Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Cara B del 10/4/2024 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 10/4/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 10/4/2024 — Santa Creu d’Olorda: història i aplec; el “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí a Figueres; i agenda parroquial (Papiol i Manresa) - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 10/4/2024 — Santa Creu d’Olorda: història i aplec; el “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí a Figueres; i agenda parroquial (Papiol i Manresa)

Introducció i context • Després de Setmana Santa, el programa es centra en Santa Creu d’Olorda i en l’antic aplec del Dilluns de Pasqua. "Us parlaré de Santa Creu d'Olorda, on el dilluns de Pasqua s'hi celebrava un aplec molt concorregut." Santa Creu d’Olorda: de parròquia medieval a patrimoni local Orígens i evolució històrica • No és una ermita: Santa Creu d’Olorda és una parròquia d’un antic poble (fins al 1916) dispers en masies de Collserola. • Vestigis antics: llegenda de la cova d’Hort (o dels Encantats); presència d’ibers i romans (objectes al Museu de Molins de Rei). • Església iniciada al segle IX; poblament feudal a l’entorn de torres; evolució a feligresia de masies dedicades al cultiu i a l’explotació del bosc. Arquitectura i elements singulars • Conjunt: església, casa rectoral i antic cementiri emmurallats. • Restes d’un castell del segle XIV (Pere el Cerimoniós), avui desaparegut. • Parts de l’església: absis preromànic (s. IX), nau i creuer (s. X), campanar d’espadanya (s. XIV), porta renaixentista (1619). • Singularitat: transepte més alt que nau i altar (molt poc comú a Catalunya). • Cementiri actiu fins al 1936, quan fou destruït; pintura de Miquel Carbonell n’evoca l’aspecte previ a la Guerra Civil. Canvis administratius i culte • El 1916, el terme es reparteix entre Sarrià, Molins de Rei i Sant Feliu; la part de Sarrià passa a Barcelona (1921). • Destruccions del 1936 i restauració de l’església per membres del Centre Excursionista de Sarrià (els Flaus). • Acord recent: la Diòcesi de Sant Feliu gestiona el culte i l’administració; Barcelona assumeix despeses; el rector de Molins de Rei n’és l’encarregat. • Avui obre dissabtes (10–13 h) gràcies a voluntariat de Molins de Rei; es manté com a parròquia (personalitat jurídica, territori i llibres sacramentals). "No, no és una ermita. Santa Creu d'Olorda és una parròquia." L’aplec de Santa Creu: tradició, declivi i renaixement L’esplendor (1920–1976) • Iniciat per la joventut catòlica de Molins (1916) i celebrat el 1920 el Dilluns de Pasqua; gran afluència de la rodalia (Molins, Sant Feliu, Sant Just, etc.). • Doble vessant: espiritual (Missa solemne, Orfeó Pàtria i Enric Morera, goigs i himne compost per Miquel Blanc) i lúdica (sardanes al matí i a la tarda). • Gastronomia de picnic (truita, ensaladilla, carn arrebossada) i brases; ambient