Godiva Bonaparte
Godiva Bonaparte
Programa

Godiva Bonaparte

espai musical... i més

·115 episodis
Lloc web
RSS

episodis

13-24 de 115

  • Godiva Bonaparte del 2/4/2015 — Realitat màgica a ritme de caixa de música: Pascal Comelade, Enric Casasses, Albert Pla, Iggy Pop i Yann Tiersen

    Visió general Programa temàtic dedicat a la realitat màgica: un viatge sonor que barreja poesia musicada, cançons multilingües i instrumentals de caire oníric. El presentador filtra peces d’Albert Pla, Pascal Comelade, Enric Casasses, Iggy Pop, Yann Tiersen, PJ Harvey i altres per construir una atmosfera entre el quotidià i l’imaginari. "Estem canviant i no sempre cap a bé." Introducció del presentador després d’“Europe Change Bad”. Eixos principals del programa Realitat màgica i quotidianitat: cançons i poemes que converteixen situacions comunes en experiències líriques i fantàstiques. Poesia musicada: la veu i el text d’Enric Casasses dialoguen amb les textures instrumentals de Pascal Comelade. Caixes de música i onirisme: motius musicals que evoquen contes, circ i somnis (René Aubry, Yann Tiersen, Comelade). Tons lluminosos i foscos: alternança de peces doloroses i positives, amb temes d’amor, pèrdua i desig. Selecció destacada i moments clau Obertura i marc temàtic Spot de seguretat viària de la Generalitat: vulnerabilitat del motorista i respecte a la carretera. Introducció de la línia curatorial: “realitat màgica” com a fil conductor del programa. Poesia i cançó: Pla, Casasses i Comelade Albert Pla – monòleg meta “Puedo empezar”: ironia sobre la fama i la construcció pública de l’autor. "Tengo ya preparadas las respuestas... Me mostraré ingenioso y espontáneo." Europe Change Bad (Comelade & Casasses): peça multilingüe de crítica i lucidesa poètica. "Europe change bad... The man working for the money and we working for the life." La caixa de música (Albert Pla): relat d’un ascensor avariat que esdevé caixeta d’amor i, finalment, tragèdia lírica. "Tancats a l'ascensor... la nostra caixeta d'amor." La paraula de la fantasia (Casasses + Comelade): llum i asfalt mullat com a imatgeria d’una fantasia real. Rim (Casasses): confessió amorosa que es transforma en forma poètica; la rima com a empremta de l’altre. Travessies entre mística i cruesa Pájaro – Las Criaturas 2: misticisme en castellà, ecos de càntic espiritual. "Y así toda criatura enajenada se ve... De divinidad tocada." Albert Pla – Sufre como yo: cruesa afectiva, sarcasme i dolor. "Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro... aprenderé a rezar para lograrlo." Iggy Pop – Les Feuilles Mortes (Les Fils Morts): clàssic francès relectit amb gravetat i melancolia. "C'est une chanson qui nous ressemble..." Interludis de caixes de música i cinema Jerry Fish & The Mudbug Club – Back to Before: retorn emocional i memòria d’una vida passada. Pascal Comelade + PJ Harvey – Love Too Soon: amor fugaç i decadència. "Love too soon can fade away." René Aubry – Music Box i Yann Tiersen – La Valse d’Amélie: motius de caixa de música i cinema poètic que reforcen el to oníric. Tancament filosòfic i joc metapoètic Sentència 33 d’Epicur (Casasses + Comelade): ètica del plaer moderat i benestar bàsic. "No tenir fred, no tenir fam, no tenir set... A ser feliç." La manera més salvatge (Casasses + Comelade): el cos com a font de veritat i llenguatge. "La manera més salvatge... de moure el cos." Antònia Font (Albert Pla + Comelade): fantasia pop, humor i meta-referència a l’escena mallorquina. Temes i idees força Vulnerabilitat i respecte a la via pública (PSA inicial). Autoficció i performativitat de l’artista (Pla). Europa i desordre: tensió social i crítica poètica. Amor i pèrdua: del lirisme clàssic a la sàtira feridora. Filosofia pràctica (Epicur): felicitat com a suficiència material i calma. Fragments citables "The man working for the money and we working for the life." "Totes les veritats fan viure... sempre toca la roleta." "Love too soon can fade away."

