Godiva Bonaparte
Godiva Bonaparte
Programa

Godiva Bonaparte

espai musical... i més

·115 episodis
Lloc web
RSS

episodis

37-48 de 115

  • Godiva Bonaparte del 16/10/2014 — Ska i reggae: orígens, clàssics i Marley

    Resum general El programa 71 de Godiva (Ràdio d’Esbert) presenta una playlist dedicada a l’ska, el rocksteady i el reggae jamaicans, amb pinzellades de calypso i dub. A través de clàssics i comentaris breus, la locutora traça un recorregut pels orígens, el so característic i les històries que hi ha darrere de peces icòniques. • Selecció de clàssics: Jackie Mittoo, Toots & The Maytals, Desmond Dekker, The Ethiopians, Ken Parker, Marcia Griffiths, Lee "Scratch" Perry, The Chosen Few i Bob Marley & The Wailers. • El so del gènere: influències de la música africana, del jazz i del R&B; predomini del baix i el ritme galopant propi de l’ska/rocksteady/reggae. • Etimologia de “reggae” a partir de la cançó "Do the Reggay" i d’una expressió col·loquial jamaicana, amb cita explicativa. • Lectura social: "54-46 Was My Number" (Toots & The Maytals) i la crítica al sistema penal i a l’"esclavisme del presoner". • Tancament icònic amb Marley, Griffiths i The Skatalites (James Bond Theme). Temes principals Introducció i clàssics inicials (508–1103 s) • Obertura i marc temàtic: ska, rocksteady i reggae. • Primeres peces: Jackie Mittoo ("Ghetto Organ"), Marcia Griffiths ("Feel Like Jumping"), Toots & The Maytals ("Monkey Man"), Desmond Dekker ("007"), Ken Parker ("It’s Alright"). • Ambient caribeny amb ecos de calypso. Què defineix l’ska i el reggae (1103–1180 s) • Temes curts, baix i beat galopant. • Influències de música africana, jazz i rhythm & blues. • Pas als The Ethiopians amb "Train to Skaville". D’on ve la paraula "reggae" (1338–1494 s) • Contextualització i escolta de "Do the Reggay" (Toots & The Maytals). "Hay una palabra que solíamos utilizar en Jamaica llamada 'strigui'. Si una chica pasa y los chicos la miran y dicen, 'tío, ella es strigui', eso significa que no viste bien, que se ve regai, andrajosa. Las chicas dirían lo mismo de un hombre también. Esta mañana yo y unos amigos estábamos jugando y yo le dije, 'vale, tío, hagamos el reggae'. Fue solo algo que me vino a la cabeza y así empezamos a cantar 'do the reggae, do the reggae'. Y de aquí pasamos al reggae. O la gente bautizó el estilo y el ritmo como reggae." • Explicació de l’etimologia popular del terme. Històries darrere de cançons (1815–2151 s) • "54-46 Was My Number" (Toots & The Maytals): relat d’empresonament i crítica al sistema. • The Ethiopians ("The Whip") i Desmond Dekker ("Beautiful and Dangerous"): repàs i context. Dub i Lee "Scratch" Perry (2151–2331 s) • Presentació de "Disco Devil" i del seu so dub experimental i hipnòtic. Soul, funk i reggae suau (2520–2832 s) • Transicions cap a textures més suau-soul i crossover funk. • The Chosen Few ("Do Your Thing") i Ken Parker ("True, True, True"). Bloc final amb Marley i clàssics (2832–3663 s) • Bob Marley & The Wailers: "Caution" i "Concrete Jungle". • Marcia Griffiths: "Dreamland". • Tancament amb The Skatalites: "James Bond Theme".

  • Godiva Bonaparte del 9/10/2014 — Godiva Bonaparte #70 — Manifiesto ciencia infusa: amor, contradicció i cançons per exorcitzar dimonis (Love of Lesbian, Nacho Vegas, McEnroe, Tulsa)

