episodis

espai musical... i més

espai musical... i més

Resum general Penúltim programa de la temporada dedicat a un especial de rock psicoactiu i psicodèlia moderna. El/la locutor/a presenta el concepte "Oh My God" com a fil conductor de la sessió: guitarres que toquen el cel, ritmes hipnòtics i una tormenta elèctrica de temes contundents. • To sonor: guitarres fuzz, grooves hipnòtics, intersecció entre rock, funk i psicodèlia • Selecció amb clàssics moderns i perles d’escena: de The Black Keys i Whitefield Brothers a Headless Bastards, Wooden Shjips, The Flying Eyes, Galaxie 500, Crystal Stilts i el tram final amb The White Stripes i Jack White • Format orientat a l’atmosfera: temes llargs, transicions suaus i poques interrupcions "Una tormenta elèctrica preparada... temes bastant contundents i molt kaleidoscòpics." Blocs musicals i contingut Obertura i marc temàtic • Presentació del penúltim episodi i del to de l’especial: rock psicoactiu actual centrat en guitarres • El programa s’obre amb The Black Keys i introdueix el groove psicodèlic dels Whitefield Brothers Bloc 1 — Groove psicoactiu i blues modern • Seqüència d’inici amb Whitefield Brothers ("Prolin") i peces d’aire blues-psych • El/la locutor/a recapitula: Deep Meadow ("Sleeper Silver Door") i Entrance ("Grim Reaper Blues") • Lletres destacades del tram: - > "God may forgive me, but that's not enough" - > "Searching for light, gasping for air" Bloc 2 — Headless Bastards: densitat i èpica • Presentació i emissió de Headless Bastards — The Mountain • Clímax de guitarres, pulsació rítmica i tornades mantra: - > "When you see the smoke, there's fire" Bloc 3 — Psicodèlia hipnòtica i atmosferes llargues • Tram extens i immersiu amb Wooden Shjips ("These Shadows"), The Flying Eyes ("Lay With Me"), The Invaders ("Spicing Out"), Galaxie 500 ("Strange") i Crystal Stilts ("Future Folklore") • Paleta caleidoscòpica: drones, repetició hipnòtica i textures que evoquen space-psych i neo-psych Bloc final — Mala llet i tancament d’alta tensió • The White Stripes — Take, Take, Take: nervi, tensió narrativa i riffs secs • Jack White — Lazaretto: explosió final entre garage, blues i fuzz • Comiat i recordatori: darrer programa la setmana vinent abans de la pausa d’estiu Moments destacats • Declaració d’intencions: "guitarres fusionades amb el rock, amb el funky, amb la psicodèlia... i amb una carregada mala llet" • Arquitectura de la sessió basada en temes llargs per “fer atmosfera” • Transicions curtes i efectives entre blocs, prioritzant el flux musical sobre la xerrada Frases i lletres clau • > "God may forgive me, but that's not enough" • > "When you see the smoke, there's fire" • > "Una tormenta elèctrica... temes contundents i kaleidoscòpics" Tancament • Recordatori: penúltim episodi de la temporada; darrer programa la propera setmana abans de vacances • Sign-off amb Jack White per deixar el to alt i elèctric

Visió general Programa eminentment musical amb una playlist triada a l’atzar i poques intervencions parlades. El/la locutor/a obre el programa, anuncia que és el número 93 i que només queden tres episodis per acabar la temporada. Tot seguit, inicia la selecció aleatòria i presenta el tema de Mojave 3 — Love Songs on the Radio. "m'he permès la llibertat de dedicar-ho a l'atzar... la playlist d'avui serà una miqueta aleatori" Temes principals Compte enrere de temporada "només ens queden tres [episodis]... per finalitzar aquesta temporada" Context i to de comiat progressiu Format de selecció aleatòria (playlist a l’atzar) El/la locutor/a explica que l’ordre de les peces vindrà marcat pel clock de l’ordinador Transicions curtes entre temes, primant la música Focus musical: Mojave 3 Presentació del tema "Love Songs on the Radio" Arrencada de la playlist amb accent indie/dream-pop Falques i tancaments recurrents Repetició de la falca "Fins demà!" intercalada al llarg del tram central i final Moments destacats 0:00–5:46 (0–346s) • Obertura musical • Ambientació inicial només amb música 6:14–6:43 (374–403s) • Introducció i agenda del programa • Anunci del programa 93, compte enrere de temporada i playlist a l’atzar "clocks segons el meu ordinador" 6:44–6:46 (404–406s) • Inici de la playlist a l’atzar • Entrada musical després de presentar Mojave 3 — Love Songs on the Radio 6:47–27:26 (407–1646s) • Playlist en curs amb falques "Fins demà!" • Bloc llarg eminentment musical amb insercions vocals de transició 27:28–60:42 (1648–3642s) • Darrer tram musical i tancament • Interjeccions i falques breus sobre base musical fins al final Notes i context L’episodi té un caràcter de mixtape: les intervencions són mínimes i serveixen per marcar el to i el marc conceptual (aleatorietat i final de temporada). Les falques "Fins demà!" actuen com a marcadors recurrents de transició entre peces. Conceptes clau Playlist a l’atzar: selecció i ordre de temes determinats de manera no planificada, aquí guiats pel clock de l’ordinador. Falca: peça curta de veu o jingle utilitzada com a cortineta o recordatori del to/programa.