  • Godiva Bonaparte del 26/3/2015 — Originals vs versions: de Hawkins a Nirvana

    Tema central del programa Combat musical d'originals vs versions. El locutor proposa una escolta en parelles: primer l'original i després la versió (o a l'inrevés), comparant com canvia el caràcter d’una cançó segons qui la interpreti. Les versions poden igualar o, de tant en tant, superar els originals Objectiu • Explorar estil, to i intensitat entre original i versió • Posar en context els artistes i com cada lectura transforma el material • Avanç del proper programa: part 2 invertint l’ordre (versions vs originals) Duels destacats I Put a Spell on You — Hawkins vs Nina Simone • Original de Screamin' Jay Hawkins: teatral i feréstec, marca l’encanteri possessiu amb energia crua • Versió de Nina Simone: dramatisme soulful i control emocional, intensitat hipnòtica • Punt clau: dues lectures amb caràcter molt diferent però igualment icòniques Heartattack and Vine — Tom Waits vs Lydia Lunch • Tom Waits: poema rascat de nocturns i marges; veu aspra i groove remenat • Lydia Lunch: versió més ferro i pèl, acostant-la al no wave • Valoració del locutor: versió que s’acosta molt al regne de Waits All Along the Watchtower — Bob Dylan vs Jimi Hendrix • Dylan: narració apocalíptica en clau folk, minimalisme narratiu • Hendrix: electricitat i urgència; converteix el relat en visió èpica • Anècdota: s’assenyala que Dylan va acabar assumint la lectura de Hendrix com a referència canònica Hey Joe — Jimi Hendrix vs Charlotte Gainsbourg • Hendrix: blues-rock incendiari, narrativa fosca de gelosia i violència • Gainsbourg: lectura íntima i susurrada, desplaça el focus a la fredor emocional • Punt clau: com canvia la moral del relat amb el to i la producció Personal Jesus — Depeche Mode vs Johnny Cash • Depeche Mode: sintetitzadors i pulsió industrial; espiritualitat amb ironia • Johnny Cash: austeritat americana, converteix el tema en gospel terrenal i confessional • Valoració del locutor: la versió de Cash supera l’original amb escreix The Man Who Sold the World — David Bowie vs Nirvana • Bowie: ambigüitat glam i inquietud existencial • Nirvana: despullada i punyent, porta el tema a l’estètica grunge MTV Unplugged • Efecte generacional: molts van descobrir Bowie a través de Nirvana I Just Don’t Know What to Do with Myself — Dusty Springfield vs The White Stripes • Dusty Springfield: orquestració melòdica i elegància soul-pop • The White Stripes: guitarra i bateria descarnades, explosió emocional i tensió garage • Comiat guitarrer per tancar el programa Moments i cites destacades • Presentació clara del format: duel constant original vs versió • Refrany recurrent del directe: interjeccions d’antena i comiats • Línia memorable de Waits retinguda a l’aire: No hi ha diable, només Déu quan està borratxo Tancament i avanç • Es confirma una segona part al proper programa: versions vs originals, per mirar l’efecte a l’inrevés • Fil conductor: com l’intèrpret reescriu el sentit del text musical amb timbre, arranjaments i producció

  • Godiva Bonaparte del 19/3/2015 — Rock dur i heavy espanyol 80s: de Los Suaves a Extremoduro