    Idea central del programa El programa número 70 de Godiva Bonaparte desplega un fil conductor al voltant de la “ciencia infusa”: allò que no es pot demostrar però que tots sentim. La selecció musical explora la contradicció, la fragilitat i els alzaments emocionals: del desig i el desengany a la memòria, el canvi i l’exorcisme de dimonis interns. "Ciencia infusa: les gràcies i els dons que Déu infon en l’ànima" — definició comentada pel/la locutor/a Eixos temàtics Amor i contradicció Cançons que mostren l’atracció i el rebuig, l’impuls i el fre, la lucidesa i l’autoengany. Fragilitat i supervivència La por i el coratge conviuen en imatges potents: tormentes, murs, finestres trencades. Memòria i canvi El record com a filtre i condemna; l’acceptació que “alguna cosa ha canviat per sempre”. Moments i peces destacades Love of Lesbian Orden de desahucio en mi menor i més endavant la contundent Voy a romper las ventanas: ímpetu de ruptura i alliberament. Tancament emocionant amb la versió de Lucha de gigantes (Nacha Pop), convertint la vulnerabilitat en epifania. "Deja que pasemos sin miedo" — sospir que encapsula l’esperit del programa Nacho Vegas & Cristina Rosenvinge — Me he perdido Retrat d’obsessió i límit, entre desig i prohibició. "Me lo tengo prohibido" — confessió del límit autoimposat Josele Santiago — (Mis) Cosas Desnonament emocional i inventari de pèrdues amb un humor fosc i líric. McEnroe — Tormentas La tempesta com a metàfora de relacions armades de paraules que “al final se nos clavan”. "Esto no es una guerra" — negació que revela la batalla íntima Joa y la Reina — Bailamos por miedo Bateg d’evasió enmig de la incertesa: ballar com a gest de resistència. Explosions in the Sky — Your Hand in Mine Paisatge instrumental que obre un respir contemplatiu i cinematogràfic. Maria Rodés — De cero a cien Reiniciar per tornar a arrencar: del dubte a l’impuls. Mazoni — Se’n moren les plantes Metàfora de la constància i la cura: el que no s’alimenta s’esllangueix. Tulsa — Algo ha cambiado para siempre L’acceptació del trencament i el dol pel que ja no tornarà. Notes de producció Programa emès a Ràdio Desvern. Indicatius i cortinetes al principi i al final. El/la locutor/a estructura la playlist com un manifest íntim: cançons per “treure els dimonis que tots tenim a dintre”.

  • 59'

    Godiva Bonaparte del 5/10/2014 — Post-punk i indie fosc + tribut a Joy Division

    Panorama de l’episodi Selecció intensa i cohesionada amb ritmes frenètics, guitarres afilades i un fil conductor clar: la mala llet i l’energia de la tradició post-punk revisitada per bandes actuals. El viatge va de la revolta (Ty Segall, The Raveonettes) a la foscor ballable (Lower Dens, Tristesse Contemporaine, The Horrors, DIIV), fa una pausa d’introspecció indie (The National, Editors) i culmina amb les arrels: Joy Division. "Música per temps de revoltes i carregats de raons" — el to declaradament combatiu del programa Moments destacats Obertura i marc temàtic • Presentació del programa 68 de Godiva Bonaparte i avís d’una nit de ritmes frenètics i guitarres ben afilades. Descàrrega post-punk i garage • Ty Segall — “Girlfriend” i The Raveonettes — “Recharge & Revolt” estableixen el to de revolta i urgència. • Lower Dens — “Brains”: el locutor en destaca les reminiscències de New Order, amb bateria imparable i capes fosques. • Tristesse Contemporaine — “I Do What I Want”: himne rebel amb tornada clara: "I do what I want... cause I do what I want" Bloc fosc i contundent • Parquet Courts — “Borrowed Time” i The Horrors — tema de clubs: contundència inhumana en directe. • Mujeres — “Salvaje”: garage cru i infecciós. Gir melòdic i indie • Mujeres — “Soft Gems” i DIIV — “Doused”: textures shoegaze/post-punk de pulsació hipnòtica. • The National — “I Should Live in Salt”: pausa melancòlica sense perdre el to del programa. "You should know me better than that" Tram final: espai i melodia • Editors — “Distance”: balada expansiva. • Tristesse Contemporaine — “Fire” i The Raveonettes — “Endless Sleeper”: combinació de sintetitzadors i guitarres aèries. Arrels i tancament amb Joy Division • Joy Division — “Shadowplay” i comiat amb “She’s Lost Control”. "Res està inventat... els sons dels grups actuals mamen molt de grups com Joy Division" Idees clau • La línia genètica del post-punk connecta generacions: de Joy Division/New Order a Lower Dens, DIIV, The Horrors, Parquet Courts, Mujeres, Editors. • Equilibri entre revolta i melodia: foscor ballable amb moments de catarsi lírica. • Tancament que recontextualitza tota la selecció sota l’ombra fundacional de Joy Division.

