Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
Just Blues del 18/6/2024 - episode art
Just Blues
55'

Just Blues del 18/6/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 18/6/2024 — All That Jazz de Bob Fosse: muntatge, mort i estil coreogràfic — amb Roy Scheider, l’Àngel de Jessica Lange i el Vivaldi que el desperta - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 18/6/2024 — All That Jazz de Bob Fosse: muntatge, mort i estil coreogràfic — amb Roy Scheider, l’Àngel de Jessica Lange i el Vivaldi que el desperta

Resum general de l’episodi Un episodi dedicat a All That Jazz (1979) de Bob Fosse, considerat pels locutors una obra mestra. El programa alterna context biogràfic, lectura temàtica i anàlisi formal: muntatge i metacinema, representació de la mort (Jessica Lange com a Àngel), estil coreogràfic Fosse (mans de jazz, bombins, cadires, plomes), i detalls musicals com l’ús recurrent de Vivaldi (RV 151, "Alla rustica") per a la rutina matinal del protagonista. També hi ha recordatoris de la carrera de Roy Scheider, l’eco autobiogràfic de Fosse i una relectura amb el pas del temps. • Idea central: cinema sobre el procés creatiu i sobre la pròpia vida, amb una posada en escena i un muntatge que barregen realitat, memòria i fantasmes amb una claredat narrativa exemplar. • Punt fort: guió mil·limetrat i muntatge brillant que funcionen com un tutorial de com es fa un musical i com es pensa el cinema des del muntatge. • Subtext vital: autodestrucció, pecat/masclisme, amor i comiat; el film dialoga amb la seva pròpia condició de peça premonitòria de la mort de Fosse. Bob Fosse i All That Jazz Perfil i biografia • Fosse (Chicago, 1927 – Washington D.C., 1987): ballarí, coreògraf, actor i director. Vida curta (60 anys), marcada per excés de treball i hàbits nocius (tabac, pastilles, alcohol) que ressonen al film. • All That Jazz dramatitza un període amb atac de cor i cirurgia a cor obert, i funciona com a autoretrat i premonició. Estil coreogràfic (“estil Fosse”) • Postura i moviment: genolls cap a dins, arrossegaments laterals, espatlles enrotllades i les icòniques “mans de jazz”. • Accessoris i fetitxes escènics: bombins i barrets, bastons, cadires, guants (complex personal amb les mans) i plomes d’estruç amb càrrega eròtica. • Influències i ecos: Cabaret, Pina Bausch (per l’ús de la cadira), i l’admiració per Fred Astaire. Interpretacions i personatges clau • Roy Scheider ofereix una interpretació “canalitzada”: esdevé Fosse en cos i ritme. Es repassa part de la seva filmografia (Jaws, Marathon Man, 2010...). • Jessica Lange interpreta l’Àngel de la Mort: una mort seductora però inexorable, en contrast amb representacions com la del Setè Segell de Bergman. • Ann Reinking, Leland Palmer i la filla (Erzsébet/Elizabeth Foldi): números emocionants, especialment el duet filla-amant que posa el protagonista davant el mirall de les seves decisions. Temes principals Mort, dol i pacte amb l’Àngel • El film articula el comiat seguint les 5 fases de Kübler-Ross: - • Ira - • Negació - • Negociació - • Depressió - • Acceptació • L’Àngel (Lange) encarna un diàleg lúdic i lúgubre amb el final, que el protagonista retarda amb treball, sexe i espectacle. Creativitat en dues trinxeres: teatre i cinema • El protagonista dirigeix simultàniament un musical a Broadway (en fase de càsting i assaig) i muntatge d’un film (amb Moviola i equip de postproducció). • L’episodi subratlla el metacinema: el cinema es mostra mentre es fa — i això es narra amb una alternança clara i viva. Pecat, masclisme i autoindulgència • El programa assenyala la autoconsciència culpable del protagonista: infidelitats, dany a les parelles i a ell mateix; tractament benevolent però crític del seu masclisme. Humor i contrast de tons • Entre el tràgic i el ridícul: gags com el metge fumador introdueixen respiracions còmico-amargues dins d’un relat sobre mort i desgast. Música, muntatge i forma Vivaldi, “morning routine” i coreografia del dia • Repetició musical de Vivaldi (RV 151, Alla rustica) per ritualitzar el despertar: “Showtime!” interior que el personatge es força a repetir. • Comparació amb La Nuit Américaine (Truffaut) i la música clàssica de Georges Delerue per mostrar rutines de rodatge: imatge i música en fricció productiva. Muntatge i tempo • Guió sense grapa sobrera: cada línia i situació serveix al conjunt. • Muntatge amb respiració: pauses de malaltia i creixendos als números musicals; alternança cirurgia/coreografia d’un poder sensorial enorme. "El moment de cantar és quan el teu nivell emocional és massa alt per limitar-te a parlar; el moment de ballar és quan les teves emocions són massa fortes per limitar-te a cantar." — Bob Fosse Relectura amb els anys i on veure-la • Els conductors destaquen com l’edat afegeix capes de lectura: el film colpeja més fort amb experiència viscuda (malaltia, pèrdues, treball creatiu). • Disponibilitat: Filmin (còpia neta i de bona qualitat) i possibles còpies a YouTube.

l'Audició del 17/6/2024 - episode art
l'Audició
28'

l'Audició del 17/6/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts