Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
Disco Rayado del 13/6/2024 — Fins demà! — Minimalisme, repetició i ritme tipogràfic al voltant del comiat - episode art
Disco Rayado

Disco Rayado del 13/6/2024 — Fins demà! — Minimalisme, repetició i ritme tipogràfic al voltant del comiat

Panorama general Aquest episodi és una peça clarament experimental centrada en la repetició de la frase «Fins demà!» i en una seqüència extensa d’exclamacions. No hi ha diàlegs ni seccions temàtiques convencionals: el contingut juga amb la repetició, el ritme i el silenci per construir una experiència quasi hipnòtica. "Fins demà!" Què hi trobes • Motiu central: la frase «Fins demà!» repetida en diferents intervals al tram inicial. • Ritme tipogràfic: una llarga successió d’«!» que actua com a percussió visual/sonora. • Pausas i respiracions: silencis puntuals que marquen microtransicions. • Tons i intensitats: sensació de crescendo i d’enduriment del patró repetitiu al tram central i final. Temes principals (conceptuals) • Repetició com a recurs expressiu: el significat emergeix de dir «Fins demà!» moltes vegades. • Comiat i expectativa: el comiat es dilata fins a esdevenir el mateix contingut. • Minimalisme: ús de recursos mínims (frase + exclamacions) per generar textura. • Ritme i temporalitat: la disposició en el temps i les pauses defineixen l’experiència. Moments i dinàmiques clau • 0–125 s: Motiu «Fins demà!» establert amb repeticions i petites pauses. • 155–229 s: Alternança frase–exclamació, creant una mena de crida i resposta. • 231–861 s: Cascada d’«!» gairebé contínua; el text desapareix i queda el pols. • 861–1683 s: Persistència del patró amb variacions subtils (respiracions més llargues esporàdiques). • 1701–2005 s: Microblocs separats per pauses més àmplies; intensitat sostinguda. • 2009–2467 s: Tram extens de repetició rítmica d’«!» sense nous elements. • 2483–2927 s: Nou cicle de ritme dens amb petites escletxes de silenci. • 2927–3213 s: Fatiga/hipnosi del patró; continuïtat gairebé mecànica. • 3231–3423 s: Penúltim impuls amb la mateixa gramàtica minimalista. • 3441–3605 s: Coda: tancament mantenint el motiu tipogràfic fins al final. Apunts finals • No s’identifiquen converses ni ponents: és una peça de loop i de textura rítmica. • Recomanable per a qui busqui una experiència minimalista/performativa més que informativa.

Cara B del 12/6/2024 - episode art
Cara B
58'

Cara B del 12/6/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 12/6/2024 — Sant Feliu: 500 anys i 20 de catedral; Capella del Santíssim a punt; Jubileu a Caravaca i rutes de Sant Just i Sant Pastor a Occitània - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 12/6/2024 — Sant Feliu: 500 anys i 20 de catedral; Capella del Santíssim a punt; Jubileu a Caravaca i rutes de Sant Just i Sant Pastor a Occitània

