
Just Blues del 14/11/2023
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Visió general de l’episodi Episodi extens i enriquit sobre Blade Runner i l’obra de Philip K. Dick, que aborda la consciència, la identitat, el què és humà i l’impacte de la postmodernitat al cinema. Es disseccionen les diferències entre la novel·la i el film, el procés d’adaptació i els múltiples muntatges de la pel·lícula. També s’aporten context industrial (productors, proves amb públic), una mirada a l’estètica sonora i musical amb Vangelis, i es tanquen amb recomanacions: la minissèrie argentina Nada i el Festival L’Alternativa (30è aniversari). "La postmodernitat ho veu tot negre. És nihilista. No dóna cap esperança." Eix central: Blade Runner com a pont entre Philip K. Dick i el cinema postmodern Philip K. Dick (PKD) situa ja el 1966 una visió distòpica i nihilista: el futur és incert i mancat d’esperança, però la ciència-ficció continua tenint l’ésser humà al centre. Obsessió temàtica: consciència i intel·ligència lligades a la percepció de la realitat. Molts personatges viuen una realitat implantada o falsificada. En el film, els replicants (enginyeria genètica, no mecànica) tenen vida limitada a 4 anys i desenvolupen consciència d’ells mateixos a mesura que s’acosten al final. Rachel il·lustra el trauma del despertar: creu en els seus records fins que li revelen que són implants. Això concentra l’esperit de PKD, tot i que així no apareix exactament a la novel·la. Diferències novel·la/film: Novel·la: sense romanticisme; Deckard és humà; Rachel és una espia sense empatia. Film: s’introdueix un to romàntic (Vangelis, posada en escena), i la ambigüitat sobre si Deckard és replicant. Component crític i social: explotació dels replicants com a mà d’obra fora de la Terra; Tyrell Corporation orientada al benefici; prohibició d’entrada a la Terra; reflexió sobre la humanitat. "Per tant, què és l’humà?" (comparació amb HAL 9000 i la deshumanització real) Adaptació, autoria i imatge Adaptació impulsada pel guionista Hampton Fancher; incorporació clau de David Peoples. Ridley Scott destaca per “narrar amb imatges”, integrant moltes idees de la novel·la sense verbalitzar-les. Disseny de la ciutat plujosa i nocturna que PKD va reconèixer com la concreció exacta del seu imaginari (treball d’efectes i maquetes amb Douglas Trumbull, entre d’altres). Referents visuals: Metropolis (Fritz Lang) com a base estètica. Versions, muntatges i recepció Fins a 7 versions: versió EUA 1982 (més suau), versió internacional 1982 (més dura), Director’s Cut 1992 (en realitat restaurada per Michael Arick), i el Final Cut (2007/2017) com a versió de control del director. Elements clau de divergència: Veu en off de Harrison Ford (rebutjada per l’actor, llegida “plana”). Final feliç a la versió EUA 1982, i supressió posterior. L’escena de l’unicorn (fonamental per a l’ambigüitat de Deckard). Ajustos de violència i detalls (ex.: ulls del Tyrell, trets a Pris) en funció de proves amb públic. Interferència de productors (pressió de pressupost i calendari), intent d’acomiadar Scott durant el muntatge, i rodatges resolts “a correcuita” (ex.: el colom final, compositat fotoquímicament). Estètica sonora i música So com a “macro”: disseny sonor molt elaborat; presència d’un “horror vacui de silenci”. Vangelis defineix el caràcter romàntic i melancòlic del film. S’explica una anècdota personal amb el compositor a París mentre treballava en 1492 (Ridley Scott). Ús de música temporal (temp tracks) durant muntatge, pràctica habitual abans de la composició final. Context temàtic i social transversal Postmodernitat vs modernitat: de l’esperança modernista a la desesperança i al caos postmodern. PKD posa en tensió el concepte d’humà (cas HAL 9000 vs atrocitats humanes reals) i critica el capitalisme corporatiu (Tyrell). La novel·la explicita una Tercera Guerra Mundial i l’èxode de classes benestants fora de la Terra; el film subratlla una crisi climàtica persistent. On veure Blade Runner avui HBO Max: versió internacional (1982). Prime Video: opcions de veure el Final Cut (consulta de catàleg regional). YouTube Movies i Movistar: lloguer digital. Repartiment i trajectòria de Scott Repartiment destacat: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Daryl