Godiva Bonaparte
Godiva Bonaparte
Programa

Godiva Bonaparte

espai musical... i més

·115 episodis
Lloc web
RSS

episodis

25-36 de 115

  • Godiva Bonaparte del 8/1/2015 — Ràdio Desvern 98.1: clàssics Pop & Soul (ABBA, Whitney, MJ, Roxette) i promos locals de Sant Just (Just a la Fusta, CPNL, La Penya del Morro)

    Visió general Programa/magazin musical de Ràdio Desvern (98.1 FM) amb una seqüència de clàssics de pop, soul i rock, intercalats amb jingles, identificatius d’emissora i promocions de programes i serveis locals de Sant Just Desvern. L’espai barreja franges musicals nostàlgiques (anys 70–2000) amb informació comunitària i espots d’interès públic. "Just a la fusta, vivim Sant Just en directe." "Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials." Temes principals Música i nostàlgia pop-soul Clàssics reconeixibles: Alicia Keys, ABBA, Whitney Houston, Hall & Oates, Roxette, The Rasmus, Michael Jackson. To melòdic i relaxat amb balades i hits radiofònics. Promocions i serveis locals Programes: Just a la Fusta, La Penya del Morro, Smooth Jazz Club, Bits. Serveis: CPNL (cursos de català), informatiucomarcal.com (actualitat del Baix Llobregat). Identitat d’emissora i comunitat Reforç d’identificatius i jingles de Ràdio Desvern. Referències a Sant Just Desvern i agenda cultural local. Detall musical destacat Alicia Keys – Fallin’: obertura R&B icònica, to emotiu. Pop 90s – “Would I Lie to You?”: groove optimista i cor memorable. The Rasmus – Living in a World Without You: energia rock contemporània. ABBA – One of Us: pop melancòlic; apareix en dues parts. Whitney Houston – Run to You: balada vocal potent. Hall & Oates – Sara Smile: soul suau i íntim. Roxette – Listen to Your Heart: power ballad, fragment. Michael Jackson – Heal the World: missatge humanitari amb interludi en català. Cançó en català: folk-pop costumbrista (imatgeria de terrats, pa amb oli i sal). Anuncis i promos clau Just a la Fusta: magazín local sobre l’actualitat de Sant Just. CPNL (cursos de català): aprendre o millorar el català – presencial i en línia. La Penya del Morro: programa coral (història, televisió, esports, tecnologia, joves). Smooth Jazz Club: franja diària de música relaxant (Chill Out, Smooth Jazz, Soul, electrònica suau). Bits: nits d’electrònica (cap de setmana). informatiucomarcal.com: notícies i agenda del Baix Llobregat. To i ritme Alternança àgil entre blocs musicals i franges promocionals. Jingles i indicatius freqüents que mantenen el fil d’emissora. Sensació de ràdio local propera amb vocació de servei i clima musical agradable.

  • Godiva Bonaparte del 1/1/2015 — Notícies breus i especial 2014: un any de cinema