  • Godiva Bonaparte del 2/10/2014 — Hammond en acció: soul-jazz, boogaloo i Blue Note

    Panorama general Un episodi especial dedicat a l’òrgan Hammond dins del programa Godiva Bonaparte (#69). El/la locutor/a presenta una sessió que creua jazz, soul-jazz, funk i gospel, amb un fil conductor clar: el so càlid i contundent del Hammond i la seva empremta en clàssics de segells com Blue Note. "The beat goes on." Què t’emportes • Visió panoràmica del paper del Hammond en el jazz i derivats • Selecció curada d’artistes clau (Jimmy Smith, Reuben Wilson, Lou Donaldson, Jimmy McGriff…) • Context històric i de segell: l’era Blue Note i el pont cap a l’acid jazz • Tancament amb un guiño rítmic de la Buddy Rich Big Band Temes principals • Especial Òrgan Hammond: orígens (anys 40, Laurence Hammond), principi electromagnètic i amplificació; el seu timbre únic en contextos jazz/soul/funk/gospel • L’escola Blue Note: aglutinador d’organistes i bandes que van definir l’estètica soul-jazz • De l’orgue al boogaloo: com el groove de l’òrgan dialoga amb el boogaloo i el funk dels 60-70 • Pont cap a l’acid jazz: recuperació i influència de figures com Reuben Wilson en escenes posteriors Artistes i temes destacats • Jimmy Smith — After Hours; Back at the Chicken Shack • Reuben Wilson — Love Bug • Lou Donaldson — Alligator Boogaloo • Jimmy McGriff — The Worm • Billy Larkin & The Delegates — Pygmy (Part 1) • Herbie Mann — Memphis Underground • Oscar Brown Jr. — Work Song • Paul Desmond — Take Ten • Buddy Rich Big Band — The Beat Goes On (cover) Moments clau i fils conductors • L’obertura situa l’especial Hammond i el to groovy de la sessió. • Es remarquen organistes i bandes de Blue Note com a columna vertebral del so. • Transicions cap al boogaloo (Lou Donaldson) i el funk (Jimmy McGriff) amb el Hammond com a líder o presència constant. • Insercions vocals i estàndards amb aroma soul-jazz (Oscar Brown Jr.) i un punt de contrast melòdic (Paul Desmond). • Cloenda amb energia rítmica via Buddy Rich Big Band, subratllant que el pols del groove “segueix”. Apunts sobre l’òrgan Hammond • Principi electromagnètic i amplificació pròpia: el seu caràcter prové de rodes foniques i altaveus dedicats (p. ex. Leslie), generant vibrato/rotació distintius. • Signatura sonora: atacs càlids, overdrive suau, registres rics i sustain orgànic; ideal per a riffs i línies de baix caminants. • Gèneres on brilla: soul-jazz, boogaloo, funk, gospel; sovint en format trio/quartet amb bateria i guitarra/saxo. Cloenda "Molt bona nit, tot un plaer poder treballar tota la setmana per poder punxar aquesta música per tots vosaltres. Gràcies i fins la setmana que ve." • Resum final: un viatge compacte per grans noms del Hammond i satèl·lits, des de Blue Note fins a reinterpretacions big band. • Missió complerta: destacar el so Hammond com a eix estètic i emocional del groove modern.

  • Godiva Bonaparte del 18/9/2014 — Arrencada de la 3a temporada amb vibes After Sun: selecció indie-electrònica suau (Flume, Hot Chip, STRFKR, Citizens) i falques locals de Sant Just

    Punts clau del programa • Inici de la 3a temporada: presentació d’horari i retorn de Bonaparte com a copresentador. • Tema del dia: After Sun: selecció musical suau i melòdica per tancar l’estiu i encarar la tornada. • Tracklist destacat: Citizens, STRFKR, Hot Chip, Flume & Chet Faker, Body Language, Black Moth Super Rainbow, Mmoths, Tristesse Contemporaine, entre d’altres. • Tò de programa: avui dolç i “sweet”, amb avís que la setmana vinent hi haurà més canya. • Falques i continguts locals: promos de programes de Sant Just i espots de servei públic. Context i to Arrencada i marc temàtic El programa inaugura la seva tercera temporada mantenint l’horari de sempre (dijous, 10–11). La presentadora i Bonaparte marquen un to proper i relaxat. Es defineix un concepte-curadoria musical: After Sun, el sentiment postvacances amb ritmes indie-electrònics i pop electrònic suau. “Així som Fire... la llista d’avui és sweet, està bé, és suau, però prepareu-vos perquè... la setmana que ve no tindrà res a veure.” Selecció musical (ordre i moments clau) Obertura • Harvest Moon (versió atribuïda a “Poolside/Paul Sight”) – peça inaugural que fixa el caràcter After Sun. Bloc central • Body Language — Social Studies • Citizens — True Romance • Blackbird Blackbird — All • Mmoths — Summer • Black Moth Super Rainbow — Gangs in the Garden • STRFKR — Rawnald Gregory Erickson the Second • Hot Chip — Flutes • “Ferdre” — In Decay (possible identificació imprecisa) • Tristesse Contemporaine — Fire Tancament • Flume & Chet Faker — Drop the Game (peça de comiat) Altres continguts emesos Falques i promos locals • Promos de programes de Sant Just (“Just a la Fusta”, “La Penya del Morro”) i espots institucionals. • Contingut breu previ sobre vida austera i minimalisme domèstic (fragment d’un altre tram de graella), i una menció a l’IVA i al context socioeconòmic local. Observacions Estil i realització • Conducció distesa, amb intervencions breus entre cançons i identificació de temes un cop sonen. • Curadoria cohesionada al voltant del concepte After Sun, amb transicions suaus i veu de locució pròxima. Avanç • Es promet un canvi de registre per a la setmana següent, amb una línia més energètica.