    Resum de l’episodi Un especial nocturn de Ràdio Tesfet que repassa els orígens del rock dur i el primer heavy espanyol dels 80. La locutora guia una selecció d’himnes i peces emblemàtiques, alternant comentari personal i context amb una playlist contundent: Los Suaves, Barricada, Leño, Porretas, Extremoduro, Reincidentes i Rosendo. Punts clau • Fil conductor: la transició del rock dur al heavy metal a l’Estat espanyol, amb esperit rebel i punky. • Protagonistes: Los Suaves, Barricada, Leño, Porretas, Extremoduro, Reincidentes, Rosendo; obertura amb Medina Azahara. • Versions i homenatges: Porretas versiona Sabina amb "Pongamos que hablo de Madrid". • To personal i nostàlgic: records d’adolescència i reivindicació d’una escena i una tribu urbana ja menys visible. • Tancament amb dos temes més lents i emotius: Los Suaves (“Si pudiera”) i Extremoduro (“Salir”). "Para algunos, la vida es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos..." — Poema recitat al tram final d’Extremoduro Artistes i temes destacats Rock dur dels 80, de base espanyola • Medina Azahara — Paseando por la mezquita: obertura clàssica d’arrels andaluses que situa el to èpic de l’especial. • Los Suaves — ‘Siempre igual’ (la locutora l’anomena “Siempre con miedo”): imatges de desengany i angoixa existencial; el costat més líric del rock dur. • Barricada — No sé qué hacer contigo: energia crua i directe, rock de vivències urbanes. • Porretas — Pongamos que hablo de Madrid: himne generacional passat pel filtre tabernari de Porretas, amb la poesia cínica de Sabina. • Extremoduro: triple aparició que dibuixa el seu arc: - “¿Dónde están mis amigos?” (Pepe Botika): crítica i marginalitat; presons i carrer. - “Extrema y dura”: identitat, sàtira i orgull d’estirp rockera. - “Salir”: peça cathàrtica amb poema final recitat. • Reincidentes — Vicio: denúncia social i retrat d’addiccions quotidianes. • Rosendo — Agradecido: declaració d’intencions honesta i icònica, punt d’equilibri entre Leño i la seva carrera en solitari. També ressonen (esmentats per la locutora) • Leño — Maneras de vivir i Sodoma y Chabola; • Los Suaves — Dolores se llamaba Lola; • Record de Barón Rojo — Hijos de Caín com a peça iniciàtica personal. Notes editorials de la locutora • “He fet aquest especial per enyorança”: mirada nostàlgica als inicis personals dins l’escena. • Sobre la tribu: “Els heavies són una raça en extinció... avui ja quasi no els veig pel carrer”, tot i que en reivindica l’“esperit”. • Vincle local: al “Vall d’Oregat” hi ha base de fans que han seguit aquests grups en directe. Temes transversals i idees clau • Rock dur vs. heavy: frontera porosa entre riffs contundents, actitud punk i lirisme urbà. • Ciutat i marginalitat: presó, excés, ofici de viure; la cançó com a crònica social. • Cançoner generacional: himnes que han definit una manera de viure i d’entendre el rock a l’Estat.

  • Godiva Bonaparte del 12/3/2015 — Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla

    Visió general Un episodi-curadoria dedicat a la realitat màgica: cançons, poemes musicats i peces instrumentals que barregen el quotidià amb allò fantàstic. El fil conductor el marquen Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla, amb incursions d’Iggy Pop, Yann Tiersen, PJ Harvey i altres. La sessió transita per diversos idiomes (català, castellà, francès i anglès) i alterna caixes de música, poesia performativa i valsos de somni amb cançons d’amor i ferida. Temes principals Poesia musicada i veu Casasses + Comelade en peces com “RIM” i “Sentència 33 d’Epicur”: filosofia, ritme i cos com a eixos. “La manera més salvatge”: poesia dita amb pulsió física i reflexions sobre la veritat i el risc. Fantasia quotidiana i caixes de música Albert Pla amb “La caixa de música”: un relat absurd i tendre dins d’un ascensor. Interludis d’aires onírics amb René Aubry i Yann Tiersen. Amor, desig i ombra “Radicalisme (Sufre como yo)” d’Albert Pla: desig exacerbat i fosc. “Les Feuilles Mortes” (Iggy Pop) i “Love Too Soon” (Comelade + PJ Harvey): fragilitat de l’amor i el pas del temps. Europa i llengües “Europe Change Bad”: mirada lúcida i multilingüe sobre el canvi i la hipocresia. Moments destacats “Crida la carn: no tenir fred, no tenir fam, no tenir set.” Epicur travessat per la veu de Casasses; necessitat bàsica i felicitat com a brúixola. “La manera més salvatge… ve de fot, perquè fot és el moviment del cos més insultant de tots.” Cos, paraula i veritat en tensió. “Love too soon can fade away” Línia-motiu que sintetitza l’efímer afectiu. Art i curadoria El/la locutor/a aposta per una curadoria narrativa: blocs de cançons i poemes que no trenquen el clima, amb comentaris breus i contextualitzadors. Èmfasi en l’obra de Pascal Comelade (instrumentació de joguina, textures mínimes) i la poesia performativa d’Enric Casasses. Arc emocional de l’episodi Obertura meta i irònica (Pla) → Europa i canvi (Comelade/Casasses) → fantasia i caixa de música → mística (Pájaro) → amor ferit (Pla, Iggy Pop, PJ Harvey) → tancament en tríptic Casasses/Comelade/Pla amb humor pop (Antònia Font) i retorn a la lleugeresa.