Visió general Un especial radiofònic que traça un recorregut apassionat pel blues, des dels orígens del Delta fins al so elèctric de Chicago i el revival britànic, amb una selecció de clàssics i comentaris de la locutora. El fil conductor és un viatge emocional i musical que va de Robert Johnson fins a B.B. King i Eric Clapton. "doncs això és el blues, una miqueta la caixa de ressonància per mi de les ànimes desvalgudes i perdudes..." Punts clau • Mite fundacional: Robert Johnson i el llegendari pacte al crossroads. • Chicago blues: Howlin’ Wolf, Muddy Waters, Junior Wells, Slim Harpo — l’electrificació, la harmònica al capdavant i el groove urbà. • Slide i lament: Elmore James i el crit de la guitarra lliscant a "The Sky Is Crying" i "Bleeding Heart". • Revival britànic: John Mayall & the Bluesbreakers reinterpreten l’R&B de Chicago. • Boogie i cruesa: John Lee Hooker i el relat fosc d’"I’m Bad Like Jesse James". • Homenatge al rei: B.B. King (amb Eric Clapton) i l’elegància de "Ten Long Years". Recorregut i temes Delta i arrels • Robert Johnson — Cross Road Blues: el punt de partida mític; desolació i recerca d’un destí musical. • Jimmy Witherspoon — Ain’t Nobody’s Business (If I Do): orgull i autonomia personal, amb tornades icòniques. • (Fragment) Buddy Guy — Try To Quit You Baby: la tensió del slow blues elèctric primerenc. Cap a Chicago: el so elèctric • Louisiana Red — Rollin’ Stone: transició cap al riff hipnòtic que inspiraria generacions. • Muddy Waters — I’m Your Hoochie Coochie Man: stop-time, presència vocal i brag blues; arquetip del Chicago blues. • (Bloc mencionat per la locutora) Solo d’harmònica i Muddy Waters — I Feel Like Going Home: espai per a la harmònica i retorn a l’arrel. • Howlin’ Wolf — Evil: gelosia, sospita i una veu de granit; tensió rítmica i foscor. • Magic Sam — All Your Love: fusió de dolçor melòdica i nervi elèctric. • Elmore James — The Sky Is Crying: slide plorós i metàfora de la pèrdua. Groove, harmònica i R&B • Junior Wells — Hoodoo Man Blues: shuffle càlid, mojo i carisma. • Billy Doggett — Honky Tonk (instrumental): clàssic d’R&B amb òrgan i backbeat contagiós. • Slim Harpo — Mailbox Blues: swamp blues, espera i absència en claus minimalistes. Revival, boogie i homenatges • John Mayall & the Bluesbreakers — All Your Love: pont britànic cap al so de Chicago (original d’Otis Rush). • John Lee Hooker — I’m Bad Like Jesse James: narració fosca, amenaça i boogie hipnòtic. • Eric Clapton & B.B. King — Ten Long Years: classe magistral de to i fraseig; respecte intergeneracional. • Elmore James — Bleeding Heart: tancament emotiu amb súplica i slide tallant. Temàtiques líriques recurrents • Desamor i solitud: cors trencats, ausència de cartes o trucades. • Retorn a casa: el llarg camí cap a l’origen, sovint inacabat. • Gelosia i perill: l’ombra de la traïció i el mal presagi. • Orgull i resistència: l’afirmació d’"Ain’t nobody’s business" com a consigna. Notes de producció i to • La locutora presenta el programa 91, "Born to be Blues", i guia amb calidesa i humor ( "doble conya del blau i el blues de l’ànima"). • Selecció àgil: peces breus per agafar el pols, després blocs temàtics. • Inserció de jingles d’emissora i cortinetes entre seccions.

