Episodis etiquetats amb Altres
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Resum general Programa “Veus de la Parròquia” dedicat a la salut mental amb focus en l’àmbit laboral, a càrrec del grup de Justícia i Pau de Sant Just. A partir del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el grup impulsa un cicle sobre dignitat, llibertat i diversitat. L’episodi destaca la crònica del Dia Mundial de la Salut Mental a Berga (800 persones, 86 entitats) i una dada clau: amb només 186 M€ es podria garantir atenció a temps a les persones que la necessiten. Objectiu de l’episodi • Visibilitzar l’estigma i la discriminació a la feina • Explicar trastorns i factors laborals que influeixen en el benestar • Denunciar mancances del sistema (llistes d’espera, falta de professionals) • Presentar bones pràctiques d’inserció (exemple de La Fageda) • Reforçar demandes del manifest: entorns saludables, conciliació, flexibilitat i suport específic a dones Temes principals 1) Context i diagnosi social • 75è aniversari dels Drets Humans com a marc per parlar de dignitat i diversitat. • A Berga: gran mobilització postpandèmia i reclam de finançament per a salut mental. 2) Salut mental a la feina: definició i estigma • La salut mental és l’equilibri per sentir, pensar i actuar en el dia a dia. • El mercat laboral tendeix a l’uniformitat productiva, i això genera estigma i discriminació cap a qui té trastorn mental. 3) Trastorns i factors laborals • Trastorns citats: ansietat, depressió, estrès, esquizofrènia, trastorn bipolar, TLP, Alzheimer. • Factors de risc: torns i horaris desajustats, sous baixos i cost de l’habitatge, pressió productiva, incidència de la IA i problemes tècnics que recauen en la persona. 4) Itineraris i inserció (joves i fundacions) • Importància de la detecció precoç i d’evitar sobremedicació si no cal. • Fundacions i convenis d’inserció laboral per a joves amb trajectòries vulnerables (incloses addiccions), formació d’oficis i acompanyament. 5) Barreres del sistema • Persones que amaguen el trastorn per l’estigma; dificultats amb baixes mèdiques. • Crítica a la sobremedicació i a les llistes d’espera; manca de psicòlegs/psiquiatres. • Estimació social: 1 de cada 4 pot patir un problema de salut mental. 6) Bona pràctica: La Fageda (Garrotxa) • Empresa social que integra persones amb problemes de salut mental en tota la cadena de valor (producció i administració). • Producte de qualitat que competeix amb multinacionals (Danone, Nestlé). Model replicable per PIMEs. 7) Manifest i demandes • Lema 2024: “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” • Reforçar mesures contra estigma i discriminació, especialment per a dones (rols de gènere i càrregues invisibles). • Polítiques actives: contractació de persones amb certificat de discapacitat, entorns laborals saludables, confiança i suport, flexibilitat i conciliació familiar, espais de cura i autocura. • Idees finals: fomentar rotació de tasques, creativitat i respecte al coneixement de les persones. Punts destacats • 186 M€: xifra clau per assegurar atenció a temps a Catalunya • Estigma laboral com a forma de discriminació efectiva • Més professionals i menys dependència exclusiva de medicació • La Fageda com a prova que la inclusió crea qualitat i competitivitat • Dones més afectades per rols de gènere i sobrecàrrega Cites destacades “Solament amb 186 milions d’euros podríem atendre els malalts quan la necessiten.” “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” “Les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem a nombrosos obstacles en el món laboral.”
