Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cinema sense condicions del 24/9/2024 — A Face in the Crowd d’Elia Kazan: manipulació mediàtica, relleu a la Filmoteca de Catalunya, Venècia 81 amb Almodóvar i obituari d’estiu - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 24/9/2024 — A Face in the Crowd d’Elia Kazan: manipulació mediàtica, relleu a la Filmoteca de Catalunya, Venècia 81 amb Almodóvar i obituari d’estiu

Clàssic de la setmana: A Face in the Crowd (1957) Context i valor d’Elia Kazan • Panorama ràpid de la filmografia de Kazan: de Pànic en les Calles i Un tramvia anomenat Desig a L’est de l’Edèn, Baby Doll, Río Salvaje, Esplendor en la gespa, Amèrica, Amèrica, The Arrangement, The Visitors i The Last Tycoon. • Debat sobre la seva ombra biogràfica: el macarthisme i la delació, amb el guionista Budd Schulberg també implicat. • Idea clau: tot i la polèmica, la seva obra manté gran solidesa artística i direcció d’actors. Repartiment i equip • Protagonista: Andy Griffith (debut fulgurant, registre ampli d’afabilitat a despotisme). • Coprotagonista: Patricia Neal — paper fort i complex, inusual per l’època, que evoluciona cap a una dona empoderada. • Secundaris: Walter Matthau (Mel Miller), Anthony Franciosa, Rip Torn, Burl Ives i el debut de Lee Remick. • Música: Tom Glazer; muntatge: Gene Milford; so: Don Olsen. • Nota: es recomana veure-la en VO per apreciar el treball de so i interpretacions. Sinopsi i arcs dramàtics • Marcia (Patricia Neal), productora de ràdio local, descobreix un vagabund carismàtic amb guitarra, Lonesome Rhodes, i el du a antena. • L’ascens mediàtic és meteòric: de la ràdio provincial a la televisió nacional, amb influència comercial (píndola “Vitajex”) i política. • El to passa de comèdia humana a drama fosc i tràgic, seguint l’arc clàssic d’ascens i caiguda del protagonista. • Personatges clau: l’“home del carrer” convertit en mànager; Mel Miller (Matthau) com a contrapunt moral i mirada crítica; Marcia com a “creadora” que s’enfronta al seu propi “Frankenstein”. Temes clau i vigència • Media i poder: "La televisió és el millor instrument de control de masses" "Des dels egipcis, les masses han de ser dominades per una mà forta, per una èlit" • 1957 anticipa l’era de l’influencer, la prescripció i la política d’eslògans i glamour — "Ara la política no vol grans debats; vol grans eslògans, línies impactants i glamour" • Construcció d’imatge: gos en comptes de gat, sobrenoms, somriure permanent en antena, gestos teatrals cap al públic. • Gènere i poder: la por del mascle a la dona intel·lectualment potent; trajecte de Marcia cap a l’autonomia. • Actualització: de la TV incipient a les “pantalles” (xarxes, mòbils, plataformes) i els late shows com a altaveus de tendència. Valoració • Interpretacions excel·lents i direcció d’actors de primer nivell; ritme i so molt treballats. • Un Kazan “més que notable”; el film roman plenament vigent per la seva lectura crítica de la manipulació mediàtica i política. Actualitat i indústria Filmoteca de Catalunya: relleu i funcions • Relleu a la direcció: després de 12 anys, Esteve Rimbau es jubila; entra Pablo La Parra Pérez. • Elogi de la tasca programadora i de difusió (taules, presentacions, acompanyament del cinema mut, etc.). • Recordatori de serveis: programació mensual, VOSE en català, xarxes (Instagram/Facebook), pilar per a cinèfils i recuperació de clàssics. • Centre de Restauració a Terrassa: es plantegen preguntes i reptes sobre funcions i criteris de restauració. Venècia 81 i Pedro Almodóvar • La habitación del lado guanya el Lleó d’Or (primera llarga en anglès d’Almodóvar; rodatge majoritari a Europa). • Discurs amb defensa de l’eutanàsia; ovació de 17 minuts. • Protagonistes: Tilda Swinton i Julianne Moore; estil visual de la darrera etapa (color i contrast a l’estil Hopper). • Apunt crític: un flashback inicial potser excessiu; en conjunt, treball interpretatiu i direcció molt potents. In memoriam • Es recorden pèrdues recents: Teresa Gimpera, Shelley Duvall, Gena Rowlands, Alain Delon. • Focus: Teresa Gimpera — més de 200 films; fita a Fata Morgana, L’esperit de la rusc i treballs amb l’Escola de Barcelona. • Queden filmografies pendents per repassar (Delon, Duvall, Rowlands) en futurs programes. Participants i crèdits • Conducció: Pep Bermengol. • Col·laboradors: Anastasi i Lluna Hernández (retorn i benvinguda). • Emissora: Ràdio Taspers 98.1 — Cinema sense condicions. Recomanació final • Veure A Face in the Crowd en versió original (disponible a Filmin) per gaudir de la riquesa de so i matisos interpretatius.

