
Music Club Selecció Migdia del 26/2/2024
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general de l’episodi Conversa àmplia i molt dinàmica amb César Molins i Bartra —enginyer nuclear i empresari— sobre com ser empresari sense fracassar, la força de l’ètica empresarial, l’ofici industrial de la sinterització a AMIS, l’impacte de la globalització i la gestió del talent a Xina, EUA i Europa. A més, reflexiona sobre la serendipia en innovació, defensa l’energia nuclear com a peça clau del mix energètic, i ofereix una visió optimista i pragmàtica de la IA. El programa es completa amb miscel·lànies històriques, una història del correu a Barcelona (Capella Marcús, Tassis), efemèrides i un tancament sobre mètodes de treball als EUA. Empresariat i ètica Idees clau Treball i exigència com a base de l’èxit; risc inherent al fet d’emprendre; competència global. Excel·lència multidimensional: finances prudents, tecnologia (fins i tot en restauració), i sobretot, persones. Mida empresarial: més capacitat d’atracció, recerca i “tracció” en créixer (de 200 a 1.200+ persones al seu grup). Ètica com a avantatge competitiu: clau per atraure i retenir talent i per a la sostenibilitat del projecte. “Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt… I això és fonamental.” “L’ètica és una força molt gran.” AMIS i la sinterització AMIS fabrica peces mecàniques d’alta precisió via sinterització (compactació de pols metàl·lica i cocció al forn) per a sectors com l’automoció. Diferències clau amb la fundició: Sinterització: millor precisió i geometries fines; possibilitat d’aliatges i combinacions metal·ceràmiques; lleu pèrdua de densitat compensada amb aliatges. Fundició: motlles de sorra amb menys precisió; peces completament denses però amb limitacions geomètriques. Globalització i talent (Xina–EUA–Europa) La millora en transport i connectivitat va obrir la competència mundial: cal “espavilar-se molt bé” i cohesionar equips amb ètica i propòsit. Mercat laboral: EUA: salaris molt alts, manca de tècnics FP (VOTEC) i dificultats per reindustrialitzar. Catalunya/Europa: millor que EUA en FP, però encara escassetat. Xina: Cultura del treball i ecosistema de formació tècnica massiu i modern (escoles d’FP i enginyeria amb milers d’estudiants, tallers de CNC de primer nivell). Exemple d’FP local: naus escola amb línies de formació des de màquina tradicional fins a CNC avançat. “La Xina no es menjaria el món si nosaltres tinguéssim ganes de treballar com ells.” Negociar i operar a la Xina: governança i incentius Experiències pràctiques: Protecció a la integritat empresarial: autoritats que actuen amb fermesa davant frau intern. Urbanisme industrial: prohibició d’especular amb sòl; cessió per 50 anys renovables si es fa “bona feina”. Ocupació del sòl flexible a canvi d’alçada útil; incentius fiscals (IBI compensat amb impostos productius) per produir més que posseir. Reflexió oberta: eficàcia vs ètica democràtica en models de governança. Serendipia i innovació Definició de serendipia: troballa valuosa mentre se’n buscava una altra; requereix sagacitat, no només sort. Exemples citats: penicil·lina, viagra. Cas familiar: coixinets autolubricats sinteritzats per a ventiladors — innovació sorgida de casualitats ben aprofitades. “La sort m’agrada que m’enxampi treballant.” Trajectòria nuclear i educació als EUA Formació: Enginyeria Industrial (Barcelona), màster i doctorat en Enginyeria Nuclear (Universitat de Florida), recerca a Oak Ridge National Laboratory. Beques i mecenatge (Fulbright i filantropia) i model acadèmic americà: Doctorat com a “Philosophy Doctor” amb major/minor, idiomes i crèdits fora del camp (p.ex. submarinisme). Relació intensa professor–estudiant, horaris extensos i cultura de recerca oberta. Energia nuclear: defensa com a opció neta i ecològica per cobrir la creixent necessitat d’energia (estalviar és necessari però insuficient). Intel·ligència Artificial (IA) Visió optimista: la IA serà un gran ajut i multiplicador de productivitat, no un substitut total. Lliçó històrica: com amb els telers i internet, la tecnologia transforma però també obre noves feines i millora qualitat i costos. “La IA ens ajudarà a fer les coses millor i més ràpid; no és el final de la feina humana.” Miscel·lànies i efemèrides Històries sota el paraigua de la serendipia i la memòria: Caiguda des de 6.700 m d’Avan I. Magée (1943) i evolució als seients ejectables. Segrest de Juan Manuel Fangio (1958) a l’Havana. Execució de Salvador Puig Antich (1974) i la figura del botxí. Forts esclavistes a Ghana i la “porta del no retorn”. Editorials breus d’actualitat: assistència al Congrés (ELA), sentència Alves, crítica a la judicialització política. Història del correu a Barcelona Capella Marcús (c. Carders) com a node originari; confraria dels troters (correus a cavall) i funció mutualista. Evolució de suports (del pergamí al paper de Xàtiva) i de la logística (hostals, rutes). Famílies Tassis (Thurn und Taxis) i monopolis postals; centralitat europea fins als Borbons. Desinfecció de cartes en pandèmies (avanç per al proper programa). Mètodes de treball als EUA (tancament) Flexibilitat, exigència i alta densitat de talent (Oak Ridge amb orquestra i arts); contrastos culturals no eximeixen d’excel·lència. Idees força Treball intens, ètica i equip són el nucli de la competitivitat. La sinterització permet precisió i innovació d’aliatges amb impacte industrial massiu. La formació tècnica (FP) i la cultura del treball són avantatges decisius (cas Xina). La serendipia premia l’esforç i l’obertura mental. L’energia nuclear serà clau en un sistema energètic que ha de créixer. La IA és una palanca, no un substitut; el repte és aprofitar-la treballant millor.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resum general Tema central: conversa profunda sobre la honestedat amb un mateix i l’autoconeixement, com les creences (conscients i inconscients) i la pressió social modelen la nostra identitat i les relacions, especialment en l’atracció i l’adolescència. Tanca amb un llarg bloc sonor del món estel·lar amb «Bona nit». Idees clau • Ser honest és difícil: està travessat per la infància, el passat i les creences arrelades (ex.: “ser bon estudiant” com a etiqueta que condiciona). • Autoconeixement actiu: observar-se i escoltar-se cada dia per detectar creences i desfer el “paper en blanc tacat” per prejudicis socials. • Autenticitat vs validació externa: sovint dubtem del que sentim per allò que opinen els altres; això afecta gustos, parelles i eleccions vitals. • Atracció i pressió de grup: en l’adolescència, la popularitat i la seguretat pesen més que la bellesa; els cànons i l’opinió d’amistats condicionen l’atracció. • Deconstruir etiquetes: no tot són “problemes”; posar nom i veu (referència a «Disco Rayado») ajuda a normalitzar experiències compartides. • Instint i coherència: seguir l’instint, encara amb error, pot ser la decisió “correcta” si és fidel a un mateix. Cites destacades «¿Tú qué haces para intentar ser honesto o ser fiel a ti mismo?» «No le pidas a un pez trepar un árbol…» Contingut per temes 1) Honestedat i autoconeixement (creences, observació, “ser el teu mestre”) • Es planteja la pregunta clau sobre com ser honest amb un mateix i es remarca la importància de conèixer-se amb l’edat i la pràctica diària d’observació interna. • Les creences (moltes d’elles inculcades) condicionen la identitat: l’exemple del “bon estudiant” mostra com una etiqueta pot esdevenir un filtre limitant. • Crida a identificar i revisar creences per poder ser honest; sovint intentem ser una altra persona o allò que l’altre espera. • Metàfora inspiradora: no exigir al “peix” que pugi a un arbre; cada persona té el seu talent i camí. • Conclusió: ser protagonista i “mestre de tu mateix” ajuda a trobar camí i persones afins. 2) Pressió social, atracció i adolescència (instint vs imposicions) • Dilemes quotidians: el pes de dir la veritat (ex.: higiene personal d’una parella potencial) i com adaptem el relat per vergonya o validació d’amigues. • En adolescència, la popularitat i la seguretat es confonen amb atractiu; el grup estableix qui és “guapo” o “lleig”, condicionant la percepció individual. • Aprenentatge amb el temps: passar de seguir el grup a apreciar altres valors menys cridaners però més coherents amb un mateix. • Desmuntar etiquetes i “problemes” ajuda a normalitzar experiències compartides (agraïment a «Disco Rayado» per donar-hi veu). 3) Tancament estel·lar • Transició cap a un bloc del món estel·lar i un llarg tram amb la repetició de «Bona nit», a mode de paisatge sonor/tancament.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs