
Cara B del 9/10/2024
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Episodis etiquetats amb Altres

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Introducció • Programa especial de Ràdio Desvern dedicat a entendre com funciona la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a través de l’experiència i responsabilitats de Mn. Joan Pere Polidor. • Després d’un bloc d’anuncis i autopromocions, el programa inaugura temporada i presenta el nou espai (equip B1 de Veus de la Parròquia) i nova sintonia. Perfil de l’invitat Biografia i vocació • Mn. Joan Pere Polidor, nascut a Barcelona (1970), prové d’una família creient amb arrels andaluses i valencianes. • Vocació primerenca, formació al seminari i ordenació el 1996. • Primer contacte pastoral a Sant Just Desvern durant sis anys (joves, comunitat, primeres responsabilitats). Estructura de la diòcesi de Sant Feliu • Creació el 2004 (Papa Sant Joan Pau II) amb la divisió de l’antic Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. • Territori extens i divers: Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Anoia, amb més d’1,1 milions d’habitants. Referents destacats: aeroport, TV3, Montserrat (patrona) i la Ciutat Esportiva del Barça. • 2 vicaries episcopals: Llobregat (més urbana/industrial) i Penedès-Garraf-Anoia (més de pobles i vinya), organitzades en 9 arxiprestats i 123 parròquies. Càrrecs i funcions de govern Secretari general i canceller • El bisbe Agustí Cortés (2004) nomena Mn. Joan Pere secretari particular, secretari general i canceller. • El canceller és el “notari canònic” que dona fe i autentifica els actes de la diòcesi (valida la signatura del bisbe). • El secretari general coordina la Cúria i els serveis administratius (personal, recursos per a parròquies i comunitats, coordinació amb l’ecònom). Govern col·legial i òrgans de consulta • Després del Concili Vaticà II, es reforça el govern participatiu: - Consell Episcopal (reunió setmanal amb vicaris i secretari general) - Consell Presbiteral (preveres escollits; alguns assumptes són d’obligada consulta) - Consell Pastoral Diocesà (laics i laiques; pensa i impulsa línies pastorals) - Consell Econòmic (control i visat d’assumptes econòmics i patrimonials) - Col·legi de Consultors (grup reduït de preveres per a qüestions més complexes) Delegacions diocesanes i vida pastoral • La diòcesi articula la seva acció mitjançant delegacions per àmbits: joventut, catequesi, litúrgia, pastoral de la salut, família i vida, ecumenisme, esplais, etc. • Els delegats són nomenats pel bisbe i formen equips per coordinar formació, trobades i recursos. Exemples i inici de curs • Inici de curs amb diverses trobades d’agents pastorals. Destaca la Pastoral de la Salut amb una sessió sobre Alzheimer: acompanyament, sensibilització i bones pràctiques. Pastoral vocacional i mirada espiritual • Mn. Joan Pere coordina la Pastoral Vocacional (i és formador del seminari): - Vocació no només al ministeri ordenat; tota persona està cridada a viure la vida com a do i a donar una resposta. - Inspiració del Papa Francesc: sinodalitat i descentrament de la persona per situar l’altre i la comunitat al centre de la vida cristiana. "Tu no ets el centre de la vida... Hi ha algú que t’estima i que et crida, i tu hi respons." Cloenda i litúrgia de les tèmpores • Recordatori de les Tèmpores d’acció de gràcies: donar gràcies per la collita i el curs viscut, i demanar ajuda per al curs que comença. • Agraïment sentit del convidat a Sant Just Desvern i a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor com a referència en la seva història. Idees clau • 2004: naixement de la diòcesi de Sant Feliu i nova organització territorial. • Canseller: figura clau per a la validesa jurídica dels actes. • Govern participatiu: consells que garanteixen transparència i coresponsabilitat. • Delegacions: motor de la vida pastoral i la formació. • Vocació: crida universal a viure la vida com a do i servei, en clau de sinodalitat.