  • Godiva Bonaparte del 26/6/2014 — Final de temporada Godiva Bonaparte: Rock’n’Roll, Soul i Funk vintage — del Sputnik a la Route 66, entre plors i amors teens

    Visió general Programa especial i darrer de la temporada del Godiva Bonaparte, dedicat a una selecció perifèrica i vintage de rock’n’roll, soul i funk. La sessió viatja per temes espacials (Do the Sputnik), clàssics de carretera (Route 66), balades teen i rockabilly, instrumentals surf i un comiat emocional amb Aloha ‘Oe. "Se despideix aquí la Godiva... Aloha oe. Fins la propera." També s’hi cola el tram final del programa anterior (Babilònia) i els indicatius de l’emissora abans de l’inici real. Principals blocs temàtics 1) Arrencada vintage i presentació de l’especial • Obertura amb indicatius i el tema espacial "Countdown Blast Off" (Jimmy Haskell). • Soul R&B de ritme sec amb The Mirettes ("Your Kind Ain’t No Good"). • La locutora marca el to: rock’n’roll, soul i funk "del que més m’agrada, perifèric i vintage". 2) Espai, twist i groove • R&B beat amb The Gee Shepherds ("Stubborn Heart"). • Novetats espacials: "Do the Sputnik", i instrumentals de sabor soul/funk (The Budos Band, The Equadors, The Act-Rays). • Bloc "Cry": The Demonitors ("Cry") i Ritchie Valens ("Cry, Cry, Cry"). 3) Soul potent i carretera • Yvonne Fair ("I Found You"): soul vibrant i celebratori. • Groove instrumental (Sugarman 3) i garage-funk cru amb Black Joe Lewis & The Honeybears ("Bitch, I Love You"). • Clàssic de ruta: "Route 66" (cover), amb parada per ciutats mítica. 4) Amors teens, twist i rockabilly • Johnny Horton ("Lover’s Rock"). • "Peppermint Twist" en versió castellana: energia de guateque. • Instrumental pop-espia: Sandy Nelson ("Secret Agent Man"). • Marty Robbins ("A White Sport Coat (and a Pink Carnation)") — cor trencat de prom. • Debbie Dean ("But I’m Afraid") — por d’estimar amb aire girl-group. • Marty Wilde ("Bad Boy") — rock’n’roll teen de façana dolenta i cor tendre. 5) Cloenda instrumental i comiat • Instrumental de somni: The Shadows ("Sleepwalk"). • Tocat d’humor i ukulele: The Waikiki Beach Boys ("Hawaiian Tattoo"). • Comiat emotiu de temporada: dedicat a l’audiència i a l’esforç setmanal del programa. • Tancament amb Johnny Cash — "Aloha ‘Oe" i ID final de l’emissora. Moments destacats • To vintage coherent i curadoria perifèrica: combinació de joies soul/funk amb rock’n’roll clàssic i instrumentals. • Fil temàtic per trams: espai/novelty, carretera, amor teen i comiat hawaià. • Interaccions breus i informatives de la locutora sobre playlist i esperit de temporada. Cites i detalls "Avui és un especial, un remix una miqueta de rock and roll, soul i funky... perifèric i vintage." "Ha estat un plaer acompanyar-vos... Aloha oe. Fins la propera." Nota sobre el pre-roll Abans de l’inici real, entra el final d’un altre programa (Babilònia) amb conversa sobre cinema (Shame, Nymphomaniac 2) i una reflexió sobre com les decisions personals afecten els fills; després, IDs de l’emissora i el compte enrere musical.

  • Godiva Bonaparte del 19/6/2014 — Cavalls, Eastwood, Trip-hop d’estiu i Notícies

