Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
l'Audició del 30/10/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/10/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

La Salut al dia del 30/10/2023 — Emocions i salut mental: definicions, tipus i eines de gestió amb Noemi Morcillo (La Salut al Dia, CAP Sant Just) - episode art
La Salut al dia
18'

La Salut al dia del 30/10/2023 — Emocions i salut mental: definicions, tipus i eines de gestió amb Noemi Morcillo (La Salut al Dia, CAP Sant Just)

Resum estructurat Context i objectiu Programa mensual “La Salut al Dia” de Ràdio d’Esvern dedicat a la salut mental (arran del Dia Mundial, 10 d’octubre), amb la participació de la Noemi Morcillo, referent de benestar emocional comunitari del CAP Sant Just. Tema central: les emocions. Què són les emocions i com funcionen? Les emocions són un estat mental intens i curt del sistema nerviós que desencadena respostes adaptatives o desadaptatives. Diferència clau: Emoció: curta i intensa (ex.: soroll fort d’una porta → por immediata). Sentiment: més durador i vinculat al pensament (ex.: “les portes són perilloses”). "Totes les emocions són vàlides i no es poden desconnectar ni evitar." Tipus d’emocions Primàries (bàsiques, universals i innates): garanteixen la supervivència. Exemples: tristesa, por, alegria, sorpresa (discutida), ira, fàstic. Referència cultural recomanada: la pel·lícula “Del Revés/Intensament”. Secundàries (apreses, socials, dependents de l’entorn i la cultura): combinacions de primàries; apareixen cap als 2-3 anys. Exemples: vergonya, culpa, gelosia, plaer, orgull, decepció, frustració. Classificació per valència: No hi ha “bones” o “dolentes”. Hi ha agradables (ex.: alegria, orgull) i desagradables (ex.: ira, tristesa, fàstic). "No hi ha emocions bones o dolentes, sinó agradables o desagradables." Control o gestió? No podem controlar què sentim. Sí podem decidir què fem amb allò que sentim (conducta més adaptativa o desadaptativa). Exemple: porta que es tanca de cop → por. Opcions: cridar i marxar o parar, interpretar i continuar l’activitat. Eines pràctiques per a la gestió emocional Consciència i etiquetatge: identificar l’emoció (no és igual gestionar tristesa que ira). Parlar-ne: amb persones de confiança o amb un/a professional. Tècniques de relaxació: Jacobson, meditació, mindfulness, ioga. Activitat física: natació, gimnàs, zumba, caminar per la natura; ajuda a regular l’estat d’ànim amb efectes neuroquímics beneficiosos. Música i autoregulació: escoltar música, observar què ens ajuda i què no. Clau final: no hi ha una única recepta; cada persona ha de trobar estratègies adaptatives que s’ajustin al seu perfil i context. El rol del referent de benestar emocional comunitari (RBEC) al CAP Figura creada el 2021-2022 amb focalització comunitària (fora de consulta). Funcions principals: Organitzar grups i activitats al CAP Sant Just (sovint amb la nutricionista Belén) per fomentar aprenentatge mutu i xarxa comunitària. Participar en formacions, projectes d’investigació i esdeveniments de salut (ex.: caminades de la Setmana del Cor). Perfil: la Noemi és psicòloga comunitària; complementa, no substitueix, l’atenció individual assistencial. Idees clau Les emocions són inevitables i universals; la clau és la gestió. Primàries vs. secundàries: supervivència vs. funció social/apresa. Agradables vs. desagradables no implica bo/dolent. Eines diverses: consciència, diàleg, relaxació, activitat física, música i autoconeixement. La comunitat importa: programes grupals i xarxa social milloren el benestar emocional.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/10/2023 — Poesia amb Esomar Verge: veus, procés creatiu i recitals; CIA i Dulles, annexions de Barcelona i IA sota lupa - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
2h 6min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/10/2023 — Poesia amb Esomar Verge: veus, procés creatiu i recitals; CIA i Dulles, annexions de Barcelona i IA sota lupa

