episodis

Resum general de l’episodi Punts clau • Preparatius de Sant Jordi a la llibreria-papeleria L’Escrivà (Mercè Camps): auge de llibres infantils, parada a Can Ginestà i horaris de la jornada. • Associació Dona i Empresa: com fer-se sòcia, criteris d’accés i esperit d’acollida a dones emprenedores i professionals de Sant Just. • Esports – Hoquei Sant Just: dos partits clau (Mataró i Congrés) per aspirar a la fase d’ascens. • Sequera a Catalunya: dades preocupants (Sau al voltant del 6%), riscos associats (incendis i accés limitat dels bombers a embassaments), debat sobre piscines i urgència en la reutilització d’aigua. • Reforma de la llei del “només sí és sí”: correccions tècniques, principi de seguretat jurídica i benefici del reo; tensió política entre PSOE i Podemos. • Twitter i mitjans públics: polèmica per l’etiqueta “mitjà finançat pel govern” i reclam de precisió: finançament públic via pressupostos/parlament, no control governamental. • Context preelectoral municipal: límits a la comunicació institucional i prohibició d’inauguracions durant el període electoral. "El consentiment sempre ha de ser lliure i informat." Temes destacats 1) Sant Jordi a la llibreria L’Escrivà (Mercè Camps) • Gran focus en literatura infantil; aparadors i mostradors plens de llibres per la Diada. • Parada matinal a Can Ginestà (activitats a partir de les 10 h; muntatge des de les 8 h), i tarda a la botiga. • Expectatives altes després de l’any passat amb pluja; enguany es preveu bon temps per diumenge. 2) Associació Dona i Empresa • Requisit: viure o treballar a Sant Just Desvern; no cal tenir negoci propi. • Associació oberta a dones emprenedores, professionals i jubilades que volen seguir vinculades. • Objectiu: posar en valor la dona treballadora i acompanyar projectes (papereries, llibreries, etc.). 3) Esports – Hoquei Sant Just • Dos partits decisius: Mataró (líder) i Congrés; si guanya tots dos, el Sant Just podria entrar a fase d’ascens i somiar amb ascens directe. • Reconeguda la tasca del tècnic Mia Urréig i la bona temporada de l’equip. 4) Sequera: gravetat i mesures • Any passat: el més càlid “des que hi ha dades”; Sau fregant mínim històric (~6%). • Aturades extaccions de peixos a Sau i fi del transvasament a Susqueda; debat sobre espècies invasores (ex. la carpa). • Alerta màxima possible al setembre si no plou; crida a prendre mesures abans de l’empitjorament. • Piscines: excepcions per a municipals; polèmica amb comunitats i normativa de buidatge anual; necessitat de reutilització d’aigua (exemple de Sant Cugat i referència a models com Israel). • Risc d’incendis molt elevat i limitacions d’accés dels bombers a alguns embassaments (ex. Sau), agreujant la resposta d’emergències. • Hidrologia metropolitana: el Besòs guanya pes davant la situació del Ter i Llobregat. 5) Reforma del “només sí és sí” • Llei necessària però amb falles tècniques que van comportar reduccions de condemna per aplicació del benefici del reo. • Principis clau: seguretat jurídica i no retroactivitat desfavorables; el que beneficia la persona condemnada s’aplica, el que perjudica, no. • Escenari polític: PSOE impulsa la reforma amb tensions amb Podemos (titular d’Igualtat). • Missatge de fons: consentiment explícit; “Només sí és sí”. 6) Twitter i etiquetes a mitjans • Nova catalogació: “mitjà finançat pel govern” aplicada a TV3, RTVE, BBC, etc. • Crítica: confusió entre finançament públic i control governamental; demanda d’etiquetes com “finançat per pressupostos públics” o “pel Parlament”. • Casos polèmics i respostes d’Elon Musk; risc d’equiparar democràcies amb dictadures. 7) Municipals i comunicació institucional • En període electoral: prohibides inauguracions i determinades manifestacions que puguin ser propaganda. • Mitjans públics i xarxes institucionals, sota lupa: obligació de neutralitat i respecte a la llei electoral.

Resum general de l’episodi Aquest episodi de La Justa reuneix un grup de la gent gran que ha participat al taller de fotografia "Aprendre a Mirar" (10 persones de 70 a 96 anys) i clou amb la secció Territori Cultural dedicada al film Before Sunrise. Eix 1 — Taller de fotografia i exposició: el grup explica què han après (tècnica i concepte), com la fotografia amb mòbil els ha servit d’empoderament i conservació de la memòria, i presenten l’exposició als jardins de Can Ginestà el 3 de maig a les 19:00. Eix 2 — Comunitat i aprenentatge: destaquen la importància de treballar en grup, perdre la por a la tecnologia, i mirar amb consciència abans de disparar. Eix 3 — Territori Cultural: anàlisi de Before Sunrise (1995), primera peça de la trilogia de Richard Linklater, amb temes contemporanis com feminisme, mitjans, pau/guerra i tecnologia. "He après a no tindre por del món." Aprendre a Mirar (taller de fotografia amb la gent gran) Què és el taller i qui hi participa • 10 participants de l’Associació de Gent Gran (edats 70–96), sessions setmanals durant 3 mesos (2n trimestre), conduït per la Lua. • Fase tècnica: composició, color, llum, enquadrament i enfoc. • Fase conceptual: transformar sentiments i records en projectes fotogràfics. "Si no tens un passat, no tinc un present." Exposició pública • Data i lloc: 3 de maig, 19:00, Jardins de Can Ginestà. • Format: mostra col·lectiva per compartir mirades personals i conversar amb autors/es i la formadora. Objectius clau • Empoderament a través de la fotografia i la veu pròpia. • Memòria i identitat: recordar i donar forma visual al passat per entendre el present. • Trencar estereotips sobre l’envelliment: la gent gran com a força creativa i cultural. Aprenentatges tècnics i de procés • Enquadrament conscient, enfoc, estabilitat del mòbil, ús de la graella (regla dels terços), control de llum i color. • Acceptar la imperfecció com a recurs expressiu: una foto amb petits defectes pot tenir gran valor. • Capturar el moment: el mòbil a sobre permet no perdre la imatge única. "La fotografia té vida, sentiments, i cada persona hi veu coses diferents." Dimensió emocional i memòria • Treballar temes com alegria, tristor o projecte de vida activa