Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 9/10/2024 — Dins la diòcesi de Sant Feliu: vicaries, arxiprestats, cancelleria i pastoral vocacional - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 9/10/2024 — Dins la diòcesi de Sant Feliu: vicaries, arxiprestats, cancelleria i pastoral vocacional

Introducció • Programa especial de Ràdio Desvern dedicat a entendre com funciona la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a través de l’experiència i responsabilitats de Mn. Joan Pere Polidor. • Després d’un bloc d’anuncis i autopromocions, el programa inaugura temporada i presenta el nou espai (equip B1 de Veus de la Parròquia) i nova sintonia. Perfil de l’invitat Biografia i vocació • Mn. Joan Pere Polidor, nascut a Barcelona (1970), prové d’una família creient amb arrels andaluses i valencianes. • Vocació primerenca, formació al seminari i ordenació el 1996. • Primer contacte pastoral a Sant Just Desvern durant sis anys (joves, comunitat, primeres responsabilitats). Estructura de la diòcesi de Sant Feliu • Creació el 2004 (Papa Sant Joan Pau II) amb la divisió de l’antic Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. • Territori extens i divers: Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Anoia, amb més d’1,1 milions d’habitants. Referents destacats: aeroport, TV3, Montserrat (patrona) i la Ciutat Esportiva del Barça. • 2 vicaries episcopals: Llobregat (més urbana/industrial) i Penedès-Garraf-Anoia (més de pobles i vinya), organitzades en 9 arxiprestats i 123 parròquies. Càrrecs i funcions de govern Secretari general i canceller • El bisbe Agustí Cortés (2004) nomena Mn. Joan Pere secretari particular, secretari general i canceller. • El canceller és el “notari canònic” que dona fe i autentifica els actes de la diòcesi (valida la signatura del bisbe). • El secretari general coordina la Cúria i els serveis administratius (personal, recursos per a parròquies i comunitats, coordinació amb l’ecònom). Govern col·legial i òrgans de consulta • Després del Concili Vaticà II, es reforça el govern participatiu: - Consell Episcopal (reunió setmanal amb vicaris i secretari general) - Consell Presbiteral (preveres escollits; alguns assumptes són d’obligada consulta) - Consell Pastoral Diocesà (laics i laiques; pensa i impulsa línies pastorals) - Consell Econòmic (control i visat d’assumptes econòmics i patrimonials) - Col·legi de Consultors (grup reduït de preveres per a qüestions més complexes) Delegacions diocesanes i vida pastoral • La diòcesi articula la seva acció mitjançant delegacions per àmbits: joventut, catequesi, litúrgia, pastoral de la salut, família i vida, ecumenisme, esplais, etc. • Els delegats són nomenats pel bisbe i formen equips per coordinar formació, trobades i recursos. Exemples i inici de curs • Inici de curs amb diverses trobades d’agents pastorals. Destaca la Pastoral de la Salut amb una sessió sobre Alzheimer: acompanyament, sensibilització i bones pràctiques. Pastoral vocacional i mirada espiritual • Mn. Joan Pere coordina la Pastoral Vocacional (i és formador del seminari): - Vocació no només al ministeri ordenat; tota persona està cridada a viure la vida com a do i a donar una resposta. - Inspiració del Papa Francesc: sinodalitat i descentrament de la persona per situar l’altre i la comunitat al centre de la vida cristiana. "Tu no ets el centre de la vida... Hi ha algú que t’estima i que et crida, i tu hi respons." Cloenda i litúrgia de les tèmpores • Recordatori de les Tèmpores d’acció de gràcies: donar gràcies per la collita i el curs viscut, i demanar ajuda per al curs que comença. • Agraïment sentit del convidat a Sant Just Desvern i a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor com a referència en la seva història. Idees clau • 2004: naixement de la diòcesi de Sant Feliu i nova organització territorial. • Canseller: figura clau per a la validesa jurídica dels actes. • Govern participatiu: consells que garanteixen transparència i coresponsabilitat. • Delegacions: motor de la vida pastoral i la formació. • Vocació: crida universal a viure la vida com a do i servei, en clau de sinodalitat.

Just Blues del 8/10/2024 - episode art
Just Blues

Just Blues del 8/10/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 8/10/2024 — Doctor Strangelove de Kubrick: sàtira nuclear i Guerra Freda; i La Virgen Roja de Paula Ortiz - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 8/10/2024 — Doctor Strangelove de Kubrick: sàtira nuclear i Guerra Freda; i La Virgen Roja de Paula Ortiz

