Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
M de Música del 8/4/2024 - episode art
M de Música
59'

M de Música del 8/4/2024

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 8/4/2024 - episode art
l'Audició
59'

l'Audició del 8/4/2024

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/4/2024 — Urgell, la febre de l’aigua: Vicenç Villatoro entre escriptura i història — Canal d’Urgell, Sapere Aude, Sant Vicent Ferrer, Ramsès II i la nissaga Girona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
2h 7min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/4/2024 — Urgell, la febre de l’aigua: Vicenç Villatoro entre escriptura i història — Canal d’Urgell, Sapere Aude, Sant Vicent Ferrer, Ramsès II i la nissaga Girona

Visió general "Viuré escrivint i escriuré vivint" — Vicenç Villatoro Podcast extens amb tres eixos principals que es van entrellaçant: 1) la literatura i la mirada al passat des del present a partir de la nova novel·la de Vicenç Villatoro, 2) història i memòria (Sant Vicent Ferrer, Sapere Aude d’Horaci, Ramsès II i la batalla de Qadesh) i 3) territori i economia (Canal d’Urgell i la nissaga Girona). El programa inclou dues pauses musicals i tanca amb efemèrides i onomàstica. 1) Escriptura, presentació i marc L’escriptura com a fita humana (overture) • De Sumer i Egipte al valor de l’escriptura com a pont entre generacions i pas de la prehistòria a la història. Presentació de Vicenç Villatoro i el seu lema vital • "Viuré escrivint…" i el periodisme com a "accelerador de la vida". • Invocació d’Horaci: Sapere Aude (Atreveix-te a saber). Sant Vicent Ferrer, llengua i història • Perfil del sant, paper en el Cisma d’Occident i el Compromís de Casp. • Predicació en català/valencià i percepció de “miracle” de la comprensió. 2) Novel·la "Urgell, la febre de l’aigua" (Ed. Proa) De què parla realment la novel·la • Epopeia del segle XIX: construcció del Canal d’Urgell (capital català, ús de presidiaris, gran cost humà i tècnic). • Metàfora central: esperança → decepció → relectura amb el temps. - Primera lectura: fracàs immediat i resultats per sota de les expectatives. - Lectura a llarg termini: un segle després, transformació verda i fèrtil de la plana. - Idea clau: la història no té direcció lineal; els judicis són provisionals. Text i context: història “contemporània” • S’escriu des del present: la literatura històrica reflecteix el temps de qui escriu. • Exemples: Arthur Miller i "Les bruixes de Salem" (història del XVII per parlar del macarthisme, però útil per a qualsevol "cacera de bruixes"). Segle XIX vs segle XXI • XIX: optimisme il·lustrat (ciència, tècnica, raó) que impulsa obres (canals, trens, ponts). • XX: decepció històrica (Auschwitz, Hiroshima) i revisió crítica d’aquell optimisme. • XXI: freno de mà posat — sostenibilitat, canvi climàtic, avaluació d’impactes. - Qüestió provocadora: “Avui es faria un Canal d’Urgell?” Tècnicament sí, socialment molt més difícil. Per què aquest tema? L’ull del novel·lista • Iconografia poderosa (western del XIX: barraques, casernes, presó, prostíbuls, carros…). • Tema de fons: la història fa meandres — ni progrés assegurat ni decadència inevitable. • Procés creatiu: documentació exhaustiva (topònims visitats), però el subratllat és emocional (esperança i decepció), no només tècnic o jurídic. El Canal d’Urgell: dades i impacte • Infraestructura de reg que porta aigua del Segre a una àrea d’unes 70.000 ha (Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià, Garrigues) i a uns 77.000 habitants. • Traçat: captació a Ponts, 144 km fins a Montoliu (Lleida). Mapes satel·litals: frontera visible entre el verd regat i el sec. • Diferències vs Canal de Castella: el d’Urgell “perdura” perquè és