Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/9/2024 — Bàsquet, gastronomia i Barcelona: Rafel Jofresa, Nacho Prats i la història del Passeig de Gràcia
Panorama general Episodi coral que enllaça tres eixos principals: bàsquet d’elit (amb Rafel Jofresa), gastronomia i restauració (amb Nacho Prats) i història urbana de Barcelona (amb una llarga crònica del Passeig de Gràcia). El programa intercala reflexions sobre l’evolució física i tàctica de l’esport, el valor del producte i de la temporada a la cuina, i un relat documentat dels jardins i teatres d’estiu que van transformar el passeig al segle XIX. "El bàsquet ha sigut la meva gran passió" — Rafel Jofresa "Menjar és l’únic plaer que podem fer tres vegades al dia des que naixem fins que ens morim" — Nacho Prats Bàsquet amb Rafel Jofresa Orígens, família i trajectòria • 50 anys d’amistat entre Jofresa i Prats, nascuda al pati de l’Escola Espies. • Jofresa prové d’una nissaga esportiva (pare a bàsquet; mare a handbol). El bàsquet com a fil conductor familiar. • Debuta amb 17 anys al primer equip del Joventut; el pare mor quan ell en té 18, una espina emocional que l’acompanya. Talent, posicions i records • Reconversió de anotador (2) a base (1) en arribar a la Penya; dorsal emblemàtic 5. • Comparativa amb el germà Tomàs (més explosiu) i el propi estil de Rafel (control, seny, continuïtat). • Rècords ACB: jugador amb totes les edicions fins la retirada; rècord de partits superat per Felipe Reyes el 2018. Evolució del joc i l’ofici • L’ACB i l’Eurolliga actuals mostren més edat mitjana i alta estrangeria (≈71%); menys paciència formativa. • Canvi clau en preparació física, recuperació i alimentació; del ciment al parquet, sabatilles i dietistes. • Tècnica base similar, però avui tot s’executa molt més ràpid; augment del 1x1 i 2x2 i del ritme. • Jofresa no opta per entrenar: valora vocació, paciència i ensenyar; prefereix rols de direcció i un campus (ara a La Rioja). Nit històrica de Tel-Aviv (1994) • 21/04/1994: el Joventut campió d’Europa amb Željko Obradović (que dos anys abans els havia derrotat a la final). • Consolidació d’una generació de la base reforçada amb dos americans; maduresa competitiva de dècada llarga. Gastronomia amb Nacho Prats De l’amor pel producte a la restauració • Origen familiar: mare gran cuinera, pare gourmet. Inici al món del cava i el vi i salt a la restauració. • Defensa del producte honest i de proximitat; reivindica estacionalitat i xup-xup. Filosofia Pepa Tomate • Carta fresca i sense congelats (excepte casos comptats). Tot elaborat a casa: croquetes, bunyols, salses, mandonguilles (salsa 72 h). • Valors de fer-ho bo i fer-ho bé: tracte, ambient, neteja, servei, confort acústic. Tradició i revolució • Ferran Adrià com a geni transformador: tècnica i creativitat que conviuen amb sofregits, fons, estofats. • Més tecnologia i utensilis (sifons, forns), nivell mitjà de cuina més alt, però més difícil trobar producte extraordinari fora de temporada. • Apel·lació a la temporada (pèsols del Maresme, castanyes, panellets) i al producte de proximitat. Menjar com a plaer i dieta esportiva • Menjar com a plaer social i emocional: taula, conversa, sobretaula, bon vi i bons amics. • En l’elit, dieta pasta/proteïna amb control i criteri; evolució paral·lela a la del bàsquet (dietètica i recuperació). Història urbana: Passeig de Gràcia (Pep) Jardins, teatres i oci del segle XIX • Del camí secundari romà al gran passeig: jardins i teatres d’estiu obren la ciutat cap al lleure: - Criadero Municipal (1840) - Jardins del Tívoli i de la Ninfa - Jardins d’Euterpe (Clavé) - Camps d’Elisis (parc d’atraccions pioner) - Prado Catalán i Teatre Novetats • Espais efímers per la normativa militar i les rieres; oci per a totes les butxaques. Enllumenat, transport i modernització • Del gas a la llum elèctrica; fanals modernistes de Pere Falqués amb bancs de trencadís (mite dels bancs “calefactats”, desmentit). • Motius del nom “Cinc d’Ors” a Diagonal—Passeig de Gràcia. • Evolució del transport: tartana, òmnibus, ripper, tramvia de sang, i el tramvia elèctric (1899). • Progressiva urbanització i desaparició de jardins davant l’empenta immobiliària; el passeig esdevé aparador de la burgesia. Altres moments destacats Patrocinis i identitats • Repàs als patrocinadors històrics del Joventut (Massana, Ron Negrita, RAM, Montigalà, Marbella, 7-Up, Pintures Bruguer, DKV...). • Jofresa confessa simpatia compartida per Espanyol i Barça; estima l’espectacle i el bon joc. B.B. King i “Lucille” • Secció musical sobre B.B. King: la llegenda de Lucille, la guitarra salvada d’un incendi i batejada pel nom de la baralla que el va causar. Agenda i actualitat • Cookings amb els Mercats (Plaça Catalunya) i novetats de cuina (proves de calamars amb pinyons i pernil ibèric a la seva tinta). • Dificultats de personal postpandèmia en la restauració. La nissaga Jofresa avui • David (advocat; trajecte ACB i França) i Gerard (tirador; del Prat al Tizona de Burgos, partit a Lleida). Idees clau • Bàsquet: més ritme, més físic i més complexitat tàctica; la formació requereix temps que sovint ja no es concedeix. • Cuina: temporada i proximitat com a brúixola; innovació i ofici no són excloents. • Ciutat: conèixer el Passat per entendre l’aparador urbà que avui és el Passeig de Gràcia.
