Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Veus Parròquia del 18/10/2023 — Festa patronal i restauració de la Mare de Déu de Montserrat; crònica parroquial de la JMJ Lisboa 2023 amb testimonis joves - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 18/10/2023 — Festa patronal i restauració de la Mare de Déu de Montserrat; crònica parroquial de la JMJ Lisboa 2023 amb testimonis joves

Panorama general del programa Dos grans blocs articulen l’episodi: la celebració patronal de Sant Just i Sant Pastor —amb la benedicció d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat restaurada— i una crònica àmplia de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Lisboa 2023, amb context històric, xifres clau i el testimoni directe de joves de la parròquia. "Si les festes majors no existissin, s’haurien d’inventar." Festa patronal i imatge de la Mare de Déu de Montserrat Moments destacats de la celebració • Presència del pare Joan Maria Maiol (rector del Santuari de Montserrat) i proclamació de l’Evangeli en lectura cantada. • Benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, recentment restaurada i ubicada a la primera capella entrant a mà dreta. • Ambient solemne i musical que evocava l’acústica de Montserrat. Història de la capella i de la pica baptismal • La capella (més petita per encabir-hi l’escala del cor) havia estat baptisteri fins al 1921; entre 1921 i 1936 va ser capella de Sant Josep. • Després de l’incendi i la destrossa revolucionària, el 1940 s’hi reinstal·là provisionalment la pica fins a refer el batisteri exterior. • La pica (marbre fosc i espejat, ca. 1820) va ser trossejada i posteriorment restaurada; avui és a la primera capella de la dreta, tocant al presbiteri, tot i que antigament lluïa al batisteri exterior. • El 1943, en retornar la pica al batisteri, la capella passà a estar presidida per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (donació de benefactors). Descripció artística de la imatge • Escultura de 77 cm d’alçada, 39 cm d’amplada i 37 cm de fondària; d’estil propi de tallers d’Olot. • Materials i tècnica: escaiola, pasta de fusta i arpillera, realitzada amb tècnica de buidat i decoració amb pintura a l’oli per a carnacions fosques; per a la resta, diversos tipus de tremp gras i daurats amb làmina metàl·lica. • Cromatisme: invertit respecte la tradició —vestit blau i vermell fosc, mantellet blanc amb motius daurats; el Nen Jesús vesteix de verd. • Iconografia: la Mare porta una esfera (no simbolitza el món en l’horitzó romànic) i el Nen Jesús, una pinya (símbol de fecunditat i vida perenne). La peça local inclou un ceptre daurat addicional. • Expressivitat: la Mare i el Nen miren el fidel (ulls pintats), a diferència de la Moreneta del monestir. Restauració, manteniment i dignificació de l’espai • Estat previ: pèrdues de policromia, desgast per veneració (mans i genolls), neteges abrasives antigues i repintats impropis; pols, brutícia, restes d’insectes i cera. • Intervenció (Gonzalo Martín Beltrán i Rosa Sansarric, taller a Sant Just): - Neteja mecànica i fixació de capa pictòrica. - Reposició de dits de la mà i del polze del peu del Nen. - Estucat i reintegració, i capa final de vernís protector. • Recomanacions de conservació: neteja en sec, sense aigua ni productes químics; la reintegració cromàtica només en mans de conservadors-restauradors; manteniment amb plomall suau. • Cost de la intervenció: 392 € (valorat com a molt ajustat). També s’ha dignificat l’entorn de la capella, afectat per fum d’espelmes, humitat i caiguda de pintura. JMJ Lisboa 2023: context, programa i xifres Introducció i participació local • Onze joves de la parròquia hi van participar; oportunitat per entendre millor la dimensió universal de l’Església i compartir experiències. Breu