
Frankie Manning Radio Show del 28/3/2024
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Episodis etiquetats amb Altres

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resum general Episodi coral i molt emocional on la música es tracta com a eina d’empoderament, sanació i identitat. Des de l’himne dance-pop de Cher fins a l’òpera-pop d’Eurovisió de Conchita, passant per la salsa clàssica de La India i el dancehall-pop de Bad Gyal, el diàleg (Raquel, Alejandro Zúñiga i David Fernández Cejas) explora: Com les cançons activen fortalesa i renaixement ("Strong Enough", "Rise Like a Phoenix"). Música, inconscient i benestar: cantar i ballar com a antídot a moments foscos; diferenciar so i soroll; l’efecte memòria-emoció de les cançons. La vida real de l’ofici musical: inestabilitat, bellesa i transcendència; múltiples camins (dinner shows, docència, bars, casaments) i el recordatori de no confondre música amb fama. Autenticitat i coherència artística vs. agradar tothom: R. M. Rilke i la validació interna com a brúixola creativa. Interpretació i vulnerabilitat: cantar com a acte d’intimitat; excel·lència (superació honesta) vs. perfeccionisme (il·lusió paralitzant). Identitat i sensualitat escènica: referents personals (Britney) i relectures contemporànies (Bad Gyal en versió piano). "La música és la llengua de les emocions" — una idea clau que sobrevola tot l’episodi. Al tram final, el fitxer inclou un bloc radiofònic extern: falques publicitàries i un inici de programa de blues amb un record a Marcel Marata (Itinera) i focus en Albert King. Temes principals 1) Himnes d’empoderament: Cher i Conchita Strong Enough (Cher): • Himne de superació i renaixement; impuls anímic immediat. • Context pop-dance i autotune icònic; impacte als 90 (referència a la US Dance Club Songs Chart). • Lectura lírica més crua del que sembla (infidelitat) i força per extrapolar a qualsevol repte vital. Rise Like a Phoenix (Conchita Wurst): • Victòria i resiliència (Eurovisió 2014); metàfora del fènix. • Exigència vocal i catarsi escènica: cantar-la fa sentir "invencible" a l’Alejandro. 2) Música, cos i ment: inconscient, memòria i cura Singing-as-healing: l’Alejandro relata com el cant va ajudar la seva tartamudesa infantil. Cantar i ballar com a pràctica ancestral de cura (referència als xamans): quan cantes/balles, no penses — et lliures a la sensació. Diferenciar so (plaer, ordre) i soroll (cacofonia); la mateixa cançó pot ser trista, alegre o sofisticada segons la història de cada oient. 3) L’ofici musical: bellesa, duresa i camins No és fàcil: inestabilitat, necessitat d’autocura/teràpia, però enorme bellesa i sentit de transcendència. Múltiples vies: dinner shows, docència, teatres, bars, esdeveniments. Missatge clau: no confondre música amb fama. 4) Autenticitat i projecte propi No es pot complacer tothom sense perdre veritat artística. Cita d’Rainer Maria Rilke (Cartes a un jove poeta): buscar la resposta dins (impuls genuí) en lloc de perseguir l’aprovació externa. 5) Identitat, sensualitat i relectures La India: pont amb la infantesa (Alejandro) i cançons que també empoderen des del drama salser. Britney Spears com a referent de sensualitat i performativitat; la dansa sense sensualitat perd sentit. Bad Gyal – "Fiebre" (versió piano): producció d’Alif, lectura romàntica-directa; exercici d’interpretació (no només entonar: contar una història). 6) Intimitat del cant i excel·lència Cantar = despullar l’ànima; vulnerabilitat com a condició de connexió. Excel·lència: donar el millor amb els recursos i l’estat real del moment (malaltia, cansament…), no perseguir una perfecció inexistent. 