M de Música del 23/9/2024 - episode art
M de Música

M de Música del 23/9/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 23/9/2024 - episode art
l'Audició

l'Audició del 23/9/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/9/2024 — Convivència, Cooperació i Càncer: de Oxfam i ACNUR als Centres Càlida; Bòsnia i la memòria dels cementiris de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/9/2024 — Convivència, Cooperació i Càncer: de Oxfam i ACNUR als Centres Càlida; Bòsnia i la memòria dels cementiris de Barcelona

Resum general del programa Un programa temàtic travessat per les C: convivència, compartir, compromís i càncer, amb una mirada crítica sobre la cooperació, una explicació clara de l’acció humanitària i el dret d’asil, i un focus inspirador en l’acompanyament psicosocial del càncer a través de l’arquitectura i la comunitat. Bloc 1 — De la lletra C al càncer i el món de les ONG Marc inicial: El locutor introdueix la idea de treballar conceptes amb C (convivència, compartir, compromís) i els relaciona amb el càncer. Convidat: Joan Rebentós i Rovira, sociòleg i comunicador, amb trajectòria a Oxfam Intermón, ACNUR i director de Càlida. Trajectòria vital: De màrqueting a màrqueting social a partir de la lectura de Kotler. Entrada a ONG combinant sociologia i comunicació; mirada crítica i realista sobre l’impacte. Bloc 2 — Cooperació vs acció humanitària (Oxfam i la crítica constructiva) Aprenentatges a Oxfam: Professionals altament qualificats i incidència política per a canvis estructurals. Crítica a la cooperació: pot ser desendreçada i, si no incorpora la participació local, pot generar efectes perversos. Exemple clau (Etiòpia): Pous d’aigua poc utilitzats per raons culturals i socials (espai de relació entre dones). Necessitat d’analitzar contextos i codissenyar amb comunitats. Distinció fonamental: Acció humanitària: alleuja emergències i “salva vides”. Cooperació: ha de ser transformadora, però cal evitar les sobrepromeses. Bloc 3 — ACNUR: dret d’asil, protecció i operacions Què és ACNUR: Agència de l’ONU (no ONG) amb mandat de protecció internacional a refugiats i impuls del dret d’asil (Convenció de Ginebra 1951). Operativa: Paraigua legal i coordinació multiactor: ACNUR (protecció), PMA (alimentació), ONG executores via licitació. El 80% de més de 100 milions de desplaçats forçosos són acollits en països en desenvolupament, sovint veïns del conflicte. Refugiats vs migrants: A la frontera, qui demostra persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) pot accedir a l’asil; si no, és tractat com a migrant econòmic. Bloc 4 — Càlida (xarxa Maggie’s): arquitectura que cuida i suport integral Origen: Maggies’s Centres (Regne Unit), impulsats per Maggie Keswick i Charles Jencks; espais annexos a hospitals amb dissenys d’arquitectes de prestigi. Càlida Sant Pau (Barcelona): Arquitectura de la Benedetta Tagliabue; espai gratuït, obert a qualsevol persona amb càncer i els seus cuidadors. Model psicosocial: suport emocional (psiconcologia), pràctic-corporal (infermeria), social (treball social) i activitats (nutrició, exercici, fisioteràpia, etc.). Evidència: millor ajust emocional i informació milloren l’adherència als tractaments. Llenguatge: evitar la retòrica bèl·lica (lluita, guerra). Respecte a la manera singular de viure el procés. Bloc 5 — Debats, cròniques i memòries ONG i Estat: Quan el tercer sector cobreix buits públics? Conjunció necessària: el sistema atén els més vulnerables; les entitats aporten flexibilitat i especialització. Bòsnia i Hercegovina (crònica de viatge): Mostar, pont i ciutat turística amb ferides obertes; educació segregada (Two schools under one roof); desigualtats territorials. Senyals d’esperança: creixement de partits multietnis en alguns territoris. Cementiris de Barcelona: De sepultures dins temples i places a cementiris extramurs (Poble Nou, Montjuïc, Collserola). Rituales i canvis: del dol domèstic a tanatoris; sostenibilitat actual (crematoris, urnes biodegradables) i normativa sobre cendres. Bloc 6 — Governança i sostenibilitat de Càlida Finançament: fundació privada amb suport inicial de patrons (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nou Símptomes), donants particulars, empreses, fundacions i subvencions. Equip: 8 persones en nòmina (5 assistencials), voluntariat de suport i especialistes; col·laboracions amb altres entitats (ex. banc de perruques PICAM). Idees clau destacades Acció humanitària salva vides; cooperació pretén transformar estructures, però ha d’evitar sobrepromeses. Participació local i lectura cultural del context són imprescindibles per a l’eficàcia de projectes al Sud global. Arquitectura i comunitat poden millorar el benestar durant el càncer; atenció integral i gratuïta és clau. Bòsnia: la pau institucional no sempre garanteix convivència; l’educació segregada perpetua relats enfrontats. Memòria urbana: dels fossars parroquials als tanatoris; la ciutat transforma com vivim i recordem la mort. Cites rellevants (en essència) L’acció humanitària és un deure moral quan algú s’ofega; no es pot mirar cap a una altra banda. Parlar del càncer sense bèl·lics i amb respecte per la manera singular de viure’l.