Panorama general Últim programa del curs amb un recorregut per tres blocs principals: la gran celebració a Sant Feliu de Llobregat pels seus 500 anys de parròquia i 20 d’esdevenir catedral; la història i restauració de la nostra Capella del Santíssim a Sant Just; i unes propostes d’estiu amb el jubileu perpetu de Caravaca de la Cruz i una ruta d’esglésies a Occitània i França dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Sant Feliu de Llobregat: 500 anys de parròquia i 20 de catedral La celebració solemne • Missa solemne presidida pel nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Auza, amb la catedral plena a vessar. • Hi assisteixen el bisbe Agustí Cortés (primer bisbe de la diòcesi), el bisbe de Terrassa Salvador Cristau, el cardenal Joan Josep Omella, Mons. Joan-Enric Vives i l’abat de Montserrat Manuel Gasch. • Missatge del papa (via pantalles gegants) d’ànim i proximitat. "Feu soroll, feu-vos veure i no tingueu por d’equivocar-vos: és millor errar fent coses que no pas no fer res." • Festa a la plaça: esbart de l’agrupació folklòrica (75è aniversari) i dinar popular per a més de mil persones. Context històric i diocesà (síntesi) • Els 1000 anys (2002) de la primera menció llatina de Sant Feliu; origen amb dues capelles (Sant Pere i Sant Feliu) i creixement demogràfic després de la Pesta Negra. • El 1524 s’erigeix parròquia (títol per a la capella de Sant Llorenç), que esdevé patró de la ciutat. • Relíquies: Sant Rarimi (1668) i Sant Feliu (1704). Amb el ferrocarril (1855) creix la població i s’impulsa una nova església d’inspiració medievalista; destrucció el 1936 i reconstrucció des de 1939 (consagració el 1946). • Creació de la diòcesi de Sant Feliu i transformació en catedral-parròquia (sense capítol de canonges): canvis pastorals i organitzatius i nova residència episcopal. Sant Just Desvern: restauració de l’entrada i la Capella del Santíssim Necessitats i projecte • Pintura de l’entrada i la Capella del Santíssim (sense intervenció seriosa des de fa dècades). • Cost estimat: ~15.000 € per neteja i consolidació de teles, pintura de parets, reparació d’esquerdes i retirada d’instal·lacions en desús. • Les col·lectes del diumenge 16 de juny es destinen íntegrament a la intervenció. Crida a la generositat de tots: feligresos i veïnat. Apunts històrics destacats • Primera menció d’altar del Sant Crist (1636) i beneïda la Capella del Sant Crist (1676). • Teles al trem de Mariano Illa (Passió) finançades pel rector Alonso de Castilla (s. XVIII), perdudes a l’incendi de 1936. • Ampliacions i millores entre 1876 i 1931 (finestrals, decoració, sagrari de bronze daurat, talla de la Mare de Déu dels Dolors). • Postguerra: pintura mural temàtica sobre l’expiació i redempció; el 1952, Joan Torres i Viver pinta les teles laterals; als 60 s’hi col·loca un Sant Sopar innovador amb Jesús dret, servint. Proposta d’estiu (1): Jubileu perpetu a Caravaca de la Cruz (Múrcia) • Santuari de la Vera Creu amb reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist; tradició d’un miracle d’àngels que porten la creu per a la missa. • Jubileu perpetu concedit per Sant Joan Pau II: es celebra cada 7 anys (primer any jubilar: 2003). Camins de pelegrinatge en 4-5 etapes (a peu, cavall o bicicleta) i credencial amb segells. • Només cinc ciutats tenen aquest privilegi: Jerusalem, Roma, Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz. Proposta d’estiu (2): Rutes d’esglésies de Sant Just i Sant Pastor a Occitània i França Catedral de Narbona • Conjunt gòtic d’alta qualitat (nau altíssima, claustre pendent i façana discreta). Primer altar a Sant Just i Sant Pastor (any 890); tradicions medievals sobre relíquies. Iconografia present en bustos, vidrieres i l’orga. Altres temples propers • Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer): petit temple romànic (s. XII) al massís del Canigó, accés a peu, Monument històric. • Sorjat (Arièja): església romànica reedificada (1672), sostre esfondrat el 1960, en restauració; Monument històric. • Camurac i Guixà (Conflent, avui desaparegut) i Oindeville (Borgonya): església del s. IX sobre restes galo-romanes, amb elements romànics i gòtics; Monument històric (1929). Basílica de Sant-Just i Sant-Pastor de Valcabrer (Alta Garona) • Un dels millors exemples del romànic pirinenc (segles IX–XI), construïda amb pedres de la ciutat romana de Lugdunum Convenarum; necròpolis amb troballes arqueològiques. • Dues figures naïf de Sant Just i Sant Pastor, campanar quadrat i petit claustre; dedicació als "màrtirs espanyols". Patrimoni de la Humanitat (1998). Cloenda • Desig de bon estiu i advertiment sobre la calor. • Recordatori de la reemissió: dissabtes, 11:30 h.

Just Blues del 11/6/2024 - episode art
Just Blues
55'

Just Blues del 11/6/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 11/6/2024 — Gaslight 1940 vs 1944: Dickinson, llum de gas i Punch & Judy; a més, En tus manos i estrenes (Lost Country, Arctic Convoy, Ex-Husbands, Eureka) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 11/6/2024 — Gaslight 1940 vs 1944: Dickinson, llum de gas i Punch & Judy; a més, En tus manos i estrenes (Lost Country, Arctic Convoy, Ex-Husbands, Eureka)

Introducció • Programa dedicat al clàssic Gaslight, amb un enfoc a les dues versions principals: la britànica de 1940 (Thorold Dickinson) i la nord-americana de 1944 (George Cukor). • Conversa distesa inicial i contextualització; el fragment d’obertura és un tall de diàleg per entrar en atmosfera. "Cada vegada que desapareix el marit, la llum puja i baixa." Tema central: Gaslight (Luz de Gas) Sinopsi sense spoilers • Obertura amb un assassinat en una mansió londinenca (1865) i una el·lipsi de 15 anys fins al 1880. • Una nova parella ocupa la casa; el marit manipula la realitat de la seva esposa per fer-la dubtar de la pròpia salut mental. Context i ambient • Londres victorià (barri de Pimlico dins Westminster), mansions i llum de gas com a textura dramàtica. • La famosa adreça «Pimlico, 12» és fictícia; la casa real equivaldria al voltant de Cambridge/Gloucester St. (núm. 124). • El primer pla del film (un fanall de gas que s’encén) estableix el motiu visual i temàtic. Temes clau Gaslighting (maltractament psicològic) • L’estratègia del marit: mou objectes, força oblits, inverteix records i aïlla la víctima per ridiculitzar-la en públic i acabar tancant-la en un manicomi. • La llum de gas que baixa d’intensitat actua com a símptoma: té una explicació lògica (un altre punt del circuit s’encén), però en la ment d’ella és prova d’una "bogeria" induïda. Metàfores i ressons culturals • Escena de titelles de Punch and Judy com a metàfora del maltractament domèstic: ell colpeja, ella pateix; el públic reflecteix la parella protagonista. • Paral·lelismes amb La nit del caçador (Charles Laughton): motivació econòmica (MacGuffin: aquí, un rubí/camafeu; allà, diners amagats) i l’ombra amenaçadora d’un depredador carismàtic. Escenes clau Obertura i el·lipsi de 15 anys • Plantació d’un arbret prim que retrobem crescut; trets de direcció sobria i eficaç sense artifici excessiu. Música, societat i humiliació • Concert de piano i vetllada social per exhibir la fragilitat d’ella. • Sortida al Music Hall (versió 1940) amb una seqüència de can-can notable (coreografia i posada en escena) i tensió eròtica amb la criada jove. Versions: 1940 vs 1944 1940 (Thorold Dickinson) • Més concisa (84’), més fidel a la peça de Patrick Hamilton i més incisiva en el retrat del maltractament. • Protagonistes: Diana Wynyard i Anton Walbrook (presència inquietant, "cara de malaltís"). • La minyona jove (Kathleen Cordell) té més matisos i gosadia sexual. 1944 (George Cukor) • Més llarga (uns +30’) i més lliure respecte al text original. • Repartiment estel·lar: Ingrid Bergman (Òscar), Charles Boyer, Joseph Cotten, i debut d’Angela Lansbury (criada). • Cukor imposa estil: primers plans i llum hollywoodiana que afavoreix el rostre (especialment la Bergman). • El personatge de l’ex-policia s’eixampla (Cotten), però segons els tertulians el conjunt és un pas per darrere de la del 1940. "Per mi, la primera versió és millor a tots els nivells." L’autor, l’origen i l’impacte industrial Patrick Hamilton • Peça teatral de 1938 (Gaslight). Hamilton és també autor de Rope (La soga), adaptada per Hitchcock (1948/49). Thorold Dickinson • Director de 1940: trajectòria irregular però influent, compromís polític i docència; primer professor de cinema a una universitat del Regne Unit. • Recomanació de recuperació: The Queen of Spades (La reina d’espases, 1949). La maniobra de la MGM • En impulsar el remake de 1944, la MGM va retirar del mercat còpies de la versió de 1940, ofegant-ne la difusió durant anys. • Avui, amb Filmin, es poden veure totes dues amb bona qualitat (evitar versions de YouTube amb mala transferència). On veure-les • Filmin: disponibles la versió del 1940 (Dickinson) i la del 1944 (Cukor) en alta qualitat. Sèrie recomanada: En tus manos (Netflix) Fitxa i to • Minisèrie sueca (5×45’), dir. Anna Zackrisson. • Drama social amb delinqüència juvenil, migració i màfies (sueques i africanes) que exploten nois vulnerables. Per què destaca • Construcció de personatges poc habitual en sèries de gènere; empatitza amb l’"assassí" fins a capgirar expectatives. • Escena al capítol 3 (~min 5) d’alta intensitat emocional (ressons a Xavier Dolan i Isaki Lacuesta), culminant en un ball d’ambigüitat afectiva. Estrenes i altres recomanacions • Lost Country (Pàtria perduda) – Vladimir Perišić. Adolescència i fractura política a la Iugoslàvia dels 90. Final amb ressò bressonià. • Arctic Convoy – Cinema bèl·lic noruec (1942): convoys àrtics i efectes sòlids; reivindicació del paper noruec a la guerra. • Ex-Husbands (Ex-Marits) – Noah Pritzker. Comèdia amarga; estrena imminent. • Eureka – Lisandro Alonso, amb Viggo Mortensen i Chiara Mastroianni; comentari ampli pendent. Conclusions • Gaslight (1940) és la versió de referència: més compacta, fosca i propera a Hamilton. • Gaslight (1944) és clàssic i llueix estrelles, però conceptualment menys punyent. • Lectura actual: un retratat canònic del gaslighting, amb eco en debats contemporanis sobre violència psicològica i control.

← Torna a tots els podcasts