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Context i motiu del programa Canvi de guió per un homenatge: l’equip de Cinema sense condicions ajorna el clàssic previst (Profundo carmesí) per retre homenatge a l’Armand Garcia, company de la casa i ànima del programa de blues i jazz dels dimarts. La tria per honorar-lo és la pel·lícula Blues in the Night (1941). • Objectiu: celebrar l’esperit del blues i el jazz a través del cinema • Tancament musical: tema “Blues in the Night” en versió d’Ella Fitzgerald (1961) • Missatge central: el blues com a música que neix del poble i articula esperances, somnis i dolors compartits Blues in the Night (1941): fitxa i context Credencials • Director: Anatole Litvak • Guió: col·laboració amb Robert Rossen; intervé Elia Kazan (també com a actor) • Música: Heinz Roemheld i Ray Heindorf; direcció musical de Leo Forbstein • Fotografia: Ernest Haller (B/N notable) • Muntatge: Edwin Marsh (amb la mà primerenca de Don Siegel al departament) • Productora: Warner Bros. Context històric (1941) • Any majúscul al cinema nord-americà: estrena de Citizen Kane • El país encara sota l’ombra del crac del 29; impuls a una certa espontaneïtat i energia popular que el film transpira • Curiositat: el film no es va estrenar a Espanya Repartiment: encerts i febleses • Priscilla Lane i Betty Field: presència rellevant però amb interpretacions irregulars • Richard Whorf (pianista, conductor del grup): versemblant al piano, però actoralment limitat • Secundaris que eleven el conjunt: Lloyd Nolan, Jack Carson, Wallace Ford • Elia Kazan com a actor: presència viva malgrat filmografia interpretativa breu Anatole Litvak: trajecte vital i filmografia De Kíiv al món • Naixement a Kíiv (1902); primeres passes com a maquinista i escenògraf • Berlín: treball amb G. W. Pabst (muntatge) i pas per UFA • França (anys 30): èxit amb “Sueños de príncipe” que li obre la porta a Hollywood • Warner (1937–41): drames de crim i suspens; aquí s’inscriu Blues in the Night Etapes clau • WWII: s’allista i col·labora amb Frank Capra a la sèrie documental “Why We Fight” • Postguerra: The Snake Pit (1948), fita del drama psicològic sobre salut mental • Retorn a Europa: culmina amb “La noche de los generales” (1967) Lectura del film: del melodrama al film noir • Estructura en tres trams: - Inici de ritme frenètic amb to de melodrama musical - Secció central més coreografiada i utòpica (ecos de musicals clàssics) - Viratge final cap al film noir, amb violència i foscor ben resoltes • Identitat de gènere: combinació de musical, road movie (ús expressiu dels trens) i noir • Virtuts de posada en escena: planificació sòlida i pulsió de carretera • Límits: interpretacions principals desiguals que resten força dramàtica El tema “Blues in the Night”: pes cultural • Cançó omnipresent: el tema ha aparegut a més d’una dotzena de bandes sonores (de 1942 a 2001), incloent títols populars • Motiu melòdic icònic: la tonada “tariro-tariro” forma part de la memòria col·lectiva • La versió d’Ella Fitzgerald (1961) clausura l’homenatge amb alt nivell interpretatiu La cita del pianista: una poètica de grup “Vull una banda que no siguin només músics, sinó cinc persones que sentin, visquin i pensin igual; una sola ànima en cinc cossos, respirant al mateix ritme, amb energia pròpia i estil personal — com els cinc dits d’una mà dins d’un guant.” • Ideari: el blues com a llenguatge comú i comunitari • Valor humà: l’amistat desinteressada i la lleialtat sostenen el grup per sobre de la frivolitat Crònica: “Ciutadà Welles més enllà del cinema” (Esteve Riambau) • Inauguració de cicle a l’Auditori Maria Rosa Campreciós (Esplugues) • Esteve Riambau (exdirector de la Filmoteca) desgrana la polifacètica obra de Orson Welles: ràdio, teatre, TV i cinema (guionista, director, actor) • Connexió espanyola: estades, rodatges, “Campanades a mitjanit” (Cardona), amistat amb Antonio Ordóñez (cenres a Ronda) Píndola de cinema: el muntatge com a llenguatge Aprendre cinema, fent cinema… i a l’escola • Defensa del binomi: pràctica professional i base acadèmica (experiència a l’ESCAC) • Rols i cadenes d’ofici: del meritori a l’assistent i responsabilitats creatives El muntatge és el llenguatge • El muntador ha de dominar el llenguatge cinematogràfic gairebé com el director • Diferència essencial teatre/cinema: el cinema manipula el temps no real (flashbacks, anticipacions) • La importància del “primer pla” (inici): la primera imatge condiciona el segon pla i l’estil narratiu • Exemple pràctic: del gran primer pla d’un telèfon al pla general — coherència d’accions, magnitud dels plans i ritme com a decisions de sentit Cloenda i avanç • Homenatge musical a l’Armand amb Ella Fitzgerald • Avanç del proper clàssic: Profundo carmesí (Arturo Ripstein), disponible a Filmin
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.