records i reflexions profundes. • Aprendre a mirar amb consciència i transformar emocions en imatges. Treball en grup i comunitat • El grup reforça la motivació, l’escolta i l’aprenentatge mutu. • Assiduïtat i compromís: pràcticament cap absència; alt nivell d’implicació. "Una imatge val més que mil paraules." Tecnologia: perdre la por al mòbil • Desmuntar la por a “tocar” i provar; conèixer els ajustos bàsics. • De la foto-record espontània a la foto pensada i intencionada. Anècdotes i creativitat • "La borrosa del grup" converteix l’error en estil propi. • Jocs de retrat i reutilització d’objectes (rulos de llaunes, personatges amb peces trobades): donar segona vida a objectes. • Connexió amb l’Associació de Fotografia de Sant Just i una sessió inspiradora amb Víctor Murillo. Continuïtat • El grup vol seguir formant-se i explorar tant el mòbil com la càmera tradicional. Territori Cultural: Before Sunrise Sinopsi i context • Parella que es coneix en un tren (Budapest–Viena) i passa una tarda-nit a Viena abans de l’alba. • Protagonistes: Jesse (Ethan Hawke) i Céline (Julie Delpy). Trilogia i estil • Trilogia de Richard Linklater: Before Sunrise (1995), Before Sunset (2004), Before Midnight (2013). • Ús del pla seqüència (especialment a la segona) per accentuar la sensació de cita real. Temes • Converses profundes sobre feminisme, pau i guerra, rol dels mitjans i tecnologia. • Cinema d’esperit indie: ritme pausat, diàleg i introspecció. On veure-la i curiositats • Disponible a HBO i Amazon Prime (consulta de catàleg subjecta a canvi). • El primer petó, al costat d’una nòria vista en clàssics com El tercer home (1949) i Alta tensió (1987). "Pot semblar lenta, però és perquè hi ha converses interessants i profundes."

Resum general En aquest episodi de La Justa, el fil conductor és la relació entre art, natura i humanitat, i com la cultura (també a la televisió) ens transforma. Primer, conversa amb l’artista manresà Josep Morral sobre l’exposició “Seabra” (a Can Ginestà, 20 d’abril), on explora la simbiosi entre l’ésser humà i els arbres amb pintura, impressió digital i elements naturals. Després, el col·laborador Pep Quintana defensa que la televisió és cultura, comentant el reportatge de 30 Minuts sobre la soprano “Begoña al Verdi” i enllaçant-ho amb reflexions vitals, musicals i comunitàries. Entre blocs hi ha falques i pauses musicals. "L’art és per a mi una necessitat que transcendeix la realitat quotidiana o monòtona, la fa més memorable i, sobretot, transmissible a les generacions futures." Punts clau • Exposició “Seabra”: pintura acrílica que s’allibera del suport i s’integra amb arrels, escorces i branques, fent visible la connexió humana-vegetal. • Art com a necessitat: l’art ens fa més humans, ens ajuda a pensar i a aturar el temps, especialment palpable durant la pandèmia. • Procés creatiu: més que inspiració sobtada, treball diari i observació, amb materials naturals, dibuixos i fotografies que es van connectant. • Metàfores orgàniques: bronquis/pulmons i branques, neurones i nervis de les fulles, anells d’un tronc i circumvolucions del cervell; el cervell com a “niu” i la idea com a “llavor”. • TV com a cultura: el reportatge de 30 Minuts “Begoña al Verdi” emociona i reivindica les figures invisibles de l’òpera i el paper humanitzador de la televisió. • Vida, música i comunitat: amistats teixides per la música (del Gregorià al gospel i el zen), i la idea que la vida és la suma de vivències. Entrevista a Josep Morral – “Seabra” Concepte i materials • Pintura acrílica que es desprèn del suport i “abraça” elements naturals (escorces, arrels), creant una composició híbrida. • Diàleg entre pintura i natura com a mitjà de comunicació entre humans i arbres. El valor de l’art • L’art és essencial: “ens enriqueix, ens fa més humans i ens allibera de la monotonia”. • Durant la pandèmia, es fa evident la necessitat d’aliment per l’ànima (música, lectura, pintura). Procés creatiu i “inspiració” • Inici a partir de l’observació i recollida de materials; combinació amb fotografia i dibuix. • “La inspiració no existeix”: hi ha feina constant i fil creatiu; idees guardades que, amb el temps, adquireixen sentit. Origen i evolució del projecte • Projecte iniciat el 2019 amb “Simbiosi” (Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat, Caldés). Influència del bosc i del land art per treure la pintura de la sala i portar-la al territori. Metàfores biològiques • Arbres amb memòria i decisions; possibles xarxes subterrànies (arrels) que funcionen com un “centre nerviós distribuït”. • Analogies: branques/bronquis, nervis de fulles/neurones, anells del tronc/circumvolucions cerebrals. • El cervell com a niu i la llavor com a origen d’un arbre i d’una idea potent. Cultura a televisió – “Begoña al Verdi” (amb Pep Quintana) • Reivindicació que la televisió és cultura quan explica vides amb dignitat i profunditat. • El reportatge mostra una trajectòria brillant i discreta, el suport a figures principals (p. ex. Cavaller) i l’impacte emocional durant la pandèmia (cantar al balcó). “A mi encara em queda un acte.” Idees destacades • Visibilització de rols secundaris essencials en l’òpera. • Tragèdia i superació explicades sense morbositat; emoció continguda i resilient. • Recomanació de veure’l a TV3 a la carta (programa 30 Minuts). Vida, música i comunitat • Xarxa d’amistats musicals que connecta Gregorià, gospel i pràctica zen; enriquiment interdisciplinari. • La música com a experiència efímera que, tot i això, crea vincles profunds (monestirs, enregistraments, discos compartits). • Lutier de flautes de bec (Marie) com a exemple de ofici artesà que nodreix la comunitat musical. • Reflexió intergeneracional: “som la suma de moltíssimes coses” i de persones molt diferents; la unicitat com a virtut. Contingut musical i falques • Pauses musicals en anglès (incloent-hi “Blowin’ in the Wind”, “Girl from the North Country” i “Only You”). • Falques i promos: “Carave”, “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”, “Treu la llengua” (guia de l’activista pel català), i Bici sense edat.

