Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Just Blues del 7/11/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 7/11/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 7/11/2023 — John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 7/11/2023 — John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance”; memòries de cinema de Carles Mir (Barcelona 1950-70), Art i Assaig i el futur de les sales

Visió general Programa “Cinema sense condicions” amb obertura musical i dues parts principals: Anàlisi profunda de “L’home que va matar Liberty Valance” (John Ford, 1962): un western crepuscular sobre el pas de la violència a l’estat de dret i el pes del mite a la història. Entrevista a Carles Mir sobre el seu llibre “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” i una conversa rica en memòria col·lectiva, Art i Assaig, Filmoteca i el futur de les sales. "Print the legend": la pel·lícula posa en joc la tensió entre la llegenda que funda un país i la veritat històrica. 1) John Ford i “L’home que va matar Liberty Valance” Temes i lectura política Western crepuscular: confronta dos mons que s’acaben (Wayne i Marvin) amb l’arribada de la llei (Stewart). Violència vs llei: l’advocat de l’est ve amb llibres, no pistoles; la comunitat transita cap a l’orde jurídic. Mite i història: el títol ja “enganya”; la màxima print the legend sintetitza com el país es construeix també amb relats. Subtext social: racisme i drets civils (Pompey), poder dels ramaders versus grangers, alfabetització i ciutadania. Personatges i interpretacions Lee Marvin (Liberty Valance): dolent hipnòtic i irritant, una de les seves grans creacions. John Wayne vs James Stewart: dues cares d’una mateixa moneda; l’heroi anònim (Wayne) es sacrifica i resta a l’ombra. Secundaris de luxe: Woody Strode, Edmond O’Brien, John Carradine, Strother Martin, etc. Forma i posada en escena Estructura en flashback modèlica: circular, neta i justificada. Blanc i negre i rodatge en estudi: decisió estètica i/o pressupostària; pocs exteriors, èmfasi en interiors i rostres. Lirisme contingut: la “rosa de cactus” com a símbol poètic del que perdura sense caure en la cursileria. Ford: context i ideologia Ford, sovint malentès: tradició i comunitat però també inclinació pels febles; complex en política i història. Guerra i cinema: documentals bèl·lics (Midway), konflikts personals (Wayne no s’allista). Línia irlandesa: ressons d’Irlanda (Innisfree, L’home tranquil) en valors i resistència. "Nosaltres sabem la veritat... però s’imprimeix la llegenda". 2) “Els cinemes de la meva vida (Barcelona 1950-1970)” — Carles Mir Què és i per a qui Llibre publicat per Coma Negre, amb pròleg de Román Govern. Mapa sentimental i històric dels cinemes: de barri, d’estrena, sales Art i Assaig, i poblacions d’estiueig (Argentona, Mataró, Sitges). Útil per a tothom: qui no va viure l’època hi trobarà context; qui sí, hi revisitarà memòries i sales desaparegudes. Com es va fer Escrit durant la pandèmia (“va mutar” el cinema… i el temps permeté escriure). Abundant material gràfic: cartells, programes de mà, entrades i fotos històriques amb crèdits rigorosos. Memòria viva: records i anècdotes Sitges amb 5 cinemes d’estiu i “cinema a la fresca”; devoció cinèfila des dels 10 anys. Anècdota fundacional: la mare trenca aigües al Cine Història; portada de l’edició catalana amb l’Història i “Candilejas”. Ritual familiar: dijous cinema de barri (doble programa) i diumenge d’estrena (Terrassa/Història, etc.). Arquitectura i olors: cada sala tenia caràcter; el Coliseum com a palau — estrenes icòniques com “Mary Poppins” o “Els deu manaments”. Cap d’any al cinema: tall de projecció a les 12, raïm al vestíbul i a seguir la pel·lícula. Art i Assaig i cultura cinèfila Naixement de l’Art i Assaig (inspirat en les Art House americanes): Públi, Arcàdia, etc. Fenòmens de cues: “Repulsió” (Polanski); cicles i directores europeus (Bertolucci, Pasolini, Visconti, Godard...). El cas “Helga”: documental amb part en primer pla, morbo i ambulància a la porta; símptoma social de l’època. "El llibre desperta la memòria — olors, vestíbuls, cartells — i fa viatjar qui llegeix". 3) Filmoteca, experiència de sala i futur On veure millor cinema avui Filmoteca de Catalunya: sala còmoda, entrada assequible, programació diversa i en VO; lloc preferent de l’autor. Phenomena: equilibri entre blockbusters i clàssics (p.ex. “2001”, “Cantant sota la pluja”) en gran pantalla. Condicions ideals per veure cinema Foscor absoluta Silenci absolut Pantalla gran "Foscor absoluta, silenci absolut i pantalla gran". Futur de les sales i plataformes Visió pessimista: moltes sales tancaran; el cinema “ha mutat” i ha perdut part de la màgia/fascinació. Crítica a certa producció actual (p.ex. Netflix): • Visualment polida però tòpica • Fotografia freda (“llum de neu”) • Saturació d’estrenes setmanals Distinció entre cinema i audiovisual: sense sala, foscor i silenci, “no és cinema”. Suports i preservació Trajectòria de suports: Betamax, LaserDisc, DVD, VHS; fragilitat del color i de les còpies; col·lecció domèstica i TV com a escola. 4) La màgia com a origen de la fascinació De Méliès a Orson Welles: el cinema neix de la màgia i la il·lusió. Pel·lícules que van encendre el ble: “El gran Houdini” (Tony Curtis), “Lili” (Leslie Caron) amb titelles i encant. Carles Mir, mag aficionat en comunions i festes: una passió paral·lela que explica la seva idea de cinema com a fascinació. Conclusions clau John Ford: un autor complex que conjuga mite, història i comunitat amb una posada en escena sòlida i elegant. Liberty Valance: clau per entendre el pas del far west a la modernitat legal i el pes polític de la llegenda. Llibre de Carles Mir: document emocional i històric d’una Barcelona cinèfila; recupera sales, rituals i memòria col·lectiva. Experiència de sala: imprescindible per mantenir la màgia; Filmoteca i cinemes singulars com a refugi. Futur: el cinema canvia de forma; cal preservar la qualitat de l’experiència i la programació patrimonial.

M de Música del 6/11/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 6/11/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 6/11/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 6/11/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts