a immersió emocional profunda en els personatges; molt treball i exigència. • L’autora evita la pressió del “què sortirà” i es centra en el procés. Recepció i agenda Crítica i lectors • Crítiques molt favorables que destaquen el nucli on l’autora ha posat la força. • Lectors implicats des de Setmana Santa; retorns entusiastes. Presentacions i Sant Jordi • Presentació a Cal Llibreter (Sant Just) a les 20 h. • Difusió d’horaris via Facebook; defensa del llibre en paper i del valor sensorial (olor de llibre i de rosa). Debat final al magazine (post-entrevista) Sant Jordi: temps i logística • Previsions de pluja a la tarda i impacte en carpes i parades. Compra de llibres i economia • Sant Jordi com a dia clau de negoci; pressupostos ajustats i compra simbòlica. Llibres a casa i espai • Cases plenes de llibres vs limitacions d’espai; anècdotes sobre prestatgeries i pols. Paper vs ebook i educació • Valor sentimental del paper i comoditat de l’ebook per pes i espai. • Debat sobre motxilles escolars pesades vs digitalització. Falques i promocions • Avanç de programes (Talismà, bàsquet a Juguem a Casa, Vé-te aquí una vegada, Babilònia), canals de Ràdio Desvern (FM, web, xarxes, WhatsApp), portal informatiucomarcal.com i campanya de seguretat viària.
21 d’abr. del 2016
12'
Entrevistes de la Justa del 21/4/2016 — Documental del mes: "Joana Biarnés, una entre tots" — redescobrint la pionera del fotoperiodisme a Espanya
Context i presentació Projecció del documental del mes a l’Ateneu (divendres, 20:00). Títol: Joana Biarnés, una entre tots. Direcció de Jordi Rovira i Òscar Moreno. Emissió prevista a TV3 (10 de maig) i disponibilitat a Filmin. Qui és Joana Biarnés Primera fotoperiodista d’Espanya, catalana, avui amb 80 anys. Vida intensa: reportatges a figures com els Beatles, Nureyev, Orson Welles, Jackie Kennedy, i gran retrat de l’Espanya de l’època. Va fer fotografia social, de moda (amb enfocament innovador inspirat en referents internacionals), i d’esports. Per què va caure en l’oblit Als anys 80, desencantada amb la professió, la deixa i se’n va a Eivissa a obrir un restaurant durant 22 anys; després torna a Terrassa. No es valorava com a autora: fins i tot va estar a punt de destruir còpies originals per manca d’espai. L’arxiu (milers de negatius) va quedar tancat en capses durant dècades i parcialment perdut per l’enviament a mitjans (p. ex., al diari Pueblo). El naixement del documental Feina de 3 anys combinant narració i una gran tasca de recerca, ordenació i restauració d’imatges. Recuperació de fotos a hemeroteques (com les pàgines del diari) per suplir negatius perduts. Descoberta casual a partir d’un contacte amb el fotògraf Cristóbal Castro i un reportatge per a la revista del Col·legi de Periodistes. El relat i el ritme Documental amb ritme àgil i no contemplatiu, d’acord amb la vida de Biarnés. Abundant material visual: centenars de fotografies i múltiples testimonis (Joana, família, Serrat, Raphael, Natalia Figueroa, Raúl del Pozo, Mària Pou, entre d’altres). "ritmo endiablado" Gènere i pionera en un entorn masclista Inicis difícils: entrebancs en camps de futbol, àrbitres que no volien començar amb ella al terreny, grisos que la barraven en actes. La seva resposta i reivindicació professional: "no em miris com una dona, mira’m com un fotògraf" El títol "Una entre tots" sintetitza la seva posició com a única dona entre molts homes i la capacitat de fer-se un lloc. Impacte i reconeixement Objectiu central: posar Biarnés al lloc que mereix dins la fotografia catalana i espanyola. Recepció: crítiques molt positives, gran resposta del públic. Premis: èxit rotund a Reus (premi del jurat, del públic i del públic jove). Seleccionat al Festival de Màlaga (secció sobre drets de la dona). Idees clau Recuperació d’un arxiu essencial per a la memòria visual del país. Reconeixement tardà a una pionera que no s’autoatribuïa valor artístic. Documental coral que combina imatges, testimonis i ritme narratiu per redescobrir una figura clau del fotoperiodisme.