  • Godiva Bonaparte del 5/3/2015 — Ruta 80: clàssics de la Movida madrilenya

    Resum general Programa musical dedicat als himnes dels anys 80, amb èmfasi en la Movida Madrileña. La locutora fa un recorregut vibrant per bandes icòniques com Radio Futura, La Unión, Nacha Pop, Golpes Bajos, Siniestro Total, Derribos Arias, Alaska y los Pegamoides, Caca de Luxe, Farmacia de Guardia, Burning, Los Zombies, La Mode i Ilegales. Sessió dedicada a un oient, Robert. "Que viva la movida." Context i format • Sessió 100% musical amb breus entrades de la locutora per presentar blocs i artistes. • Focus en el pop, new wave i post-punk espanyol dels 80, amb peces emblemàtiques i algun tall underground. • Dedicatòria explícita a un oient i repàs molt àgil de tracks clàssics. Punts clau • Obre amb dues peces fundacionals: Radio Futura i La Unión, marcant el to nostàlgic i nocturn. • Bloc central: himnes generacionals de la Movida (Nacha Pop, Golpes Bajos, Siniestro Total, Derribos Arias). • Icones i transgressió: Alaska y los Pegamoides i Caca de Luxe com a cara més provocadora. • Hits de pista: Farmacia de Guardia i Burning porten l’energia de club i bar de barri. • Clímax generacional: Radio Futura (Moda juvenil) i Los Zombies (Groenlandia). • Toc underground i art pop: Derribos Arias i el duet Pedro Almodóvar & Fabio McNamara. • Tancament amb La Mode i Ilegales; identificació d’emissora. Temes principals La Movida Madrileña com a eix • Renovació cultural i musical a l’Espanya dels 80. • Mescla d’estètiques: pop, post-punk, synth i new wave. Himnes i actitud • Cançons que defineixen una generació: la moda, la nit, el desig, la provocació i l’humor negre. • Presència d’icones femenines i transgressores (Alaska; projectes com Caca de Luxe). Moments destacats (selecció) Obertura icònica • Radio Futura — La estatua del jardín botánico: to nocturn i poètic. • La Unión — Lobo hombre en París: atmosfera literària i urbana. Himnes de la Movida • Nacha Pop — Chica de Ayer: melancolia pop. • Golpes Bajos — No mires a los ojos de la gente: fredor i desencant post-punk. • Siniestro Total — Bailaré sobre tu tumba: sàtira corrosiva i punk. • Derribos Arias — Tupés en crecimiento: experimentació i eclecticisme. Provocació i nocturnitat • Alaska y los Pegamoides — Horror en el Hipermercado: humor negre i pop sintètic. • Caca de Luxe — La tentación: ironia i irreverència moral. • Farmacia de Guardia — Ella es demoledora: energia de pista. • Burning — ¿Qué hace una chica como tú…?: rock nocturn de bar. Clímax generacional • Radio Futura — Enamorado de la moda juvenil: crit de modernitat. • Los Zombies — Groenlandia: fantasia i evasió. Underground i cloenda • Derribos Arias — Branquias bajo el agua: post-punk aquós i nerviós. • Pedro Almodóvar & Fabio McNamara — Voy a ser mamá: art-pop camp i transgressor. • La Mode — Enfermera de noche i Ilegales — Soy un macarra: tancament canalla i urbà. Cites "Que viva la movida." Nota sobre l’estructura • L’inici conté temes directament; la presentació formal de la locutora arriba més tard. Les seccions de sota marquen el punt on comença cada cançó/tema real, evitant situar-ho tot a l’arrencada.

  • Godiva Bonaparte del 26/2/2015 — Post-rock i paisatges sonors: Explosions in the Sky, Caspian, Sigur Rós, i veus que commouen — dedicat als lluitadors anònims