7) Epíleg radiofònic (bloc extern) Falques i indicatius en català. Obituari de Marcel Marata (Itinera, música i teatre a micropobles). Albert King: breu perfil (Indianola, Mississippi; mort a Memphis) i arrencada amb "Don’t Throw Your Love on Me So Strong". Highlights en punts Empoderament: Cher i Conchita com a motors emocionals. Sanació: el cant com a via per superar la tartamudesa i rescatar-nos de la foscor. Ofici: viure de la música és possible més enllà de la fama. Autenticitat: coherència i valentia creativa segons Rilke. Excel·lència > perfecció: honestedat i presència per sobre de la rigidesa ideal.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Context i participants • Secció “La Salut al dia” amb professionals del CAP de Sant Just. • Convidades: Dra. Mariona Violant (medicina de l’activitat física i l’esport) i Sílvia Granollers (infermera i coordinadora de la secció). "Conscienciar" és la paraula clau d’aquest episodi. Dia Mundial de l’Activitat Física (6 d’abril) • Iniciat el 2002; a Catalunya s’hi suma cap al 2007–2008. • No és el “dia d’una malaltia”, sinó el dia d’un hàbit saludable universal. • Propulsor: Dr. Víctor Matsudo, amb aval de l’OMS. • Objectiu: recordar, celebrar i conscienciar que “estem fets per moure’ns”. Activitat física vs exercici vs esport • Activitat física: qualsevol moviment espontani que augmenta la despesa energètica. • Exercici físic: activitat planificada amb objectius (força, flexibilitat, equilibri, coordinació). • Esport: activitat amb normes; pot ser de lleure o federat. • Binomi salut: activitat/exercici i salut és bidireccional; “esport i salut” no sempre ho és. Recomanacions per edats i cicles vitals Infància • Des dels 1–2 anys ja hi ha guies de moviment de l’OMS. • Hàbits actius primerencs redueixen el risc de sobrepès i obesitat infantil. Vida adulta i envelliment • Clau: no aturar-se. Adaptar l’activitat a cada condició de salut (inspiració del Dr. Carles Vallbona). • «El cos és una màquina preparada per moure’s: si no ens movem, ens espatllem.» El mite de les 10.000 passes • Les “10.000 passes” neixen d’una campanya màrqueting d’un producte japonès. • L’important és progressar de forma individualitzada: - Des de ~2.000 passes/dia ja hi ha beneficis. - Amb ~4.000, més beneficis. • Evitar receptes igualitàries; cal ser equitatius i centrats en la persona. • Caminar és bàsic, si no hi ha limitacions ortopèdiques o vasculars greus. CAP Sant Just: programes i comunitat • Promoció d’hàbits actius des de les consultes (mirada individual, motivació i implicació). • Marxa nòrdica tot l’any (treball del tronc superior amb bastons). • Activitats del Dia Mundial (a Sant Just, el dia 11): - Caminada popular (tres rutes: llarga, curta i molt curta). - Inauguració d’una placa a la plaça Malaret en homenatge als orígens de l’esport escolar (bàsquet, handbol, hoquei). - Classe de zumba i sorteig de petits obsequis. Força, sarcopènia i combinació d’entrenaments • A partir dels 30–40 anys s’accentua la pèrdua de força; risc de sarcopènia. • El múscul és també un òrgan endocrí: el moviment allibera miocines i altres substàncies amb impacte en el sistema cardiovascular i el cervell. • Recomanacions: - 150 minuts/setmana d’activitat moderada. - 2 dies/setmana de treball de força (≈70’ setmanals en total). • La força no és només halterofília: es pot fer amb pes corporal o bandes elàstiques, a casa o amb classes dirigides. Personalització: no hi ha “esport perfecte” • Prescripció basada en gustos, experiència prèvia i habilitats (ex.: bicicleta, tennis taula, etc.). • La tècnica importa: «Nedar bé» no és «no ofegar-se»; cal adaptar opcions perquè la persona gaudeixi i mantingui l’hàbit. Culte al cos vs autocura • Diferenciar entre estètica i autonomia funcional (cuinar, vestir-se, higiene). • Benefici central: qualitat de vida; no només més anys, sinó millors anys. Iniciatives municipals i bretxa de gènere • Dada alarmant: les dones de Sant Just fan menys activitat que la mitjana catalana; els