Cinema sense condicions del 12/3/2024 — Del thriller monacal a l’humanisme: “El nom de la rosa” (1986) i el Llegat Retrobat de Juliana Morell (1594–1653)
Panorama de l’episodi Episodi amb convidada especial —la filòsofa i comissària Georgina Rabassó— que combina cine i història de les idees: una lectura crítica i estètica de “El nom de la rosa” de Jean‑Jacques Annaud i la presentació de l’exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” al Monestir de Pedralbes. • Convidats i equip: Pep Armengol, Biel Riba, Anastasi Rinos, Ignasi i Georgina Rabassó. • Dues línies centrals: - Cinema: lectura històrica, poètica visual i política del film d’Annaud; diferències amb la novel·la d’Umberto Eco; el paper del muntatge i la direcció d’art; i un focus crític en la representació de la dona. - Pensament i museografia: trajecte vital i intel·lectual de Juliana Morell, el seu humanisme barroc i la conjunció entre racionalisme i misticisme eròtic; objectius i disseny de l’exposició; i el documental en curs de Rabassó. “El nom de la rosa” — claus de lectura Temes i idees • Església, poder i veritat: el control del saber i la persecució d’heretgies com a mecanismes de manteniment de l’statu quo. • Humanisme emergent vs. dogma: Guillem de Baskerville com a figura racionalista (ecos de Guillem d’Occam i la seva navalla), enfrontat a Bernard Gui, inquisidor dominic. • El riure com a alliberament: la disputa pel segon llibre de la Poètica d’Aristòtil (la comèdia) cristal·litza en la política de la por. "El riure mata la por. I sense la por no hi pot haver fe." • Diferències novel·la/film: el programa subratlla la complexitat epistemològica d’Eco (la crítica a les falses lògiques interpretatives) i la tendència del film a simplificar el final. • Mirada de gènere: denúncia de la planitud del personatge femení (la noia sense nom), contraposada a la riquesa històrica dels monestirs femenins. Estètica i producció • Producció europea (Alemanya‑França‑Itàlia), pressupost molt alt per l’època; 17 versions de guió fins al rodatge. • Fotografia de Tonino Delli Colli: llum d’oli i espelmes, ecos de Kubrick a Barry Lyndon; decorats de Dante Ferretti (abadia reconstruïda, portalada de Moissac). • Influències: Hitchcock (suspens i construcció d’intriga), Piranesi (laberints), Bruegel / El Bosco / Rembrandt (ambients i masses). • Muntatge: clau per transmetre desorientació en el laberint; ús del “fil d’Ariadna”. • Càsting: anècdotes (la “cobra” d’Eco; el dubte inicial amb Sean Connery; proposta de De Niro d’un duel d’espases rebutjada per ser un duel intel·lectual). Exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” (Monestir de Pedralbes) Què hi trobareu • Una mostra multisensorial i serena, centrada en la història i la sensibilitat, allunyada del pur espectacle immersiu. • Recuperació d’un llegat oblidat: de “nom i foto” a un “iceberg” d’obres, contextos i veus. • Una museografia amb gramàtica espacial i mirada cinematogràfica (mirades creuades de la Juliana jove i madura; paisatge sonor discret amb ocells i botiga). Objectiu • Restituir la complexitat: la Juliana catalana, la Julienne francesa, l’educadora, l’escriptora espiritual i la pensadora humanista. Juliana Morell — vida i pensament Biografia essencial • Nascuda el 1594. Educació intensiva des dels 4 anys; defensa tesis de filosofia als 12. • Políglota: llatí, grec, hebreu, català, castellà, francès, italià (possiblement àrab). • Trasllat a França; entorn complex marcat per la figura paterna (intrigues, Montsió, joies, crim). • Identitat declarada: “de Barcelona”, dins la Corona d’Aragó. Idees clau • Eix barroc: racionalisme i misticisme eròtic no s’oposen, es complementen. • Les “tres eternitats”: cel, infern i una tercera experiència —un tast d’eternitat en el temps a través de l’amor a Déu. • Connexions doctrinals: agustinisme (més que citació explícita de Plotí), dialèctica i lògica a partir d’Aristòtil. • Humanisme: valor de l’educació, de la raó i de l’amor com a vies que dialoguen (Teresa d’Àvila i Descartes com a pols complementaris). • Recerca actual: dones i lògica/dialèctica de l’edat mitjana a la primera modernitat; la importància d’aquestes eines per a l’autoritat intel·lectual femenina. Projectes de Georgina Rabassó • Documental en curs sobre Juliana (mirada no lineal, joc d’atemporalitat, recursos d’edició). • Traduccions i edicions crítiques de l’obra de Morell; workshop acadèmic; continuïtat del projecte de recerca. Idees destacades en 8 punts • El poder manté el seu ordre controlant la veritat i la por. • El riure és subversiu perquè desactiva la por i, amb ella, la fe imposada. • El film simplifica on la novel·la problematitza: epistemologia vs. thriller. • La representació de la dona al film és limitada; la història real ofereix una pluralitat d’experiències femenines (monestirs, autores, pensament). • Connery encarna el to i la “modulació” que el director buscava per a Guillem. • Muntatge i espai (laberint) construeixen l’experiència de pèrdua. • La museografia pot comunicar tesi amb llenguatge cinematogràfic. • Juliana Morell mostra la fecunditat de combinar raó i amor en una mateixa trajectòria intel·lectual.