història de les JMJ • Origen remot en iniciatives de Pau VI (1975). Institucionalització a partir del Jubileu de 1984 (donació de la gran creu als joves) i de la trobada massiva del 1985 a Roma. • Fites destacades: Buenos Aires 1987 (primera gran JMJ), Santiago de Compostel·la 1989, Cracòvia 1991 (trobada amb joves de l’Est), Manila 1995 (entre 5 i 7 milions de persones), i després París, Roma, Toronto; amb Benet XVI: Colònia, Sydney, Madrid 2011. • Amb el papa Francesc: Rio (primer viatge internacional), Cracòvia, Panamà i, enguany, Lisboa. Programa del papa Francesc a Lisboa (1–6 d’agost) • 2 d’agost: benvinguda oficial a Belém; trobada amb autoritats; vespres al monestir dels Jerònims i primera homilia. • 3 d’agost: trobada amb universitaris (Universitat Catòlica) i joves d’escoles de Cascais; homilia de benvinguda al Parc Eduard VII. • 4 d’agost: confessió de joves a la plaça de l’Imperi; dinar amb joves a la Nunciatura; Via Crucis. • 5 d’agost: desplaçament a Fàtima; rosari amb joves malalts a la Capella de les Aparicions; trobada amb jesuïtes a Lisboa. • 6 d’agost: missa de clausura i retorn a Roma. Xifres i logística de la JMJ 2023 • Assistència: oficial ~350.000; extraoficial ~800.000 i possiblement >1 milió; 151 països representats; delegació més nombrosa: Espanya (77.000), seguida d’Itàlia, França i EUA. • Clergat i organització: 700 bisbes, 30 cardenals, 10.000 sacerdots; 30.000 voluntaris (sobretot portuguesos, espanyols, francesos, brasilers i colombians); 8.800 famílies van acollir >28.000 pelegrins. • Cobertura i serveis: 5.000 periodistes acreditats; uns 2.000 sacerdots confessant permanentment; >1 milió d’hòsties consagrades elaborades per les monges de l’Immaculat Cor de Maria (amb 2 tones de blat). Testimonis joves de la parròquia: viatge, vivències i fe compartida Desplaçament i primera parada • Viatge en autocar amb altres parròquies (Molins de Rei, Castelló i Barcelona); trajecte llarg però suportable. • Parada a Fàtima: ambient espiritual intens, presència de pelegrins i banderes d’arreu. Allotjament i ambient a Cascais • Allotjament col·lectiu en un pavelló amb joves de diverses diòcesis (Sant Feliu, Girona…). • Hospitalitat local molt destacada; qüestions pràctiques (poques dutxes per a molts) viscudes amb bon humor. • Diversitat lingüística i proximitat cultural (portuguès–català/castellà) facilitant la convivència. Celebracions i identitat de grup • Gran presència d’espanyols i polonesos a Cascais; Missa per a joves d’Espanya amb el cardenal Omella i posterior concert, molt viscuts. • Ús d’una gran bandera de Sant Just (cedida per l’Ajuntament) com a punt de trobada i símbol d’identitat del grup. Logística d’àpats i ciutat preparada • Àpats inclosos mitjançant codi QR en restaurants i supermercats adherits (p. ex. McDonald’s), demostrant una logística urbana molt treballada. Intercanvi cultural i trobades • Intercanvi d’obsequis i amistats internacionals; l’anglès com a llengua franca; vivència d’un autèntic mosaic cultural i eclesial. El Papa de prop i la força de la multitud • Un jove veu el Papa en primera fila per coincidència logística; emoció compartida en veure’l passar. • Impacte espiritual de la multitud: - Contemplar desenes de milers de joves agenollar-se a la consagració. - Vigília amb centenars de milers de participants; sensació potent d’unitat i fe viva. Mirada final i propòsit • Comparatives històriques (record de Manila 1995) i consciència de la pluralitat catòlica. • Impuls per fer créixer la pastoral juvenil a la parròquia: més activitats, més presència i continuïtat. Anuncis i tancament • Properes dates: romeria a Montserrat (3–5 de novembre); canal habitual d’inscripció al despatx parroquial. • Continuïtat del programa a Ràdio Desvern, dissabte a dos quarts de 12 del migdia.