Visió general Gravació eminentment promocional i d’identificació d’emissora amb una breu seqüència inicial d’“avanç editorial” del magazine local Just a la Fusta. A partir d’aquí, predomina la franja nocturna amb jingles de sintonització i una llarga successió de “Bona nit”. També s’inclou una promo completa del programa musical Smooth Jazz Club. Contingut principal • Avanç de temes de Just a la Fusta: retalls de temes que el programa tracta (premsa i empresaris, habitatge, cultura local, esport, to optimista), però sense desenvolupament posterior dins d’aquesta gravació. • Informació d’horaris: Just a la Fusta (matins) i Smooth Jazz Club (tardes). • Bucle d’identificacions: diverses crides a “Sintonitza el ràdio d’Esbert (98.1 FM)”. • Franja nocturna: repetició periòdica de “Bona nit”, que marca un to calmat i de continuïtat. Programació i franges destacades • Just a la Fusta: “Vivim Sant Just en directe”. Horari anunciat: cada matí, de 10 a 13 h. • Smooth Jazz Club: dilluns a divendres, de 16 a 17 h, amb chill out, smooth jazz, funk, soul i electrònica suau. Temes de l’avanç editorial (retalls) • Premsa i empresaris: possible cobertura periodística per destapar qui eren “tots els empresaris” que anaven amb “ell”. • Habitatge: menció al mercat amb “400 pisos per vendre”. • Finançament personal: debat sobre que “si se l’ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res”. • Periodisme en positiu: “Busco sempre aquella notícia una mica positiva”. • Cultura i esdeveniments: “Èxit de públic” i oportunitats per veure grups locals en festivals. • Esport (futbol): pressió sobre els àrbitres en grans partits (“Barça–Madrid”). • To i valors: optimisme i paciència: “amb el temps tot se soluciona”. To i ambient • Predomini de jingles d’emissora i salutacions nocturnes. • Ambient relaxat i musical durant la nit; la paraula “Miley” apareix puntualment (possiblement identificant una peça o artista), sense context addicional. Cites destacades "Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida." "Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona."

Panorama de l'episodi Programa 89 del (probablement) Godiva Bonaparte dedicat íntegrament a veus femenines actuals. La locutora ofereix una playlist curada amb peces d’indie-folk, americà i pop d’autor, combinant temes propis i versions íntimes. El to és contingut, fràgil i poderós alhora, amb una aposta per cançons que connecten amb la sensibilitat, la pau i un amor universal. "M'encanten aquestes dones... ens connecten amb la sensibilitat, amb certa tranquil·litat, amb una pau, un amor universal... un misteri que em té fascinada." Punts destacats Tesi del programa: Homenatge a solistes femenines actuals amb timbres únics i una energia delicada però contundent. Obertura potent: Doble entrada amb Daughter ("Run") i Sharon Van Etten ("Every Time the Sun Comes Up"). Versions remarcables: Russian Red reinterpretant "Girls Just Want To Have Fun". Madeleine Peyroux amb "Martha, My Dear" (Beatles). Keren Ann amb un "Hallelujah" sobri i emotiu (Leonard Cohen). Peces clau: Sharon Van Etten — "Give Out" (presentada com una de les obres centrals del programa). Tancament cinematogràfic amb Ludovico Einaudi + Greta Svabo Bech. Fil emotiu: Fragilitat, llum hivernal, lluites íntimes i consol; cançons per a moments de recolliment. Temes principals 1) Veus femenines i la intimitat com a força • Veus amb timbre i fragilitat que conviden a escolta atenta. • L’economia d’arranjaments accentua l’emoció del text musical. 2) Covers i tradició • Relectures que recontextualitzen clàssics (Cyndi Lauper, Beatles, Leonard Cohen) des d’una sensibilitat indie-folk. • Diàleg entre cançoner tradicional i autor contemporani (Jolie Holland, Karen Dalton). 