Idees clau Campanya municipal de primavera: desinsectació del clavegueram a finals d’abril i principis de maig per frenar la proliferació de paneroles amb l’arribada de les altes temperatures. Dues vies d’actuació: acció reactiva (resposta immediata a queixes veïnals) i preventiva (tractaments programats al clavegueram). Plagues prioritàries: paneroles i rosegadors; el principal refugi és la xarxa de clavegueram municipal. Corresponsabilitat ciutadana: avisar l’Ajuntament si es detecten plagues i aplicar bones pràctiques de residus a l’espai públic i a casa. Contacte: per espai públic, Servei de Salut Pública de l’Ajuntament (93 480 4800); per àmbit privat, Oquímica via web (loquimica.es). Contingut principal de l’entrevista Què fa l’Oquímica i servei a Sant Just • Empresa de salut i sanitat ambiental, especialitzada en control de plagues per a administracions públiques. • Servei a Sant Just: actuacions en edificis municipals, parcs i jardins, i especialment a la xarxa de clavegueram, per mantenir la salubritat per sota de llindars acceptables. "Mantenir aquestes poblacions [...] perjudicials per a la salubritat de l’espai públic a ratlla." Plagues principals i funcionament d’avisos • Plagues d’interès: paneroles i rosegadors. • El clavegueram és el gran reservori on es concentren aquestes poblacions. • Funcionament: davant d’una detecció, el veïnat ha de notificar l’Ajuntament; aquest deriva el cas a Oquímica, que envia un tècnic per actuar a la zona. "És molt important que els ciutadans ens traslladin qualsevol cosa que vegin." Campanya de primavera (abril–maig): desinsectació del clavegueram • Tractaments preventius aprofitant la primavera, quan pugen les temperatures, per protegir el clavegueram de cara a l’estiu. • Objectiu: reduir la proliferació de paneroles a l’interior del sistema i minimitzar molèsties al veïnat. • Cobertura: recorregut pels barris i carrers, aixecant tapes i aplicant el tractament al clavegueram. Col·laboració ciutadana: avisos i bones pràctiques Àmbit privat i comunitats • Molts problemes s’originen al clavegueram privat dels edificis; sovint les paneroles entren per baixants interiors. • Recomanació: que les comunitats de propietaris contractin serveis interns de control de plagues per complementar l’acció municipal. "Entre la seva acció i la nostra, al final és una acció molt més integral." Gestió de residus al carrer • No deixar bosses fora dels contenidors: és aliment disponible per a paneroles i rosegadors. • Dipositar la brossa dins del contenidor corresponent per reduir recursos a les plagues. Hàbits intradomiciliaris • No llençar restes de menjar per l’aigüera o altres desguassos; que només hi passin aigua i sabó. • Fer separació de residus a casa i baixar-los al contenidor corresponent. "Això va tot al sistema de sanejament, per tant al clavegueram, i allà queda a disposició de les poblacions..." Com contactar • Espai públic: Servei de Salut Pública de l’Ajuntament: 93 480 4800 (deriva a Oquímica per a actuació). • Àmbit privat: Oquímica (Catalunya, oficina a la Zona Franca de Barcelona): web loquimica.es i telèfon d’oficina per consultes i serveis. Interludi musical i tancament Peça musical/relat (to íntim) • Lletres sobre records compartits, fotos enganxades amb cinta (altac), i la convivència amb la pena. "En el fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc." Cloenda • Seqüència final minimalista amb la repetició de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

Visió general Episodi especial de comiat a la Lua López Ribas, amb la Núria, la Raquel i la Mariona a estudi. La conversa recorre el traspàs d’Informatius, l’evolució de la ràdio local des de la pandèmia fins a l’actual digitalització i podcastització, els reptes de la política municipal i la relació amb les xarxes, així com el paper de les mètriques i els rànquings de notícies en l’interès de l’audiència. La Lua tanca etapa i presenta el seu nou rumb professional. "Al final, el que fem és donar l’actualitat de Sant Just… estar al dia, sempre, i que tothom pugui estar al dia." Punts clau de l’episodi Comiat i traspàs La Lua deixa Informatius i el relleu l’assumeix la Mariona, amb el suport i l’aprenentatge intensiu d’aquests dies. La Raquel destaca l’ajuda tècnica de la Lua en el control de so i l’edició. Fer ràdio en pandèmia Inicis (2020) amb restriccions, estudis separats, condonets de micro i pantalles. La ràdio “sense gent” i pèrdua d’“essència”. De l’audiovisual al periodisme local La Lua ve d’audiovisuals, no de periodisme: aprendre a redactar, a tallar àudio i a locutar amb naturalitat i sense por. Reptes del dia a dia Notícia local cíclica i estacional: juliol i prèvies de vacances amb “poca cosa”. Cal creativitat (fins i tot notícies com la desratització). Cobertura de la COVID i l’impacte a Sant Just: informació de servei (festes, aforaments, etc.). Què llegeix la gent? Els rànquings del butlletí mostren que sovint triomfen desgràcies i successos. Hi ha distància entre el que el mitjà considera rellevant i el que més clics genera. Gran feinada del resum de l’any (desembre): recuperar les més llegides i oferir memòria anual. Política municipal i neutralitat Seguiment del ple (3-4 h) i cura extrema de l’equilibri: minuts, torns i freqüències d’entrevistes segons resultats electorals. Creix el pes de les xarxes: una notícia pot desencadenar ressò i reaccions entre partits. Modernització tecnològica De torres antigues i talls manuals a portàtils, dues pantalles i edició àgil; nova taula de so; programes i informatius en podcast (Spotify). Creixement personal i comunitat La ràdio local com a escola i “petita família”: suport de l’equip (Carles, Enric) i aprenentatge compartit. La Lua guanya confiança i perd la por a parlar en públic. Nou rumb professional La Lua marxa al Prat de Llobregat (projecte Interseccions), combinant audiovisual i antropologia (màster) en l’àmbit educació + cultura. Moments destacats “La política municipal és especial… i s’ho miren amb lupa.” “Informatius també és servei: el poble sap què passa, com passa i quan passa.” “De cop veus una notícia ‘menor’ amb 600+ clics i et preguntes: què està passant?” Temes principals 1) Traspàs i ofici d’Informatius • Relleu cap a la Mariona i suport a la Raquel en el control tècnic. 