    Panorama general Episodi mixt i dinàmic amb tres blocs principals: • Cinema i natura: del mite del galop del cavall a "White Hunter Black Heart" de Clint Eastwood. • Especial musical: selecció trip-hop i down-tempo pensada per a l’estiu, amb clàssics del gènere. • Butlletí informatiu final amb temes d’actualitat política, successos i economia. Cinema i natura El mite del galop del cavall • S’argumenta que el cavall no corre amb les quatre potes estirades a la vegada; quan és a l’aire és perquè les encongeix. • Referències a la representació del cavall: el trot realista vs. la imatge cinematogràfica del western. "White Hunter Black Heart" (Clint Eastwood) • Eastwood interpreta un alter ego de John Huston durant el rodatge de "The African Queen": caràcter indòmit, bevedor i obsessionat per la caça. • Conflicte entre art i plaer: l’impuls de caçar i viure "a la brava" xoca amb els tempos de producció (productor desesperat; el guionista és qui millor l’entén). • Apunt cultural: abans beure/fumar s’associava a la masculinitat pública; es compara amb la mirada actual. • A l’Àfrica: vincle amb les tribus malgrat la barrera idiomàtica; viratge ètic quan decideix perdonar l’elefant, passant de l’obsessió cinegètica al respecte per la natura (el "cor negre" que l’imbueix). • Expectatives vs realitat: menys "cinema dins el cinema" i més centrat en la dimensió humana del personatge. Recomanació clara de revisió. "És la part més humana... val moltíssim la pena." • Tancament romàntic del tram amb esment de la pel·lícula "Ghost". Falques i autopromos • Bloc d’autopromocions de programes locals i falques de la ràdio entre trams. Especial Trip-hop d’estiu (Ago Digo Bonaparte) "El trip-hop és el viatge cap a l’estiu, cap a la frescor, cap a l’alegria." • Tema i to: down-tempo elegant per al solstici d’estiu, banda sonora per a festes i barbacoes; selecció curada entre clàssics i afins. Temes destacats • iMonster — "Daydream in Blue" • Air — "La Femme d’Argent" • Tricky — "Hell Is Around the Corner" • Portishead — "Roads" • Massive Attack — "Teardrop" • Telepopmusik — "Breathe" • Thievery Corporation — "Lebanese Blonde" (esmentada com a "libanès blond") • Pond — "Giant Tortoise" • Coldplay — "The Scientist" (to indie suau dins el tram) • Nina Nastasia — "The Matter" (esment final) • Quantic (també esmentat al comiat) Tancament del programa musical • La conductora anuncia que és el penúltim programa; comiat afectuós i confessió de cansament. "Us enyoraré moltíssim... però necessito descansar una mica." Notícies en xarxa (butlletí) • Felip VI: defensa d’una Espanya unida i diversa; reacció d’Artur Mas (discurs "esperable"). • Jordi Ausàs (exconseller): condemna a 4 anys de presó per contraban de tabac i multa de 195.000 €. • Incendi de Tivissa (Ribera d’Ebre): extingit (>800 ha calcinades); polèmica política pel relat de causes i petició de compareixences. • Bandes llatines: descens a la meitat a Catalunya en 5 anys; canvi d’estratègia policial (grups criminals organitzats). • Ports: Foment vol que els ports amb beneficis cobreixin infraestructures d’altres ports; Santi Vila i el Port de Barcelona s’hi oposen. • Petards de Sant Joan: repunt de vendes (+5–10%) després d’anys de caiguda; fins al 70% és compra familiar.

  • 59'

    Godiva Bonaparte del 12/6/2014 — Andante: piano meditatiu i viratge vocal

    Visió general Programa 64 de Godiva Bonaparte amb un recorregut íntim, fràgil i profund. Primera part centrada en el piano neoclàssic i ambient, i una segona part on el piano continua sent el fil conductor però s’afegeixen veus emocionals. El títol de l’episodi, Andante ma non troppo vivace, marca el to: caminar amb calma, sense exuberància. Temes principals Primera part: piano i ambient • To musical meditatiu i místic amb peces minimalistes i neoclàssiques. • Compositors destacats: René Aubry, Dustin O’Halloran, Ludovico Einaudi, Ólafur Arnalds, Ryuichi Sakamoto. • Idea clau: la música com a espai de recolliment i atenció al detall. Transició i concepte de l’episodi • Explicació del títol: Andante ma non troppo vivace = caminant, però no massa alegre. • Sensació de “trance” i seducció musical; la música ens porta “on estem més a gust”. • Pont cap a la segona part: continuïtat del piano amb l’entrada de vocalistes. Segona part: piano + veus • Inici amb un clàssic en clau íntima: Knockin’ on Heaven’s Door (cover d’Antony and the Johnsons). • Paisatge emocional que combina vulnerabilitat, record i esperança. • Peçes claus: Meaning (Cascallure), To Build a Home (The Cinematic Orchestra), Half the World (Paul Buchanan). Pistes destacades esmentades/emeses • Primera part (instrumental): Music Box (René Aubry), Opus 36 (Dustin O’Halloran), Password (Ludovico Einaudi), New York Light (Ólafur Arnalds), Fragil No. 4 (Dustin O’Halloran), Merry Christmas Mr. Lawrence (Ryuichi Sakamoto), Seduction (René Aubry), Rydus Luners (Chilly Gonzales), Road (Abel Korzeniowski), Arrival of the Birds (The Cinematic Orchestra + London Metropolitan Orchestra). • Segona part (piano + veus): Knockin’ on Heaven’s Door (Antony and the Johnsons – cover), Meaning (Cascallure), To Build a Home (The Cinematic Orchestra), Half the World (Paul Buchanan), tancament amb Love to Son (Pascal Comelade). Cites destacades "Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d’aquests temes seria un error." "Va per vosaltres i per la gent que té sentiments, emocions i les demostra. Els valents." Notes finals i crides • La locutora lamenta que a la ràdio no es dediquin més hores a aquest tipus de selecció: “Error.” • Queden 3 programes per acabar la temporada. • Recordatori: totes les peces es poden trobar al Facebook del programa.