20 d’abr. del 2016
26'
Entrevistes de la Justa del 20/4/2016 — Sant Just: PAM i participació, mobilitat i seguretat viària, bloqueig polític estatal i tertúlia esportiva del Barça
Resum global Entrevista amb Joan Bassaganyes (PSC) sobre el PAM i la participació • El Pla d’Actuació Municipal (PAM) marcarà les línies d’acció dels propers 3 anys; es presentarà al ple d’abril o maig i s’obrirà un procés participatiu a partir del juny. • Es treballa amb una empresa experta per definir el model de participació ciutadana i possibles pressupostos participatius (aprenentatges de Molins de Rei, Manresa...). • Riscos principals detectats: frustració veïnal quan la part de pressupost realment “disponible” és petita, perquè moltes inversions són obligades per normativa o convenis, i per les limitacions legals (ús del superàvit, terminis d’execució d’inversions dins l’any següent, etc.). • S’allunya el mirall de Porto Alegre: cal adaptar el model a la realitat local i a l’“aritmètica” pressupostària. "Insisteixo molt... en no generar frustració ciutadana" • Relació amb veïns de la Plana del Solei: diàleg periòdic i compliment d’acords, amb marge per a nous compromisos. Mobilitat i seguretat viària a Sant Just • Cruïlla a la Rambla: reordenació semafòrica que allarga una mica l’espera però redueix retencions i millora la seguretat dels vianants (s’evita el gir a l’esquerra conflictiu i els encreuaments perillosos). • Mas Lluí: obertura del carrer Montessori per desviar trànsit de Rosa-Luxemburg arran de l’augment per l’obertura del Pàdel; hi ha hagut queixes pel botellón, però es prioritza la seguretat viària en una zona amb molts infants. • Carrer Ereter (i entorn): canvi de sentit al tram final (entre Major i Carretera Reial) per reduir el trànsit de pas i protegir la ruta escolar. "Mentre hi hagi un atropellament, per nosaltres ja és massa" Política estatal: bloqueig i escenaris electorals • Crítica a les cadires buides del PP al Congrés i a una "legislatura no nata"; Bassaganyes demana reduir terminis entre eleccions i formació de govern per forçar acords reals. • Reunió Puigdemont–Rajoy: "No n’espero res" • Pronòstic de més abstenció el 26 de juny, sobretot en l’electorat progressista, per la manca d’acord PSOE–Podemos i el pes de personalismes i estratègies partidistes. • Recorda l’aritmètica: el suposat pacte d’esquerres sumava 161 (amb IU) davant de 163 (PP + Cs); critica el vet a Ciutadans mentre es buscava suport d’altres forces de centre-dreta a alguns territoris. Tertúlia esportiva: el Barça es juga la Lliga • Jornada amb aroma de “finals”: el Barça necessita canviar la dinàmica i recuperar l’efectivitat. • Ansietat de cara a porteria i porters rivals destacats; amb Suárez de 9, l’equip guanya presència. • Debat sobre gestió de Luis Enrique: rotacions tardanes, excés de minuts del Trident i equip arribant “tocat” al tram decisiu. "El gran responsable és el senyor Luis Enrique" (opinió a la tertúlia) Punts clau • PAM flexible i participatiu, però amb límits legals i pressupostaris clars. • Paquet de mesures de mobilitat per reduir riscos: cruïlla Rambla, obertura a Mas Lluí i canvi de sentit a Ereter. • Bloqueig polític: demanda de terminis més curts i previsió d’abstenció creixent al juny. • Barça en clau de Lliga: resultadisme, ansietat i debat sobre la gestió de rotacions.