homes, més. • En marxa el projecte “Connecta’t a l’activitat física”: - Xarxa de voluntaris per acompanyar iniciants. - Incentius (p. ex. intercanvi de passes/cistelles per bonificacions). - Concurs a escoles per crear nom i logo del projecte. • Crida a la participació d’agents locals i ciutadania. Infància, pantalles i sedentarisme • Augment de l’oci sedentari per les pantalles; cal conscienciar famílies. «Si traiem a passejar el gos 2–3 cops al dia, quants cops traiem a passejar els fills?» Perills de seure massa estona: la fisiologia • Cada 90–120 minuts, aixecar-se 5–10 minuts: - S’activa el receptor de glucosa al múscul. - Alliberament d’endotelines i vasodilatació beneficiosa. • La digitalització ha incrementat el temps assegut: cal contrarestar-ho amb pauses actives. Benestar emocional i social • L’exercici allibera “hormones de la felicitat” amb receptors al cervell, aportant benestar i millor gestió de l’estrès. • Recomanació: fer activitat sense mòbil per desconnectar mentalment. • Valor del component social (esports d’equip, raqueta): motivació i adherència. Conclusions clau • Mou-te cada dia i adapta l’activitat a tu. • Combina activitat cardiovascular i força. • Fuig de xifres universals; busca progressió personal. • Prioritza qualitat de vida i autonomia. • Implica’t en iniciatives locals per fer més activa la comunitat.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Resum general Aquest episodi recull i organitza els actes de la Setmana Santa a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. Es fa balanç del Diumenge de Rams (gran participació i celebració solemne), s’explica la celebració comunitària de la penitència i es detallen els horaris del Tridu Pasqual: Dijous Sant (Missa del Sant Sopar amb lavatori de peus i adoració), Divendres Sant (Ofici de la Passió, Via Crucis i projecció d’una pel·lícula) i Dissabte Sant (dia de silenci i Vetlla Pasqual amb el simbolisme de la llum de Crist). L’episodi es tanca amb una peça musical per a la preparació espiritual. Punts clau • Diumenge de Rams: celebració solemne amb molta participació, cants i record de l’entrada de Jesús a Jerusalem. • Confessió/penitència: explicació del sagrament de la reconciliació i el seu sentit comunitari abans de Pasqua; invitació a una confessió breu, clara i concreta durant la celebració comunitària. • Dijous Sant: Missa del Sant Sopar amb lavatori dels peus, reserva i adoració posterior; horaris adaptats i opció en castellà a la residència. • Divendres Sant: no hi ha missa; Ofici de la Passió amb lectura de l’Evangeli de Sant Joan, adoració de la creu i comunió amb formes consagrades el dijous; Via Crucis i, després, projecció de la pel·lícula “El mayor regalo”. • Dissabte Sant: dia de silenci i esperança; Vetlla Pasqual amb el simbolisme del foc nou, el ciri pasqual i la crida a ser llum al món. "Animem la gent a arriscar-se a fer el bé sense por, encara que suposi perdre comoditats o beneficis: allò que compta és agradar a Déu." Calendari i horaris destacats Dijous Sant • Parròquia: 20:00 – Missa del Sant Sopar amb lavatori; adoració i pregària fins aproximadament 22:30 (amb cants per ajudar la pregària). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 17:00 – Oficis del Tridu (en castellà). Divendres Sant • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 17:00 – Ofici de la Passió del Senyor; 18:30 – Via Crucis; després, projecció de “El mayor regalo” (sala parroquial). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 11:00 – Via Crucis; 16:00 – Ofici de la Passió del Senyor. Dissabte Sant i Vetlla Pasqual • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 20:30 – Vetlla Pasqual (foc nou, ciri pasqual, litúrgia de la Paraula ampliada i renovació de les promeses baptismals).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)