Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Disco Rayado del 21/3/2024 — Bona nit: mantra repetitiu per al son i la relaxació (episodi minimalista) - episode art
Disco Rayado
57'

Disco Rayado del 21/3/2024 — Bona nit: mantra repetitiu per al son i la relaxació (episodi minimalista)

Resum general Episodi completament minimalista on només se sent la frase "Bona nit" repetida de manera constant al llarg de tot l'àudio (aprox. 57 minuts i 27 segons). No hi ha canvis de tema, convidats, ni conversa; és una peça sonora de repetició que funciona com a mantra o ambient per a la relaxació i la inducció al son. "Bona nit" Què ofereix • Ritme constant: una locució breu repetida aproximadament cada 30 segons. • Funció principal: afavorir el desacoblament cognitiu i l'entrada a un estat de calma. • Sense narrativa: no hi ha seccions informatives ni transicions temàtiques. Temes principals • Son i relaxació: enfocament en crear un entorn propici per dormir. • Mantra i repetició: ús d’un element lingüístic simple per induir tranquil·litat. • Minimalisme sonor: absència d’ornamentació o contingut conversacional. • Idioma: el català com a vehicle d’un missatge bàsic i afectuós. Moments clau i estructura real • 0s – 3447s: Repetició sostinguda de "Bona nit" a intervals regulars. No es detecten introduccions, resums inicials diferenciats ni canvis de secció. Ús recomanat • Per a rutines de son o mindfulness. • Com a fons neutre per reduir el soroll cognitiu. Notes • No hi ha diversos temes: el contingut és uniforme i no presenta blocs diferenciats; per això, l’episodi es resumeix en una sola secció contínua.

Cara B del 20/3/2024 - episode art
Cara B
59'

Cara B del 20/3/2024

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals

Resum general Episodi centrat en l’Article 26 (dret a l’educació), emmarcat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). S’ofereix una mirada comparada entre Dinamarca, Espanya i Burkina Faso per analitzar sistemes educatius, desigualtats de gènere i reptes actuals. Context: 75è aniversari de la DUDH i mirada de gènere • La DUDH va ser proclamada el 10 de desembre de 1948 (París, ONU) amb participació de dones i homes de tot el món. • Intervenció clau de dones perquè el text fos realment inclusiu. Es destaca el canvi en l’article 1: de “tots els homes” a “tots els éssers humans” (atribuit sovint a la jurista índia Hansa Mehta). • Els drets són universals, innats, inviolables i d’obligat compliment; cada estat ha de garantir-los i protegir-los. Article 26: dret a l’educació (claus) • Educació elemental: gratuïta i obligatòria. • Formació professional i estudis superiors: accessibles a tothom d’acord amb els mèrits. • Finalitat: desenvolupament de la persona, respecte als drets humans i llibertats, foment de la tolerància i l’amistat entre nacions, i preservació de la pau. • Dret dels pares a escollir l’educació dels fills. • La no discriminació (nenes i nens) afavoreix l’igualtat de gènere. Dinamarca: un sistema primerencament inclusiu amb deures pendents Fitxa ràpida històrica i de sistema • 1739: substitució del llatí pel danès a les escoles. • 1739-1780: inclusió de les nenes a les primàries públiques; 1780s i 1840s: secundàries per a nenes (Copenhaguen i després país). • 1814: obligatòria i gratuïta per a tothom (nenes i nens). • 1875: accés de les dones a la universitat; 1921: accés a totes les professions (incloses clergat i exèrcit). • Escolarització dels 7 als 16 anys; 75% continua a secundària superior/FP/universitat; 46% arriba a la universitat; alfabetització 99%. • Inversió: ~6% del PIB en educació. Biaixos de gènere i violències • Bretxa salarial: els homes cobren aproximadament un 14% més que les dones per la mateixa feina. • Taxa elevada de violència física i sexual contra les dones; preocupant percepció social (prop del 40% d’homes ho justifica, segons es comenta). Espanya: de la precarietat històrica a l’Escola Nova i el retrocés del franquisme Dades històriques clau (1870–1939) • 1870: analfabetisme molt alt, especialment femení (dones 81%, homes 68%, sobretot al món rural i classes baixes). • 1900: millora relativa (industrialització), però grans mancances (infraestructura precària, manca de pressupost públic). L’ensenyament religiós acollia sobretot classes benestants. • Segona República: impuls de l’Escola Nova (laica majoritàriament, coeducació, metodologia activa, ciència i pensament crític). Expansió de xarxa escolar (centenars d’escoles a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona). Metodologies avançades (Freinet, Montessori, Decroly) i pedagogs catalans (Rosa Sensat, Artur Martorell, Pere Vergés, Pau Vila). • Postguerra i dictadura: reversió de reformes, castellanització i persecució/exili de mestres innovadors. Reptes actuals a Espanya • Millorar resultats PISA, sobretot en matemàtiques i comprensió lectora (impacte del Covid i de l’alta diversitat/immigració en el sistema). • Treballar per la inclusió educativa i atacar l’abandonament escolar (Espanya, 2n país d’Europa en abandonament primerenc; pèrdua d’alumnat en el pas a l’ESO i durant l’ESO). • Bones pràctiques: experiències locals (p. ex., Vic) amb FP i itineraris flexibles que redueixen l’abandonament. • Desajust universitat–mercat laboral: sobreformació i fuga de talent (metges, infermeres, investigadors) per condicions laborals; necessitat d’enfortir la formació professional (FP). • Objectiu FP: Apropar-se a Europa (on ~46% de graduats d’ESO opten per FP) vs 23% a Espanya; impulsar FP de grau mitjà/superior i la correspondència amb les necessitats d’empresa i indústria. Burkina Faso: el contrast del Sahel • Context: país del Sahel, molt pobre, independència el 1960 (excolònia francesa), renda per càpita baixa; forta dependència d’ajuda internacional. • 1983–1987: lideratge reformista (escoles, infraestructures, prohibició matrimoni forçat i mutilació genital femenina, accés de dones a càrrecs públics). Posterior inestabilitat política i cops d’estat. • Factors que lesionen l’educació: pobresa, manca d’escoles/infraestructura, desigualtat de gènere cultural, períodes amb escoles tancades i expulsió/migració de docents. • Analfabetisme alt (moltes persones arriben a la majoria d’edat sense saber llegir ni escriure), aules massificades (fins a ~65 alumnes), manca de recursos bàsics. • Rol d’ONGs (p. ex., Mans Unides) en projectes educatius, especialment per a nenes i dones. Conclusions • Bretxa entre la universalitat formal del dret i la seva aplicació real: múltiples països no garanteixen plenament el dret a l’educació. • Al món hi ha uns 781 milions d’analfabets; dos terços són dones. • Responsabilitat dels antics països colonitzadors d’ajudar a enfortir els sistemes educatius als països empobrits: durant la colonització es van extreure recursos sense construir prou capacitats locals. "Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres." — Aïcha (Aishi) Barki, activista algeriana contra l’analfabetisme femení

Just Blues del 19/3/2024 - episode art
Just Blues
57'

Just Blues del 19/3/2024

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 19/3/2024 — Excalibur de John Boorman: Jung, mite artúric i somni cinematogràfic; The Corridor of Power i el palmarès de Màlaga - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 19/3/2024 — Excalibur de John Boorman: Jung, mite artúric i somni cinematogràfic; The Corridor of Power i el palmarès de Màlaga