19 d’abr. del 2016
18'
Entrevistes de la Justa del 19/4/2016 — Portes obertes a l'Escola Bressol Municipal Marrex i novetats musicals al magazine Just a la Fusta (Ràdio Desvern)
Panorama general Entrevista amb la directora de l'Escola Bressol Municipal Marrex, Dèlia Risques, sobre les jornades de portes obertes, la preinscripció i el projecte educatiu del centre. El programa també repassa algunes novetats musicals i la programació de Ràdio Desvern. Portes obertes: com s’organitzen i què s’hi veu Primera part al Centre Cívic Salvador Espriu (al costat de l’escola): Presentació dels eixos del projecte i projecció d’un vídeo amb els pilars educatius. Explicació de l’organització: horaris, calendari, educadores i espais. Guia del procés de preinscripció i matrícula. Segona part a l’escola: visites lliures als espais amb les educadores. Les famílies poden entrar, preguntar, observar i “tocar” per conèixer el dia a dia. "Vull veure-ho, vull tocar-ho." Objectiu: generar confiança i permetre que cada família es fixi en el que més li interessa (acollida del matí, espais de son i àpats, cuina, espais comuns, etc.). Durada: aproximadament 1 h de presentació + 30–60 min de visita, adaptant-se al ritme de les famílies. Proper torn de portes obertes: dijous a les 17.00 h. Projecte educatiu: tres pilars clau L’infant: cada criatura és única, capaç i curiosa; es prioritza una atenció al més individualitzada possible mitjançant propostes de joc i experimentació. Vincles: establir vincles sòlids amb adults i entre infants dona seguretat, indispensable per aprendre. "En un entorn insegur l’aprenentatge és molt més difícil." Famílies: formen part del sistema educatiu; se les acull, entren a l’escola i han de sentir-se com a casa. "La família també és acollida a l’escola." Seguiment: al novembre es fa una reunió pedagògica amb imatges del que fan els infants per fer visible l’aprenentatge. Oferta de places i ràtios per al curs vinent Grup de lactants: 7 places (ampliables a 8 si no hi ha NEE). Grups d’1 any: 30 places (ampliables a 31). Grup de 2 anys: 17 places (ampliables a 18). Total inicial: 54 places (fins a 57 si no hi ha necessitats educatives especials). Ajust d’oferta: lleu reducció a 2 anys per garantir la continuïtat d’un grup mixt actual (1–2 anys) amb 3 criatures. Preinscripció: dubtes més freqüents i criteris Preocupació recurrent: no tenir plaça i el barem de punts. Criteri clau de puntuació: empadronament a Sant Just Desvern. Han de coincidir l’adreça d’empadronament, la del formulari de preinscripció i la del DNI. "Si no hi ha aquesta coincidència d’adreces, no podrem comptar que vius aquí." Organització familiar: consultes sobre horaris d’entrada/sortida, vacances i dies de tancament. Projecte pedagògic: preguntes sobre sortides, propostes, ràtios i activitats. No es fan anglès ni piscina a aquesta edat; l’enfocament és el joc i l’experiment. Altres continguts del programa: actualitat musical i agenda Novetats discogràfiques: Nou single d’Invisible, «So Well», amb Jessie Ware; serà el tema d’obertura de l’àlbum Passions (sortida: 10 de juny). Col·laboracions anunciades: Anna Calvi, Conan Mocassin i Floating Points. Referència a un segon avançament d’un àlbum titulat Fear (llançament previst: 3 de juny). Programació de Ràdio Desvern i canals: «Emma de Música» (21.00 h), amb Maria Quintana. «La música coral, més de mil anys d’història» (22.00 h), amb Pep Quintana. Contacte WhatsApp: 610 777 015. Actualitat comarcal: informatiucomarcal.com.