  • 1h

    Godiva Bonaparte del 5/6/2014 — Andante: Piano neoclàssic i veus meditatives

    Visió general Episodi 64 d’un programa curatorial amb un fil conductor molt clar: piano neoclàssic, intimitat i calma. La locutora presenta una selecció molt meditativa, profunda i gairebé sagrada, estructurada en dos blocs: una primera part instrumental centrada en el piano i una segona part amb veus on el piano segueix essent el protagonista. "És una playlist bastant tranquil·la, molt meditativa, molt profunda, molt mística... Potser és el que necessita aquest món." Punts clau • Primera part: piano neoclàssic i ambient cinematogràfic (Aubry, O’Halloran, Einaudi, Arnalds, Sakamoto, Korzeniowski, Chilly Gonzales, The Cinematic Orchestra + LMO). • Transició conceptual: Andante ma non troppo vivace — caminar sense exuberància; 50/50 entre instrumentals i veus. • Segona part: veus i versions intimistes (Antony and the Johnsons, Paul Buchanan, The Cinematic Orchestra) amb el piano com a eix emocional. "La música ens sedueix i ens porta cap als llocs que realment volem anar." Primera part — Piano i neoclàssic introspectiu Selecció d’obres de to fràgil, íntim i profund, amb textures minimalistes i ambientals. • René Aubry — Music Box; Seduction • Dustin O’Halloran — Opus 36; Fragile No. 4; Ending and Beginning; We Move Light • Ludovico Einaudi — Password • Ólafur Arnalds — New Year Light • Ryuichi Sakamoto — Merry Christmas, Mr. Lawrence • Chilly Gonzales — (tema esmentat com "Rydus Luners") • Abel Korzeniowski — Rod • The Cinematic Orchestra + London Metropolitan Orchestra — Arrival of the Birds "Anem caminant tots, però no allò, exuberants." — sobre el concepte Andante ma non troppo vivace Transició — El concepte de l’episodi La locutora explica el gir del programa: de l’instrumental al vocal mantenint el piano al centre. Defineix l’episodi com a Andante ma non troppo vivace (córrer no, caminar sí; sense excés, amb respir). • Estructura 50/50: primera meitat instrumental; segona meitat amb cantautors i veus. • Continuïtat emocional: el piano actua com a fil conductor. Segona part — Veus i versions, amb el piano al centre Bloc de cançons vocals amb un to contemplatiu i introspectiu. • Antony and the Johnsons — Knockin’ on Heaven’s Door (versió) • Paul Buchanan — Half the World • The Cinematic Orchestra — To Build a Home (esmentada com "To Will A Home") • Cascallure — Meaning Lletres que evoquen pèrdua, recer i transcendència: "Mama, take this badge off of me..." "Half the world has gone to sleep..." "The astronaut in God’s blue sky..." Cloenda La locutora tanca amb una reflexió sobre la necessitat d’espais radiofònics per a aquesta música i avança que queden tres programes per acabar la temporada. Tanca amb una peça d’esperit lúdic i emotiu: • Pascal Comelade — Love to Son (dedicada “a la gent que té sentiments”). "Millor no dir res, perquè qualsevol cosa que es pugui dir després d’aquests temes seria un error."

  • 59'

    Godiva Bonaparte del 29/5/2014 — Clàssics folk-rock a l’aire: Neil Young, Tom Waits, Leonard Cohen, Rodríguez, Dylan, The Band, Van Morrison i The Rolling Stones — de Down by the River a Gimme Shelter