    Visió general Un episodi curatorial que travessa el post-rock i veus indie de forta càrrega emocional. El locutor proposa una sessió d’escolta que combina grans emblemes instrumentals (Explosions in the Sky, Caspian, Sigur Rós) amb cançons de veu intensa (Sharon Van Etten, Timber Timbre, Peter Broderick, Broken Social Scene, Linus Young) i la dedica explícitament als lluitadors i lluitadores anònims. Ambient i to • Obertura narrativa amb un monòleg de carretera que marca un to de fugida, velocitat i desafecció protectora. • Selecció de peces que oscil·len entre la catarsi instrumental del post-rock i la intimitat lírica del folk/indie. • Tancament amb Sigur Rós, com a clímax atmosfèric i espiritual. Punts destacats • Curadoria de post-rock: Explosions in the Sky, Caspian, Sigur Rós — textures expansives, crescendos i paisatges emocionals. • Veus i contrast: Sharon Van Etten, Timber Timbre, Peter Broderick, Broken Social Scene, Linus Young — lirisme cru i introspectiu. • Dedicatòria central: a la “grandíssima generació” de lluitadors anònims que afronten el dia a dia sense reconeixement. • Fil conductor: el locutor contextualitza el post-rock i connecta peces instrumentals amb moments vocals per donar aire i poesia a la sessió. Seqüència i narrativa musical Obertura i bloc inicial • Monòleg de carretera que introdueix el tema de la fugida i el moviment. • Bloc de temes inicials (citats després): Sweet Billy Pilgrim, This Will Destroy You, Mongway — marcant la paleta sonora del programa. Nucli de l’episodi • Linus Young — “Miracle”: trencadissa emocional i ruptura. • Sharon Van Etten — “Every Time The Sun Comes Up”: repetició hipnòtica i ironia melancòlica. • Caspian — “Hymn for the Greatest Generation”: expansió instrumental i esperança continguda. • Explosions in the Sky — “Your Hand in Mine”: vigor i tendresa sense paraules. • Dedicatòria als lluitadors anònims i pas a Timber Timbre — “Run From Me”: tensió fosca i confessió. • Broken Social Scene — “Sweetest Kill”: vulnerabilitat i bellesa letal. • Peter Broderick — “Sideline”: reflexió sobre quedar-se a la banqueta i la dificultat de participar. Tancament • Sigur Rós: peça final com a culminació etèria que alimenta l’ànima, segons el locutor. Cites clau "Every time the sun comes up I'm in trouble" (Sharon Van Etten) "Run from me, darlin'… You better run for your life" (Timber Timbre) "Benvinguts a aquest programa a Bonaparte, aquí a Ràdio Desvern…" (locutor) "Sorry, my headphones fell off." (apunt espontani del locutor) Temes i idees • Fugida i moviment: el drive com a espai on “res pot fer mal” — metàfora d’evasió i protecció. • Catarsi emocional: del murmuri a l’explosió; crescendos que alliberen tensió. • Post-rock com a llenguatge: capes, dinàmiques i climaxos com a dispositius expressius. • Veu com a contrapunt: peces vocals intercalades per fer de pont poètic i donar intimitat. • Dedicatòria: reconeixement a la resiliència quotidiana i a la lluita invisible. Per a qui és • Oients que busquen paisatges sonors i emocions a foc lent. • Amants del post-rock i de l’indie amb lirisme cru. • Qui vulgui una seqüenciació que respiri entre instrumentals i veus, amb un relat curatorial clar.

  • Godiva Bonaparte del 19/2/2015 — Lujón: Especial jazz amb Miles, Chet i Tito Puente

    Panorama general Programa 59 amb un especial de jazz que recorre clàssics del hard bop, el cool i el latin jazz. El locutor presenta una selecció personal i molt estimada, amb el fil conductor final del tema Lujón de Henry Mancini, i un tancament festiu amb Tito Puente. "Per fi ens hem endinsat en el jazz" "La perfecció per mi avui està feta amb música" "Adoro, m'enamora i m'encanta aquest tema del Henry Mancini: Lujón" Contingut principal Inici i marc • Breu tram inicial d'indicatius i promos de la ràdio abans del programa. • Arrencada del programa 59: nit temàtica de jazz clàssic amb peces melòdiques i elegants per crear atmosfera. Selecció de temes destacats • Miles Davis – Autumn Leaves i Chet Baker – These Foolish Things: clàssics de sensibilitat cool per obrir el to de la sessió. • Hank Mobley – Dig This i Dave Brubeck – Take Five (en referència a Woody Allen): hard bop i ritmes irregulars que eleven l’energia. • Ry Cooder, Drume Negrita (amb Manuel Galbán): pont entre arrels cubanes i jazz amb textures càlides de guitarra. • Horace Silver – Song for My Father i Wes Montgomery – Tequila: groove inconfusible i guitarra amb swing fluid. • Cal Tjader – Morning: vibrafonista clau en el latin jazz; color i llum caribenya. • Jack Costanzo – The Peanut Vendor: clàssic afrollatí que anima l’ambient. També s’esmenta Billy Larkin & The Delegates – "Pink Me" (sic). • Henry Mancini – Lujón (títol del programa): peça instrumental hipnòtica i sensual que vertebra l’episodi. • Tito Puente – Oye Como Va: comiat en clau llatina, dedicat a "Supermar Jam Jardiners". Dedicatòries i comunitat • Dedicat a un grup local de jazz (Isuki, Arnau, David, Joan, Nolasc) que organitza sessions amb improvisació i bon ambient. Temes i idees clau • Celebració del jazz com a llenguatge complet: "ells ho diuen tot". • Barreja d’estils: cool jazz, hard bop, i latin jazz per oferir dinamisme i contrast. • Vincle local: el programa connecta amb la comunitat de Sant Just a través de dedicatòries i referències. Tancament • Recordatori del títol i to emocional de l’episodi: Lujón com a peça central. • Cloenda amb indicatius de la ràdio després del comiat del locutor.