2) Fer ràdio local en context pandèmic • Adaptacions extremes i progressiva normalització; valor de la presencialitat en entrevistes. 3) Periodisme local i continguts • Cicles informatius, creativitat en èpoques lentes, cobertura de la COVID i casos locals polèmics (festes de tardor, desplegaments policials). 4) Audiència, mètriques i producte • Rànquings del butlletí, sorpreses en els clics, i la gran tasca del resum anual. 5) Política municipal i neutralitat • Ple maratonià, igualtat de temps i agenda d’entrevistes equitativa; impacte de les xarxes. 6) Transformació tecnològica i podcasts • De fluxos manuals a edició digital ràpida, nova infraestructura i presència a Spotify. 7) Trajectòria personal i futur • La Lua consolida habilitats de locució, edició i gestió; inicia etapa a Interseccions (educació i cultura) sense deixar l’audiovisual. Conclusió Un episodi que funciona com a cartografia del periodisme local: servei públic, equilibri polític, adaptació tecnològica i relació amb una audiència que sorprèn. La Lua s’acomiada amb una missió clara: tenir Sant Just informat —i ho fa obrint un camí on cultura i educació es posen al servei de la comunitat.

Resum general de l’episodi Conversa amb Maite Castells, vocal de l’Associació de Gent Gran de Sant Just d’Esbert, sobre la seva tasca comunitària, les activitats per a la gent gran, el valor de la convivència per combatre la soledat i els aprenentatges intergeneracionals (paciència, respecte, viure el present). També es detallen esdeveniments imminents (acte de Sant Jordi anticipat i presentació d’un llibre, invitació a la Coral Harmonia) i s’explica com fomenten la inclusió en les sortides (mobilitat reduïda). L’episodi tanca amb un bloc musical desenfadat amb la peça "Así bailaba". Punts clau • L’associació i el Centre Mil·lenari són entitats diferents, tot i compartir espais i activitats puntuals. • Activitats per a la gent gran: sortides culturals, dinars, ball, xerrades i espais de convivència; quota anual simbòlica (15 €) i suport de l’Ajuntament. • Esdeveniments: Sant Jordi anticipat amb roses i pica-pica; presentació del llibre de la Chita i la Palmira; crida a participar a la Coral Harmonia (no cal experiència prèvia). • Convivència i salut emocional: combat de la soledat no desitjada mitjançant comunitat, converses i activitats; acompanyament a persones amb mobilitat reduïda. • Aprenentatges intergeneracionals: paciència, tolerància, bones maneres (el “hola, bon dia” de poble), i viure el present enfront d’una societat accelerada. • Autonomia i autoacceptació amb l’edat: menys importància al que pensin els altres, decisions pròpies (anècdota de les sabatilles), i reprendre aficions (ball) quan la salut ho permet. • Cultura i creativitat: curs de fotografia amb la Lua per captar sentiments en imatges. "Som ànimes socials" — la convivència i sentir-se acompanyat és clau per al benestar. "La vergonya no serveix per res" — invitació a participar a la Coral i a les activitats sense por. "Hola, bon dia" — la cortesia quotidiana com a base de respecte i comunitat. Temes tractats 1) Associació vs Centre Mil·lenari i rol de la Maite • Diferenciació clara d’entitats i funcions. • Maite és vocal organitzadora, no pas presidenta. 2) Activitats, finançament i suport • Sortides culturals amb dinar i ball, espais de convivència i xerrada. • Quota anual: 15 €. • Suport municipal que permet programar exhibicions, presentacions i actes. 3) Esdeveniments i comunitat • Acte de Sant Jordi anticipat: presentació del llibre de la Chita i la Palmira, entrega de roses i pica-pica. • Importància de socialitzar per combatre la soledat. 4) Inclusió i accessibilitat • Sortides com la del Monestir de Pedralbes, amb ajuda a persones amb mobilitat reduïda. • Difusió d’activitats via Facebook (compartint al grup local de Sant Just). 5) Envelliment, ritme social i valors • Societat accelerada vs paciència i tolerància. • Educació en salutacions i bones maneres, més present a pobles que a grans ciutats. • Trencar prejudicis d’edat i d’estil en espais comercials. 6) Autonomia personal i autoacceptació • Amb l’edat, menys dependència de l’aprovació externa. • Anècdota de les sabatilles: triar allò que et fa estar còmode és un acte d’autoestima. • "Fer coses que ens donin plaer" i cuidar-nos mútuament. 7) Cultura i retorn a aficions • Curs de fotografia amb la Lua: captar emocions i moments. • Propòsit de reprendre el ball en millorar la salut. 8) Coral Harmonia i crida a participar • Història de la coral vinculada a l’associació; actuacions com el Cantagran a l’Auditori. • Obert a tothom: "encara que no sàpiga cantar gaire, que vingui". 9) Tancament musical • Bloc final en castellà amb "Así bailaba", to festiu i lletra popular, per cloure amb energia.