Panorama general Un episodi coral amb tres poetesses del col·lectiu Esomar Verge —Sònia del Campo, Esther Fernández Espósito i Margarita Muñoz Liarte— que combinen definicions de poesia, trajectòries vitals, processos creatius i recitals en directe. El programa també inclou interludis musicals, una secció històrica sobre la CIA (germans Dulles) i la descolonització, un repàs a les annexions municipals de Barcelona i un debat crític sobre la intel·ligència artificial. "La poesía es un arma cargada de futuro" — Gabriel Celaya Poesia: definicions, veus i mirada Què és la poesia per a elles • «La poesia és l’expressió dels sentiments» (Margarita) • «És quan el meu cor parla… El habla de mi corazón» (Esther) • «És també una manera de reivindicar» (Sònia) • Punts clau: expressió emocional, reivindicació, llenguatge musical i passió. El col·lectiu Esomar Verge • Acrònim dels noms (Esther, Sònia, Margarita). Aclariment sobre la coincidència amb ESOMAR (organisme de màrqueting) i l’ortografia diferent. • Presentació amb un poema coral: > "Soy solo lo que ves" — carta de presentació feminista i d’autoafirmació. Trajectòries i publicacions • Margarita: vocació primerenca, fotografia + poesia, llibres bilingües (Voces Poétiques; Sentir és Viure). • Esther: teatre de jove, escriure en secret; primer poemari Siento, luego escribo. • Sònia: escriu des de petita; poemaris Tatuado en la piel, Esa delgada línea (sensual/eròtic), conte infantil La pirata; imminent Vides. Procés creatiu i estètica Metodologia i muses • Sense mètode rígid: inspiració-impuls que “posseeix” i cal treure a l’instant. • Escriure quan «ho demana» el cos (fins i tot de nit o al supermercat). Referència a Vivaldi com a anècdota d’inspiració sobtada. • Revisió posterior per donar musicalitat, rima i precisió lèxica. Temes i tons • Marga: amor en múltiples formes, tendència a finals positius. • Esther i Sònia: to més dur i realista, amb final obert però amb missatge. • Debat sobre romanticisme avui: sensibilitat ≠ romanticisme; consens en la importància del respecte i el compromís. Estil • Preferència compartida per musicalitat (amb o sense rima). La lectura ha de «cantar». • Diferències entre poetes homes i dones? Consens: no hi ha una frontera clara; aflora la part més «masculina» o «femenina» en qualsevol autor/a segons el poema. Recitals en directe (selecció) Poema coral • > "Soy solo lo que ves" — autoafirmació, igualtat i llibertat des de la mirada femenina. Poemes individuals • Margarita — "Mirades": trobada, pèrdua i retrobament en clau lírica. • Sònia — "Mujer": crida a la igualtat i al dret a ser; to reivindicatiu. • Esther — "Mujer": crítica a la mirada que confon feminisme amb «no ser dona»; lluita contra la culpa imposada. • Margarita — "En la cima": camí de superació fins al cim, celebrar la vitalitat. • Esther — peça sobre identitat de gènere: autoacceptació i transmutació cap a la dona que és. • Sònia — "Pertúrbame" (sensual): metàfores marines per a desig i trobada carnal. • Sònia — conte-poema "Piscina d’aigües verdes": denúncia de l’explotació i del dany irreparable (final tràgic). • Margarita — "Més forta que mai": sortir del pou, resiliència i primer pas cap a la llum. Música i referents Versions de "What a Wonderful World" • Dana Williams: cantautora i poetessa; influències (Louise Glück); 100M de reproduccions. • Joseph Vincent: paral·lelismes biogràfics amb Williams; èxits a YouTube. Cites i referents poètics • > "La poesía es un arma cargada de futuro" (Gabriel Celaya) • Record a Joan Margarit com a far poètic del país. Història i geopolítica: la CIA a l’ombra Germans Dulles i intervencions • Iran (1953): cop d’estat contra Mossadegh per la nacionalització del petroli. • Guatemala (1954): caiguda d’Arbenz per la pressió de United Fruit. • Congo (1961): assassinat de Patrice Lumumba; lluita per recursos. • Vietnam: balanç devastador de la guerra; helicòpter final a Saigon (1975). Pistes per aprofundir: Josep Fontana, "Por el bien del imperio"; Éric Vuillard, "Una sortida honrosa". Intel·ligència artificial: crítica i contrastos • Revisió d’un text generat per IA sobre Salvador Seguí amb múltiples errors factuals. • Reflexió: la IA depèn de la qualitat de les dades i pot hallucinar; útil com a joc o assistent si es guia bé, però no substitueix el criteri. • Dues peces breus contra la guerra (Samih al-Qasim; Max Aub) per contrapesar amb poesia. Història local: l’Eixample i les annexions de Barcelona • De la ciutat emmurallada a l’Eixample: derrocament de muralles, buit urbanístic, serveis, «Can Fanga» i ordre cerdanià. • Annexions 1897: Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí; Horta (1904) i Sarrià (1921) després. • Reorganització en districtes; ajustos territorials posteriors (zona franca, Bon Pastor, Baró de Viver…). • Mirada crítica a la política i a l’urbanisme com a gestió de poder i impostos. Joventut, educació i difusió poètica • Hi ha moviment jove (molt femení) i també adults; manca presència als plans d’estudi. • Proposta: portar poesia a escoles i casals; relacionar-la amb el rap i els poetry slams (concursos de 3 minuts, memòria i performance). Tancament • On trobar els llibres: llibreries (sota comanda), editorials, Amazon i compra directa per Instagram (amb dedicatòria). • Missatge final: la poesia permet veure el món d’una altra manera i fa de la paraula una eina per sentir, pensar i transformar.

