Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Just Blues del 14/11/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 14/11/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 14/11/2023 — Blade Runner, Philip K. Dick i la postmodernitat: Ridley Scott, versions, Vangelis i recomanacions (sèrie "Nada" i Festival L’Alternativa) - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 14/11/2023 — Blade Runner, Philip K. Dick i la postmodernitat: Ridley Scott, versions, Vangelis i recomanacions (sèrie "Nada" i Festival L’Alternativa)

Visió general de l’episodi Episodi extens i enriquit sobre Blade Runner i l’obra de Philip K. Dick, que aborda la consciència, la identitat, el què és humà i l’impacte de la postmodernitat al cinema. Es disseccionen les diferències entre la novel·la i el film, el procés d’adaptació i els múltiples muntatges de la pel·lícula. També s’aporten context industrial (productors, proves amb públic), una mirada a l’estètica sonora i musical amb Vangelis, i es tanquen amb recomanacions: la minissèrie argentina Nada i el Festival L’Alternativa (30è aniversari). "La postmodernitat ho veu tot negre. És nihilista. No dóna cap esperança." Eix central: Blade Runner com a pont entre Philip K. Dick i el cinema postmodern Philip K. Dick (PKD) situa ja el 1966 una visió distòpica i nihilista: el futur és incert i mancat d’esperança, però la ciència-ficció continua tenint l’ésser humà al centre. Obsessió temàtica: consciència i intel·ligència lligades a la percepció de la realitat. Molts personatges viuen una realitat implantada o falsificada. En el film, els replicants (enginyeria genètica, no mecànica) tenen vida limitada a 4 anys i desenvolupen consciència d’ells mateixos a mesura que s’acosten al final. Rachel il·lustra el trauma del despertar: creu en els seus records fins que li revelen que són implants. Això concentra l’esperit de PKD, tot i que així no apareix exactament a la novel·la. Diferències novel·la/film: Novel·la: sense romanticisme; Deckard és humà; Rachel és una espia sense empatia. Film: s’introdueix un to romàntic (Vangelis, posada en escena), i la ambigüitat sobre si Deckard és replicant. Component crític i social: explotació dels replicants com a mà d’obra fora de la Terra; Tyrell Corporation orientada al benefici; prohibició d’entrada a la Terra; reflexió sobre la humanitat. "Per tant, què és l’humà?" (comparació amb HAL 9000 i la deshumanització real) Adaptació, autoria i imatge Adaptació impulsada pel guionista Hampton Fancher; incorporació clau de David Peoples. Ridley Scott destaca per “narrar amb imatges”, integrant moltes idees de la novel·la sense verbalitzar-les. Disseny de la ciutat plujosa i nocturna que PKD va reconèixer com la concreció exacta del seu imaginari (treball d’efectes i maquetes amb Douglas Trumbull, entre d’altres). Referents visuals: Metropolis (Fritz Lang) com a base estètica. Versions, muntatges i recepció Fins a 7 versions: versió EUA 1982 (més suau), versió internacional 1982 (més dura), Director’s Cut 1992 (en realitat restaurada per Michael Arick), i el Final Cut (2007/2017) com a versió de control del director. Elements clau de divergència: Veu en off de Harrison Ford (rebutjada per l’actor, llegida “plana”). Final feliç a la versió EUA 1982, i supressió posterior. L’escena de l’unicorn (fonamental per a l’ambigüitat de Deckard). Ajustos de violència i detalls (ex.: ulls del Tyrell, trets a Pris) en funció de proves amb públic. Interferència de productors (pressió de pressupost i calendari), intent d’acomiadar Scott durant el muntatge, i rodatges resolts “a correcuita” (ex.: el colom final, compositat fotoquímicament). Estètica sonora i música So com a “macro”: disseny sonor molt elaborat; presència d’un “horror vacui de silenci”. Vangelis defineix el caràcter romàntic i melancòlic del film. S’explica una anècdota personal amb el compositor a París mentre treballava en 1492 (Ridley Scott). Ús de música temporal (temp tracks) durant muntatge, pràctica habitual abans de la composició final. Context temàtic i social transversal Postmodernitat vs modernitat: de l’esperança modernista a la desesperança i al caos postmodern. PKD posa en tensió el concepte d’humà (cas HAL 9000 vs atrocitats humanes reals) i critica el capitalisme corporatiu (Tyrell). La novel·la explicita una Tercera Guerra Mundial i l’èxode de classes benestants fora de la Terra; el film subratlla una crisi climàtica persistent. On veure Blade Runner avui HBO Max: versió internacional (1982). Prime Video: opcions de veure el Final Cut (consulta de catàleg regional). YouTube Movies i Movistar: lloguer digital. Repartiment i trajectòria de Scott Repartiment destacat: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Daryl Hannah, Joanna Cassidy, Edward James Olmos. Filmografia de Ridley Scott: de The Duellists i Alien a Gladiator, The Martian, The Last Duel, i el pròxim Napoleó. Director amb visió plàstica i monumental. Recomanacions finals Sèrie: Nada (Disney+) Minissèrie argentina (2023), 5 episodis curts. Comèdia de personatge a Buenos Aires sobre un bon vivant descol·locat després de perdre la seva cuidadora. Robert De Niro participa com a escriptor novaiorquès que introdueix i dialoga amb el relat; en l’últim episodi viatja a l’Argentina. Direcció: Mariano Cohn i Gastón Duprat (El ciudadano ilustre). Festival L’Alternativa (Barcelona, 30è aniversari) Seu al CCCB, amb col·laboració de la Filmoteca i altres espais. Destacats recents: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki, 2023) – Premi del Jurat a Canes. La chimera (Alice Rohrwacher, 2023) – realisme màgic amb tacte i sensibilitat. It Must Be Heaven (Elia Suleiman, 2019) – comèdia d’esquetxos, to busterkeatonià, molt recomanable.

