
Fabricants de Cançons del 1/5/2024
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Episodis etiquetats amb Altres

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama general • Episodi amb tríada temàtica clara: Marlon Brando (centenari, biografia, mètode i filmografia), BCN Film Fest 2024 (perfil, premis i palmarès) i recomanació de sèrie (Poquita Fe). • Els conductors ajusten l’agenda a l’actualitat: tot i planificar un monogràfic Brando, donen pes al BCN Film Fest i tanquen amb una mini-secció de sèries. Marlon Brando: vida, obra i controvèrsies Biografia i activisme • Naixement: 3/4/1924 (Omaha) — Defunció: 1/7/2004 (Los Angeles). Família marcada per alcoholisme i violència domèstica; fort vincle amb la mare (actriu aficionada, sensible a la literatura). • Personalitat: rebuig visceral a l’autoritat i compromís amb causes contra la desigualtat (pobles amerindis, drets civils). • Formació: Actors Studio (Estella Adler, Lee Strasberg) i influència del mètode Stanislavski. • Premis: 2 Òscars (On the Waterfront/La llei del silenci, The Godfather/El padrí), Globus d’Or, BAFTA, Cannes. • Episodi clau: el 1973 rebutja l’Òscar i envia Sacheen Littlefeather a denunciar el tracte de Hollywood als nadius americans; l’Acadèmia demanaria disculpes el 2022. • Vida personal: relacions múltiples, 11 fills reconeguts (i més no reconeguts), tragèdies familiars (assassinat del gendre, suïcidi de la filla Cheyenne, empresonament d’un fill). • Salut i finances: obesitat severa, problemes cardíacs i diabetis; inversió ruïnosa a l’illa de Tetiaroa (projecte d’hotel “sostenible” sense serveis bàsics). “Si escolten en Ronald Reagan, per què no m’han d’escoltar a mi?” Direcció i “El rostre impenetrable” (One-Eyed Jacks) • Genesis turbulenta: guió iniciat per Rod Serling, passat per Sam Peckinpah, direcció prevista per Kubrick; finalment Brando assumeix la direcció. • Punts clau: control creatiu alt, però es va perdre al muntatge (poca experiència i desenteniment). Malgrat tot, film molt “Brando”; premiat amb la Concha d’Or (1961). • Observació interpretativa: tics de sadomasoquisme i iconografia atípica per a l’oest (escenes a la platja, flagel·lacions). El debat sobre el “mètode” i la intel·ligència de Brando • Discussió sobre si era realment un actor de mètode; “Brando va ser tot menys un actor de mètode” — (apud Elia Kazan). • Tesi del programa: hiperintel·ligència i rebuig al control el fan inimitable i difícil de dirigir; relació amor-odi amb l’ofici, episodis de mandra/desinterès (textos en cartells, improvisació a Apocalypse Now). • Comparativa amb Paul Newman: antitètic en to i carisma; tots dos de l’òrbita Actors Studio, però Newman manté un distanciament afable, Brando projecta una tensió agressiva. Etapes i films clau (pics i declivi) • Anys 50 (arrencada fulgurant): Hombres, A Streetcar Named Desire, Viva Zapata!, Julius Caesar, The Wild One, On the Waterfront. • Anys 60: alterna grans noms (Lumet, Mankiewicz, Huston) amb títols irregulars; Rebelión a bordo i Reflections in a Golden Eye com a fites; excés d’excentricitats en alguns rodatges. • Anys 70 (nou cim): The Godfather, Last Tango in Paris i Apocalypse Now; després, gir mercantil (càmeos molt ben pagats, p.e. Superman). • Apunts comparatius: - Viva Zapata! (Kazan): Brando com a revolucionari contra l’opressió. - Queimada/Burn! (Pontecorvo): Brando com a agent imperial; mirall ideològic invertit respecte a Zapata, diàlegs que dialoguen entre films. BCN Film Fest 2024 Què és i com premia • Festival amb vocació literària i històrica, premis de caire més simbòlic (públic, crítica, categories bàsiques). • Categories clau: Millor pel·lícula, direcció, guió, actor/actriu, premi de la crítica (ACCEC), Nou Talent de curt (ESCAC). Palmarès destacat • Millor pel·lícula: El destino de Maya (T. Limi, Finlàndia). Drama de supervivència amb protagonista femenina que es “menja” la pantalla. • Millor direcció: Pau Teixidor (Alumbramiento). Tema potent (robatori de nadons post-transició), però execució discutida (temps morts, inversemblances). • Millor guió: Luana Bahrami (Phantom Yaud; França/Kosovo). Coming-of-age universitari a Pristina, percebut com a massa improvisat. • Millor actor: Michael Caine (La gran escapada/The Great Escaper). Premi amb aroma d’homenatge; coprotagonista Glenda Jackson (darrer paper). • Premi de la crítica (ACCEC): Dalí (Quentin Dupieux). Exercici surrealista “més Buñuel que Dalí”, amb segell autoral potent. • Premi Peralada a la música: Raymond Enoksen (James Hall. Lucha por la paz). Polític danès de factura sòlida (Congo, ONU). Assistència, convidats i anècdotes • Assistència: 20.000 espectadors (↑10% vs 2023), 69 pel·lícules. • Convidats: Richard Linklater (Premi d’Honor; cloenda amb Hitman), Meg Ryan, Paola Cortellesi, Vincent Pérez, Belén Rueda, Eric Toledano, Dani de la Orden, J.A. Bayona (com a productor), etc. • Q&A polèmica amb Linklater: preguntes improcedents van generar vergonya aliena; l’autor va esquivar amb educació. Recomanació de sèrie: Poquita Fe (Movistar Plus+) • Comèdia espanyola (2023), 1 temporada, 12 capítols de 15 minuts: format breu molt efectiu. • Protagonistes: Raúl Cimas (energia i expressivitat) i Esperanza Pedreño (contrapunt intel·ligent i minimalista). • Tema: vida en parella i constel·lació familiar (tiets, sogres) amb humor molt madrileny i diàlegs finíssims. • Ús creatiu de boleros: les lletres comenten i potencien l’escena com a “cor musical” irònic. • Resultat: divertidíssima i de ritme endimoniat; cada episodi “passa volant”.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House