Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Veus Parròquia del 25/10/2023 — La dona cananea: fe que travessa fronteres, el paper de la dona a l’Evangeli i l’amor al proïsme - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 25/10/2023 — La dona cananea: fe que travessa fronteres, el paper de la dona a l’Evangeli i l’amor al proïsme

Tema central Un episodi de Paraula Viscuda dedicat a la figura bíblica de la dona cananea (Mt 15,21-28; paral·lel a Mc 7,24-30). Les conductores i la convidada, Dolors Cardona, llegeixen el passatge i en fan una lectura espiritual, social i eclesial: la seva fe perseverant obre camí a la universalitat del missatge de Jesús, més enllà d’Israel. "Dona, és gran la teva fe; que es faci tal com tu vols." "També els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos." Punts clau del diàleg Universalitat de la missió de Jesús: des de Tir i Sidó (terra pagana), el relat mostra que l’amor de Déu no té fronteres ni distingeix entre creients i pagans. Perseverança i fe: la cananea insisteix sense orgull i amb humilitat; l’anomenar tres cops «Senyor» expressa confiança radical. Dignitat i intercessió materna: la mare demana per la filla; reivindica la seva dignitat i salut. És fe que esdevé servei i cura de la vida. Diàleg que transforma: el diàleg valent de la dona fa emergir l’abast del projecte de Jesús a «tothom», sense exclusió. Paper de les dones a l’Evangeli: enllaç amb Maria (Canà), la Samaritana, Maria Magdalena i la sogra de Pere: dones que inicien, impulsen i serveixen el camí de la fe. Aplicacions actuals: crida a una pregària confiada, a la gratidud diària i a viure el doble manament: estimar Déu i l’altre com a tu mateix. Context i convidada Presentació de Dolors Cardona i Pere (Sant Just): cantant a l’Orfeó, membre de Nostra Dona i de Justícia i Pau. Dona de comunitat i compromís social. Marc del programa: cicle sobre les dones en els Evangelis; avui, la dona cananea. Lectura i exegesi del passatge Lectura bíblica Es llegeix Mt 15,21-28: la dona suplica per la filla, Jesús prova la seva fe, i conclou amb la guarició pel seu gran acte de confiança. Context històric i geogràfic Tir i Sidó, ciutats fenícies comercials i pagana: escenari que subratlla la sortida de Jesús fora del marc d’Israel. Perfil espiritual de la cananea Valenta, audaç, humil, perseverant, intel·ligent; sap a qui demana i argumenta (engrunes/gossets) amb lucidesa i respecte. Parallels bíblics Maria a Canà: la insistència materna obre un “moment” de revelació; Sogra de Pere: guarició que es tradueix en servei; Samaritana i Maria Magdalena: dones protagonistes en l’anunci i la fe. Aplicacions per a l’avui Vida espiritual Pregària que persevera: demanar i esperar amb confiança encara que sembli que Déu calla. Gràcies quotidianes: començar el dia amb gratitud (vida, natura, relacions) per educar la mirada de fe. Església i societat Dones amb veu i iniciativa a la comunitat: la cananea inspira constància per avançar en reconeixement i corresponsabilitat a l’Església. Universalitat: evitar excloure; la fe cristiana és inclusiva i s’obre a tots els pobles. Ètica evangèlica El doble manament guia la vida: estimar Déu i el proïsme com a tu mateix; la dificultat i bellesa d’aquest camí es viu en el servei i la cura. Citacions destacades "Dona, és gran la teva fe." "També els gossets mengen les engrunes..." "El més bonic i gratificant que he tingut a la vida és ser dona, dona creient, dona en comunitat i dona de poble." Tancament Missatge final d’ànim a les dones: demaneu i se us escoltarà; la fe de la cananea és model per a la comunitat. Avanç litúrgic: menció de Cèsar i Déu i del doble manament com a eix de la vida cristiana.

