
Smooth Jazz Club del 8/3/2024
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Visió general del capítol Episodi centrat en l’autoconeixement i el benestar emocional a través de converses sobre autenticitat, pressió social, gestió de la tristesa, flow i presència, així com la relació amb l’ego i les xarxes socials. La música acompanya i dona context als temes (Xavier Rudd, MAGIC! i "Lost Stars"). Claus principals: • Ser honest amb un mateix requereix autoobservació i revisar les pròpies creences heretades de la infància i la societat. • Pressió del grup i validació externa condicionen atracció i decisions, sobretot en l’adolescència; cal tornar a la pròpia mesura i criteri. • Objectiu: no la felicitat constant, sinó l’equilibri i la gestió emocional (per damunt del “control”). • La tristesa té una funció: permet “metabolitzar” pèrdues i canvis (acomiadaments, dols) i tornar a regular-se. • El flow prové de la presència: sentir (música, menjar, respiració) en lloc de pensar; evitar la multitasca i tornar al cos (cantar, ballar). • L’ego no s’anula, es comprèn i es transcendeix**: saber qui ets evita haver d’“exhibir-se”. Xarxes socials: ús coherent, evitar comparacions i FOMO. "No li demanis a un peix que pugi a un arbre" — metàfora per recordar que l’autenticitat passa per reconèixer qui ets, no per encaixar en patrons aliens. Música i temes tractats Xavier Rudd – "Spirit Bird" • Context de l’artista i temàtiques: consciència social, espiritualitat, humanisme i drets. • Serveix d’entrada al debat sobre viure en coherència amb un mateix. Autenticitat i creences • Per ser honest, cal observar les pròpies creences limitants i condicionaments socials. • Dificultat habitual: necessitat de validació externa i de “ser allò que l’altre espera”. "Ser honest és complicat... cada dia em conec més perquè cada dia m’observo més." Pressió social en l’atracció i l’adolescència • Judicis del grup (estètica, popularitat) condicionen l’atracció i l’autoestima. • Recomanació: tornar als propis referents interns i preferències reals. Equilibri emocional i tristesa com a metabolització • No anem cap a la felicitat eterna sinó cap a l’equilibri. • Gestió emocional millor que “control”: permetre i comprendre, no “arreglar” de seguida. • La tristesa convida a la quietud, a analitzar i a donar sentit a l’experiència (acomiadaments, dols personals o de mascotes). • Fases: negació → acceptació → aprenentatge aplicat. "La tristesa et diu: queda’t quiet. Analitza." MAGIC! – "Let Your Hair Down" i el flow • Temàtica: deixar-se portar i gaudir. • El flow s’assoleix amb presència: sentir música, degustar el menjar, respirar. • Evitar l’ús de substàncies per “forçar” el flow; cercar vies naturals i sanes. "El flow ve quan sento; me’n vaig del flow quan penso." Pràctiques: presència vs multitasca • La multitasca és dispersió, no presència. La màgia és fer una cosa i bé. • Cantar i ballar apaguen el soroll mental i mouen l’energia (perspectiva també ritual/chamànica). "Quan un canta, el seu mal espanta." Ego i xarxes socials • No s’ha d’anul·lar l’ego, sinó entendre’n la funció per no haver de demostrar constantment qui ets. • Xarxes: ús coherent (publicar el que aporta), evitar comparacions, mutear o desinstal·lar si cal. • FOMO (por de perdre’s coses): identificar-lo i posar límits. Conclusions • Autenticitat = conèixer i honrar qui ets, més enllà de creences imposades. • Gestió emocional = permetre, comprendre i regular (especialment la tristesa). • Presència i cos (música, ball, respiració) com a camins cap al flow. • Ego conscient i ús responsable de xarxes per preservar el benestar.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Visió general L’episodi se situa en una mena de “terra de ningú” del calendari litúrgic i aprofita per oferir un recorregut molt complet per la Quaresma i la Setmana Santa: el seu sentit, els seus símbols i costums (com la vella Quaresma, el dejuni i la cuina tradicional, les passions i les processons amb els armats/manaies). A la segona meitat, s’endinsa en la simbologia vegetal del cicle pasqual (olivera, palmera i llaurer, entre d’altres) i tanca amb una secció d’història local sobre la Festa de Sant Madí (Sant Medir) i la seva romeria a Collserola, amb especial atenció a la tradició de Gràcia i records de Sant Just Desvern. "Serra a la vella, plat d’escudella; serra al belló, plat d’escudelló." Temes principals Quaresma: sentit i símbols El número 40 a la Bíblia i la tradició; la vella Quaresma com a calendari popular; dejuni i abstinència i el seu impacte a la cuina. Pràctiques i cultura popular Conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts) i processons catalanes (Tarragona, L’Hospitalet) amb armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa Olivera (pau, saviesa, fecunditat; Getsemaní; Diumenge de Rams), palmera (victòria, martiri), llaurer (triomf, immortalitat) i altres referències (isop, mirra i àloe, xiprer; Gaudí i la Sagrada Família). Festa de Sant Madí (Sant Medir) Origen de l’ermita, llegenda del sant i el bisbe, romeria moderna impulsada per Josep Vidal i Granés, desfilades i llançament de caramels; records de la participació des de Sant Just Desvern. Punts clau destacats La “vella Quaresma” actua com a calendari popular de set setmanes que visualitza l’austeritat i les privacions del període. El número 40, simbòlic a la Bíblia i en la tradició comparada (Mircea Eliade, sistema pitagòric), reforça la idea de prova i preparació. Dejuni i abstinència: purificació del cos i identificació amb la Passió; fort impacte històric en la cuina de Quaresma (bacallà, cigrons, espinacs, bunyols). Processons i armats/manaies: identitat pròpia a Catalunya (Tarragona, L’Hospitalet) i valor patrimonial; preparació exigent de les esquadres. Simbologia vegetal: Olivera: pau, santedat i força; presència clau a Noè, Judit, el Temple i Getsemaní. Palmera: triomf sobre la mort; símbol dels màrtirs; vinculació bíblica i llegendes apòcrifes. Llaurer: victòria i glòria des de l’antiguitat clàssica fins al Diumenge de Rams. Sant Madí (Medir): romeria arrelada amb fort component cívic-festiu a Gràcia, vinculada a la prometença de Josep Vidal i Granés i amb memòria viva a Sant Just. Detall per blocs Quaresma, sentit i costums • Definició litúrgica i marc temporal; vella Quaresma com a recurs pedagògic popular per comptar les setmanes fins Pasqua. • El número 40: diluvi, desert d’Israel, Moisès al Sinaí, Elies, regnat de David i el dejuni de Jesús; lectura simbòlica (Eliade, sistema pitagòric, el 4 com a ordre del cosmos). • Pràctiques: dejuni (Dimecres de Cendra i Divendres Sant) i abstinència de carn els divendres; translació a la cuina (bacallà, arròs, cigrons i espinacs, bunyols). • Cultura popular: conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç) i processons (Tarragona —interès nacional— i la Cofradía 15+1 de L’Hospitalet), amb protagonisme dels armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa • Olivera: arbre de pau, saviesa i fecunditat; oli per a sagraments (baptisme, unció, ordenació); presència bíblica (Noè, Judit, el Temple, Getsemaní) i a la tradició del Diumenge de Rams. • Palmera: origen desèrtic, símbol de triomf i vida; acollida de Jesús a Jerusalem; identificació dels màrtirs amb la palma; llegenda de la fugida a Egipte. • Llaurer: mediterrani, victòria i immortalitat; arbre d’Apol·lo (ninfa Dafne); corones als vencedors; creença protectora contra llamps; branques beneïdes el Diumenge de Rams. • Altres: presència d’oliveres, palmeres i xiprers en claustres; lectura vegetal a la litúrgia (Isaïes, gra de mostassa); isop a la Crucifixió; mirra i àloe en el soterrament; xiprer com a fusta tradicional de la Creu; lectura simbòlica de l’“arbre de la vida”. Sant Madí (Sant Medir): història i romeria • Ermita romànica a Collserola (terme de Sant Cugat), prop de la via romana Barcino–Castrum Octavianum. • Llegenda: el bisbe Sever i el pagès Madí; el ‘miracle’ de les faves florides; martiri conjunt. • Romeria moderna: impuls de Josep Vidal i Granés (forner); prometença i processó de Gràcia amb cavalls, colles, missa a l’Explanada del Miracle, medalleta amb fava i llançament de caramels. • Memòria local: participació des de Sant Just Desvern (Parets Cerdà, autocars Molist), records familiars i declivi d’aquesta sortida amb el temps. Frases i imatges destacades "Getsemaní vol dir turó de les oliveres." "Les corones de llaurer... símbol de victòria i de glòria." "Els llaminers, en lloc de fer sacrifici... en fan festa grossa." Glossari mínim Vella Quaresma: figura popular de set cames per comptar les setmanes fins Pasqua. Armats/Manaies: comparses vestides de romans que desfilen a les processons. Isop, mirra, àloe: plantes/espècies amb ús ritual i funerari a la Passió.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