    Visió general Programa 63 d’una emissió amb sabor a clàssic i to d’“anti-modern”: una tria de folk, blues i rock d’autor que recorre temes de la carretera, l’amor madur i la resistència vital. El locutor obre i tanca amb Neil Young i Bob Dylan, i hi intercala Tom Waits, Leonard Cohen, Rodríguez, Faces, The Band, Canned Heat, Van Morrison i The Rolling Stones. "Això de ser modern està molt bé però els clàssics són el que són." Temes principals Clàssics que perduren • Selecció de referents del folk-rock i blues dels 60–90 que marquen estil i actitud. • Cançons emblemàtiques que combinen poètica urbana, camins polsosos i confessions íntimes. El fil conductor • Motius recurrents: road songs, fugida i retorn, desengany i saviesa (“Ooh La La”), i aguantar el cop (“Hold On”). • Resurrecció de Rodríguez arran de Searching for Sugar Man, amb focus en la seva lirisme social i l’ombra de no poder “escapar” (“Can’t Get Away”). Música i context • “Gimme Shelter” s’usa com a mirall de l’actualitat: "…té molt a veure… amb tot el que està passant a Barcelona." • El to general és calent, melòdic i reflexiu, amb espais per a riffs hipnòtics, grooves de carretera i balades lluminoses. Moments destacats Oberta i retorn amb Neil Young • “Down by the River” i “Harvest Moon”: dues cares de Young, del crepitar elèctric a la tendra lluna de collita. El nervi del cantautor • Tom Waits – “Hold On”: himne de resiliència. • Leonard Cohen – “Chelsea Hotel #2”: memòria crua i intimitat literària. • Rodríguez: spoken-word corrosiu (“A Most Disgusting Song”) i escapisme impossible (“Can’t Get Away”). L’ADN del rock americà i britànic • Bob Dylan doble: verborrea beat (“Subterranean Homesick Blues”) i balada càlida (“Lay Lady Lay”). • The Band – “The Weight”: càrregues compartides i mitologia de carretera. • Canned Heat – “On the Road Again”: boogie hipnòtic i vida nòmada. • Van Morrison – “Bright Side of the Road”: llum i celebració. • The Rolling Stones – “Gimme Shelter”: urgència i tempesta social. Idees clau • Homenatge als clàssics com a brúixola estètica. • Folk, blues i cançó d’autor com a relat de supervivència. • Connexió amb el present: la música com a lectura del context urbà i polític. Tancament • ID final de l’emissora i comiat, amb invitació implícita a continuar explorant els clàssics que no caduquen.

  • 59'

    Godiva Bonaparte del 22/5/2014 — Secrets Ibèrics: versions locals de Cohen a Björk

    Visió general Programa especial dedicat a les versions fetes per artistes d’aquí —un viatge íntim i melancòlic per clàssics de Leonard Cohen, Édith Piaf, Björk o Sufjan Stevens, reinterpretats per veus com Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró, Cristina Rosenvinge, Pau Vallvé, Roger Mas, Javier Álvarez i més. "Volveremos de las sombras" — eco de resistència que obre un fil emocional que travessa tot el programa. Punts clau • Eix temàtic: versions locals com a homenatge i relectura creativa de cançons universals. • To i ambient: atmosfera melanco i delicada, amb transicions suaus i espais de silenci que conserven la màgia. • Focus curatorial: presència destacada de Sílvia Pérez Cruz & Raül F. Miró i l’accent en artistes nacionals. • Tancament: comiat amb una versió poètica i feridora sobre l’amor que “va faltant un pedazo”. Temes principals Versions de Leonard Cohen (nucli del primer tram) • “The Partisan” (versió en esp./cat.): resistència i memòria col·lectiva. • “Pequeño vals vienés” (Lorca/Cohen): lirisme, vals i misteri. • “Suzanne” (cat.): espiritualitat terrenal i guia cap al riu. Clàssics europeus i estàndards • “Hymne à l’amour” (Édith Piaf): amor incondicional i dramatúrgia vocal. • “I Get Along Without You Very Well” (H. Carmichael): standard de comiat, subtil i contingut. Indie i pop reinterpretats • “Chicago” (Sufjan Stevens): expansió harmònica i cor col·lectiu (“all things grow”). • “All Is Full of Love” (Björk): electrònica feta carn en clau orgànica. • “Dragostea Din Tei” (O-Zone): joc i twist local sobre un hit global. • “¿Por qué te vas?” (Jeanette): nostàlgia pop i memòria sentimental. Originals i cànons locals • Adrià Puntí – Mirall capgirat: punt d’inflexió introspectiu, cru i sense maquillatge. • Els Pets – Cap al vespre (per Roger Mas): quotidianitat, buit i angoixa crepuscular. Moments destacats Curadoria i declaració d’intencions • La locutora presenta l’“especial” com a recull de secrets ibèrics i posa en relleu la dignitat de versionar i l’ofici dels músics locals. • Reivindicació: “preparar un programa només… per il·lustrar l’art que comprem des d’aquí”. Línia emocional del set • De la resistència (Cohen) a l’amor total (Piaf) i l’amor contingut (Carmichael), passant per la nostàlgia pop i el misticisme. • Ús de dinàmiques i silencis per no “trencar el misteri i l’energia”. Tancament • Comiat amb Lídia Pujol & Sílvia Comas i una meditació sobre l’amor que desgasta: “Al corazón de quien ama le va faltando un pedazo.” Apunts finals • Post-programa: identificatius d’emissora i butlletí de notícies (Panrico, successos a la Selva, esport sala), que tanquen el bloc radiofònic.