Just Blues del 17/10/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 17/10/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 17/10/2023 — La solitud del corredor de fons (1962), el Free Cinema i Cerrar los ojos (2023): muntatge, classe i dignitat al cinema - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 17/10/2023 — La solitud del corredor de fons (1962), el Free Cinema i Cerrar los ojos (2023): muntatge, classe i dignitat al cinema

Tema principal: La solitud del corredor de fons (Tony Richardson, 1962) Context i moviments • El programa obre amb l’himne anglès “Jerusalem”, marcant el to britànic d’un clàssic del Free Cinema. • Es debat el sentit de la creació artística vs. el cinema mainstream: l’art com a impuls transformador vs. producte comercial. • Emmarcament històric: influències del neorealisme italià, la Nouvelle Vague, el Free Cinema britànic i corrents d’Europa de l’Est; pont amb el moviment literari dels Angry Young Men. Fitxa, equip i nucli del moviment • Director: Tony Richardson. Guió: Alan Sillitoe (adaptació del seu relat). Foto B/N: Walter Lassally. Muntatge: Anthony Gibbs. • Nucli Free Cinema: treball col·lectiu amb Karel Reisz i Lindsay Anderson (connexió amb “Every Day Except Christmas”, 1957). Sinopsi essencial • El jove Colin Smith (Tom Courtenay), de classe treballadora a Nottingham, entra en un reformatori. Descobreixen el seu talent per al fons i l’empenyen a competir contra una escola “pública” (privada) de nois rics. “Correr sempre ha estat una cosa important a la nostra família… sobretot per fugir de la policia.” • El conflicte: integrar-se al sistema o mantenir la dignitat i la rebel·lia. Idees clau i crítica social • Crítica de classe: explotació laboral, hipocresia institucional, falsa meritocràcia i nihilisme social (manca de solidaritat obrera). • El director del reformatori instrumentalitza els interns per prestigi personal; confrontació simbòlica “presos vs. pijos” en la disciplina i el control social. Llenguatge fílmic i muntatge • Estructura elàstica amb flashbacks recurrents que s’intensifiquen; ús de càmera subjectiva i accelerats puntuals (eco posterior en Richard Lester). • Els últims 4-5 minuts de la cursa són un clímax magistral de muntatge i subjectivitat: primers plans, records intercalats (imatge i so) i decisió ètica del protagonista. “No jugaré al vostre joc” — la negativa de Colin sintetitza la dignitat per sobre del triomf social. Actors, moments i curiositats • Tom Courtenay: rostre dur però empàtic; trajecte posterior entre cinema i teatre. Michael Redgrave: director del reformatori. James Fox apareix com a corredor “pijo”. • Escenes: escapada a la platja (oasis romàntic), turó amb ciutat als peus (motiu visual recurrent del cinema britànic). • Distribució: estrena espanyola tardana (1968) en circuits d’art i assaig. Debat actual: Cerrar los ojos (Víctor Erice, 2023) Valoració contrastada • Opinió dividida: per a uns irregular i massa llarga (gairebé 3 hores); per a d’altres, rica i emotiva, mereix segon visionat. Temes i dispositius • Erice vol “filmar l’invisible”: emoció, memòria i mort. Metacinema (pel·lícula dins la pel·lícula), carta d’amor al cinema i múltiples gèneres que transiten. • Actuacions: moments convincents i d’altres menys inspirats (José Coronado, Manolo Solo, Ana Torrent); es percep desajust de to entre blocs. Producció i projecció • Debat sobre textura fílmica (film vs. digital) i anècdota de projecció amb subtítols en anglès (DCP). Homenatge final al cinema fotoquímic: bovines, cabina i projecció com a ritual. Tancament Proper clàssic • Avanç: The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford, 1962). “Print the legend.” Idees que perduren • Malgrat 60 anys de distància, el programa subratlla la vigència de la bretxa social, el control institucional i la necessitat d’una mirada crítica — avui també mediada per la tecnologia i la IA.

← Torna a tots els podcasts