Just Blues del 24/10/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 24/10/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 24/10/2023 — Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 24/10/2023 — Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker

Resum general Tertúlia centrada en la pel·lícula de Martin Scorsese, Killers of the Flower Moon, posant el focus en el seu context històric, l’arquitectura artística (música, fotografia, muntatge), els personatges i el missatge ètic. El debat combina l’anàlisi cinematogràfica amb una revisió documentada de la història dels Osage i l’explotació petroliera a Oklahoma als anys 20. • Idea clau 1: Una mirada poderosa al racisme estructural i a l’extermini planificat dels Osage, amb William Hale com a encarnació del mal i Ernest (DiCaprio) com a “tonto útil” atrapat entre la lleialtat i l’amor. • Idea clau 2: Doble pols estètic de Scorsese: classicisme narratiu i arrencades modernes/rockeres (muntatge, càmera lenta, música elèctrica de Robbie Robertson) que potencien l’impacte emocional. • Idea clau 3: Context històric rigorós (amb matisos): riquesa sobtada pels headrights del petroli, figura tutelar de l’incompetent, irrupció del (pre)FBI i epidèmia de diabetis com a signe de canvi de dieta i, dins del relat, com a vector de manipulació i enverinament. • Idea clau 4: Treball d’interpretacions: De Niro com a mal civilí i respectabilitzat; DiCaprio modulant vulnerabilitat i crueltat; Lily Gladstone com a centre moral i emocional. • Idea clau 5: Debat sobre ritme i durada (3h26): per a alguns “passa com l’aigua”; per a d’altres, l’últim tram (judici) arriba amb cansament. Veredicte majoritari: obra mestra superior a The Irishman. Context històric i trama real • Desplaçaments dels Osage fins a Oklahoma i descobriment del petroli (1897): riquesa de renda per càpita altíssima a inicis de segle XX. • Sistema de l’incompetent: tutela blanca (banquers/advocats) per administrar els diners “en nom” dels Osage, amb paternalisme WASP i espoli encobert. • Als anys 20, esclat petrolier i capgirament social: serveis invertits (blancs servint Osage), luxe i consum; junt amb l’augment de la diabetis per canvis dietètics. • Cadena d’assassinats per apoderar-se dels headrights; casos múltiples més enllà de Hale. Intervenció de l’oficina enviada per Hoover (encara pre-FBI als 20s). “Mans dures que maten i mans fines que manen matant” — la figura de Hale com a poder respectabilitzat que ordena a l’ombra. Personatges i interpretacions • William Hale (Robert De Niro): mal calculat, paternalista i amic aparent dels Osage; manipula, planifica i neutralitza consciències. • Ernest (Leonardo DiCaprio): “tonto útil”, torturat entre la fidelitat a l’oncle i l’amor per Molly; trajecte moral ambigu fins a la confessió. • Molly (Lily Gladstone): dignitat, intel·ligència i centre emocional; la diabetis és motiu dramàtic i clau de trama. • Altres: aparició de figures que apunten al clima d’odi (KKK residual), i el cercle criminal més ampli de la zona. Estil, música i muntatge • Música (Robbie Robertson): textural, elèctrica, “dura” com la pel·lícula; culmina la col·laboració històrica amb Scorsese i esdevé homenatge pòstum. • Fotografia (Rodrigo Prieto): clàssica i majestuosa; moments psicodèlics i a càmera lenta (l’oli que brolla) com a pulsió moderna. • Muntatge (Thelma Schoonmaker): ritme que serveix l’emoció i la narració per sobre de la polidesa del ràcord; acceleracions finals i talls que prioritzen la història. • Disseny de producció (Dante Ferretti): ambientació robusta del poble, rituals i opulències. Veracitat històrica i lectura política • El film exposa aviat el “dolent” (Hale) i pivota cap al melodrama moral i la relació Molly–Ernest; a diferència del llibre (David Grann), menys suspens d’investigació i més tràgedia humana. • Matís històric: els agents són pre-FBI; Hoover els envia, però l’FBI formal s’establirà als 30s. • Racisme estructural, paternalisme WASP i extermini planificat; ecos de nazisme primerenc i supremacisme. “Tu mires l’altre com un animal, però l’animal ets tu.” Ritme, durada i recepció • 3h26 amb crèdits llargs; per alguns, “com l’aigua”; per altres, fatiga abans del judici. • Consens crític del grup: una de les grans obres de Scorsese, per damunt de The Irishman, pel seu imperatiu ètic i estètic portat a l’extrem. Altres notes i recomanacions • Comparances i ecos: Boardwalk Empire, Gangs of New York, Dead Man. • Recs finals: Upon Entry (La llegada) i menció de Saben aquell. • Agenda: pausa per la Castanyada; proper programa dedicat a The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford) amb Carles Mir.

← Torna a tots els podcasts