festiu i familiar. • Inspirà sardanes: "Aires de Santa Creu" (Julià Canals) i "L’aplec de Santa Creu" (Jaume Ventura). • Declivi per canvis socials i mobilitat; últim aplec el 1976; el 1977 ja no s’organitza. "Els dilluns de Pasqua, en lloc de portar a Roma, portaven a Santa Creu." La recuperació (2010–avui) • Centenari (2010): es recupera la festa el setembre (Exaltació de la Santa Creu, 14/9). • Des del 2017: participació d’entitats de Sarrià, Molins i Sant Feliu; gegants, esbarts, batucades, cant coral i sardanes amb cobla. • Format actual: pujada a peu opcional, zones de pícnic i brasa, Missa amb el mossèn de Molins, gegants (Bernat i Candelera), i ballades de sardanes. • Crida a recuperar la festa també des de Sant Just; es considera patrimoni cultural local. Exposició: “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí (Figueres) • Exposició temporal al Teatre-Museu Dalí: el mític "Crist de Sant Joan de la Creu" (o Crist de Portlligat) del Kelvingrove Art Gallery and Museum (Glasgow) es mostra conjuntament amb "La cistella del pa" (1945). • Pintat a Portlligat (1951), inspirat en un dibuix de Sant Joan de la Creu vist a Àvila (1950). • Context: període místic i espiritual de Dalí, després de l’impacte de la bomba atòmica; influències de Velázquez (contrallum tenebrista). • Estètica: Crist vist des de dalt, sense corona d’espines, sense ferides visibles, cabell curt, cos sense patiment; creu inclinada sobre el no-res i fons de Portlligat. • Lectura: tècnica, textura i llum d’aire quasi hiperrealista; recerca de la bellesa com a camí cap a Déu. • També s’esmenta el Crist hipercubus (1954) i l’estudi geomètric a partir de Juan de Herrera. • Exposició fins al 30 d’abril; ocasió excepcional. "Per Dalí, el seu Crist no és patiment, és bellesa." Agenda parroquial Trobada arxiprestal (El Papiol) – Dissabte 13 d’abril • Lema: “Som cridats a ser poble de Déu”. • Punt de trobada: 9.30 h (rectoria del Papiol), visita a Santa Eulàlia i entorns. • Ponents: Teresa Valero (ÀUTEM – lideratge pastoral; què esperen els laics dels sacerdots) i Mn. Emili Marlès (parròquia del Monestir de Sant Cugat; què esperen els sacerdots dels laics). • Col·loqui en petits grups i Eucaristia final; activitats paral·leles per a la canalla; dinar de germanor cap a les 14 h. Sortida – Cova de Sant Ignasi (Manresa) – Dimecres 1 de maig • Organitza el cos de portants del Sant Crist; oberta a tothom. • Autocar a les 9 h (parador) i tornada a les 19 h. • Visita guiada al santuari i museu, Missa, dinar de germanor a la casa d’espiritualitat i passeig per la Sèquia de Manresa. • Valor artístic: remodelació 2022 amb mosaics de l’artista jesuïta Marco Ivan Rumping. • Inscripcions després de la Missa d’onze dels diumenges; preu: 30 €. Cloenda i falques • Recordatori d’emissió de Ràdio Desvern i indicatius. • Falca sobre el reciclatge de la Generalitat de Catalunya. • Promo del programa “Cara B”.