Resum de l’entrevista Urbanisme: entorn de la Bona Aigua i debat sobre l’edificació No és viable l’edificació zero: l’àmbit és trama urbana consolidada i no és dins del Parc Natural. La desprogramació és inviable segons criteris jurídics de la Generalitat i assessors municipals. Alternativa d’expropiació (catalogar com a zona verda + expropiar propietats): Cost d’urbanització estimat: 11 M€ (de què 8,5 M€ els assumiria l’Ajuntament) per resoldre inundabilitat, segona sortida d’emergència del barri de Ve i Soleig i mobilitat a l’entorn de la Bona Aigua. Risc jurídic i financer per les indemnitzacions: Cas precedent al Pont Reixat: taxació ~12 M€; després de sentències, pagament final 8 M€. “A les expropiacions saps com entres, però no com surts.” “Una sentència d’aquest tipus podria posar les finances de l’Ajuntament en situació d’escac, mat.” Proposta municipal: desdensificar i recol·locar l’edificabilitat fora de la zona de la bòbila (vora l’entrada a Collserola) per reduir impacte visual i càrregues (p. ex., evitar moure línies elèctriques). Cerca d’emplaçaments a banda i banda de la llera i ampliant l’àmbit, incloent possibles parcel·les municipals. Volum a gestionar: al voltant de 15.000 m² d’edificabilitat. Objectiu clau: evitar PB+3 “a la porta de Collserola”. Participació i calendari: Finalitzades les sessions obertes; en període de campanya no es faran sessions formals. Es mantenen canals de propostes per a veïns i entitats. Contacte: “participabonaigua.com” i reunions amb alcalde, regidor de planejament o tècnics. “El que no admetrem és la proposta que no es faci res.” Pressa temporal: cal tancar propostes abans d’octubre per evitar que el promotor iniciï l’urbanització a la bòbila. Educació: portes obertes i nova Escola Bressol Mainada Portes obertes de les escoles bressol: 18 i 20 d’abril. Mainada comparteix direcció i projecte educatiu amb Marrecs; l’edifici és nou, amb més claror i patis diferenciats per edats. Retard d’obres (subministraments i context internacional): finalització prevista 20 de juny. A finals de juny, visita de l’edifici pels familiars dels infants admesos (sense mobiliari; muntatge al juliol). Obertura al 100% preparada (107 places). Possibilitat que P2 no obri totes les línies si no cal (famílies eviten canviar d’escola l’últim any). Canvi de model: de fases a obertura completa per alta demanda del curs anterior. Obres: Complex del Mil·lenari Posada al dia d’espais comuns: accessibilitat, tancaments, pintura i il·luminació. Pendent mural a façana (escollit pels residents). Enllestit el mural, es tancaran les obres. Salut pública: campanya de desinsectació i deratització Recomanacions a particulars: Evitar aigües estancades (testos, punts de recollida d’aigua) per minimitzar insectes. Mantenir net i endreçat l’espai per evitar rates i caus. En cas de plagues: contactar l’Ajuntament. Servei via Consell Comarcal amb actuació en ≤ 1 setmana si escau. Servei molt ben valorat. Cultura: Primavera Literària i Sant Jordi Continua la Primavera Literària; la Diada de Sant Jordi (23 d’abril, enguany diumenge) se celebra a Can Ginestà. Programació potent per retenir la ciutadania al matí a Sant Just i possibilitat d’anar a Barcelona a la tarda. “Demano que, com a mínim, al matí la gent es quedi a Sant Just; a la tarda, qui vulgui, que vagi a Barcelona.” Comiat i relleu a l’emissora L’alcalde desitja sort a la periodista que tanca etapa i dona la benvinguda a la Raquel com a nova conductora de l’entrevista mensual. “M’agrada que l’emissora sigui un trampolí per a joves periodistes de Sant Just.”

Context i presentació Entrevista a l’escriptora Ada Castells arran de la presentació de la seva novel·la Solestàlgia dins el cicle d’exposicions Mons: el món orgànic a l’Espai Mercat. Què és la solestàlgia? Definició: solestàlgia és la tristesa i desassossec causats per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, del planeta. Origen del terme: concepte hibrid creat per l’activista australià Glenn Albrecht; divulgat (segons cita de l’entrevista) per Eugènia Brogi. Relació amb l’ecoansietat: són fenòmens molt vinculats; Castells reivindica el terme solestàlgia per la seva potència sonora i semàntica. Canvi de títol: la novel·la es deia inicialment Fragilitat; l’autora adopta Solestàlgia després de llegir el filòsof «Esreco Horvat» (Srećko Horvat). "La solestàlgia és la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn." La novel·la «Solestàlgia»: trama i temes Protagonista: la Sara, aclaparada per l’emergència climàtica. Incident desencadenant: inundació a Barcelona que obliga la família a fugir cap a l’Empordà (Camallera). Nou estil de vida: ocupen un mas i aposten per: Mínim consum i proximitat. Conreu de la terra i sostenibilitat energètica. Aliança amb la tecnologia del present. Crítica al model global: el trajecte d’un kiwi de Nova Zelanda fins al supermercat exemplifica el despropòsit energètic i logístic. Vida neorural sense idealització: la natura no té pietat; aprendre a encendre una estufa, conviure amb mosquits i temps adversos. "La natura està idealitzada, però la natura és la natura: quan plou, plou." Experiència personal de l’autora La novel·la neix del neguit viscut durant la pandèmia i la sensació de fragilitat. Castells traspassa els seus dilemes als personatges per entendre’ls i resoldre’ls literàriament. Sara ≠ alter ego: és un personatge de ficció amb l’ansietat exagerada; l’autora admet un paral·lel vital (viure entre Barcelona i l’Empordà) per donar versemblança al relat. Reflexió social i propostes Responsabilitat compartida: és un repte individual i col·lectiu; cal reinventar el sistema. Transició ecològica: invertir en recerca i energies renovables, reduir la despesa energètica, i canviar hàbits. No només prohibicions: cal fer desitjable la lentitud, el consum menor i la proximitat com a valors que alleugen l’ansietat. Educació: escola, mitjans i consum cultural han de propiciar aquest canvi de mirada. Contra el relat apocalíptic elitista: rebutja la idea que «només sobreviu el més fort»; aposta per comunitats inclusives. A la novel·la, la família supervivient és no-triomfalista (adolescent inadaptada, iaia amb inici de demència, parella corrent). "Només en tenim un de planeta." "Ens hem quedat sense llum i sense petroli i sense saber distingir la cicuta del julivert." (poema de Casasses) Dades de l’acte Quan: dimecres 12 d’abril, 19 h. On: Espai/Sala Mercat (cicle Mons: el món orgànic). Amb qui: Ada Castells i Arnau Cònsul (llibreter). Format: presentació de Solestàlgia i debat obert amb el públic. Idees clau Solestàlgia: paraula clau per anomenar un malestar compartit. Vida neorural: oportunitat i repte; cal realisme i aprenentatge. Canvi sistèmic: urgència de reformes estructurals i valors de proximitat. Cultura i educació: motors per transformar imaginari i hàbits. Esperança pràctica: menys apocalipsi i més acció col·lectiva tangible. "Aminoreu la marxa, gaudiu de la natura i recupereu la justa mesura."

Visió general Un butlletí local amb dos blocs principals: una experiència esportiva-cultural a Collserola i novetats d’art públic de Montserrat Sastre. El tram final inclou falques d’identificació de l’emissora i un tancament amb salutació en bucle. Temes principals Trail & Music a Collserola: sessió de trail running per nivells que culmina amb un concert en directe amb vistes a la posta de sol. Art públic i salut: inauguració de dues escultures de Montserrat Sastre —“Dones” i “Jardí amb papallones”— amb missatge d’igualtat i suport a l’atenció intermèdia pediàtrica. Falques i tancament: identificació de Ràdio d’Esbert (98.1) i repetició de “Bona nit” fins al final. Detalls per tema Trail & Music a Collserola Activitat apta per a tots els nivells amb formació de grups segons el ritme i experiència. Recorregut: entre 6 i 9 km amb 200–300 m de desnivell positiu; durada aproximada d’1 hora. Logística: places limitades amb inscripció prèvia; la ubicació exacta només per a inscrits per mantenir l’exclusivitat. Equipament: roba i calçat de muntanya; jaqueta a la motxilla per si refresca. Contingència: en cas de pluja, s’ajorna. "Trail and Music promet ser una experiència màgica per a tots els amants de l'esport i la música." Escultures de Montserrat Sastre “Dones” (Ajuntament de Sant Joan d’Espí, Plaça del 8 de març): Inaugurada en honor del Dia Internacional de les Dones. Representa solidaritat, compromís amb la igualtat i rechaz de la violència cap a les dones a través de tres figures que s’abracen. Objectiu: interpel·lar la ciutadania sobre el compromís amb la igualtat de gènere. "La voluntat de la nova escultura és interpel·lar la ciutadania per recordar el compromís amb la igualtat de gènere." “Jardí amb papallones” (donació a la Casa de Sofia, Sant Joan de Déu): Escultura de fusta que aporta color i lluminositat per crear un ambient confortable. Beneficia nens amb malalties cròniques complexes o avançades i les seves famílies. La Casa de Sofia és el primer centre d’atenció intermèdia pediàtrica a Espanya; l’obra ajuda a fer l’espai més acollidor. Falques i tancament Identificació d’emissora: repeticions de “Ràdio d’Esbert” i la freqüència 98.1 a mode de falca. Tancament: seguit d’un bucle de “Bona nit” fins al final de l’àudio, indicant fi d’emissió o transició de franja.

Visió general del capítol • Episodi miscel·lani amb tres blocs principals: cultura (cinema), música (entrevista i actuació) i salut (síndrome d’intestí irritable). Punts clau • Cultura local: projecció de la pel·lícula Cerdita al Cinema Utopia de Sant Just Desvern. • Música: entrevista amb Montevista Drive sobre el seu àlbum debut, el procés creatiu, el retorn al vinil i el concert de presentació (14 d’abril, Sala La Nau), amb emissió del tema “Left No Sound”. • Salut: conversa amb una nutricionista (Elvira) sobre el síndrome d’intestí irritable (SII), símptomes, factors emocionals i pautes dietètiques individualitzades. Cultura: projecció de “Cerdita” • Pel·lícula de Carlota Pereda, reinterpretació del curt guardonat (Goya i Forqué 2019). • Temes: bullying, emarginació a l’Extremadura rural; to de comèdia amarga, thriller i horror. • Repartiment: Laura Galán, Richard Holmes, Carmen Machi, Clàudia Salas, Irene Ferreiro, entre d’altres. • Trajectòria: Sundance, Donostia, Sitges; projecció gratuïta a Sant Just Desvern (Cinema Utopia). "La història se centra en la Sara, una adolescent que pateix assetjament... i es troba davant d’un dilema moral." Música: Montevista Drive Leitmotiv i vivències • L’àlbum neix de experiències personals intenses i un ressorgiment compartit. • El concepte es consolida al final: peces aïllades que acaben encaixant en un mateix leitmotiv. "Si les cançons funcionen amb una guitarra, és que tenen alguna cosa." Procés creatiu i influències • Creació col·lectiva: idees inicials (lletra/música) que es desenvolupen en grup. • Forta influència del cinema per construir atmosferes; treballen amb imatges. • L’anglès com a llengua per influències anglosaxones i per ser generació d’internet. Directes, vinils i resposta del públic • Concert acústic de presentació per a família i amics: format més despullat i íntim. • Vinil com a objecte de culte; bona resposta: el públic ja cantava fragments. Presentació oficial i estratègia digital • Concert de presentació: 14 d’abril, Sala La Nau (Barcelona), banda a tot volum i possibles convidats. • Autopublicació i distribució amb The Orchard: presència a Spotify, iTunes, Deezer, YouTube, Tidal, etc. • Reflexió sobre el paradigma del streaming: abast global vs. retorns ajustats per a artistes emergents. Gravació i futur • Àlbum gravat fa dos anys amb Florent Ferrer (Santos): Casa Morada (El Vendrell) i rematat a Poblenou. • Aprenentatges de indústria musical i planificació de nous temes i gires. "Ens hem autopublicat... la corba de pujada és molt progressiva." Salut: Síndrome d’intestí irritable (SII) Símptomes i factors • Diarrea i restrenyiment alternants, inflor, gasos, nàusees; risc de debilitat i anèmia per mala absorció. • Possible component emocional (ràbia, ira continguda), però no l’únic factor. Enfoc terapèutic • Objectiu: millorar la qualitat de vida (no hi ha garanties del 100%). • Eina clau: diari alimentari per identificar patrons personals i adaptar la dieta. • Pautes orientatives segons símptoma: - Diarrea: dieta astringent (arròs, carns blanques, coccions suaus; greixos controlats). - Gasos: infusió d’anís estrellat (efecte variable segons persona). • Llet i lactosa: evitar generalitzacions; la llet no és imprescindible en adults; valorar toleràncies individuals i alternatives nutricionals. • Treball multidisciplinari recomanat: metge (diagnòstic i fàrmacs), psicologia (gestió emocional), nutrició i, si escau, activitat física. "Lo importante es mejorar la calidad de vida de la persona." Tradicions i moderació • Sobre la mona de Pasqua: és aliment i també disfrut; clau la racioneig i la moderació. "Un trocet de mona, a disfrutar-lo. I bon profit." Moments musicals i falques • Temes en antena: fragment en anglès (tramo inicial), “Left No Sound” (Montevista Drive) i “My Way” al tancament. • Falques i separadors: Generalitat de Catalunya, Smooth Jazz Club, i diversos "Fins demà!" com a cortinetes.

Context i protagonista Entrevista a Laia Flotats (Endavant Sant Just), en plena recta final cap a les eleccions municipals. Conversa centrada en mobilitat escolar, transport públic, el repartiment del romanent de 6 M€, i la planificació educativa i de serveis davant el creixement del barri de Mas Lluí. "Tenir el paraigües d’una candidatura municipalista ens dona llibertat i flexibilitat per treballar només per Sant Just." Temes principals Mobilitat a l’entorn de l’Escola Montserrat Diagnosi del problema • La zona verda implantada a l’entorn de Can Modulent ha desplaçat vehicles cap a l’avinguda de l’escola, provocant col·lapses en hores punta (entrada/sortida). • L’escola passarà a 3 línies el curs 23-24 i, al costat, s’obrirà una nova escola bressol amb 107 places: més afluència simultània de famílies. Moció 1 (transport privat) – Rebutjada • Propostes: - Ampliar zones d’estacionament (ex. àrea provisional “Patolladeu”). - Habilitar aparcament en trams de voreres molt amples. - Pintar/ordenar places per evitar estacionaments caòtics. - Flexibilitzar l’ús de la zona verda per a veïns de tot Sant Just i treballadors de la zona. • Resultat: rebutjada per PSC, En Comú, CUP i un regidor no adscrit; ERC es va abstenir; a favor Endavant Sant Just i la regidora no adscrita. • Debat: els detractors la van veure com una promoció del cotxe; Flotats defensa que cal no criminalitzar famílies que necessiten el vehicle per conciliar. "Criminalitzar els pares i mares que fan servir el vehicle no és correcte." Millores en transport públic i bus escolar Moció 2 (transport públic) – Aprovada • E30: demanen dues expedicions que arribin a Montserrat abans de les 9h, com ja passa a Montseny, i fer pressió a l’AMB perquè ajusti els horaris. • Transport escolar: - Marc competencial: la Generalitat no obre noves línies no obligatòries des de fa anys; l’obligatori cobreix rutes intermunicipals on no hi ha oferta local. - Proposta municipal: l’Ajuntament pot crear línies d’autobús escolar locals (com la proposada entre Mas Lluí–Canigó–La Miranda i equivalents per a Montserrat–Montseny), tot i que implica pressupost municipal. • Votació: a favor Endavant Sant Just, regidora no adscrita i CUP; PSC, En Comú, ERC i un regidor no adscrit s’abstenen. "Si no és segur, no és vàlid" (sobre anar en bicicleta a determinades zones sense infraestructura segura). Romanent 2022: 6 M€ per a mobilitat, educació i espai públic • El romanent aproximat de 6 M€ (tancament 2022) es destina a inversions i despesa 2023. Endavant Sant Just hi dona suport després d’acords concrets. Mobilitat sostenible: AMBici • Acord per demanar 3 noves estacions d’AMBici: Vellsoleix, Mercat (estratègica per descongestionar Parador i plaça Maragall) i Bona Aigua (aquesta ja prevista). • L’AMBici està sent un èxit a Sant Just; s’apropa el servei a més barris i es millora l’equilibri de disponibilitat. Altres partides destacades • Climatització d’aules per mitigar onades de calor: +50.000€ (total 150.000€) perquè cada escola pública disposi de 50.000€ i decideixi la millor solució segons la seva casuística. • Senyalètica/Wayfinding: inici de la fase 1 per orientar a peu cap a equipaments (església, biblioteca, Insuleix, Mas Lluí, etc.). • Escales del carrer Església: ampliació de +85.000€ (sobre 100.000€ inicials) per una actuació més completa (inclou soterrar cablejat). • Escultura de benvinguda a la rotonda d’entrada: 40.000€ per garantir un concurs amb propostes amb cara i ulls. • Ateneu: subvenció per arreglar la taula (millora d’equipament cívic/cultural). Educació: Escola Bressol, mòduls i nou institut-escola • Nova Escola Bressol: obres s’allarguen unes setmanes, però es preveu operativa al setembre. • Mòduls a Montserrat i pèrdua de pati: inquietud de famílies; s’estudia que el curs 24-25 el creixement s’assumeixi amb una nova escola modular com a primer pas del futur institut-escola de Mas Lluí. Creixement de Mas Lluí i serveis • Sant Just s’apropa o supera el llindar dels 20.000 habitants; Flotats critica falta de previsió històrica en serveis (mobilitat, CAP, equipaments educatius) vinculada al desenvolupament de Mas Lluí (~4.000 nous veïns). • Coincidència de fons entre diversos partits: cal planificar a mida del creixement i accelerar la resposta en serveis bàsics. Votacions clau • Moció mobilitat (transport privat): rebutjada. - A favor: Endavant Sant Just, regidora no adscrita. - Abstenció: ERC. - En contra: PSC, En Comú, CUP, regidor no adscrit. • Moció mobilitat (transport públic): aprovada. - A favor: Endavant Sant Just, regidora no adscrita, CUP. - Abstenció: PSC, En Comú, ERC, regidor no adscrit. Tancament • Agraïments i recordatoris de Setmana Santa i Sant Jordi. • Falques de Ràdio d’Esvern i peça musical final ("Yellow", Coldplay).