Disco Rayado del 26/10/2023 — Amor modern i desamor a ritme de pop i urbana: de Bowie a Shakira, comunicació, expectatives i segones oportunitats - episode art
Disco Rayado
57'

Disco Rayado del 26/10/2023 — Amor modern i desamor a ritme de pop i urbana: de Bowie a Shakira, comunicació, expectatives i segones oportunitats

Visió general Podcast “Disco Rayado” amb David Fernández Cejas i Raquel Hidalgo. A partir de cançons que parlen d’amor i desamor, el diàleg explora què entenem per amor “modern”, la diferència entre atracció i amor, el paper de la comunicació, les expectatives, el dol després de la ruptura i la importància de l’amor propi. Nota: al tram inicial es parla de “Mother Love” de David Bowie, però la cançó a la qual es refereixen és “Modern Love” (1983, àlbum Let's Dance). Temes principals tractats L’amor és amor; el que canvien són les formes de relació. No existeix un “amor modern” com a sentiment diferent; canvien valors, compromisos i codis socials. Atracció vs amor. Sovint es confonen; l’atracció és química, l’amor s’ha de construir i cuidar. Autoconeixement i comunicació valenta. Clau per posar límits, expressar necessitats i evitar el deteriorament de la relació. Expectatives i honestedat. Entrar sense guions rígids, revisar expectatives i comunicar canvis a temps. Dol de la ruptura. El dolor és inevitable; el sofriment pot gestionar-se permetent emocions i donant-los sentit. Responsabilitat personal vs culpa. Fugir del victimisme i del “positivisme tòxic”; aprendre dels errors per no repetir dinàmiques. Segones oportunitats. Possibles si hi ha canvis reals i treball personal de totes dues parts. Amor propi com a base. El veritable “amor modern” és enamorar-se d’un mateix: autocura, autoacceptació i lleialtat interna. Música i idees a partir de les cançons David Bowie — “Modern Love” (1983) Context discogràfic, èxits i lectura de la lletra: crítica a religió/confessió i escepticisme davant el “modern love”. Parallels melòdics amb Elton John i versió publicitària amb Tina Turner per Pepsi. “Never gonna fall for modern love… no religion, no confessions. I don’t believe in modern love.” Junco — “Hola, mi amor” (1986) Debat sobre voler “ser més que un amant” i el pes de les expectatives. “Yo no quiero ser tu amante… Yo quiero más cosas.” Shakira/Osuna — “Monotonía” i Cecilio G — “Team Shakira” (2024) Monotonia com a motiu de trencament; límits entre expressió artística i circo mediàtic; no posicionar-se en bandos. “No fue culpa tuya ni tampoco mía, fue culpa de la monotonía.” María Escarmiento & Natalia Lacunza — “Prefiero” Desamor i realisme post-ruptura: no és “com al cinema”, després segueix el dolor. “Prefiero que me mires y me digas que no… No es como en el cine, después sigue el dolor.” Lola Índigo & De La Fuente — “Mala Suerte” Responsabilitat vs. culpa i la temptació de la venjança; el desamor com a motor creatiu vs. l’equilibri emocional. BADBADNOTGOOD & Jonah Yano — “Key to Love (Is Understanding)” Missatge central: empatia i comprensió com a clau de l’amor; calma i serenitat com a estat desitjable. “The key to love is understanding.” Conclusions accionables Autoexploració: definir què vull, què no vull i què puc tolerar. Comunicació clara: expressar necessitats i incomoditats sense atac, a temps. Gestió emocional: permetre el dolor, evitar bloquejos i racionalitzar-lo. Revisar expectatives: pactar ritmes i límits; si cal, soltar amb respecte. Amor propi primer: construir relacions des de la plenitud i no des de la carència.

← Torna a tots els podcasts