    Resum general Programa mixt amb un bloc inicial de notícies d’actualitat i un especial extens dedicat a fer balanç cinematogràfic de 2014, amb tendències de taquilla, millors pel·lícules, premis i festivals, un emotiu In Memoriam, i un avanç de 2015. "Demostrarem que es poden fer ajustos a l'economia sense treure drets conquerits" — Dilma Rousseff "No hi ha cap raó per no mantenir converses al més alt nivell" — Kim Jong-un Notícies principals Economia i política (Espanya) • Recuperació econòmica: Luis de Guindos sosté que la recuperació és una realitat, tot i que la crisi no està superada; destaca la millora de la percepció sobre l’ocupació i el consum. "Se ha perdido de alguna forma el miedo a perder el puesto de trabajo..." — Luis de Guindos • Canal Sur: dimissió pel nyap de les campanades (interrupció amb anuncis). La direcció apunta a error humà. • Casa Reial: el PP demana a la infanta Cristina que reflexioni sobre renunciar als seus drets dinàstics. Internacional • Brasil: Dilma Rousseff anuncia un ajust fiscal profund sense tocar drets socials i promet lluita contra la corrupció. • Adriàtic: remolc del ferri Norman Atlantic cap a Bríndisi; 11 morts i incertesa sobre desapareguts. • Corees: Kim Jong-un es mostra obert a diàleg i possible cimera amb Seül. Cultura i esports • Estrenes avançades: The Imitation Game (Alan Turing), Leviathan (Rússia als Oscars), i documental de Leo Messi. • Esports: Barça de bàsquet debuta al Top 16 de l’Eurolliga; en futbol, preparatius de Barça i Espanyol per als partits de diumenge. 2014, un any de cinema (especial) Taquilla 2014: tendències • Espanya: fenomen d’Ocho apellidos vascos (quota del cinema espanyol al 25%); impuls de El Niño i la seqüela de El planeta de los simios. • EUA: lidera Guardians of the Galaxy, segueixen The Hunger Games i The Lego Movie. • Mundial: domina la franquícia Transformers: Age of Extinction, amb gran empenta a la Xina. Top pel·lícules i imprescindibles • Boyhood (Richard Linklater): retrat del temps i la família rodat durant 12 anys. • Nebraska (Alexander Payne): road movie tendre pare-fill, en blanc i negre. • Her (Spike Jonze): amor i identitat en clau tecnològica; interpretacions de Joaquin Phoenix i la veu de Scarlett Johansson. • Mommy (Xavier Dolan): relació mare-fill d’alta intensitat emocional. • Dos días, una noche (Germans Dardenne): solidaritat i dignitat al món laboral. "La solidaritat s’ha de construir; no és un do natural" — Luc Dardenne • El lobo de Wall Street (Martin Scorsese): sàtira ferotge del capitalisme i l’obsessió pel guany. • Interstellar (Christopher Nolan): èpica espacial amb cor familiar. "Parla d’una relació pare-filla i de com dir adeu sense garanties de retorn" — Matthew McConaughey • La isla mínima (Alberto Rodríguez): thriller hipnòtic a les maresmes del Guadalquivir. • El viento se levanta (Hayao Miyazaki): poesia animada sobre somnis i responsabilitat. • La sal de la tierra (Wim Wenders/Juliano Ribeiro Salgado): mirada humanista a l’obra de Sebastião Salgado. "No és una pel·lícula de fotografia; és una pel·lícula sobre una vida i una ètica" — Sebastião Salgado Premis i festivals • Oscars 2014: triomf de 12 Years a Slave (Millor pel·lícula); Gravity (7 estatuetes, Millor director per Alfonso Cuarón). "Sandra, tu ets Gravity, el cor de la pel·lícula" — Alfonso Cuarón • Gaudí: repartiment entre Los últimos días i La plaga (Millor direcció, guió, muntatge i pel·lícula). • Goya: èxit de Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba); reivindicacions del sector i crítica a l’IVA cultural. • Premis Europeus: Ida (Polònia) arrasa amb 5 guardons. • Cannes: Winter Sleep (Palma d’Or). • Berlín: Black Coal, Thin Ice (thriller xinès) guanya l’Ós d’Or. • Venècia: A Pigeon Sat on a Branch Reflecting on Existence (Leó d’Or). • Sant Sebastià: La isla mínima i, sobretot, Magical Girl (Conxa d’Or). • Sitges: I Origins guanya amb la seva ciència romàntica existencialista. In Memoriam 2014 • Philip Seymour Hoffman i Robin Williams: pèrdues prematures i colpidores. • Llegendes: Lauren Bacall, Mike Nichols, Harold Ramis, Mickey Rooney, Shirley Temple, Alain Resnais, Bob Hoskins, Richard Attenborough. Sorpreses, joies amagades i contrastos • Joies i indie: 10.000 km, Asier y yo, Loreak, Short Term 12 (Les vides de Grace), Begin Again, Locke, Relatos salvajes, Gone Girl. • Recepció irregular: Noé, Jersey Boys, The Monuments Men, Grace de Mònaco, Malèfica. Produccions catalanes 2014 • Ficció i autor: Estela Cadente, Hermosa juventud, Història de la meva mort, Otelo. • Documental i realitat: Sobre la marxa, Ciutat morta, Demonstration, Mai és tan fosc, El Somni. • Mirades socials i identitàries: Rastres de sàndal, Born, L’endemà; retrats de Ventura Pons. • Animació i còmic: Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo (llibertat creativa en animació). Avanç 2015 • Franquícies i grans estrenes: Star Wars: The Force Awakens, Spectre (Bond 24), Jurassic World, Avengers: Age of Ultron, Ant-Man, Mission: Impossible, Mad Max: Fury Road. • Blockbuster polèmic: Cinquanta ombres d’en Grey. • Animació: Inside Out (Pixar) — emocions dins el cap d’una nena. • Autors i local: novetats de Spielberg, Eastwood, Branagh; catalanes Anacleto i Segon Origen. • Musical: Into the Woods per als amants del gènere. — Idees clau • 2014 combina una lleu recuperació de taquilla amb diversitat d’autors i gèneres. • El cinema espanyol viu un fenomen popular amb “Ocho apellidos vascos” mentre creixen les propostes d’autor i els documentals catalans. • Premis repartits entre cinema d’autor i propostes tècnicament brillants. • 2015 es projecta com un any de grans franquícies i algunes apostes d’animació i autor.