3) Curadoria narrativa • Sequenciació en blocs: obertura energètica, cor central emotiu, tram final contemplatiu i catàrtic. • La locutora aporta un relat que enllaça peces i colors emocionals. Blocs musicals i moments Obertura • Daughter — "Run": urgència i desig d’evasió. • Sharon Van Etten — "Every Time the Sun Comes Up": mantra crepuscular que marca el to del programa. Primers highlights i covers • Russian Red — "Girls Just Want To Have Fun" (cover): fresca i melòdica, mirada nova a un clàssic pop. • Hannah Cohen — "Don’t Say": vulnerabilitat i espai. • Leila Diane — "The Rifle": narrativa fosca i hipnòtica. • Laura Veirs — "Sun Song": llum i degel, imatge poètica de l’alba. Nucli emotiu • Lucy Rose — "Gamble": introspecció, culpa i redempció. "No paro de sentir-la i és que és enorme" (sobre Sharon Van Etten — "Give Out"). • Sharon Van Etten — "Give Out": peça clau, cruïlla entre força i fragilitat. Arrels i folk • Bosque Brown — "When Walking": austeritat i camins de tornada. • Karen Dalton — "Little Bit of Rain": melangia clàssica. • Jolie Holland — "Old Fashioned Morphine": gospel-blues antic amb magnetisme. • Madeleine Peyroux — "Martha, My Dear" (Beatles): elegància de cambra. Tancament contemplatiu • Josefine Foster — "Little Life": miniatures líriques, delicadesa. • Keren Ann — "Hallelujah" (Leonard Cohen): sobrietat i respecte. • Ludovico Einaudi + Greta Svabo Bech — peça final: textura cinematogràfica, pulsació de cendres i ressò emocional. Per què escoltar aquest episodi? Per descobrir o redescobrir solistes femenines que combinen fragilitat i presència. Per gaudir d’una curadoria que teixeix versions, folk i pop d’autor amb coherència narrativa. Per un final catàrtic i expansiu que tanca un viatge íntim amb escalada emocional.

Visió general Programa nocturn a Ràdio d’Esvern/Sant Just, episodi 88, titulat “Silence in the Land of Dreams”. L’emissió d’avui és una sessió especial dedicada a la música clàssica i a l’òpera, programada a petició d’un oient i dedicada amb afecte. La selecció inclou peces de Bizet (inclosa l’òpera Carmen i un preludi que, irònicament, sona al final), Gustav Mahler, Heitor Villa-Lobos i Verdi amb Maria Callas interpretant fragments de La Traviata. La major part del temps és un bloc musical continu. Cap al tancament, el locutor fa un breu resum de l’especial de clàssica i òpera i en destaca la dedicatòria a l’oient. Després s’identifica l’emissora i es dona pas al programa següent, “Al Just a la Fusta”, amb un tast de temes diversos (vida urbana, recepta econòmica, llibres robats a biblioteques dels EUA, història d’amor i ambient de derbi esportiu). Temes principals Especial música clàssica i òpera Selecció d’obres de Bizet, Mahler, Villa-Lobos i Verdi. Interpretacions destacades de Maria Callas a La Traviata. Curiositat: un preludi de Bizet sona com a peça de tancament. Dedicatòria a un oient L’emissió s’ofereix “amb molt de carinyo i estimació”. Transició d’emissora i teasers del següent programa Identificació de Ràdio d’Esvern/Sant Just. Avanç de “Al Just a la Fusta”: vida urbana, cuina senzilla, llibres, amor i esport. Moments destacats i cites "Aquest és el 88 programa titulat Silence in the Land of Dreams." (presentació) "Sessió d’avui tan especial dedicada a la música clàssica i a l’òpera… a petició d’un dels nostres oients…" (tancament i dedicatòria) "Qui ha sonat al llarg d’aquesta sessió d’avui? … Maria Callas amb La Traviata… Gustav Mahler… l’òpera Carmen de Bizet." (recapitulació del set) Obres i compositors esmentats Georges Bizet — Carmen; preludi utilitzat al final. Giuseppe Verdi — La Traviata (amb Maria Callas). Gustav Mahler — selecció simfònica. Heitor Villa-Lobos — peces orquestrals. Notes de context La major part del programa és un bloc musical continu sense introduccions llargues entre peces; per això, els timecodes marquen l’entrada, el bloc principal, el tancament i la transició cap al següent programa.