perpendicular al ferrocarril (complementari), mentre que el de Castella (navegació) xoca amb la competència del tren. • Errors inicials (acabats, distribució de l’aigua) per córrer amb la concessió; tot i així, canvi de vida (safareigs, aigua més a prop, transformació agrícola i ramadera). Governança i aigua com a recurs crític • De concessió privada a Comunitat General de Regants (sede: Casa Canal, Mollerussa) amb 21 col·lectivitats (zones alta/mitjana/baixa) i ordenances pròpies. • Sequera i canvi climàtic com a repte estructural: caldran noves formes de gestió; l’aigua deixa de ser percebuda com a “il·limitada”. • Tensió clàssica: qui subministra vs qui paga/rep. Tancament del bloc • Reivindicació de la mirada literària: no és tractat tècnic; és la narració de conflictes humans, esperança i decepció. • Recomanació de lectura per Sant Jordi: 608 pàgines, “no us avorrireu”. 3) Sapere Aude, música i història Horaci i el Sapere Aude • Breu perfil d’Horaci (Quintus Horacius Flaccus), Sapere Aude i mecenatge de Mecenes. Pausa musical • "What a Wonderful World" (arranjament amb l’Orquestra Filharmònica de Malàisia) i Byron Stripling. • "A galopar" (Paco Ibáñez) sobre poema de Rafael Alberti; homenatge a la cançó de lluita. Ramsès II, els hitites i Qadesh • "Ramsès II l’Excessiu": longevitat, poder, monumentalitat i Batalla de Qadesh (amb carros hitites) — relat oficial de “victòria” vs lectures modernes que la matisen. • Pau perpètua Egipte–Hitites i matrimoni amb princesa hitita. • Digressió cultural: Freud, Moisès i la religió monoteista — hipòtesi del monoteisme d’Akenaton com a ferment del judaisme a través de Moisès. 4) Barcelona, jardins i nissaga Girona Vila Amèlia i Vila Cecília • Origen dels jardins barcelonins (Quinta Amèlia / Vila Cecília), compra municipal (1969), enjardinament i centre cívic. • Històries de Cecília Gómez i Amèlia de Vilanova i Nadal: memòria familiar, patrimoni i transformació urbana. La família Girona: indústria, banca i país • De Tàrrega a Barcelona: Ignasi Girona com a patriarca; fills Manuel, Jaume, Casimir… • Participació massiva (més de 70 empreses) en banca (Banc de Barcelona, Hispano-Colonial), Altos Hornos, metal·lúrgia (Forges de Can Girona), ferrocarrils (Barcelona–Granollers; Saragossa–Barcelona), Castell del Remei (vi, brandi), mineria i ciment (Granja d’Escarp), i sobretot el Canal d’Urgell. • Dades de pes: primer grup inversor de Catalunya del XIX, fortunes i filantropia (ex. façana de la Catedral de Barcelona). • Nota contextual: discussió sobre capital d’esclavisme i industrialització — el relat aquí subratlla que els Girona no hi participaren. 5) Efemèrides i cloenda Tal dia com avui (5 d’abril) • Barretines (1688), fundació de la Caixa de Pensions (1904), setge de Sarajevo (1992–1996)… • Naixements: Lluís Foix, Herbert von Karajan, Bette Davis, Gregory Peck, Albert R. Broccoli, Agnetha Fältskog, Akira Toriyama. • Defuncions: Sant Vicent Ferrer, Georges Danton, Douglas MacArthur, Charlton Heston. Tancament • Recordatori de la Creu de Sant Jordi i el seu sentit cívic. • Invitació final a llegir "Urgell, la febre de l’aigua" per Sant Jordi. Idees clau (en síntesi) • Literatura històrica contemporània: el passat s’escriu amb ulleres del present. • Canal d’Urgell: una història d’utopia tècnica, costos humans i relectures amb el temps; avui, el repte és l’aigua en context de canvi climàtic. • La història no és lineal: alterna esperances i decepcions; cal evitar determinismes. • Nissaga Girona: motor empresarial i d’infraestructures que connecta amb el canal i la industrialització del país. • Sapere Aude: fil conductor intel·lectual del programa — atrevir-se a saber, a preguntar i a recontextualitzar.

← Torna a tots els podcasts