  • Godiva Bonaparte del 25/12/2014 — Nadal a Ràdio Desvern: clàssics i nadales

    Resum general Especial musical de Nadal a Ràdio Desvern amb una seqüència de clàssics nadalencs, nadales corals i estàndards de jazz/pop, intercalats amb indicatius de l’emissora i salutacions de «Bona nit» i «Fins demà!». El to del programa alterna entre celebració festiva, espiritualitat i nostàlgia amorosa. To i fil conductor • Clàssics reconeixibles: de Jingle Bells a Have Yourself a Merry Little Christmas i The Christmas Song. • Moments corals i litúrgics: passatge sacre amb Ave Maria i una peça coral d’hivern sobre els àngels. • Balades de desig i absència: "Blue Christmas" i "Miss You Most at Christmas Time" marquen el vessant melanconiós. • Tancament d’any: Auld Lang Syne com a comiat i transició simbòlica cap a l’Any Nou. Temes principals 1) Celebració i tradició nadalenca • Nadales icòniques en versions diverses, amb energia i calidesa. • Missatges d’ambient festiu i desitjos de bones festes de l’emissora. 2) Espiritualitat i cant coral • Passatges en llatí (Ave Maria) i temes corals d’hivern amb imatgeria d’àngels i nit freda. 3) Nostàlgia i absència • Balades que evoquen records, enyor i soledat durant el Nadal. Moments destacats i cites • Obertura singular amb un relat pop de ciència-ficció nadalenca: A Spaceman Came Travelling (estel, missatge i naixement). • Trams d’altes emocions: "Blue Christmas" i "Miss You Most at Christmas Time". • Clàssics càlids i íntims: "Have Yourself a Merry Little Christmas" i "The Christmas Song". • Energia en directe i complicitat amb l’audiència: "Santa Claus Is Coming to Town". • Comiat tradicional amb Auld Lang Syne. "Have yourself a merry little Christmas" "You better watch out, you better not cry — Santa Claus is coming to town" "This year for Christmas, I just want to be with you" "Ave Maria, gratia plena" Notes de producció • Programa tipus jukebox amb indicatius recurrents ("Fins demà!", "Bona nit") i inserts de felicitació: «Des de Ràdio Desvern us desitgem bones festes / feliç any nou». • Diversitat d’idiomes: català, anglès i llatí. • Estructura pensada per alternar tempos: peces animades seguides de balades i moments corals per mantenir el ritme emocional del conjunt.

  • Godiva Bonaparte del 18/12/2014 — Nadales soul-jazz: clàssics per tancar l’any

    Panorama general Programa especial de Nadal en clau soul i jazz per tancar l’any (episodi 78). El/la locutor/a proposa una barreja de nadales, estàndards i soul clàssic, amb un fil musical elegant i càlid. "Merry Soul Jazz Christmas... el darrer d'aquest any" Format i to • Selecció curada de clàssics amb swing i soul alternant veus icòniques i instrumentals. • Duets d’Ella Fitzgerald & Louis Armstrong, dives com Eartha Kitt, Dinah Washington, Nina Simone, Aretha Franklin i totems del soul com Otis Redding, James Brown, Carla Thomas. • Moment de presentació i diversos blocs de recapitulació per situar l’oient, sense saturar l’inici amb seccions. Temes principals 1) Nadales en versió jazz/soul • White Christmas (obertura i més tard en versió Otis Redding) • Santa Baby (Eartha Kitt), Let It Snow!, The Christmas Song (Chestnuts Roasting...) • Santa Claus Is Coming to Town (instrumental de Booker T. & the MG’s) 2) Estàndards de jazz de l’era d’or • Blueberry Hill, Cheek to Cheek, What a Difference a Day Made, They Can’t Take That Away from Me, Let’s Call the Whole Thing Off, Manhattan, Stormy Weather 3) Soul clàssic i R&B • Aretha Franklin (Natural Woman), Nina Simone (Sugar in My Bowl), Carla Thomas (Gee Whiz), Otis Redding (White Christmas, These Arms of Mine), James Brown (peça nadalenca atribuïda com “The Christmas Song” al programa) Moments destacats Obertura nadalenca icònica • De Bing Crosby a Eartha Kitt: “White Christmas” dona el to càlid; segueix “Santa Baby” amb picada d’ullet sensual. Doble fil Ella & Louis • Duets clau: “Cheek to Cheek”, “Let’s Call the Whole Thing Off” i “They Can’t Take That Away from Me” aporten swing i química vocal inconfusible. Ponts soul i blues • Nina Simone i Aretha Franklin afegeixen profunditat emocional; Etta James signa un “Stormy Weather” d’alt voltatge. Tancament emotiu • Repassada final d’artistes Stax/Atlantic i acomiadament amb “These Arms of Mine” d’Otis Redding. Cites del programa "No em venia gaire de gust, però és el que toca... i ve de gust" "Aquest és el darrer programa d'aquest any" Artistes i peces (selecció) • Bing Crosby – White Christmas • Eartha Kitt – Santa Baby • Louis Armstrong & Gordon Jenkins – Blueberry Hill • Nina Simone – I Want a Little Sugar in My Bowl • Ella Fitzgerald & Louis Armstrong – Cheek to Cheek, Let’s Call the Whole Thing Off, They Can’t Take That Away from Me • Dinah Washington – What a Difference a Day Made, Manhattan • Aretha Franklin – (You Make Me Feel Like) A Natural Woman • “The Right Child” – Let It Snow! Let It Snow! Let It Snow! • James Brown – (versió atribuïda de) The Christmas Song • Booker T. & the MG’s – Santa Claus Is Coming to Town (instrumental) • Otis Redding – White Christmas, These Arms of Mine • Etta James – Stormy Weather Per què escoltar-lo • Per una sessió nadalenca exquisida que combina jazz vintage i soul amb classe. • Per redescobrir clàssics en versions càlides, ballables i emotives.

