
Programes especials del 28/2/2024
Programa especial d'homenatge a la Santjustenca Lina Santabarbara
Episodis etiquetats amb Altres

Programa especial d'homenatge a la Santjustenca Lina Santabarbara


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama general Podcast de cinema “Cinema sense condicions”. Episodi centrat en la pel·lícula de John Huston L’home que pot ser rei, amb derivades sobre la figura de Huston, el llegat de Kipling i els grans temes de poder, amistat i aventura. Tanca amb repàs de premis (Cèsars i Berlinale), novetats d’Albert Serra i recomanacions (La zona d’interès), i l’avanç de la pel·lícula de la setmana vinent. “Nosaltres no morirem mai” — comentari d’un dels ancians que interpreta el sum sacerdot en veure’s a la pantalla per primer cop. L’home que pot ser rei (John Huston, 1975) Origen literari i context • Basada en un relat curt de Rudyard Kipling (fidel en esperit i trama). • Reflexió sobre l’Imperi britànic en decadència i la condició humana, sota aparença d’aventura clàssica. • Escenari clau: Kafiristan/Nuristan (frontera Afganistan-Pakistan), amb el mite del pas d’Alexandre el Gran i el retorn del “Fill de Sikander”. Trama i temes principals • Dos exsoldats/vividors britànics, Daniel Dravot (Sean Connery) i Peachy Carnehan (Michael Caine), busquen fortuna i acaben erigits com a caps tribals. • Un “miracle” de batalla (una fletxa no sagna Connery per la corretja de cuir) els eleva a categoria divina. • Eixos temàtics: poder que corromp, amistat, hibris, i la fragilitat de les farses polítiques i religioses. • El clímax moral: el desig de Dravot de “regnar i casar-se” trenca el pacte i precipita la tragèdia. Mites, maçoneria i sacerdots • Huston introdueix Kipling com a personatge-testimoni (Christopher Plummer). • Simbologia maçònica (regal de Kipling) i prova sacerdotal per verificar la divinitat de Dravot. • Lectura crítica: Huston juga amb el sincretisme simbòlic (la salvació pel “símbol” és gairebé un caprici del relat). • Anècdota deliciosa: el sum sacerdot —un home de ~100 anys, sense experiència prèvia— i els figurants locals aporten una veritat insòlita a l’escena. Producció, repartiment i rodatge • Projecte-obsessió de Huston des dels 50: va passar per parelles com Bogart & Gable, Mitchum, Burton; als 70, Newman & Redford s’hi interessen, però Newman —amb gran honestedat— recomana que ho facin britànics: Connery & Caine. • Rodatge principal al Marroc (l’Atlas), amb problemes de duanes i logística; interiors a Pinewood. • Paper de “Roxanne” per Shakira Caine (d’origen indi; esposa de Michael Caine), fitxada per donar versemblança ètnica al context. • Equip creatiu de pes: guió amb Gladys Hill, música de Maurice Jarre, direcció artística d’Alexander Trauner, vestuari atribuït a Edith Head (múltiples nominacions, sense Òscar guanyat en aquest títol). Huston vs Welles, estil i idees • Contrapunt amb Orson Welles: Welles, cerebral i inflexible; Huston, versàtil, físic, aventurer i humanista. • Huston combina espectacularitat amb densitat moral: aventura com a via per pensar la lleialtat, la traïció i la condició humana (ecos de El tresor de la Sierra Madre o La reina d’Àfrica). • Paràbola del poder: “el poder trastoca” —de Dravot a figures històriques (Hitler, Stalin, etc.). • Humor negre i to vital (joc macabre amb caps, ironies) conviuen amb un final profundament colpidor. Recepció i llegat • Nominacions a Oscars/BAFTA/Globus d’Or (guió adaptat, art, vestuari, muntatge, música), sense premis principals. • Influència en el cinema d’aventures modern: Indiana Jones i d’altres deudors del model clàssic 50-70. • Per veure en pantalla gran: posada en escena en scope i exteriors majestuosos. “Fer equip amb Edith Head era com signar un contracte amb l’Òscar de l’any següent” — ironia atribuïda a Huston sobre el prestigi del vestuari (tot i que aquest film no va premiar-se). John Huston en focus L’home i la carrera • Director-guionista-actor, aventurer vital i amant de l’adaptació literària (Hammett, Crane, Lowry, Kipling...). • Filmografia emblemàtica: El falcó maltès, L’asfalt jungle, El tresor de la Sierra Madre, La reina d’Àfrica, Moby Dick, La nit de la iguana, Vides rebels, Bajo el volcán, Dublinesos. • Mètode al set: complicitat enorme amb Connery & Caine; diàlegs polits a la tenda, rodatge fluid i eficaç l’endemà. • Vides privades tempestuoses i faceta de caçador: l’obra també reflecteix aquesta ambivalència moral (White Hunter, Black Heart com a mirall crític). Premis de la setmana Cèsars 2024 (França) • Triomf local per Anatomie d’une chute (Justine Triet). • Le Règne animal (Thomas Cailley) també destaca. • César d’Honor: Agnès Jaoui. • César Internacional: Christopher Nolan. • Millor curt documental: Mécanique des fluides (Gala Hernández López). Berlinale 2024 (74a ed.) • Ós d’Or: Dahomey (Mati Diop). • Ós de Plata – Gran Premi: A Traveler’s Needs (Hong Sang-soo). • Millor direcció: Nelson Carlos de los Santos per Pepe. • Millor guió: Sterben (Matthias Glasner). • Millor curt: Un movimiento extraño (Francisco Lezama). • FIPRESCI: The Human Hibernation (Anna Cornudella). • Panorama Audience Award: Memorias de un cuerpo que arde (Antonella Sudasassi). Actualitat Albert Serra Projectes en marxa • Muntatge d’un documental sobre el toreig (300-400 hores de material). • Preparant primer llargmetratge en anglès, rodat al Regne Unit. Pacifiction, lectura breu • Una de les seves obres més accessibles i potents; tensió entre metròpoli i illes (proves nuclears), eco de figures hustonianes desplaçades i turmentades. Recomanacions i avanç Recomanació: La zona d’interès (Jonathan Glazer, 2023) • Retrat de l’Holocaust des del “fora de camp” (100 minuts d’horror suggerit), centrant-se en la quotidianitat d’una família a tocar d’Auschwitz. • Peça pulcra i contundent, sense plans sobrers; imprescindible per a debat ètic als instituts. • Connexions temàtiques amb El noi del pijama de ratlles (la innocència i el mur de filferro com a frontera moral). La setmana vinent • Pel·lícula seleccionada: La Commune (Paris, 1871) (Peter Watkins, 2000) — disponible a Filmin. • Durada: 3h30; docudrama amb experiment formal i mirada política incisiva.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House