Hannah, Joanna Cassidy, Edward James Olmos. Filmografia de Ridley Scott: de The Duellists i Alien a Gladiator, The Martian, The Last Duel, i el pròxim Napoleó. Director amb visió plàstica i monumental. Recomanacions finals Sèrie: Nada (Disney+) Minissèrie argentina (2023), 5 episodis curts. Comèdia de personatge a Buenos Aires sobre un bon vivant descol·locat després de perdre la seva cuidadora. Robert De Niro participa com a escriptor novaiorquès que introdueix i dialoga amb el relat; en l’últim episodi viatja a l’Argentina. Direcció: Mariano Cohn i Gastón Duprat (El ciudadano ilustre). Festival L’Alternativa (Barcelona, 30è aniversari) Seu al CCCB, amb col·laboració de la Filmoteca i altres espais. Destacats recents: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023) – Premi del Jurat a Canes. La chimera (Alice Rohrwacher, 2023) – realisme màgic amb tacte i sensibilitat. It Must Be Heaven (Elia Suleiman, 2019) – comèdia d’esquetxos, to busterkeatonià, molt recomanable.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general Un episodi dedicat a l’astronomia amb l’enginyer i divulgador Antonio Bernal González. Es combina història i definició d’astronomia, el relat vital i professional d’Antonio, la seva tasca divulgadora amb nens, llibres i tallers (com el famós de farina i colacao i els coets d’aigua), i una immersió apassionant als rellotges de sol (incloent el raríssim cilíndric de Pingré). El programa també inclou pauses musicals amb versions de “What a Wonderful World” i una secció històrica sobre Woodstock. • Tema central: fer l’astronomia propera i divertida sense perdre rigor, mostrant com la curiositat pot transformar vides i vocacions. • Moments destacats: - Astronomia vs. astrologia i breu història de la disciplina. - Vocació: l’origen familiar de l’interès d’Antonio (“les respostes estan a dalt”). - Divulgació: visites massives d’escolars i mètodes pràctics per enganxar-los a la ciència. - Tallers: cràters amb farina i colacao; coets d’aigua basats en l’acció–reacció de Newton. - Rellotges de sol: del disseny monumental a la recreació d’un Pingré cilíndric únic. - Reconegut al cel: l’asteroide 195892 porta el nom “AntBernal”. “Les respostes estan a dalt.” “Per a mi això no és bulla; és simfonia.” “Jo no sóc científic… sóc un intèrpret.” Astronomia, definició i història Què és i què no és • L’astronomia estudia cossos i fenòmens celestes mitjançant matemàtiques, física i química; no s’ha de confondre amb l’astrologia (pseudociència). Pinzellades històriques • De l’observació primitiva del Sol, la Lluna i els planetes a calendaris agrícoles i rituals. • Egipte: sortida helíaca de Sirius per comptar els 365 dies. Antonio Bernal: vocació i trajectòria Orígens • Passió nascuda a la infantesa amb un pare metge apassionat per l’astronomia i nits sota cels foscos. De Medellín a Catalunya • Planetari de Medellín (docent i després director). Eclipsi total de Sol (1991) i connexió amb astrònoms catalans; invitació el 1992 i, finalment, Observatori Fabra. Divulgació, llibres i mètode Aula i més enllà • Sessions amb centenars de nens al dia: impacte vocacional real. • Llibres i articles pensats per a un lector concret: traduir complexitat a llenguatge pla. Tallers pràctics • Cràters amb farina i colacao: visualitzar l’origen impacte dels relleus lunars i planetaris. • Coets d’aigua: bottles + aigua + aire a pressió per demostrar acció–reacció, amb paracaigudes al punt àlgid. Rellotges de sol: ciència, art i història Obres i formats • Disseny i construcció per a ciutats i institucions (Popayán, Metro de Medellín → Univ. d’Antioquia, Castelldefels), i peces murals i escultòriques. El Pingré cilíndric • Recreació d’un rellotge cilíndric amb múltiples estilets concebut al segle XVIII per calibrar rellotges de butxaca a qualsevol hora (no només al migdia). Repte matemàtic i constructiu resolt. Vida amb un astrònom i un nom al firmament • Testimoni vital: viure “mirant amunt” i no tant amb els peus a terra. • Curiositat: asteroide 195892 AntBernal (descobert per José Manteca). Música i cultura • Versions de “What a Wonderful World” (The Moffats, Bobby Goldsboro). • Secció de Woodstock 1969: Hendrix, “Club dels 27”, logística i llegat del moviment hippie.