  • Godiva Bonaparte del 11/12/2014 — Almodóvar i la copla: versions i emocions — de Tatuaje a Cucurrucucú Paloma

    Resum general Programa-homenatge a Pedro Almodóvar a través de les cançons que travessen la seva filmografia: copla, bolero i cançó popular reinterpretades per veus actuals —moltes d’elles catalanes— que n’actualitzen l’emoció i el dramatisme. La selecció arrenca amb "Tatuaje" i "Ne me quitte pas" i recorre peces icòniques vinculades a films com La ley del deseo, Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Hable con ella, La mala educación i Los abrazos rotos. "Viva la tristesa. De vegades val la pena enfonsar-se, navegar sense por i després ja surts i endavant." Fil conductor • Homenatge explícit a Almodóvar: cançons que apareixen als seus films o que en van inspirar guions. • Relectures modernes: versions de Maria Rodés, Las Migas, Roger Mas (amb la Cobla Sant Jordi), Natalia Lafourcade, Albert Pla, Caetano Veloso, Miguel Poveda, entre d’altres. • Emoció i melodrama: amor, pèrdua, gelosia i ferides obertes —l’ADN musical almodovarià. Temes i peces destacades Clàssics almodovarians i vincles amb films • Ne me quitte pas (Maysa) — vincle amb La ley del deseo: súplica d’abandonament impossible i identitat desbordada. • Tatuaje (Maria Rodés) — referència al curt Tatuaje: la memòria inscrita a la pell, entre mite i paròdia. • Piensa en mí (Natalia Lafourcade) — a Tacones lejanos: devoció i dependència, icona del melodrama. • Tonada de luna llena (Simón Díaz) — títols de crèdit de La flor de mi secreto: ressaca emocional després del drama. • Quizás, quizás, quizás (Sara Montiel) — a La mala educación: el desig ajornat com a condemna. • Cucurrucucú Paloma (Caetano Veloso) — a Hable con ella: el duel fet cant nu i hipnòtic. • A ciegas (Miguel Poveda) — a Los abrazos rotos: passió i fatalitat, cants de foscor i pell. • Me quedo contigo (Ana D.) — cançó clau que va inspirar el guió de Hable con ella; declaració d’amor radical. Relectures i girs contemporanis • La bien pagá (Roger Mas + Cobla Sant Jordi): la cobla transforma un clàssic en peça nova, solemne i feridora. • La Tarara (Las Migas): tradició popular amb textures modernes i veu de Sílvia Pérez Cruz. • Ay, pena, penita, pena (Maria Rodés): copla depurada, dolor i ritual. • Sufre como yo (Albert Pla): venjança emocional en cru; desig que l’altre pateixi. • Ay amor (Bola de Nieve): pregària íntima – si s’endú l’ànima, que s’endugui també el dolor. • Amor de mis amores (Que nadie sepa mi sufrir): tancament amb orgull ferit i ironia amarga. Idees clau • Tradició vs. modernitat: la copla i el bolero revisats revelen la seva vigència dramàtica. • Veus catalanes en diàleg amb Almodóvar: Maria Rodés, Roger Mas, Las Migas, Albert Pla, Miguel Poveda. • Estètica de la tristesa: la música com a espai per habitar el dolor i transfigurar-lo. Cites i imatges sonores "Laisse-moi devenir l’ombre de ton ombre…" — l’amor com a ombra que persisteix. "Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro" — el cant de la ferida oberta. Per seguir l’episodi • Les seccions estan temporitzades perquè entrin quan el tema o el comentari comença realment, evitant l’índex inicial fins que el fil s’explicita.

