
Dilluns al Rock del 23/10/2023
Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto
Episodis etiquetats amb Altres

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general Episodi coral on es creuen tres eixos principals: Bàsquet d’elit amb Rafel Jofresa: infantesa, família esportiva, carrera a la Penya i rècords ACB, la final europea del 1994 i la visió del joc actual. Gastronomia i gestió amb Nacho Prats: del vi i el cava a la restauració, filosofia de producte i servei, i els seus restaurants (Pepa Tomate i Paella a la Boqueria). Història urbana amb Pep: un viatge extens i amè pels orígens i l’evolució del Passeig de Gràcia (jardins, teatres, transport, enllumenat i fanals modernistes). També hi ha dos interludis musicals (André Rieu i BB King) i petites peces d’actualitat i efemèrides. Bàsquet: de la base a Europa Infantesa, amistat i família Jofresa • Rafel i Nacho es coneixen a l’“Escola Espies” del carrer Diputació; una amistat de 50 anys que marca vides i trajectòries. • A casa Jofresa, el bàsquet és un fil conductor: pares esportistes, cinc germans vinculats al joc i dos fills de Rafel professionals. "L’esport ha estat una forma de viure i una gran escola de formació." Inicis a la Penya i reconversió de posició • Fitxa pel Joventut aconsellat pel pare; reconversió a base amb 15 anys. • Records de dorsals (5 i 10) i anècdotes compartides amb Nacho. Carrera, retirada i no ser entrenador • Debuta a l’elit amb 17 anys; es retira als 38, físicament bé però amb menys minuts. • No fa el pas a les banquetes per manca de vocació: “un entrenador ha de tenir paciència i passió per ensenyar”. • Impulsa un campus (Cartaya i després La Rioja). El bàsquet d’avui: edat, estrangers i físic • Plantilles més veteranes (cas del Barça) i auge de jugadors estrangers (fins al 71% a l’ACB). • Evolució física i mèdica: parquet, sabatilles, nutrició, recuperadors; s’executa més ràpid i fort. "Els esportistes, en certa manera, ens jubilem dues vegades." NBA vs Europa i tàctica • Europa ha igualat ritmes i exigència física; més 1c1 i 2c2 dins d’esquemes àgils. • Valor a la preparació dels entrenadors en finals ajustades: entrenar també és anticipar escenaris. Rècords i memòries • Rafel va ser el jugador amb més partits ACB (758) fins a Felipe Reyes. • Culminació: Copa d’Europa 1994 amb la Penya a Tel Aviv, amb Obradović a la banqueta. Gastronomia: del producte al servei Els inicis de Nacho Prats • De família amb cultura culinària (mare cuinera, pare gourmet) entra al món del cava i el vi i salta a la restauració. Filosofia culinària • Defensa una cuina honesta: tot fet a casa (croquetes, salses, estofats, xup-xup), producte de proximitat i temporada. • Equilibri entre bona cuina, servei, ambient i preu raonable. "Les 2B: fer-ho bo i fer-ho bé (cuina i servei)." Restaurants • Pepa Tomate (Gràcia – Plaça Revolució, i Parlament) i Paella (Boqueria); carta similar als Pepa amb suggeriments de mercat. • Sincera sobre límits de preu/producte: no tot quadra amb el tiquet mitjà, però sí propostes saboroses i cuidant la matèria. Evolució de la cuina i Ferran Adrià • Ferran Adrià com a referent transformador (tècniques, utensilis, vessant artística) sense oblidar els fonaments clàssics (fonds, sofregits, estofats). • Avui hi ha millor tecnologia i un nivell mitjà de cuina superior; el repte és recuperar l’excel·lència del producte de temporada. "És l’únic plaer que podem fer tres vegades al dia des que naixem fins que morim." Barcelona i el sector • Multiplicació de restaurants a la ciutat des dels anys 50; turisme i mercats (Boqueria) com a motors. • Dificultats actuals: sequera, costos i manca de personal. Història: Passeig de Gràcia (Pep) Dels jardins i teatres al saló urbà • Del camí romà secundari al passeig urbà: jardins (Criadero, Tívoli, Camps d’Elisis), cafès cantants i parcs d’atraccions al segle XIX. • Teatres d’estiu, cafès, sales de ball, primers hivernacles i il·luminació de gas i elèctrica. Transport i urbanisme • De tartanes i tramvies de sang als tramvies elèctrics (1899); ampliació de calçades i substitució d’arbres (plàtans). • Fanals modernistes de Pere Falqués amb bancs de trencadís; l’encreuament dels Cinc d’Ors i la confusió popular. De l’esbarjo a l’avinguda burgesa • El Passeig es consolida com a aparador burgès; desaparició progressiva dels jardins i construcció d’edificis senyorials (pis principal, tribunes, sostres decorats). Interludis i apunts Música • André Rieu i l’expansió de la seva orquestra Johann Strauss; versió de la sintonia del programa. • BB