Just Blues del 9/4/2024 - episode art
Just Blues
59'

Just Blues del 9/4/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 9/4/2024 — El Mirall de Tarkovsky, festivals de primavera (D’A, BCN Film Fest, Impacte), Premis Sant Jordi i recomanacions: 20.000 espècies, Anatomia d’una caiguda, Soñando en negro, The Gentlemen i La bèstia - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 9/4/2024 — El Mirall de Tarkovsky, festivals de primavera (D’A, BCN Film Fest, Impacte), Premis Sant Jordi i recomanacions: 20.000 espècies, Anatomia d’una caiguda, Soñando en negro, The Gentlemen i La bèstia

Panorama general • Episodi centrat en el clàssic El Mirall (Zerkalo, 1975) d’Andrei Tarkovsky, amb un ampli dossier sobre el seu estil, influències, simbologia i recepció. • Actualitat de festivals a Barcelona: D’A Film Festival, BCN Film Fest (Cinemes Verdi) i Festival Impacte (cinema i drets humans), amb la projecció del documental sobre memòria històrica “Un vas d’aigua per l’Hèlio”. • Premis Sant Jordi de Cinematografia: millor pel·lícula espanyola per “20.000 espècies d’abelles” i millor estrangera per “Barbie”; debat crític i recomanació d’“Anatomia d’una caiguda”. • Recomanacions de sèries: Soñando en negro (Filmin) i The Gentlemen (Netflix). Crítica del llargmetratge La bèstia (Bertrand Bonello). "És una peça d’enginyeria" — sobre l’arquitectura narrativa d’Anatomia d’una caiguda Dossier central: El Mirall (Tarkovsky) Context biogràfic i filmografia • Director rus d’obra breu però capital (7 llargmetratges): La infància d’Ivan, Andrei Rublev, Solaris, El Mirall, Stalker, Nostàlgia, El sacrifici. • Censura i exili: friccions constants amb l’URSS; darrer tram de carrera a Itàlia i Suècia; mort prematura el 1986. Claus de lectura d’El Mirall • Estructura lliure i no lineal, de caràcter oníric i autobiogràfic: records, somnis i arxius que es trenen sense una lògica clàssica. • Pròleg amb hipnosi que obre la porta al domini de l’inconscient i la memòria. • L’ús de la música (Purcell, Pergolesi, Bach) com a element de continuïtat i transició emocional entre escenes. "La música fa el muntatge" — sobre com la banda sonora cohesiona imatges aparentment discontínues Influències i diàlegs • Referents declarats per Tarkovsky: Bresson, Bergman, Buñuel, Chaplin, Mizoguchi, Kurosawa, Antonioni, Jean Vigo, Dreyer. • Contrast i comparativa amb Kubrick (Solaris vs 2001; debat sobre fredor/violència) i amb Eisenstein (muntatge per atraccions) que aquí s’evoca puntualment. Arxiu històric i Espanya • Inserció d’arxiu de la Guerra Civil espanyola (evacuació de nens, referències taurines) i Segona Guerra Mundial (Berlín, búnquer de Hitler), integrats amb naturalitat al flux poètic. Fotografia, miralls i elements • B/N i color alternen amb gran naturalitat (foto de Georgi Rerberg), sense codi fix, reforçant la llibertat formal. • Motiu del mirall com a porta a la introspecció i la memòria; cortinatges i teles al vent com a figures poètiques recurrents. • Elements (aigua, foc, neu) i cites bíbliques (la bardissa ardent) articulen una espiritualitat molt present. "És una pel·lícula de digestió lenta" — recomanació de veure-la amb calma i obertura Actualitat i premis Festivals de primavera • D’A Film Festival: focus d’estrenes d’autor; inauguració amb “Segundo premio” (Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez), Biznaga d’Or a Màlaga. • BCN Film Fest (Cinemes Verdi, 18–26 d’abril). • Festival Impacte (cinema i drets humans): projecció d’“Un vas d’aigua per l’Hèlio”, documental sobre memòria històrica, maquis i exhumació a Castellà del Vallès (sessió al Cinema Girona, 14 d’abril, 16:45). Premis Sant Jordi de Cinematografia • Millor pel·lícula espanyola: 20.000 espècies d’abelles — direcció d’actors i intensitat interpretativa destacables. • Millor pel·lícula estrangera: Barbie — decisió discutida al programa. • Recomanació forta d’Anatomia d’una caiguda (Filmin): guió impecable i arquitectura narrativa mil·limètrica; petites reserves sobre la resolució. Recomanacions Sèries • Soñando en negro (Regne Unit, 2023, Filmin): dramèdia curta (6×~26’) sobre un jove jamaicà entre feines precàries i el somni de ser director. Ritme viu, guió sintètic i to vitalista. • The Gentlemen (Regne Unit, 2024, Netflix): noblesa anglesa decadent i negocis il·lícits; to entre thriller i comèdia elegant, personatges carismàtics i producció polida. Cinema • La bèstia (The Beast) — Bertrand Bonello: adaptació lliure d’Henry James amb tres etapes temporals (1910/2014/2044), dispositius metalingüístics (croma) i atmosfera inquietant sostinguda per la música; peça ambiciosa i creativa. Altres • Documental sobre Milan Kundera: retrat biogràfic de l’autor d’“La insuportable lleugeresa de l’ésser”. Tancament • Avanç del proper episodi: centenari de Marlon Brando i repàs de la seva obra. "Gran creador… cal veure El Mirall amb paciència i obertura"

← Torna a tots els podcasts