  • Godiva Bonaparte del 12/2/2015 — Especial Hammond: jazz, soul i boogalú Blue Note

    Panorama de l’episodi Especial dedicat a l’òrgan Hammond i al seu paper en el jazz, el soul, el funk, el boogalú i fins i tot el gospel. El programa recorre clàssics i gemmes, sobretot del segell Blue Note, amb noms com Jimmy Smith, Lou Donaldson o Jimmy McGriff, i hi intercala peces que amplien el context estilístic. "El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment." Temes principals Origen i so del Hammond • Inventat per Laurens Hammond cap als anys 40, basat en principis electromagnètics i amplificació pròpia. • So càlid, envoltant i amb caràcter, clau en el soul-jazz i el boogalú. Blue Note com a fil conductor • Reuneix organistes i bandes que van definir el llenguatge del Hammond en el jazz modern. Fusió de gèneres • Barrejats: jazz, soul, funk, boogalú i gospel. • Inclusió de temes no centrats en l’orgue per contrastar textures i ritmes. Pistes i artistes destacats Jimmy Smith – “After Hours” (obertura) i “Back at the Chicken Shack” (clàssic soul-jazz amb groove profund). Herbie Mann – “Memphis Underground” (flauta sobre base soul-jazz; atmosfera sensual amb presència de Hammond). Reuben Wilson – “Love Book” (pioner de l’acid jazz, autodidacte, influenciat per Billy Larkin). Lou Donaldson – “Alligator Boogaloo” (boogalú icònic; presència innegable del Hammond als seus LPs 70s). Billy Larkin & The Delegates – “Pick Me (Part One)” (groove contagiós). Jimmy McGriff – “The Worm” (energia i línia d’orgue rotunda). Fragments no centrats en l’orgue per contrast: • “Midnight Special” (interludi vocal amb temàtica de cadena/penitenciària). • “The Beat Goes On” (clàssic pop amb ritme persistent). També han sonat (mencionats a la cloenda): Oscar Brown Jr. – “Work Song” i Paul Desmond – “Take Ten”. Notes i context Tò i intenció del programa: celebració del “so Hammond” i del seu impacte transversal, amb èmfasi en el catàleg Blue Note i connexions cap al soul/boogalú. Tancament: comiat amb referència a “The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts” i identificació d’emissora (Ràdio Desvent, 98.1).

  • Godiva Bonaparte del 5/2/2015 — Electronic Storm: indie electrònic i viatge emocional

    Resum general Què passa a l’episodi • Programa 81: “Electronic Storm” a Ràdio d’Esvern/98.1 FM, una sessió d’indie i pop/rock electrònic amb un fil conductor emocional. • Obertura amb un fragment parlat de caràcter sensual (sample de The Herbaliser – The Sensual Woman) i presentació del concepte del programa. • Primer bloc amb Still Corners i altres peces d’ambient indie electrònic; la locutora defineix el to com un “viatge emocional” amb lletres contradictòries. • Mig programa: recordatori de temes ja sonats (p. ex. “Salvation”) i presentació d’Is Tropical – Dancing Anymore. • Segona meitat: selecció amb Lower Dance – Brains, Still Corners – Berlin Lovers, Phantogram – Moon Full of Diamonds, Nazca Lines – Atoms and Axes. • Tancament amb Flying Lotus – Zodiac Shit i Linus Young – Valentine; comiat i múltiples indicatius “Fins demà!”. • Abans del programa, hi ha falques i promos locals (Carnestoltes, Smooth Jazz Club, “Rebobineu, sisplau”). Temes i to principals • Viatge emocional: combinació d’energia electrònica i sensibilitat indie, amb la “dolça sensació d’estar més viu que mai”. • Contradicció com a motiu: bon temps però fred i neu; lletres que alternen desig, salvació i distància. • Electrònica i indie com a eixos estètics, amb moments de spoken word sensual i jingles radiofònics que trenquen el flux. Cita destacada “Imagination. Sensitivity to his moods and desires. And the courage to experiment with new sexual techniques, enticing situations and places.” Playlist destacada (mencions a la locució) • The Herbaliser – The Sensual Woman (sample d’obertura) • Still Corners – French Keys; The Trip; Berlin Lovers • “Salvation” (mencionada com a peça clau del to emocional) • Labyrinth Hair – Navy Light • Is Tropical – Dancing Anymore • Lower Dance – Brains • Phantogram – Moon Full of Diamonds • Nazca Lines – Atoms and Axes • Flying Lotus – Zodiac Shit • Linus Young – Valentine Notes • Intercalats s’escolten diversos indicatius (“Bona nit”, “Fins demà!”) i el jingle final de l’emissora. • Les falques d’inici inclouen Carnestoltes a Sant Just, Smooth Jazz Club i el programa “Rebobineu, sisplau” (música dels anys 20–50).

  • Godiva Bonaparte del 29/1/2015 — Campos Magnéticos: Indie electrònica nacional entre l’escena catalana i basca — Godiva Bonaparte #80

    Visió general Programa 80 de Godiva Bonaparte, titulat Campos Magnéticos, dedicat a una selecció d’indie electrònica i new wave d’àmbit estatal, amb especial atenció a l’escena catalana i del País Basc. El fil conductor és la metàfora dels camps magnètics com a atracció entre corrents i estètiques, barrejant indie pop, rock i textures de sintetitzadors. "Camps magnètics, influència magnètica de les corrents elèctriques i materials magnètics. En resum, inevitable atracció dels pols oposats." "Una selecció electrònica que no busca ballar, simplement busca sentir i navegar i flotar una mica en els ambients que ens proposen." Temes principals Presentació i concepte del programa • Títol del dia: Campos Magnéticos. • Idea central: atracció entre estils i sensibilitats; electrònica que dialoga amb indie i pop. • Protagonisme per a grups nacionals (molts catalans i bascos). Bloc inicial: indie-electrònica nacional (arrencada musical) • Obertura amb energia i pulsió rítmica: primerament El Columpio Asesino – "Toro", seguida de La Bien Querida – "A veces ni eso" i Extraperlo – "Ardiente Figura". • To: combinació d’intensitat i melodia, amb un punt hedonista i nocturn. Textures electròniques i new wave (tram central) • Paisatges més sintètics i contemplatius: referències a Karen Koltrane – "La muntanya artificial", Hidrogenesse – "El beso", Anímic en versió d’Antònia Font ("Tòquio, m’és igual") i un altre tall d’El Columpio Asesino ("Ballenas muertas en San Sebastián"). • Focus estètic: new wave i indie pop electrònic, amb capes de sintetitzadors i ritmes que conviden a flotar més que a ballar. Editorial de curadoria musical • Declaració d’intencions: electrònica per sentir i navegar, més atmosfèrica que clubbing. • Mapa d’escena: predominança de País Basc i Catalunya dins la selecció. Viratge final més rítmic i festiu • Increment d’energia amb L’Indomable – "Suena brillante" i peces més crues/urgents (cors que clamen "Fiesta, fiesta" i temes de tall post-punk/indie). • Tò i actitud: més mogut, una mica bizarro i amb esperit catxondo per tancar el viatge en alt. Cloenda • Comiat de la locutora amb menció final a una "bizarrada" estimada: Boris Mikkel/Boris Mitchell. • Tancament del programa Godiva i pas a continuïtat d’emissora. Continuïtat d’antena (fora de programa) • Indicatius de Ràdio Desvern i temes extra en castellà i anglès, a mode de ràfegues de continuïtat un cop finalitzat el programa. Conceptes clau • New wave, indie pop electrònic, sintetitzadors, selecció curatorial orientada a l’ambient i l’emoció. • Escena estatal amb focus al País Basc i Catalunya. • Metàfora dels camps magnètics com a atracció d’oposats i diàleg d’estils.