Visió general Programa especial dedicat a repassar els inicis del rock dur i el heavy espanyol dels 80. La locutora, Godiva Bonaparte, proposa una selecció d’himnes i peces emblemàtiques —de Medina Azahara, Los Suaves, Barricada, Leño, Porretas, Reincidentes, Extremoduro i Rosendo— per traçar un fil entre el rock dur i el que després es coneixeria com a heavy metal. "És agosarat, rebel, punky i de molt bon gust començar un programa molt especial..." El to és nostàlgic i festiu, amb comentaris sobre l’escena vuitantera, records personals (com Barón Rojo – Hijos de Caín) i la sensació que l’estètica heavy avui és menys visible, tot i que l’esperit perdura. Temes principals Orígens i identitat del rock dur/heavy dels 80 • Connexió entre rock dur i heavy; gènere de transició i actitud contestatària. Himnes imprescindibles i versions • "Maneras de vivir" (Leño) com a peça canònica. • "Pongamos que hablo de Madrid" en versió de Porretas. Bands clau i recurrents • Presència múltiple d’Extremoduro ("¿Dónde están mis amigos?", "Extremaydura", "Salir"). • Los Suaves en dos registres (tema inicial i "Si pudiera"). • Reincidentes amb l’himne social "Vicio" i la crònica canalla "Pepe Botika". Nostàlgia i memòria musical • Record personal d’infantesa amb Barón Rojo i la cançó "Hijos de Caín". • Reflexió sobre la visibilitat actual del col·lectiu heavy. Llistat de cançons i artistes (ordre d’aparició) Medina Azahara — "Paseando por la mezquita" Los Suaves — (primer bloc, tema inicial) Barricada — "No sé qué hacer contigo" Leño — "Maneras de vivir" Porretas — "Pongamos que hablo de Madrid" Reincidentes — "Pepe Botika (El rey de la Mancha)" Extremoduro — "¿Dónde están mis amigos?" Extremoduro — "Extremaydura" Reincidentes — "Vicio" Rosendo — "Agradecido" Los Suaves — "Si pudiera" Extremoduro — "Salir" (Note: la locutora esmenta també Leño – "Sodoma y Chabola", però no queda clar al tall transcrit en quin minut exacte sona.) Moments i cites destacades "Maneras de vivir" com a himne del gènere: energia i identitat obrera del rock vuitanter. "Pongamos que hablo de Madrid" — retrat cru i poètic de la ciutat: "Donde el deseo viaja en ascensores... Pongamos que hablo de Madrid" Sàtira extremenya d’Extremoduro a "Extremaydura": "Tierra de conquistadores, no nos quedan más cojones" Catarsi final amb Extremoduro — "Salir": "Salir, beber, el rollo de siempre..." Context i to del programa To rebel i nostàlgic, amb interjeccions de directe i ambient de concert. Reivindicació de les arrels del rock dur i del seu llegat cultural a l’Estat espanyol. Tancament a ritme més lent i introspectiu amb Los Suaves ("Si pudiera") i el clàssic generacional d’Extremoduro ("Salir").