  • Godiva Bonaparte del 4/12/2014 — Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla

    Visió general Programa musical temàtic (Bonapartit #76) dedicat a la realitat màgica: cançons i poemes musicats que barregen el quotidià amb l’oníric, amb un fil conductor poètic i sonor. El to és íntim, evocador i a estones fosc, amb incursions multilingües (català, castellà, francès i anglès) i la presència nuclear de Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla. “Sentireu molt avui el Pascal Comelade, l’Albert Pla… dedicatòria a la realitat màgica.” Temes principals 1) Realitat màgica i poesia musicada • Un diàleg constant entre poesia i música: textos d’Enric Casasses i ecos místics (Sant Joan de la Creu) amb arranjaments minimalistes o de joguina a l’estil Comelade. • Històries quotidianes que es tornen faules: l’ascensor com a "caixeta d’amor" i després "caixeta de morts"; l’atzar i la veritat com una ruleta que sempre gira. 2) Amor, desig i ombra • Cançons que transiten de la tendresa a la possessió: “Radicalisme: Sufre como yo” (Albert Pla) mostra la cara obsessiva del desig. • Clàssics d’amor en francès i valsos cinematogràfics (referències a Yann Tiersen/Amélie) com a contrapunt melancòlic i lluminós. 3) Mestissatge cultural i sonor • Idiomes barrejats i referències d’aquí i d’arreu: Comelade (Catalunya/França), Iggy Pop en francès, Jerry Fish & The Mudbug Club, PJ Harvey amb Comelade. • Sonoritats de caixa de música, valsos, circs i contes: paisatges sonors que evoquen un món fantàstic sobre una base molt humana. Fragments i cites destacades • “Crida la carn, no tenir fred, no tenir fam…” — (Casasses/Comelade, Sentència 33 d’Epicur): la recerca de la felicitat essencial. • “La manera més salvatge… és la paraula i parlar.” — el cos, la paraula i la veritat com a praxis vital. • “Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro…” — (Albert Pla): el costat fosc del desig. • “C’est une chanson qui nous ressemble…” — clàssic francòfon que aporta nostàlgia i dolçor. • “Sabeu qui es va seure amb mi?” — peça final juganera amb referències a Antònia Font (humor i pop balear). Artistes i peces mencionades Nucli del programa • Pascal Comelade — estètica d’instruments de joguina, col·laboracions constants amb Enric Casasses i aparicions amb PJ Harvey. • Enric Casasses — poesia recitada/musicada: La paraula de la fantasia, Sentència 33 d’Epicur, La manera més salvatge. • Albert Pla — Podempezar, La caixa de música (ascensor), Radicalisme: Sufre como yo, peça final amb Comelade. Altres noms • Yann (Jean) Tiersen — valsos i temes d’atmosfera (Amélie, Valse of the Monsters). • Iggy Pop — versió en francès (“Les Feuilles Mortes”). • René Aubry — Music Box. • Jerry Fish & The Mudbug Club — Back to Before. • PJ Harvey amb Comelade — Love Too Soon. Conclusió Un recorregut cohesionat i emotiu per músiques i poemes que converteixen el quotidià en màgia. El programa alterna narracions i valsos, somriure i punxada, llum i ombra. El tancament amb Casasses/Comelade i Pla funciona com a epíleg que condensa el to: cos, paraula, veritat i joc.

  • Godiva Bonaparte del 27/11/2014 — Monogràfic The Doors a Ràdio Despert 98.1

    Panorama general Programa especial i monogràfic dedicat a The Doors al 98.1 de Ràdio Despert (espai “Godiva Bonaparte”, programa 75). El format és eminentment musical, amb clàssics en directe i versions extenses, i intervencions puntuals del presentador per situar el to i remarcar l’hipnotisme de la banda de Jim Morrison. • Eix temàtic: el llegat de The Doors, la seva poesia lisèrgica, la intensitat en directe i la permanència cultural. • To del programa: contundent i immersiu, amb transicions ràpides entre peces i cortinetes de la ràdio. "We want the world and we want it now" El fil musical del programa Arrencada i primer bloc: groove i carretera • The Spy inaugura el viatge amb un to nocturn i conspiratiu que marca l’atmosfera. • Roadhouse Blues (live) accelera el pols amb blues-rock brut i rodant, preparant el terreny per als trams més èxtatics. Presentació i context • El presentador confirma el monogràfic The Doors i el caràcter mític de la banda, evitant sobreexplicar per no trencar el flux musical. Nucli intens: clàssics i teatralitat • Soul Kitchen i Alabama Song (Whisky Bar) combinen calor de club i teatralitat brechtiana, amb interjeccions de ràdio entre talls. • El moment culminant arriba amb When the Music’s Over: una suite hipnòtica amb seccions recitades, imatges apocalíptiques i crida generacional. "Cancel my subscription to the resurrection" Transicions i paisatges nocturns • People Are Strange aporta el mirall de l’estranyesa, i Moonlight Drive dibuixa un viatge aquàtic i sensual. Rebrot elèctric i peça èpica • Five to One intensifica el pols rebel; una jam "Get together one more time" manté l’energia. • Not to Touch the Earth (Celebration of the Lizard) desplega la poètica xamànica de Morrison fins al lema immortal: "I am the Lizard King, I can do anything." Epíleg plujós i comiat • Riders on the Storm, ideal per un dia de pluja, tanca el cercle atmosfèric. • Comiat amb Indian Summer, un final íntim i afectuós per clausurar el monogràfic. Comentaris del presentador (destaquen) • Subratlla l’hipnotisme de The Doors i evita interrompre el flux (“quasi no vull parlar”). • Admet que no solen fer monogràfics, però “avui tocava” per necessitat i devoció. Temes principals tractats • Monogràfic The Doors: cançoner essencial i versions llargues • Psicodèlia i poesia: imagineria simbòlica i recitats • Energia en directe: dinàmica escènica i interacció amb el públic • Clima i emoció: peces adaptades a l’ambient (pluja, nit) • Patrimoni del rock: vigència cultural i influència generacional • Continuïtat radiofònica: tancament del bloc The Doors i pas a contingut local (Sopa de Cabra)

