Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Cinema sense condicions del 20/3/2012 — Estrenes, 'Intocable', 'Closer' i música al cinema
Panorama general Tertúlia de cinema amb un to proper i crític. Es combinen: Crítiques d’estrenes i recomanacions (Clooney, Marigold Hotel, recuperacions de Besson). Debat intens sobre ‘Intocable’ i el seu tractament social i estètic. Anàlisi de ‘Closer’ i les dinàmiques de manipulació emocional. Tema central (2a part): música i cinema: funcions, recepció sensorial, cinema mut vs. sonor i exemples canònics. "Cinema sense condicions." Crítiques i recomanacions de la setmana The Ides of March (Clooney) Valoració global: decepció; es percep un cinisme de fons i una direcció encara immadura comparada amb Clint Eastwood. Lectura: el film suggereix que per triomfar cal ser cínic; debat si és extrapolable més enllà de la política cap a l’empresa i la societat. The Best Exotic Marigold Hotel (John Madden) Recomanada com a comèdia dramàtica entranyable i de “bon rotllo”. Punts forts: repartiment britànic excel·lent (Judi Dench, Tom Wilkinson, Maggie Smith, Bill Nighy) i context indi amb conflictes culturals i vitals. Temes: envelliment, memòria, família, reinventar-se a partir dels 60-70, el contrast entre expectativa i realitat. Recomanacions relacionades Record de The Darjeeling Limited (Wes Anderson): viatge iniciàtic de tres germans a l’Índia, humor i melancolia. ‘Bienvenidos a Alemania’ (coproducció turcoalemanya): avís que pot passar desapercebuda malgrat ser molt recomanable. Recuperacions i autors: Luc Besson Nikita, Léon i El cinquè element Trama i estil: emocions fortes, combinació de violència i tendresa. Marca d’autor: protagonistes femenines aparentment fràgils que revelen integritat i força moral (de Nikita a Mathilda i Leeloo). Debat: ‘Intocable’ i la seva lectura social La crítica de Nando Salvá (El Periódico) Objecció principal: retrat d’un món de fantasia on riquesa i desigualtats no pesen, i art/música clàssica caricaturitzats. Rèplica de la tertúlia La pel·lícula se centra en una trobada entre dues persones més que en una tesi sobre classes. Fonament biogràfic (Philippe Pozzo di Borgo) que reforça l’autenticitat del relat. Intercanvi cultural real: del hip-hop a Vivaldi; normalització del tracte a la discapacitat. Ètica i recepció: responsabilitat del cinema en la transmissió de valors, sense oblidar la seva funció d’entreteniment. "No vull compassió... vull que ens vegin com a persones." Anàlisi: ‘Closer’ (Mike Nichols) Temes i personatges Quadrilàter amorós: manipulació, dependència, inseguretat i autodestrucció. Lectura: tesi desencantada de les relacions; només un personatge (Natalie Portman) exerceix autonomia i límits sans. Dinàmiques: ambició calculadora (Clive Owen), acomodament (Julia Roberts), fascinació fràgil (Jude Law). Teatre i ecos Origen teatral confirmat; posada en escena centrada en diàleg i tensió. Comparació amb Carnage (Polanski): dos parelles, espais tancats, despullament moral. Tema del dia (2a part): música i cinema Els sentits, Plató i la litúrgia del cinema Com ens afecta veure films només amb vista i oïda? Reflexió sobre la caverna de Plató i la realitat vs. representació. La litúrgia de la sala (foscor, concentració) i la reticència a noves tècniques (3D) com a canvi de llenguatge. Cinema mut, so i banda sonora Recordatori clau: el “cinema mut” no era silenciós; sempre hi havia música (en viu o integrada en passes). ‘The Artist’ parla sobretot de la transició al sonor, no del “mut” en si. Funcions de la música: definicions bàsiques Música “incidental” vs. diegètica: Música que senten els personatges (al quadre, a l’escena) vs. subratllat expressiu que guia l’espectador. La banda sonora pot codificar personatges i anticipar rols (en thrillers/noir ja des dels crèdits). Exemples il·lustratius ‘Laura’ (Otto Preminger): la música revela enamorament del detectiu davant una absència. ‘The Artist’ i Bernard Herrmann (Vértigo): la selecció musical amplifica l’obsessió i la caiguda. Chaplin: autor que integra música de gran sensibilitat per articular gag i emoció. Gènere de terror: sense música, baixa la por; el so crea anticipació i espant. En romanç, la música eleva el clímax emocional. Idees clau per emportar-se La música és narració: estructura la recepció, defineix ton i personatges. ‘Intocable’ es defensa com a relat de trobada humana, no pamflet social; el seu èxit rau en proximitat i humor sense pietisme. ‘Closer’ exposa la tensió entre desig, poder i límits; la lucidesa recau en el personatge de Portman. El cinema “mut” és un mite: sempre va ser audiovisual, amb la música com a columna vertebral de l’experiència.