Panorama general Conversa amb Jus Fosalba (Sant Just en Comú) sobre el darrer ple municipal: to del debat, la modificació de crèdit i ús del romanent, el projecte del carril bici a la Carretera Reial, les mocions de mobilitat a l’Escola Montserrat i el full de ruta educatiu amb mòduls prefabricats i el futur Institut-Escola a Mas Lluí. "Ràpid, no és mai res en aquesta administració" "El cotxe és perillós... contamina" Ple municipal: clima, durada i incidència tècnica • Ple llarg però dialogant i sense crispació. • Incidència a YouTube (apagada al minut 8), tot i que el ple es va desenvolupar amb normalitat. Romanent i modificació de crèdit: decisions clau • Explicació del funcionament del pressupost anual i del romanent (excedents i partides no executades). • Estratègia de govern: retornar deute (~4 M€) per alleugerir interessos i guanyar marge d’ordinari al 2024 per finançar serveis (posada en marxa de l’Ateneu, curs sencer d’escola bressol, etc.). • Assignació addicional (≈2,2 M€): - Part a pressupost ordinari 2023 (cultura, Parc de Nadal, festes). - Part a inversions (sobretot per l’Ateneu, per imprevistos d’obra i encariment de materials). Debat i votació • Propostes alternatives (habitatge, menys retorn de crèdit) no prosperen: s’argumenta que el romanent és puntual i que l’habitatge requereix polítiques plurianuals. • Aprovació amb vots del govern, algunes abstencions i pocs vots en contra. Carril bici a la Carretera Reial • Aprovació inicial del projecte executiu per cosir trams existents amb un carril bici segregat dins calçada (seguretat per a vianants i ciclistes). • Tram: de la rotonda de l’Esclat fins a l’entrada del carrer Major; el tram fins a la benzinera de Torreblanca quedarà per a una fase posterior. • Finançament: descartats fons Next Generation (no és projecte mancomunat); se cercaran fons FEDER i altres per cobrir majoritàriament el cost. • Calendari: sense data; tràmits lents. "L’administració és molt potent, però és molt lenta" • Ús actual: més de 1.000 passatges/dia (≈50% patinets, ≈50% bicicletes). • Èxit de l’Ambici: la parada del Parador és la més utilitzada entre municipis de l’àrea. Mobilitat a l’Escola Montserrat: dues mocions Transport privat (rebutjada) • Proposta d’augmentar el Kiss & Ride i "mossegar" voreres per crear places d’aparcament. • Rebuig majoritari: - Ja hi ha 60 places de Kiss & Ride (més que a la resta d’escoles). - En entorns escolars, prioritzar anar a peu i en bici per seguretat i salut. "Si no hi ha alternatives viables al cotxe, la gent continuarà agafant el cotxe" Transport públic (aprovada) • Millorar freqüència de l’E30: la nova licitació preveu passar de 20’ a 15’. • Estudiar recorreguts d’altres línies perquè passin per l’escola i connectin Just Tram / Just Metro. • Petició de transport escolar cap a Mas Lluí: competència del Consell Comarcal; finançament denegat (no obligatori dins municipi). • Alternatives municipals: bicibús (prova a l’Escola Montseny), més pressió per freqüències d’autobús i ajustos de zona verda. Educació: mòduls i nou Institut-Escola a Mas Lluí Mòduls 2023-24 per absorbir demanda • Ampliació a 3 grups de P3 a Montserrat (40 → 60 places): mòduls prefabricats al pati d’infantil per a usos complementaris (biblioteca, etc.). • L’Institut també instal·larà mòduls per acollir grups extra (1r i 3r d’ESO). Planificació i ràtio 20 • Taula de planificació detecta creixement a Mas Lluí i la reducció de ràtio a 20 accelera la necessitat d’un grup addicional. • Full de ruta: construir un Institut-Escola a Mas Lluí (horizon 4–5 anys), ja amb cessió de terrenys municipal aprovada. Solució provisional (2024-25) • Proposta municipal al Departament: desplegar un campus modular temporal fora dels centres actuals perquè el "mentrestant" no saturi escoles i institut. • Beneficis: qualitat pedagògica, proximitat per a famílies de Mas Lluí, i menys pressió de mobilitat al barri. Emplaçaments suggerits • Tres solars oferts: El Clos (antic espai dels "extremeños"), Antiga Brigada (per enderrocar) i Torreblanca. • Objectiu: iniciar el dispositiu ja el 2024-25 si el Departament dona el vistiplau. Idees clau • Estratègia financera per 2024: menys deute, més ordinari per sostenir serveis nous. • Mobilitat: prioritat a modes sostenibles i connexions segures (carril bici segregat). • Escola Montserrat: rebuig a ampliar aparcament en vorera; aposta per TP i opcions com el bicibús. • Educació: resposta escalonada a la demanda amb mòduls i aposta ferma pel nou Institut-Escola a Mas Lluí.