  • 1h

    Godiva Bonaparte del 20/11/2014 — Ska, reggae i dub: dels orígens a Marley

    Resum general Programa 71 de Godiva (Ràdio d’Esvern) dedicat a una playlist de ska, rocksteady, reggae i dub. La locutora ressegueix els orígens, influències i evolució del so jamaicà, amb parades en clàssics de The Ethiopians, Toots & The Maytals, Desmond Dekker, Lee “Scratch” Perry i un tram final amb Bob Marley & The Wailers. El títol de l’episodi s’inspira en el tema "Train to Skaville". Temes principals • Influències i fonaments: àfrica, jazz i rhythm & blues, més el baix i el beat “galopant” i riffs d’aire jazzístic. • De l’ska al reggae: clàssics primerencs (Jackie Mittoo, Marcia Griffiths, Ken Parker, Desmond Dekker) que marquen la transició cap al reggae. • Etimologia de “reggae”: explicació atribuïda a Toots Hibbert ("Do the Regg(a)e") sobre l’evolució de la paraula a partir de streggae. • Narratives socials: "54-46 Was My Number" de Toots & The Maytals aborda el tema de la presó i la injustícia. • Naixement del dub: focus en Lee “Scratch” Perry i "Disco Devil" com a exemple de producció experimental i expansiva. • Soul-reggae i clàssics pop: Ken Parker ("True, True, True") i The Chosen Few ("Do Your Thing"). • Bob Marley & The Wailers: tancament fort amb "Caution" i "Concrete Jungle", eixamplant el pont cap al reggae més internacional. Pistes destacades i moments clau • Jackie Mittoo – "Ghetto Organ"; Marcia Griffiths – "Feel Like Jumping" (obertura vibrant). • The Ethiopians – "Train to Skaville" (peça icònica que bateja el programa). • Toots & The Maytals – "Monkey Man", "Do the Regg(a)e" i "54-46 Was My Number" (fil conductor històric i social). • Desmond Dekker – "007 (Shanty Town)" i "Beautiful and Dangerous" (hits de l’era rocksteady-reggae). • Lee “Scratch” Perry – "Disco Devil" (veta dub i imaginari afrofuturista). • Ken Parker – "True, True, True"; The Chosen Few – "Do Your Thing" (creuament soul/reggae). • Bob Marley & The Wailers – "Caution" i "Concrete Jungle" (clímax del recorregut). • Marcia Griffiths – "Dreamland" i The Skatalites – James Bond Theme (comiat instrumental de culte). Cita clau "Hay una palabra que solíamos utilizar en Jamaica llamada strigui... yo le dije, va, tío, hagamos el reggae... y así empezamos a cantar do the reggae... y la gente bautizó el estilo y el ritmo como reggae." Notes de producció i context • La locutora remarca que molts temes són curts (2–3 minuts), propis de l’era single i dels sound systems. • Es menciona el so de calypso com a color afí dins la selecció, ampliant el mapa caribeny del programa.

  • Godiva Bonaparte del 13/11/2014 — Bright Scratch: scratch, trip-hop i mescles

    Visió general Programa temàtic dedicat al “Bright Scratch” (episodi 74), conduït per Godiva a la ràdio de Sant Just (98.1). El fil conductor és l’ús del scratch i el turntablism per donar llum i textura a peces de hip-hop, trip-hop, funk, reggae i electrònica. "És qüestió de fer un mix i intentar fer coses noves i diferents i que queden molt bé." Tema central • Definició de scratch: manipular bases de hip-hop i mostres per crear ritmes i textures ("ratllar" el vinil) amb resultats expressius i eclèctics. • Objectiu del programa: mostrar com l’scratch pot ser brillant i musical, integrant-se en composicions que travessen gèneres. Selecció musical i highlights Peces destacades • Guts — "And the Living Is Easy": primer exemple de groove càlid on l’scratch suma color. • Hani Elkatip — "Penny"; Jota Walk — "Sub Vibration"; Pavlov & Miskin — "Ed de Clarinet": trident que combina pulsació downtempo i capes de sampling. • Monoduts — "Donut" i, al comiat, "Polaris": eclèctics, apareixen diverses vegades com a eix sonor del programa. • Doctor Flake — "A Last Dance with Leon": trip-hop cinematogràfic amb detalls de turntablism. • Portocantes — "Fucking Country": collage irònic amb veus i postal sonora parisenca. • DJ Vadim — "I’m a Soldier": ritme amb riggae/hip-hop i scratches molt marcats; menció a Quetzal ("Años de Soledad") i Kid Koala ("Two Beats Blues") com a referents de tècnica i textura. • DJ Food — "Turtle Soup": tram llarg i hipnòtic abans del comiat. Moments clau • Explicació del concepte: l’scratch com a instrument més que no pas com a efecte, aportant narrativa rítmica. • Curadoria eclèctica: mescla de soul, reggae, funk, hip-hop i trip-hop per evidenciar la versatilitat del turntablism. Dinàmica del programa Ritme i transicions • Intercalat amb falques de la casa i idents ("Fins demà!", identificacions d’emissora), sense interrompre el fil temàtic. • Tancament amb peça suau per "adormir" l’audiència i comiat de Godiva. Idea-força • L’scratch pot ser brillant, melòdic i integrador: quan es combina amb bones bases i un criteri de selecció obert, esdevé una eina creativa que eleva el conjunt.

  • 57'

    Godiva Bonaparte del 6/11/2014 — Bright Scratch: hip-hop i trip-hop amb scratch brillant — DJ Vadim, Kid Koala, Guts, Monoduts i més (Programa 74)

    Visió general Un episodi centrat en l’ús del scratch —el raspat del vinil com a instrument— aplicat a seleccions de hip-hop, trip-hop, reggae, funk i soul. El programa 74 presenta un fil conductor que explora com el turntablism pot ser brillant i melòdic (“Bright Scratch”), no només agressiu, tot exemplificat amb peces que juguen amb mostres, textures i ritmes creuats. Objectiu de l’episodi • Mostrar l’scratch com a recurs creatiu dins de barrejes estilístiques (del reggae al hip-hop i trip-hop) • Posar en relleu la mescla de gèneres amb vinils i sampleo com a eix • Alternar entre temes uptempo i passatges atmosfèrics per evidenciar la versatilitat del turntablism "Bright Scratch (rasguño brillant) — encara que soni contradictori — sí que pot ser." Temes principals 1) Què és l’scratch i per què ‘brillant’ • Definició pràctica: manipular una base (sovint de hip-hop) per obtenir textures i accents rítmics distintius • Concepte “Bright Scratch”: ús melòdic i lluminós del scratch dins de mixes relaxats o exòtics 2) Mescla de gèneres i mostres • Fusió de soul, reggae, funk, hip-hop i trip-hop per crear capes sonores riques • Mostres vocals i hooks reconeixibles per donar identitat a cada tall 3) Cas d’estudi: DJ Vadim & Big Red • Exemple central de crossover reggae/hip-hop amb scratches marcatges i rap en francès • Missatge contundent amb tornades memorables "I say peace, but I'm ready for the war … I'm a soldier." Moments destacats Introducció del concepte • El/la locutor/a defineix l’scratch i enceta el fil del programa amb l’horitzó de “Bright Scratch”. Bloc central amb DJ Vadim • Seqüència on es desplega un manifest sonor del tema del dia: scratches creatius, veu rap en francès i un groove amb regust reggae. Tancament amb ambient suau • Sortida amb un tema més eteri (Monoduts “Polaris”) per baixar pulsacions i tancar el viatge. Selecció de pistes (mencionades/identificades) • Guts — “And The Living Is Easy” • J-Walk — “Sub Vibration” • Pavlov & Miskin — “Et De Clarinet” • Honey Elka Tip — “Penny” • Peekestoof — “Pop It Son” • Lefine Keep — “Blanca (Religious)” • Dr. Flake — “Last Dance With Leon” • Esporto Cantés — “Fucking Country” • DJ Vadim & Big Red — “I’m a Soldier” • Kid Koala — “Two Beats Blues” • Ketzal — “Cienenos de Soledad” • DJ Foot / DigiFood — “Turtle Soap” • Monoduts — “Polaris” Clau d’escolta • Fixar-se en com els scratches serveixen de pont entre seccions i gèneres • Escoltar el tractament de mostres vocals i la micro-rítmica del turntablism • Comparar la lluminositat de passatges downtempo amb l’energia de talles hip-hop/reggae

  • 1h

    Godiva Bonaparte del 30/10/2014 — 9N en marxa, Veterinària a la UdL i nit psicodèlica