M de Música del 13/11/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 13/11/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 13/11/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/11/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/11/2023 — Astronomia viva amb Antonio Bernal: trajectòria de Medellín a Catalunya, Egipte i Sirius, tallers amb coets d’aigua, rellotges de sol i l’asteroide AntBernal (+ pauses musicals i Woodstock) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
2h 7min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/11/2023 — Astronomia viva amb Antonio Bernal: trajectòria de Medellín a Catalunya, Egipte i Sirius, tallers amb coets d’aigua, rellotges de sol i l’asteroide AntBernal (+ pauses musicals i Woodstock)

Panorama general Un episodi dedicat a l’astronomia amb l’enginyer i divulgador Antonio Bernal González. Es combina història i definició d’astronomia, el relat vital i professional d’Antonio, la seva tasca divulgadora amb nens, llibres i tallers (com el famós de farina i colacao i els coets d’aigua), i una immersió apassionant als rellotges de sol (incloent el raríssim cilíndric de Pingré). El programa també inclou pauses musicals amb versions de “What a Wonderful World” i una secció històrica sobre Woodstock. • Tema central: fer l’astronomia propera i divertida sense perdre rigor, mostrant com la curiositat pot transformar vides i vocacions. • Moments destacats: - Astronomia vs. astrologia i breu història de la disciplina. - Vocació: l’origen familiar de l’interès d’Antonio (“les respostes estan a dalt”). - Divulgació: visites massives d’escolars i mètodes pràctics per enganxar-los a la ciència. - Tallers: cràters amb farina i colacao; coets d’aigua basats en l’acció–reacció de Newton. - Rellotges de sol: del disseny monumental a la recreació d’un Pingré cilíndric únic. - Reconegut al cel: l’asteroide 195892 porta el nom “AntBernal”. “Les respostes estan a dalt.” “Per a mi això no és bulla; és simfonia.” “Jo no sóc científic… sóc un intèrpret.” Astronomia, definició i història Què és i què no és • L’astronomia estudia cossos i fenòmens celestes mitjançant matemàtiques, física i química; no s’ha de confondre amb l’astrologia (pseudociència). Pinzellades històriques • De l’observació primitiva del Sol, la Lluna i els planetes a calendaris agrícoles i rituals. • Egipte: sortida helíaca de Sirius per comptar els 365 dies. Antonio Bernal: vocació i trajectòria Orígens • Passió nascuda a la infantesa amb un pare metge apassionat per l’astronomia i nits sota cels foscos. De Medellín a Catalunya • Planetari de Medellín (docent i després director). Eclipsi total de Sol (1991) i connexió amb astrònoms catalans; invitació el 1992 i, finalment, Observatori Fabra. Divulgació, llibres i mètode Aula i més enllà • Sessions amb centenars de nens al dia: impacte vocacional real. • Llibres i articles pensats per a un lector concret: traduir complexitat a llenguatge pla. Tallers pràctics • Cràters amb farina i colacao: visualitzar l’origen impacte dels relleus lunars i planetaris. • Coets d’aigua: bottles + aigua + aire a pressió per demostrar acció–reacció, amb paracaigudes al punt àlgid. Rellotges de sol: ciència, art i història Obres i formats • Disseny i construcció per a ciutats i institucions (Popayán, Metro de Medellín → Univ. d’Antioquia, Castelldefels), i peces murals i escultòriques. El Pingré cilíndric • Recreació d’un rellotge cilíndric amb múltiples estilets concebut al segle XVIII per calibrar rellotges de butxaca a qualsevol hora (no només al migdia). Repte matemàtic i constructiu resolt. Vida amb un astrònom i un nom al firmament • Testimoni vital: viure “mirant amunt” i no tant amb els peus a terra. • Curiositat: asteroide 195892 AntBernal (descobert per José Manteca). Música i cultura • Versions de “What a Wonderful World” (The Moffats, Bobby Goldsboro). • Secció de Woodstock 1969: Hendrix, “Club dels 27”, logística i llegat del moviment hippie.

← Torna a tots els podcasts