18 d’abr. del 2016
13'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Robert Brufau al Món il·lustrat: especialització en estructures, marc legal i formació d'una escola
Resum Context i perfil Robert Brufau, doctor arquitecte i especialista en disseny d’estructures. Participació en obres amb fins a 42 premis FAT, intervencions en projectes guardonats amb el Premi Nacional Mies van der Rohe, i Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat per la rehabilitació de les golfes i terrats de La Pedrera. De l’arquitecte “total” a l’era de l’especialització Crítica al model renaixentista de l’arquitecte que “ho sap i ho controla tot”. Defensa de la especialització: estructures, instal·lacions, sostenibilitat, etc. A la pràctica, molts arquitectes treballen especialitzats, tot i que el sistema encara tendeix a atribuir el protagonisme a l’arquitecte titular. Marc legal: Espanya vs Europa i singularitat catalana A Europa, els especialistes (p. ex. estructuristes) tenen cobertura pròpia: col·legi, contracte i responsabilitat diferenciada. A Espanya, la llei concentra la responsabilitat en l’arquitecte, cosa que altera les “regles del joc” i relega els especialistes a un segon pla. Catalunya: molta feina d’especialitat en mans d’arquitectes (no només enginyers), mantenint una tradició d’estructures fetes per arquitectes. Reconeixement i associacionisme (ACE) Fa dècades, el càlcul d’estructures sovint es regalava com a moneda de canvi per adjudicar obres. Creació de l’ACE (Associació de Consultors d’Estructures) per dignificar honoraris i reconeixement. Avui, en concursos, ja es pregunta “qui fa l’estructura?”, un progrés notable en visibilitat. Dades: l’ACE aplega 400+ membres, amb un 60% d’arquitectes. "Tu adjudica'm l'obra; jo ja em preocupo de tota la part estructural." Formació i creació d’una “escola” Model de conveni universitat-empresa: detectar talent a primer/tercer curs, incorporar-lo a l’estudi i formar-lo amb obra real. 400+ joves formats; avui molts són referents i fins i tot guanyen concursos a l’antic despatx, fet que Brufau viu com a orgull. Continuïtat d’una tradició catalana amb figures com Margarit i Buixadé. Sobre els premis i el reconeixement Per als arquitectes titulars, els premis són clau per a visibilitat i encàrrecs. Per als estructuristes, són confirmació de bona feina, però menys centrals. Brufau ha arribat a no recollir algun premi si creia que faltava reconèixer més persones implicades. "Quan en una feina hi ha tanta gent implicada, si em criden a mi, també n’haurien de cridar molta més." Crisi del 2007 i estat actual El 2007, l’empresa de Brufau (dedicada només a estructures) tenia 200 treballadors (150 tècnics). La crisi va ser duríssima i va obligar a reduir dràsticament. Senyals de recuperació la primavera passada, però sense confirmació clara posterior; el ritme continua lent. Consell per a novells i una anècdota El disseny d’estructures és una feina maquíssima; cal implicar-s’hi al màxim. Diferència vital: l’arquitecte general sovint es baralla amb persones; el consultor estructural dialoga amb materials. "Els materials, si els coneixes bé, sempre faran el que tu vols que facin." Ritual simpàtic: en acabar una obra satisfactòria, donar dues palmadetes a un pilar com a agraïment pel bon comportament estructural. Idees clau Especialització i corresponsabilitat tècnica com a estàndard europeu. Dignificació del càlcul estructural a través de l’ACE i la cultura professional. Formació com a llegat: creació d’una autèntica “escola” d’estructures. Crisi 2007: impacte sever i recuperació lenta. Ètica del reconeixement: els premis haurien d’incloure tots els agents que hi contribueixen.
18 d’abr. del 2016
22'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Actualitat municipal de Sant Just: PAM, escoles bressol i tarifació social; pressupostos participatius; pactes estatals; i tertúlia sobre desfibril·ladors i Papers de Panamà
Resum general Entrevista a Guillermo Francesc (Ciutadans Sant Just) Reunió avui amb l’alcalde i portaveus per presentar el PAM de govern (unes 70 mesures). Ciutadans encara no l’ha pogut revisar. Prioritats que reclamen per al mandat: Transport públic: millorar connexions i coherència tarifària (bus i especialment Rodalies), amb possibles bonificacions i una tarifació més justa al Baix Llobregat. Escoles bressol: exigir a la Generalitat el pagament dels 1.500 € per plaça i any previstos per llei; explorar una segona EBM a Mas Lluí per conciliació, natalitat i evitar desplaçaments. Sobre la tarifació social als serveis municipals (proposada per Movem): bona predisposició, estudiant-ne la viabilitat econòmica. Relació amb el govern: cordial i correcta; crítica constructiva a la gestió del temps i l’excés d’urgències. "Tinc la sensació que van molt al dia a dia i de vegades no ens entrem a pensar o a reflexionar... van matant mosques a canyonassos" Calendari del PAM: podria anar a ple a l’abril o maig, segons comissions informatives. Aprenentatges del primer any: processos interns complexos i més lents del que es veu des de fora. Pressupostos participatius (2017 o 2018) Acord general en impulsar-los, però amb prudència per evitar frustració ciutadana. Claus abans d’engegar-los: Definir una quantia significativa per a inversions participades. Establir regles clares: qui pot proposar, votar i quin tipus de projectes. Context: pressupost municipal ajustat; si no és viable el 2017, anar cap al 2018. "El que no podem fer és llançar-ho a la piscina... s’ha d’estudiar i regular " Política estatal: opcions de govern Encara hi pot haver govern a última hora. Preferència de Ciutadans: acord PP–PSOE–Cs basat en les 200 mesures pactades amb el PSOE; veuen el PP com a possible adherent a moltes d’aquestes. Tertúlia i article de Josep Coderc Petició d’instal·lar un desfibril·lador al centre del Milenari per alta concentració de gent gran i risc de parada cardíaca. Papers de Panamà i derivades: Dimissió del ministre José Manuel Soria; menció a la sanció d’Hisenda a Aznar. Manos Limpias: detencions per extorsió; efectes sobre la causa de la Infanta Cristina (Hisenda i Fiscalia no hi veuen delicte). Investigació policial a Mossack Fonseca a Panamà. Altres temes d’actualitat: Terratrèmol a l’Equador: més de 235 morts; recordatori solidari. El Papa Francesc acull tres famílies refugiades procedents de Lesbos. Esports: derrota del Barça contra el València; triple lluita per la Lliga; mencions finals d’ànim: > "Visca el Barça" i "Visca l’Espanyol"
18 d’abr. del 2016
11'
Entrevistes de la Justa del 18/4/2016 — Conferència “El cas de Catalunya” (ONU, San Francisco 1945): context històric, doctrina del dret d’autodeterminació i vigència geoestratègica
Resum de la conversa Context i motiu Conferència d’aquest vespre a l’Ateneu, vinculada a l’exposició “Jacques Rigaud, crònica de tinta i pòlvora” (organització: Òmnium). Títol: El cas de Catalunya. Apel·lació a les Nacions Unides — San Francisco 1945. Ponent: Jordi Mirabet, president de l’Associació Memorial 1714. El cas de Catalunya a l’ONU (1945) El Consell Nacional de Catalunya (Londres) redacta un document reclamant el reconeixement internacional de Catalunya com a nació lliure. La delegació als EUA viatja a Califòrnia per presentar l’apel·lació durant la conferència fundacional de l’ONU. Base doctrinal: precedents de la Societat de Nacions i Carta de l’Atlàntic (1941). "tots els pobles tenen dret a ser lliures i a establir el sistema de govern que ells vulguin." Objectiu assolit: registre oficial del document a l’ONU, tot i la Guerra Freda incipient i els acords de neutralitat amb l’Estat espanyol (1944) que en limitaven el recorregut. Vigència doctrinal i drets dels pobles El text és considerat actual: recull un segle llarg d’evolució en drets dels homes i de les nacions. Idea central: el dret d’autodeterminació és àmpliament assumit en l’àmbit teòric per juristes i demòcrates. "No hi ha ningú que negui el dret a la terminació dels pobles." "no pots anar presumint que negues un poble, una nació, el seu dret a la determinació." Els catalans han contribuït aportant dades, experiències i voluntat en aquest recorregut. Lectura geoestratègica Catalunya i els Països Catalans com a franja oriental de la Península i corredor mediterrani: connexió clau amb Europa (antiga Corona catalanoaragonesa). Històricament, potències diverses han volgut aprofitar el descontentament català sense resoldre’l (estratègies alemanyes i franceses als anys 30; càlculs interns espanyols). Mirabet qüestiona la idea d’una Península Ibèrica homogènia; analogia amb l’Escandinàvia: percepció externa d’unitat que no reflecteix la pluralitat real. Objectiu actual i enfoc No entrar en política diària; posar l’accent en el dret, la doctrina i la resolució de la qüestió catalana per vies reconegudes internacionalment. Enfoc: resoldre, no “posar el dit a l’ull”, sostenint valors compartits pel món democràtic. Detalls pràctics i cloenda La conferència: avui a les 19:00 a l’Ateneu. Cloenda del tram radiofònic: connexió amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio i avanç de continguts (entrevista a Cs Sant Just i tertúlia).