    Resum general Butlletí informatiu + magazín musical. El programa comença amb actualitat política catalana (impugnació del 9N i reaccions), segueix amb crònica local i universitària, previsió del temps i economia. La segona meitat és un monogràfic musical sobre la psicodèlia dels 60 amb context històric i una selecció de temes clau. "Tranquilitat i endavant per fer allò que tenim proposat de fer." — Francesc Homs Contingut principal Política i actualitat • Impugnació de l’ús de voluntaris el 9N: el Govern manté el full de ruta i demana calma. • Partits proconsulta (ERC, ICV i CUP) reafirmen que el 9N “tira endavant”. • Cas local: un alcalde d’ERC declara com a imputat per adjudicacions; nega irregularitats i indica que no se li atribueix cap delicte concret. Educació superior • La UdL impartirà Veterinària com a doble titulació amb Ciència i Salut Animal (que passa a dir-se Ciència i Producció Animal). • Detalls clau: 360 crèdits en 6 cursos, 60 places, preinscripció a partir de juliol de 2015. • Context: aprovació malgrat l’oposició del rector de l’Autònoma; la Generalitat en ressalta la qualitat i projecció de la UdL. El temps • Estabilitat: núvols baixos al litoral i prelitoral, bancs de boira matinals a Ponent, temperatures sense canvis (20–25 °C). • Tendència: situació similar també de cara a dissabte. Economia i territori • Premis Cambra Terres de l’Ebre 2014: 12 empreses i 2 entitats guardonades; acte amb actuació de la cantant Nina i sopar de networking amb més de 250 empresaris. Monogràfic musical: Psicodèlia 60s • Marc històric i cultural: la psicodèlia com a manifestació de l’“ànima” (etimologia), hereva de la Beat Generation i l’experimentació (LSD, cannabis), amb un fort component d’introspecció i contracultura. • Objectiu del programa: unificar els diversos estils psicodèlics (folk, soul, pop, rock) sota un fil comú. • Selecció d’artistes i temes destacats: - Donovan — Sunshine Superman - Captain Beefheart and His Magic Band - Cream — Strange Brew - D.R. Hooker - 13th Floor Elevators - Jimi Hendrix — Voodoo Child - Traffic — Hole in My Shoe - The Doors — Back Door Man; Strange Days - Jefferson Airplane — Somebody to Love; White Rabbit - Tancament amb Eden Ahbez — Full Moon “És un gènere global, magnífic i colorista… un escapament dels límits imposats per la consciència i el sistema.” Punts clau • Govern i proconsulta: alineats per mantenir el 9N malgrat l’impugnació. • UdL: pas estratègic amb el nou grau de Veterinària. • Temps: estabilitat i núvols baixos, sense canvis destacables. • Economia: reconeixement al teixit empresarial ebrenc. • Cultura: recorregut intens per la psicodèlia dels 60 amb clàssics imprescindibles.

  • Godiva Bonaparte del 23/10/2014 — Halloween Wolf Blues: udols i clàssics del blues

    Visió general Programa temàtic dedicat al blues més feréstec i nocturn. El presentador proposa una sessió “Halloween Wolf Blues”, amb l’udol del llop com a fil conductor i un diàleg entre veus femenines poderoses i gegants del Chicago blues. Eixos clau de l’episodi Contrapunt de gènere al blues: de l’“I’m a Woman” de Coco Taylor al “Mannish Boy” de Muddy Waters, un joc mirall entre identitat i actitud. Udols, foscor i mística nocturna: Howlin’ Wolf marca el to amb temes com Back Door Man i Smokestack Lightning. Desamor i empoderament: Big Mama Thornton encadena el clàssic “Hound Dog” i l’implacable “You Don’t Move Me No More”. Vudú i bojeria: Coco Taylor i Willie Dixon tensen l’ambient amb Voodoo Woman i el duet dramàtic Insane Asylum. Clàssics eterns: de Ray Charles a Cab Calloway, tancant amb la peça fantasmagòrica de Lead Belly. “Everything, everything gonna be all right this morning” “They call me the voodoo woman… and I know the reason why” “You ain’t nothin’ but a hound dog” “My girl, my girl, don’t lie to me… Where did you sleep last night?” Artistes i temes destacats Coco Taylor: I’m a Woman, Voodoo Woman Howlin’ Wolf: Back Door Man, Smokestack Lightning Big Mama Thornton: Hound Dog, You Don’t Move Me No More Muddy Waters: Mannish Boy, (I’m Your) Hoochie Coochie Man Junior Wells & Buddy Guy: We’re Ready Screamin’ Jay Hawkins: You Made Me Love You Coco Taylor & Willie Dixon: Insane Asylum Slim Harpo: Loving You the Way I Do Ray Charles: Come Back Baby Julia Lee: Come On Over to My House Cab Calloway: Minnie the Moocher Lead Belly: Where Did You Sleep Last Night Estructura i ritme Blocs musicals enllaçats per presentacions breus que contextualitzen l’elecció i el to d’“udol de llop”. Pre-roll de falques i promos abans de l’inici real del programa, i post-roll de servei públic al final. Moments àlgids Duel simbòlic: de l’afirmació “I’m a Woman” al “Mannish Boy” com a resposta masculina. Clímax d’udols: Smokestack Lightning amb crides i onomatopeies que reforcen el leitmotiv del “llop”. Catarsi final: la balada fosca de Lead Belly tanca amb una atmosfera espectral perfecta per al tema.