Godiva Bonaparte del 6/2/2014 — Amistats Perilloses vs Valmont, versions i notícies
Panorama general Programa amb tres blocs principals: un debat cinematogràfic sobre dues adaptacions de Les Liaisons dangereuses, una llarga “nit de versions” amb clàssics relecturats en clau íntima/jazz, i un butlletí informatiu final. To proper, àgil i amb criteri a l’hora de comparar estètiques i registres. Cinema: Les Amistats Perilloses vs Valmont (1989) Dues adaptacions, dos tons: Stephen Frears a Les Amistats Perilloses (repartiment: Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer, Uma Thurman) aporta una malícia i una fredor tallant, amb primers plans molt expressius. Miloš Forman a Valmont (Annette Bening, Colin Firth) opta per un classicisme rococó, gran treball d’ambientació i escenografia. Eix temàtic: seducció, venjança i el joc d’amor-odi entre la comtessa i el vescomte, fins a l’autodestrucció. Reflexió sobre com una amistat es pot podrir i acabar trencant-ho tot. Idea clau: història perfectament actualitzable avui si canviéssim vestuari i context. Valoració del programa: més potència dramàtica a Les Amistats Perilloses; Valmont, més clàssic però recomanable. Nit de versions: reinterpretacions en clau íntima/jazz “Les còpies no superen l’original? Aquesta nit, sovint sí.” Introducció i to de la nit Obertura amb Pascal Comelade i la seva lectura de “Johnny Guitar”: marca un fil estètic minimalista, elegant i molt personal. Bloc 1 (470–1457s) Marissa Nadler versiona Leonard Cohen (“Famous Blue Raincoat”): delicadesa vocal i atmosfera íntima. Stacey Kent (“Les Eaux de Mars” – versió francesa popularitzada per Moustaki): flux cadenciós i lluminós. “Dear Prudence” (Beatles/Lennon) per Toc Toc Toc: lectura subtil i continguda. Karen Souza (“Creep”, Radiohead): un clàssic 90s convertit en crooner-jazz elegant. Bloc 2 (1483–2367s) Térez Montcalm (“Sweet Dreams”): groove suau que rescala el sintetpop a territori jazz-soul. Moriarty (“Enjoy the Silence”, Depeche Mode): conserva la melancolia amb textures orgàniques. Ben Sidran (“Brand New Music”): swing i lirisme irònic. “Walking on the Moon” (The Police) en versió “Rousseau”: ritme levitant i final amb trompeta molt destacat. Bloc 3 i cloenda (2404–3152s) Cry Baby (“True Love Will Find You in the End”, Daniel Johnston): fragilitat i esperança despullades. Triggerfinger (“I Follow Rivers”, Lykke Li): energia muscular amb pulsió hipnòtica. Tancament de luxe: Lydia Lunch feat. Nels Cline (“Heartattack and Vine”, Tom Waits). Frase icònica: "Don't you know, there ain't no devil, there's just God when he's drunk." Promocions i indicatius Espais promocionals de la graella local (Just a la Fusta, Smooth Jazz Club, La Penya del Morro) i indicatius d’emissora entre blocs. Notícies 23 h (Notícies en Xarxa) Salut: el conseller nega 650 casos de malnutrició; parla de risc per pobresa, amb només 10 casos associats a falta d’aliments. Ensenyament: 70.000 beques menjador (3.000 completes), pressupost total 41 M€. Salut pública: baixa la grip a 310 casos/100.000; 42 casos greus la darrera setmana (total 194 des d’octubre). Demografia: -11% de població estrangera a Palamós (2011–2013) per la crisi; es mantenen serveis d’acollida i formació. Mobilitat: usuaris d’una línia ferroviària denuncien retards sistemàtics; la Generalitat manté abonaments congelats el 2014.