  • Godiva Bonaparte del 22/1/2015 — Inici T3: Aftersun i playlist indie-electrònica

    Resum general Arrenca la 3a temporada amb un programa temàtic d’Aftersun: música suau, indie-electrònica i to melòdic per acompanyar la tornada a la rutina després de l’estiu. Torna el cohost Bona Part, i el duet reparteix descobertes i clàssics moderns amb transicions amables i comentaris breus. "Prepareu-vos perquè... la setmana que ve no tindrà res a veure amb tot això que heu sentit avui." Idees clau • Tema del dia: Aftersun — transició postvacances, vibes càlides i melancòliques. • To musical: selecció suau i dolça avui; anunci de més energia i canya per als propers episodis. • Retorn del cohost: reapareix Bona Part, després d’un temps fora, amb complicitat i humor. • Joc d’emissora: identificatius de Ràdio Despert 98.1 i broma interna: "No esteu a Ràdio 3, esteu a... Ràdio 2 Verde." Playlist destacada (tal com es comenta en antena) Primera meitat: Aftersun i indie melòdic • Poolside (versió de "Harvest Moon" de Neil Young) — obertura suau i lluminosa. • Friends — "I’m His Girl". • San Francisco — "Accord" (versió del Maxi Single; es recomana la portada). • Body Language — "Social Studies". • Citizens — "True Romance". Tram chill i electrònic • Black Bear — "All". • MMOTHS — "Summer" (títol adient al tema Aftersun). • Black Moth Super Rainbow — "Gangs in the Garden". • STRFKR — "Rawnald Gregory Erickson II". • Hot Chip — "Flutes". • Ferdre — "In The Cay" (descoberta; to eteri). • Tristest contemporane — "Fire" (penúltim impuls, encara contingut). • Flume & Chet Faker — "Drop the Game" (comiat). "Flume and Chet Faker. Que no és Cheatbaker." To i promeses per a la temporada • Avui: playlist sweet, melòdica i de transició. • Properament: més intensitat i ritmes forts. • Format: selecció curada, breus contextos de cada bloc, i espais per a descobertes. Notes de producció • Àudio amb indicatius i falques de Ràdio Despert 98.1; falca del CPNL al tancament. • Hi ha talls de "Fins demà!" i indicatius entre cançons, pròpis del directe i de la graella.

  • Godiva Bonaparte del 15/1/2015 — Anticicló d’energia indie: Las Ruinas i més

    Visió general Programa musical amb alt voltatge indie/alternatiu i enfoc nacional (Espanya). El/la locutor/a presenta el títol del dia —“Anticicló a les Açores”— i desplega una selecció amb guitarres crues, ritmes urgents i lletres que barregen ironia, quotidianitat i ràbia controlada. "Anticiclone a les Azores... especial, amb molta energia, molta mala llet, molta guitarra." Punts clau • Eix del programa: indie i pop/rock alternatiu espanyol amb èmfasi a Barcelona i escena estatal. • Grup protagonista recurrent: Las Ruinas (diversos temes i comentari de trajecte: 1 LP/any, objectiu 10 LPs). • Moments intensos: narrativa recitada de León Benavente – Ser brigada, la sàtira electrònica de Los Ganglios – Mimético Motherfucker i el final emotiu amb Salvaje Montoya – Último adiós. • To i intenció: encendre l’audiència amb selecció enèrgica i contagiosa. Artistes i temes destacats Obertura (clàssics indie estatals) • La Habitación Roja – Largometraje • Los Planetas – Segundo premio • Perro – La reina de Inglaterra Eix central • Las Ruinas – “Ramón y Cajal”, “Cerveza Beer”, “Déjà vu” • León Benavente – “Ser brigada” • Los Ganglios – “Mimético Motherfucker” • Novedades Carminha – “Quiero verte bailar” • CSS – “La liberación” (citada al pas) • Cocoshca – “La fuerza” • Mujeres – “Eterno y Normal” • Joe Crepúsculo – “Escuela de cebras” • Salvaje Montoya – “Último adiós” • (Mencions breus: Guadalupe Plata – Lorena) Moments a retenir Las Ruinas en primer pla • Perfil i trajecte: proposta de fer un LP per any fins a 10, amb evolució creixent segons la crítica. • Tons i lletres: humor urbà, festa i autoreferencialitat. "Lo que necesito eres tú... Y suena Sonic Youth" Narrativa recitada i clima nocturn • León Benavente – Ser brigada: relat cinematogràfic d’amor i fugida, amb crítica social i imatges potents. "Contaría hasta tres... y si en ese momento no hemos parado, nada nos va a detener" Sàtira electrònica i ball • Los Ganglios: collage surrealista i tornada enganxosa (“mimético motherfucker”). • Novedades Carminha: pulsió de pista (“Quiero verte bailar”). Culminació emotiva • Salvaje Montoya – Último adiós: comiat tanyit de melancolia i llàgrima rockera. Valor global • Selecció cohesionada pel fil de l’energia i la cultura indie espanyola. • Ritme ben travat entre blocs de cançons i intervencions justes del/la locutor/a. • Bon equilibri entre clàssics indie, nova onada estatal i to festiu/irònic.