
Smooth Jazz Club del 2/10/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Benvinguda i arrencada • Obertura musical del programa i menció del tema Everybody’s Talkin’ (Harry Nilsson), icònic de Midnight Cowboy. • Presentació ràpida de l’equip i to del programa: conversa cinèfila sense dogmes ni condicions. "No us fieu mai... el millor en cinema és comprovar-ho personalment." Recomanacions i roda de l’equip Comentari ràpid: Casa en flames (Dani de la Orden) • Valoracions positives: thriller psicològic coral, ben interpretat i amb girs de guió. • Matís crític: certa pijeria present al cinema català, però aquí el director hi aporta una mirada més fonda. Hàbits de visionat (Anastasi) • Ritme intens de passis de premsa, Filmin i sales; disciplina i constància per descobrir sorpreses. • Consell a l’audiència: formar-se criteri propi; cada espectador té el seu codi i la seva identificació amb les històries. Pel·lícula de la setmana: Midnight Cowboy (1969, John Schlesinger) Context i singularitats • Retrat cru i humanista de la marginalitat a Nova York a finals dels 60 (guerra del Vietnam, moviment hippie, ecos de la Warhol Factory). • Única pel·lícula amb qualificació X que va guanyar l’Òscar a Millor Pel·lícula; 7 nominacions, 3 Òscars: Millor Pel·lícula (Jerome Hellman), Direcció (John Schlesinger) i Guió adaptat (Waldo Salt). Sinopsi i temes • Joe Buck (Jon Voight), un jove texà, arriba a Nova York per fer fortuna com a gigoló i topa amb la realitat més dura. • Coneix “Ratso” Rizzo (Dustin Hoffman), un estafador malalt i coix; neix una amistat que esdevé taula de salvació enmig de la misèria. • Temes clau: solitud, explotació sexual (prostitució masculina i femenina), drogues, petits furts, i el poder redemptor de l’amistat. Llenguatge i muntatge • Muntatge excel·lent (Hugh A. Robertson, nominat): combinació de flashbacks (B/N i color) sense transicions, ritme que manté la pel·lícula sempre en alt. • Obertura gairebé de “videoclip” amb la cançó sobreposada a imatges del trajecte; anticipa l’energia formal. • Seqüència de la festa “warholiana”: ús de recurs picture-in-picture, estètica pop i colors llampants; exercici d’estil avançat per l’època. • Mirada amorosa i compassiva del director cap als perdedors; to melancòlic i moments durs sense caure en el morbo. Interpretacions • Dustin Hoffman: construcció física i psicològica de Rizzo (inclosa la coixera; l’actor es posava pedres a la sabata per recordar el dolor). • Jon Voight (aleshores novell en papers estel·lars): paper difícil, evita la caricatura i el sentimentalisme. • Repartiment de luxe: Sylvia Miles (breu però memorable) com a prostituta; el film té una gran direcció d’actors. Música • Cançó clau: Everybody’s Talkin’ (Harry Nilsson). Durant el muntatge es va provar i el director i el muntador en van quedar indissociablement lligats. • Banda sonora de John Barry: atmosfera lírica i trista que acompanya el descens social dels protagonistes. On veure-la • Disponible a Filmin en versió remasteritzada (2019); hi ha també un documental sobre la pel·lícula. In memoriam Shelley Duvall (1949–2024) • Actriu singular: col·laboracions recurrents amb Robert Altman (Brewster McCloud, Nashville, 3 Women, Popeye) i aparició a Annie Hall. • The Shining (Stanley Kubrick): interpretació antològica, però rodatge psicològicament dur. Polèmica a Espanya pel doblatge (Verónica Forqué) que perjudicava el to original. Kris Kristofferson (1936–2024) • Figura polièdrica: compositor, cantant de country i actor. Cançó icònica: Me and Bobby McGee. • Filmografia destacada: amb Sam Peckinpah (Pat Garrett & Billy the Kid, Bring Me the Head of Alfredo Garcia, Convoy), Heaven’s Gate (Cimino), A Star Is Born (1976), Blade (1998). “Freedom’s just another word for nothin’ left to lose.” • Carisma de “bonomia” malgrat el físic imponent; amistat personal estreta amb Peckinpah. Festival de Sant Sebastià (72a edició) Conxa d’Or: Albert Serra – Tardes de soledat • Film taurí que centra la mirada en el patiment de l’animal i l’angoixa del torero, amb primers plans i fons de plaça difuminat; treball intens de muntatge. • Comparació evocada amb el film El último sábado (1960) de Pere Balanyà, per l’atenció a la preparació i el ritual. Altres guardons destacats • Premis Donostia: Pedro Almodóvar i Cate Blanchett. • Petxina de Plata (Direcció): Laura Carreira (On Falling) i Pedro Martín Calero (El plo). • Premi Especial del Jurat: The Last Showgirl (Gia Coppola). • Millor Guió: François Ozon (Quan cau la tardor). • Millor Fotografia: Son Gripiau (Born in Heaven, Hou Xin). Idees clau • Midnight Cowboy combina risc formal i humanisme: és dura però empàtica. • Veure i jutjar: l’experiència personal és clau per damunt de la crítica aliena. • Memòria cinèfila: homenatges a figures que connecten música i cinema.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Resum general Participants i context • Programa: La Salut al dia (CAP Sant Just) • Participants: Dr. Retxe (metge d’atenció primària) i Noemí Morcillo (referent de benestar emocional i comunitària, psicòloga). • Tema central: salut mental — prevalença, efectes post-Covid, estigma, recursos d’ajuda, consum de psicofàrmacs i el paper de la teràpia i l’autocura. Temes principals • Prevalença i diferències per sexe i edat: 1 de cada 4 persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la vida; més prevalent en dones. Augment notable en infància i adolescència en els darrers anys. • Impacte de la Covid en joves: dèficits de relació i habilitats socials, amb més problemes adaptatius i d’ansietat. • Estigma i retard en demanar ajuda: es consulta tard; molts s’expressen primer amb símptomes físics (somatització: dolor abdominal, cervical, etc.). • Recursos d’ajuda disponibles: web gestioemocional.catsalut.cat, 061 Salut Respon, i xat WhatsApp O Profil (24/7) per a joves; derivació i grups del CAP. • Consum de psicofàrmacs a l’alça: demanda de solucions ràpides, hàbits de son i pantalles, temps limitat a consulta; el consum no es correlaciona sempre amb nivell socioeconòmic. • Psicofàrmacs vs teràpia: la medicació pot alleujar símptomes, però no resol la causa; recomanació clara de combinar amb teràpia psicològica i autocura. Evitar automedicació i ús de substàncies. Dades i xifres clau • 25% de la població (≥15 anys) patirà algun problema de salut mental al llarg de la vida. • Prevalença aproximada: 20% homes vs 1 de cada 3 dones. • Depressió greu: 7% homes i 15% dones, sobretot a partir dels 65 anys. • Infància (4–14 anys): increment de ~7% a gairebé 11% en 3 anys. • Consum de psicofàrmacs elevat i creixent; exemples locals mostren que no sempre és menor en zones amb millor nivell socioeconòmic. Recursos destacats • gestioemocional.catsalut.cat: test d’estat emocional, tècniques de relaxació, higiene del son, exercicis i materials per a diferents edats i professionals. • 061 Salut Respon: orientació personalitzada i derivació a recursos. • WhatsApp "O Profil" (xat salut mental joves, 24/7): 680 354 155. • CAP Sant Just: metge/infermeria/treball social i grups de benestar: millora del son, regulació emocional i estrès, abordatge de l’ansietat/pànic (8 sessions de mitjana, tècniques pràctiques i aplicables). Recomanacions clau • Demanar ajuda aviat; no esperar a que afecti relacions, feina o salut física. • Evitar l’automedicació i l’ús d’alcohol/substàncies com a "parxes"; risc d’addiccions i patologia dual. • Si hi ha medicació, acompanyar-la sempre de teràpia i autocura (rutines, exercici, suport social, higiene del son, reduir pantalles a la nit). • Entendre que la salut mental no requereix sempre un diagnòstic per cuidar-la: prevenir és clau. Cites destacades "La medicació és un parxe si no abordem la causa." "Que no estem sols… vine a l’ambulatori i demana ajuda." Conclusions • La salut mental és altament prevalent i ha patit un impacte clar en joves post-Covid. • L’estigma i la somatització retarden la consulta; cal normalitzar demanar ajuda. • Els psicofàrmacs poden alleujar, però l’eficàcia real ve de combinar-los amb teràpia i canvis d’hàbits. • Hi ha recursos gratuïts i accessibles; usar-los a temps millora pronòstic i qualitat de vida.