Excalibur: context, lectura i impacte Clau de lectura: Jung i el somni • El programa proposa una lectura de Excalibur (1981, John Boorman) des de la psicologia junguiana: inconscient col·lectiu, arquetips i el somni com a veritat profunda. • Boorman concep el film com un conte oníric i cíclic: la consciència humana s’allunya del “drac” (força-natura-creació), i això genera angoixa, desordre i tragèdia. "És amb el somni que ens trobem bé… el somni és la veritat, la pau, el cosmos." Context històric i fonts del mite artúric • Explicació de la Matèria de Bretanya: de l’“era fosca” (s. V–XI) a l’expulsió dels britons pels saxons, i l’arribada de vikings i normands. • Recull de fonts clàssiques del cicle artúric: de Gildas i Nennius a Geoffrey de Monmouth, Chrétien de Troyes, la Vulgata francesa i Thomas Malory (Le Morte d’Arthur). • Borman simpatitza amb el paganisme (Merlí) per sobre del cristianisme, i integra el mite de l’etern retorn (Avalon) com a esperança bretana. Temes centrals i símbols • Excalibur és un cicle de llum i foscor: Camelot floreix i decau; la traïció (Uther, Lancelot-Ginebra, Morgana, Mordred) i la passió precipiten el mal. • El Graal s’interpreta simbòlicament com el retrobar-se amb un mateix: “Una terra, un rei” = cos, ordre i equilibri interi❜or. "Trobeu el Graal… el Graal és trobar-te a tu mateix." • L’aigua i els lícids (Dama del Llac, el riu) són motors de transformació; l’espasa marca punts d’inflexió (donació, trencament i retorn a l’aigua). • La Taula Rodona es llegeix com una proto-democràcia (Artur com a primus inter pares) i fins i tot evoca la maçoneria en la seva simbologia. Posada en escena, muntatge i música • Interpretacions de to xespirià i teatralització deliberada; fotografia d’Álex Thomson amb flares, armadures que passen d’òxid a argent com a signe del cicle llum/foscor. • Valoració tècnica crítica: muntatge d’acció eficaç, però amb talls poc fins en escenes tranquil·les i algunes transicions sense “consolidació” emocional. • Música: ús de Wagner i Carmina Burana (efectiva a l’acció) discutit; es qüestiona la col·locació i els talls abruptes, preferint una banda sonora més unificada (Trevor Jones ja aporta un tema potent). "Mai ha existit una cosa sense l’altra" — la dualitat bé/mal és consubstancial a Camelot i fa inevitable el retorn de la foscor. Recepció personal i recomanació • Testimoni vital d’espectador (1981): film poètic, dur, hipnòtic; avui es llegeix millor en clau de somni. • Recomanació final: obra única que convida a una experiència metafòrica i sensorial; imprescindible per a “ànimes sensibles”. Sèrie recomanada: The Corridor of Power (Showtime, a Filmin) De què va • Sèrie documental (8× ~52’) que analitza com els EUA gestionen conflictes internacionals: Iraq (anys 90), Bòsnia, Ruanda, Kosovo, Darfur, Líbia, i Síria (I–II). • Combina arxiu bèl·lic cru i entrevistes a figures clau: Madeleine Albright, Colin Powell, James Baker, Wesley Clark, Henry Kissinger, entre d’altres. Per què veure-la • Retrat analític i accessible del poder i la geopolítica; no és pamfletàriament crítica, però aporta context i testimoni directe. • Advertència: imatges dures de guerra (sense filtres televisius habituals). Festivals i agenda Palmarès del 27è Festival de Màlaga • Biznaga d’Or: Segundo premio (Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez). • Biznaga de Plata i Premi Especial del Jurat: Los pequeños amores (Celia Rico). • Millor pel·lícula iberoamericana: Radical (Christopher Zalla). • Interpretació: Luis Zahera (Pájaros), Adriana Ozores (Los pequeños amores). BCN Film Fest • Programació confirmada; 69 títols. • Gran focus en Yasujirō Ozu amb retrospectiva de 12 pel·lícules. Cloenda i recomanacions • Setmana Santa: veure Excalibur i estrenes destacades (esment de títols recents al final del programa). "Veure Excalibur és una experiència vital."

← Torna a tots els podcasts