Resum executiu Programa musical temàtic dedicat a la realitat màgica: peces que barregen música, poesia i imaginari quotidià-fantàstic. El fil conductor el porten Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla, amb incursions de clàssics i bandes sonores (Yann Tiersen, René Aubry), rock d’autor (Jerry Fish) i un clàssic en francès (Iggy Pop). "No vull destrossar la temperatura ni el clima que intentem generar a cada programa" — Locutor En síntesi • Obertura amb una peça multilingüe i distòpica que marca el to imaginatiu i crític. • Eix del programa: la realitat màgica—cançons i poemes musicats que converteixen el quotidià en fabulació sonora. • Bloc central amb Casasses + Comelade (poesia musicada), Albert Pla (narrativa fosca i humor negre) i una peça mística sobre versos de Sant Joan de la Creu. • Tram final filosòfic i lúdic: Sentència 33 d’Epicur, el manifest corporal "La manera més salvatge" i la fantasia pop d’"Antònia Font". Temes principals 1) Realitat màgica en clau musical • Transformar el dia a dia en contes sonors: caixes de música, ascensors que esdevenen cambres d’amor i mort, i paisatges d’ensomni. • Ús d’instruments de joguina i textures minimalistes (Comelade) per crear clima de meravella. 2) Poesia musicada i mística • Enric Casasses: llenguatge punyent, joc amb la rima i la veritat; peces amb càrrega filosòfica i física del cos. • Sant Joan de la Creu: passió mística i transcendència (adaptació musical). 3) Contrallums: bellesa i dolor • Albert Pla oscil·la entre la tendresa absurda i el malson lúdic (de la caixeta d’amor a l’anhel de venjança a "Sufre como yo"). 4) Clàssics, cinema i atmosferes • Yann Tiersen i René Aubry: valse i caixes de música com a metàfora de l’imaginari. • Iggy Pop (en francès): "Les feuilles mortes" per aportar nostàlgia i gravetat poètica. Moments i peces amb temps • 277–494 s — Obertura musical: Europe Change Bad (Comelade & Casasses). To distòpic, multilingüe, crítica social. • 494–537 s — Presentació i marc temàtic: "realitat màgica"; repàs dels primers temes (Albert Pla, Comelade…). • 537–591 s — Dedicatòria al concepte i anunci de "Vines" (Gregory Grogove). • 853–1103 s — Albert Pla – La caixa de música: relat d’un ascensor avariat que esdevé intimitat i tragèdia. • 1103–1159 s — Casasses/Comelade – La paraula de la fantasia: invocació a la fantasia com a necessitat vital. • 1269–1493 s — Bloc Casasses: peces poètiques ("Anant pel cuento del ganxo", "Les velles del reialme", "Era per estimar-te", "RIM"). • 1493–1556 s — Context: el locutor explica el tàndem Casasses–Comelade i l’ús d’instruments de joguina; pont cap a noves peces. • 1587–1714 s — Adaptació mística (Pájaro): versos de Sant Joan de la Creu. • 1743–1915 s — Albert Pla – Sufre como yo: dolor amorós, desig de revenja dit a cor obert. • 2021–2164 s — Iggy Pop (francès) – Les feuilles mortes: nostàlgia i memòria. • 2466–2577 s — Jerry Fish & The Mudbug Club – Back to Before: retrobar el passat. • 2642–2884 s — Comelade + PJ Harvey – Love Too Soon: delicadesa melancòlica. • 3078–3128 s — Resum del bloc (locutor): Tiersen (Amélie), René Aubry (Music Box), Comelade + PJ Harvey, Jerry Fish; pas al comiat musical. • 3193–3221 s — Sentència 33 d’Epicur (Casasses/Comelade): necessitats bàsiques i serenor. • 3251–3348 s — La manera més salvatge (Casasses/Comelade): cos, veritat i risc — manifest físic-poètic. • 3377–3564 s — Albert Pla + Comelade – Antònia Font: fantasia pop, humor i mitologia pop mallorquina. Cites destacades "Crida la carn, no tenir fred, no tenir fam, no tenir set" (Sentència 33 d’Epicur) "La manera més salvatge… ve de fot perquè fot és el moviment del cos més insultant de tots" (Casasses) "C’est une chanson qui nous ressemble…" (Les feuilles mortes) To i públic • To: poètic i evocador, amb contrastos entre llum i ombra. • Públic: oients de ràdio cultural, amants de la poesia musicada, pop d’autor i bandes sonores.