King: la guitarra “Lucille” i l’epopeia del foc; més de 15.000 concerts i influència transversal. Efemèrides i actualitat • 20 d’octubre: de Willy Brandt (Nobel) a la inauguració de l’Òpera de Sydney i la Masia del Barça; cessament d’ETA, etc. • Breu apunt d’actualitat internacional (alliberaments a Gaza i conflictes actuals). Destacats Copa d’Europa 1994 de la Penya, fita irrepetida per a Badalona. Rècord ACB de presències de Rafel (superat el 2018 per Reyes). Cuina honesta i de temporada com a eix de Pepa Tomate i Paella. Passeig de Gràcia: dels jardins i teatres als fanals modernistes i l’avinguda burgesa. Cites que queden "Un entrenador ho ha de tenir per vocació." — R. Jofresa "Fer-ho bo i fer-ho bé: cuina i servei." — N. Prats "Ens jubilem dues vegades." — R. Jofresa

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Visió general Episodi inaugural de “Disco Rayado” conduït per Raquel Hidalgo i David Fernández Cejas. Amb la cançó “Heat Waves” de Glass Animals com a fil conductor, exploren la responsabilitat envers un mateix i la seva relació amb l’autoestima, el paper de les emocions i la neuroquímica en la presa de decisions, i com l’autoconeixement és la base per canviar hàbits i posar límits sans. Temes principals 1) Responsabilitat i autoestima • Responsabilitzar-se comença per la consciència: observar què sento i per què reacciono (p. ex. la ràbia) abans d’atribuir culpes. • L’educació per “ser bons” pot dificultar admetre errors; cal distingir entre el que em passa i com m’expressO. 2) Autoconeixement i acceptació • Sense autoconeixement no hi ha responsabilitat sostinguda: saber qui sóc abans de decidir què vull canviar. • Acceptar trets (p. ex. desorganització) i valorar-ne els pros i contres evita viure esclau d’un ideal. 3) Dignitat, comparació i adolescència • En societats competitives costa dir “m’ho mereixo” sense culpa. Reforçar la dignitat bàsica ajuda a navegar la comparació social. • L’afany d’encaixar en l’adolescència explica conductes; l’autenticitat pot ser contextual i evolucionar. 4) Neuroquímica i recompensa • Pensar es esgota energèticament; sovint els “vagos” són joves amb pensament obsessiu i motivació selectiva. • La recompensa activa oxitocina i serotonina; és humà gaudir-ne, però cal aprendre a valorar el procés. • La gratificació retardada (prova del caramel) s’associa a millor regulació i èxit a llarg termini. 5) Funció adaptativa de les emocions • No hi ha emocions “bones” o “dolentes”: por (prudència), ràbia (impuls d’acció) i tristesa (reflexió i aprenentatge) tenen funció. • Evitar/medicalitzar massa aviat pot tapar missatges de les emocions; posar límits sovint és la resposta que la tristesa demana. 6) Decisions, desigs i autenticitat • Millor equivocar-se amb la pròpia decisió que encertar amb la d’un altre: el bloqueig per por al resultat és més costós. • Distingir entre desig genuí i ideal projectat (p. ex. fama vs vocació). Els obstacles posen a prova la motivació real. • Exemples: Andre Agassi (èxit amb relació ambivalent a l’esport), Michael Jackson (creativitat i vies pròpies per compondre). Moments musicals: “Heat Waves” — Glass Animals • Single del disc Dreamland; to melancòlic amb ritme energètic. • Lletres sobre resiliència i vulnerabilitat; alerta sobre relacions que et desdibuixen si no et mantens fidel a tu mateix. • Videoclip (dir. Colin Read) a Londres amb estètica “DIY” i gent gravant amb mòbil (auge TikTok, 2020). • Èxits: #1 Billboard Hot 100 (setmana 59), una de les cançons més grans de 2022 i de les més escoltades a Spotify (després d’“As It Was”). Punts clau i idees pràctiques • Observa abans d’actuar: identifica emoció, estímul i reacció. • Defineix qui ets i el que valores; després tria què canviar i per a què. • Passos petits i sostinguts > canvis bruscos; evita frustració. • Valora el procés i entrena la paciència (gratificació retardada). • Posa límits quan una relació o context et fa mal: és autocura, no egoisme. • Decideix en temps òptim: posposar serveix, eternitzar bloqueja oportunitats. Cites destacades “Primero hay que observarse: ¿qué me pasa a mí?” “Es humano estar feliz cuando tienes una recompensa.” “Mejor equivocarte con tu propia opinión que no con la opinión de los demás.” Conclusió Responsabilitzar-se és un camí que comença per l’autoconeixement, continua amb acceptació (sense resignació) i es consolida amb accions petites i consistents. Les emocions són guies, no enemigues; la recompensa motiva, però la consistència i el sentit sostenen l’autestima a llarg termini.