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama general Episodi centrat, sobretot, en la pel·lícula de Stanley Kubrick Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) —coneguda en espanyol com Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú— i, a la segona part, en la novetat La Virgen Roja (Paula Ortiz). Eix 1: Kubrick i Dr. Strangelove Lectura com a comèdia negra i sàtira antibel·licista sobre la Guerra Freda. Context filmogràfic de Kubrick, estil visual, muntatge, posada en escena i treball d’actors. Personatges i interpretacions (Peter Sellers en triple paper; Sterling Hayden; George C. Scott). Paràmetres històrics (Crisi dels míssils, doctrina de l’equilibri, multipolaritat actual) i ecos a altres obres de Kubrick. Eix 2: La Virgen Roja (Paula Ortiz) Relat biogràfic d’Aurora Rodríguez Carballeira i la seva filla Hildegart, amb una mirada feminista i rigor tècnic. Doctor Strangelove: context, títols i posició en l’obra de Kubrick Títols: Anglès: Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb. Espanyol: Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú. Català (traducció funcional): Doctor Strangelove, o com vaig deixar de preocupar-me i vaig començar a estimar la bomba. Situació a la filmografia: setena pel·lícula de Kubrick (després de Lolita, abans de 2001); darrera en blanc i negre. Control autoral: Kubrick exerceix un control exhaustiu (guió, producció, càsting, fins i tot doblatges), tret d’excepcions com Spartacus. Una sàtira que converteix l’ansietat nuclear en una comèdia ferotge, sense rebaixar la gravetat del tema. Fitxa bàsica i fonts Guió: Stanley Kubrick i Terry Southern (a partir de la novel·la Red Alert de Peter George). Producció: Kubrick amb el productor associat Victor Lyndon. Fotografia: Gilbert Taylor; Muntatge: Anthony Harvey. Disponibilitat: Filmin amb molt bona còpia i VOSE. Gènere, to i intencions Comèdia corrosiva per abordar un tema tràgic: la destrucció nuclear. Parentescos: Chaplin (El gran dictador) i Lubitsch (Ser o no ser) per l’ús de la sàtira política. Missatge: antibel·licista i crític amb el militarisme, la burocràcia i la masculinitat de sala de guerra. Context històric i paral·lelismes Guerra Freda: URSS vs EUA, doctrina d’equilibri, Crisi de Cuba, bases a Turquia. Cursa espacial com a extensió simbòlica de la rivalitat. Avui: multipolaritat (EUA, Rússia, Xina, Índia), tensió armamentista i guerra més digital. Deliris conspiratius (fluorització) que ressonen amb pors actuals (pandèmies, desinformació). Interpretacions i personatges Peter Sellers en tres rols: Capità Lionel Mandrake (flegmàtic i irònic). President Merkin Muffley (contenció política i humor sec). Doctor Strangelove (sàtira del tecnòcrata amb tics autoritaris). Sterling Hayden (General Jack D. Ripper): obsessionat amb conspiracions. George C. Scott (General Buck Turgidson): energia i excés, contrapès còmic i inquietant. Escenari icònic: War Room de la Casa Blanca, altercada memorable i frase antològica: Senyors, aquí no es poden barallar: és la Sala de Guerra! Estil, muntatge i posada en escena Netedat visual i compositiva: plans clars que guien la mirada; ús expressiu dels contrapicats (p. ex., Hayden dominant el pla) i de sostres construïts. Seqüència d’abastiment aeri com a metàfora sexual; ecos formals que anticipen el 2001. Rigor tècnic: cabina del B-52 i jerga militar versemblant, usada també amb finalitats còmiques. Kubrick com a gran director d’actors: dona espai a la improvisació intel·ligent de Sellers dins d’un marc mil·limetrat. Humor i moments antològics Gags d’alta precisió: la màquina de Coca-Cola i el telèfon d’emergència; l’ambaixador soviètic i les fotos; el lema militar “La paz es nuestra profesión”. El cos “indòcil” del Doctor Strangelove (salutació involuntària, plans per repoblar amb “10 dones per home”) com a sàtira del tecnonazisme. Conclusió sobre Kubrick Pel·lícula considerada obra mestra: equilibra sàtira, tensió i discurs, amb una posada en escena impecable i una lucidesa que encara interpel·la l’actualitat. La Virgen Roja (Paula Ortiz): sinopsi i lectura Basada en fets reals a Galícia (anys 30): Aurora Rodríguez Carballeira “dissenya” l’educació de la filla Hildegart per convertir-la en líder feminista; el conflicte de control i identitat deriva en tragedia. Temes clau: Feminisme sòlid i argumentat; tensió entre projecte ideològic i llibertat individual. Relació mare-filla: domini, autonomia, desig d’autoafirmació. Interpretacions: Najwa Nimri (Aurora): intensitat i foscor. Alba Planas (Hildegart): llum i intel·lecte precoç. Aspectes tècnics i trajectòria Direcció: Paula Ortiz (pas endavant en solidesa narrativa i contenció estilística). Guió: Eduard Sola i Clara Roquet. Música: Guille Galván i Juanma Latorre. Fotografia: Pedro Márquez; Muntatge: Pablo Gómez-Pan. Comparatives: ecos de la filmografia prèvia d’Ortiz (De tu ventana a la mía, La novia, Teresa) i referent clàssic espanyol Mi hija Hildegart (F. Fernán Gómez). Veredicte final Imprescindible revisitar Dr. Strangelove: vigència política, precisió formal i humor intel·ligent. Recomanable La Virgen Roja: biopic amb mirada crítica i excel·lent treball interpretatiu i tècnic.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.