Panorama general de l’episodi Aquest programa se centra en originals i versions amb un fil conductor de col·laboracions transatlàntiques: flamenc que es fon amb tango, bolero, fado, swing i cançó llatinoamericana. També hi ha un moment tendre amb l’Abril, una nena de Sant Just que estima la música i somia ser científica. Temes principals • Fusió flamenc–tango: de Miguel Poveda a Diego El Cigala amb referents argentins. • Clàssics llatins revisitats: La flor de la canela, Lágrimas negras, María la Portuguesa, Parece que fue ayer i Eu sei que vou te amar en noves veus i formats. • Swing i copla: versió de “Bien pagá” amb aire de swing per trencar la melangia. • Convidada jove: l’Abril comparteix gustos (Michael Jackson) i el seu desig de ser científica. Moments destacats per blocs Obertura musical i to emocional • Inici amb una copla de desamor que marca un to de nostàlgia i pas del temps. Flamenc i tango: pont Buenos Aires–Barcelona • Miguel Poveda + Rodolfo Mederos a “Volver”: exemple clar d’ortodòxia tango amb color flamenc. • Diego El Cigala + Adriana Varela a “Por una cabeza”: diàleg carismàtic entre cante i tango rioplatense. Clàssics llatins reinventats • Joaquín Sabina + María Dolores Pradera a “La flor de la canela”: elegància i narrativa criolla. • Toni Zenet + Ole Swing a “Bien pagá”: copla amb groove i arranjaments de swing. • Buika a “En el último trago”: bolero–ranchera amb profunditat jazz-flamenca. • María Dolores Pradera + Diego El Cigala a “Lágrimas negras”: icònic bolero-son amb duende. • María Toledo + Rafael Amargo a “María la Portuguesa”: fado amb accent flamenc i dramatúrgia. • Armando Manzanero + María Jiménez a “Parece que fue ayer”: bolero càlid, intemporal. • Bebo Valdés + Diego El Cigala + Caetano Veloso a “Eu sei que vou te amar”: delicadesa luso-cubana amb susurr vocal i piano magistral. • Ojos de Brujo + Vinicio Capossela (“Nana”) i amb Jorge Drexler: cruïlla d’world music, rumba i poesia pop. Convidada: l’Abril • L’Abril (6 anys) comparteix il·lusió per la música i la dansa i explica experiments casolans. “La música… perquè escoltes i et venen ganes de ballar.” “De gran vull ser científica.” Tancament • Comiat de l’Abril i franja final amb promos i anuncis de la ràdio local (programació, seguretat vial, cursos de català i premsa comarcal). Idees clau • La fusió de gèneres fa brillar repertoris clàssics amb noves textures. • Les col·laboracions (veu + bandoneó/piano/swing) són el motor creatiu de l’episodi. • L’espai dona lloc a la divulgació musical i a la comunitat local (veu de Sant Just).

Panorama general Programa musical en directe centrat en comparar versions amb els seus originals. Aquest és l’episodi 86 d’“Awego Diva Bonaparte” i és la segona part del format “Originals vs versions”. L’emissió comença amb falques i música, i el contingut del programa s’inicia realment a partir del minut 15:07 (segon 907). "No existeix una millor que l'altra" — sobre l’Hallelujah de Leonard Cohen i la versió de Jeff Buckley Estructura i temes tractats Format del capítol • Primer s’escolta la versió i, tot seguit, l’original per comparar sensacions, canvis de tempo i de gènere. Parelles destacades (versió → original) • Wish You Were Here — Sparklehorse (cover intimista) → Pink Floyd (original clàssic) • Sweet Dreams (Are Made of This) — versió més calmada → Eurythmics (sint-pop emblemàtic) • Teardrop — José González (lectura acústica) → Massive Attack (trip-hop èpic) • Creep — Daniela Andrade (tempo slow, veu pròxima) → Radiohead (força alternativa, explícit a l’estribill) • Hallelujah — Jeff Buckley (to eteri i emotiu) → Leonard Cohen (gravetat poètica i narrativa) • I Get Along Without You Very Well — Sílvia Pérez Cruz (versió delicada) → Chet Baker (original crooner/jazz) Idees clau • Comparativa sonora: canvis de tempo, textura i fins i tot canvi de gènere en algunes versions. • Criteri artístic: el valor de cada peça depèn de la sensibilitat; el programa defensa que cap no és “millor” per se, sinó que aporten lectures diferents. • Curadoria: selecció de temes icònics per evidenciar com una versió pot reinterpretar i allunyar-se de l’original mantenint l’essència. Cites destacades "Amb aquest sublim tema [...] iniciem el programa número 86." "Hi ha molts temes molt ben versionats i, en algun cas, fins i tot hi ha un canvi de gènere." "No existeix una millor que l'altra." "Si existeix el cel, allà sona això [Hallelujah]." Notes de producció • Inici amb falques i autopromocions de la ràdio local; el programa comença realment a 00:15:07. • L’host reitera el format: versions → originals per apreciar diferències de producció i interpretació.