  • Godiva Bonaparte del 15/5/2014 — Amors digitals, selecció nocturna i butlletí local

    Resum general Programa miscel·lani amb tres blocs diferenciats: - Xerrada de cinema sobre l’amor i la tecnologia, amb focus a la pel·lícula Her, paral·lels amb clàssics i una recomanació indie. - Tram musical nocturn curat amb atmosferes de “contes per anar a dormir” i llistat de temes destacats. - Butlletí informatiu amb incendis, actualitat sobre la planta Castor, operatiu contra robatoris de mòbils i reivindicacions veïnals. Temes principals Cinema i relacions modernes Amor ingenu vs desig adult (referència a Frozen) • Debat sobre la idealització del “primer amor” versus la mirada més crua del desig en maduresa. • Comentaris irònics sobre etiquetes socials (“per catar, catades i recatades”) i la puresa romàntica. Her (2013): relació home–IA i solitud digital • Tema central: l’home que s’enamora d’un sistema operatiu (veu de Scarlett Johansson) en un entorn hipermodern (Xangai). • Punts clau: credibilitat emocional vs escepticisme tecnològic; la solitud com a símptoma de la hiperconnexió (WhatsApp, Facebook) i la desconnexió social al carrer. • Miralls socials: veïns amb relacions digitals semblants; l’OS com a “parella” que omple buits, però també evidencia l’aïllament. Paral·lel clàssic: Tamaño natural (Berlanga) • S’estableix un paral·lel entre el vincle amb una nina (anys 70) i l’actualitat digital: objectes/tecnologies com a substitut relacional. • Tesi: amb el progrés tècnic, creix la solitud pública (bars plens de mòbils, converses absents). Recomanació indie: Dog Pound (anomenada “La Perrera”) – Kim Chapiron • Drama de tres joves en un correccional: freda, crua i asfixiant, sense escapatòria fàcil. • Passatge per festivals (Sundance) i to realista que “t’ho menja per dins”. Avanç: El vent se levanta • Nota preliminar: film que parla de les contradiccions d’implicar-se en el teixit social i els costos personals/ètics. • Destaquen la meravella tècnica del film i la intenció de comentar-lo a fons al proper programa. Programa musical nocturn (“Late Night Tales” / Godiva Bonaparte) Línia curatorial • Selecció per a una atmosfera entre el tecno i la intimitat onírica, estil “contes abans de dormir”. Temes mencionats/emesos • Múm – “Little Bits Sometimes”; “I’m 9 Today”; “If I Were a Fish” • Keith Kenniff (possiblement Helios/Goldmund) – “Flo(w) and Branch” • Chapelier Fou – “Darling, Darling, Darling” • Menahan Street Band – “The Traitor” • Youth Lagoon – “Seventeen” • Boards of Canada – “Turquoise Hexagon Sun” • Quantic – “Time Is the Enemy” Recomanació cultural i dedicatòria • Crida a visitar l’exposició de l’artista Pol Santamans (Casal de Joves de Sant Lluís d’Esbert). • Dedicatòria musical a Quantic. Butlletí informatiu (Notícies en Xarxa) Incendis forestals: • Aiguamúrcia (Camp de Tarragona) – controlat (25–30 ha; crema agrícola descontrolada com a origen). • Madremanya (Gironès) – estabilitzat; la tramuntana complica les tasques; risc potencial a les Gavarres. Incendi industrial: nau a Parets del Vallès, components de plàstic. Planta Castor: Govern i ajuntaments demanen tancament després d’informes que relacionen injeccions de gas amb sismes; el Govern central espera informes internacionals. “Hem passat de la preocupació [...] a la indignació [...] per una actitud deslleial del Ministeri.” Operatiu antirobatori de mòbils: 14 detinguts; controls a peu de carrer per verificar IMEIs sense perfilar persones. Veïnat de la Mora-Tamarit (Tarragona): recullen signatures per esdevenir nucli separat; moció del PP al ple per crear un òrgan de gestió desconcentrada. Esports: renovacions al Reus Deportiu i al Noia Freixenet. Cites destacades “Don’t stop imagining; the day that you do is the day that you die.” — Youth Lagoon, Seventeen Idees clau L’amor i la tecnologia: de l’ideal romàntic a la relació amb IA, amb la solitud com a fil conductor. Clàssics vs present: Tamaño natural com a mirall de l’objectualització/tecnificació de l’afecte. Música com a ritual nocturn: curadoria per induir calma, introspecció i somni. Actualitat: incendis, infraestructures polèmiques, seguretat ciutadana i governança local en primer pla.