Panorama general Episodi centrat, sobretot, en la pel·lícula de Stanley Kubrick Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) —coneguda en espanyol com Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú— i, a la segona part, en la novetat La Virgen Roja (Paula Ortiz). Eix 1: Kubrick i Dr. Strangelove Lectura com a comèdia negra i sàtira antibel·licista sobre la Guerra Freda. Context filmogràfic de Kubrick, estil visual, muntatge, posada en escena i treball d’actors. Personatges i interpretacions (Peter Sellers en triple paper; Sterling Hayden; George C. Scott). Paràmetres històrics (Crisi dels míssils, doctrina de l’equilibri, multipolaritat actual) i ecos a altres obres de Kubrick. Eix 2: La Virgen Roja (Paula Ortiz) Relat biogràfic d’Aurora Rodríguez Carballeira i la seva filla Hildegart, amb una mirada feminista i rigor tècnic. Doctor Strangelove: context, títols i posició en l’obra de Kubrick Títols: Anglès: Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb. Espanyol: Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú. Català (traducció funcional): Doctor Strangelove, o com vaig deixar de preocupar-me i vaig començar a estimar la bomba. Situació a la filmografia: setena pel·lícula de Kubrick (després de Lolita, abans de 2001); darrera en blanc i negre. Control autoral: Kubrick exerceix un control exhaustiu (guió, producció, càsting, fins i tot doblatges), tret d’excepcions com Spartacus. Una sàtira que converteix l’ansietat nuclear en una comèdia ferotge, sense rebaixar la gravetat del tema. Fitxa bàsica i fonts Guió: Stanley Kubrick i Terry Southern (a partir de la novel·la Red Alert de Peter George). Producció: Kubrick amb el productor associat Victor Lyndon. Fotografia: Gilbert Taylor; Muntatge: Anthony Harvey. Disponibilitat: Filmin amb molt bona còpia i VOSE. Gènere, to i intencions Comèdia corrosiva per abordar un tema tràgic: la destrucció nuclear. Parentescos: Chaplin (El gran dictador) i Lubitsch (Ser o no ser) per l’ús de la sàtira política. Missatge: antibel·licista i crític amb el militarisme, la burocràcia i la masculinitat de sala de guerra. Context històric i paral·lelismes Guerra Freda: URSS vs EUA, doctrina d’equilibri, Crisi de Cuba, bases a Turquia. Cursa espacial com a extensió simbòlica de la rivalitat. Avui: multipolaritat (EUA, Rússia, Xina, Índia), tensió armamentista i guerra més digital. Deliris conspiratius (fluorització) que ressonen amb pors actuals (pandèmies, desinformació). Interpretacions i personatges Peter Sellers en tres rols: Capità Lionel Mandrake (flegmàtic i irònic). President Merkin Muffley (contenció política i humor sec). Doctor Strangelove (sàtira del tecnòcrata amb tics autoritaris). Sterling Hayden (General Jack D. Ripper): obsessionat amb conspiracions. George C. Scott (General Buck Turgidson): energia i excés, contrapès còmic i inquietant. Escenari icònic: War Room de la Casa Blanca, altercada memorable i frase antològica: Senyors, aquí no es poden barallar: és la Sala de Guerra! Estil, muntatge i posada en escena Netedat visual i compositiva: plans clars que guien la mirada; ús expressiu dels contrapicats (p. ex., Hayden dominant el pla) i de sostres construïts. Seqüència d’abastiment aeri com a metàfora sexual; ecos formals que anticipen el 2001. Rigor tècnic: cabina del B-52 i jerga militar versemblant, usada també amb finalitats còmiques. Kubrick com a gran director d’actors: dona espai a la improvisació intel·ligent de Sellers dins d’un marc mil·limetrat. Humor i moments antològics Gags d’alta precisió: la màquina de Coca-Cola i el telèfon d’emergència; l’ambaixador soviètic i les fotos; el lema militar “La paz es nuestra profesión”. El cos “indòcil” del Doctor Strangelove (salutació involuntària, plans per repoblar amb “10 dones per home”) com a sàtira del tecnonazisme. Conclusió sobre Kubrick Pel·lícula considerada obra mestra: equilibra sàtira, tensió i discurs, amb una posada en escena impecable i una lucidesa que encara interpel·la l’actualitat. La Virgen Roja (Paula Ortiz): sinopsi i lectura Basada en fets reals a Galícia (anys 30): Aurora Rodríguez Carballeira “dissenya” l’educació de la filla Hildegart per convertir-la en líder feminista; el conflicte de control i identitat deriva en tragedia. Temes clau: Feminisme sòlid i argumentat; tensió entre projecte ideològic i llibertat individual. Relació mare-filla: domini, autonomia, desig d’autoafirmació. Interpretacions: Najwa Nimri (Aurora): intensitat i foscor. Alba Planas (Hildegart): llum i intel·lecte precoç. Aspectes tècnics i trajectòria Direcció: Paula Ortiz (pas endavant en solidesa narrativa i contenció estilística). Guió: Eduard Sola i Clara Roquet. Música: Guille Galván i Juanma Latorre. Fotografia: Pedro Márquez; Muntatge: Pablo Gómez-Pan. Comparatives: ecos de la filmografia prèvia d’Ortiz (De tu ventana a la mía, La novia, Teresa) i referent clàssic espanyol Mi hija Hildegart (F. Fernán Gómez). Veredicte final Imprescindible revisitar Dr. Strangelove: vigència política, precisió formal i humor intel·ligent. Recomanable La Virgen Roja: biopic amb mirada crítica i excel·lent treball interpretatiu i tècnic.

M de Música del 7/10/2024 - episode art
M de Música

M de Música del 7/10/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 7/10/2024 - episode art
l'Audició

l'Audició del 7/10/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.