Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Veus Parròquia del 4/10/2023 — DUDH 75 anys: història, descolonització i nous drets (infants, medi ambient, digital); TPI, agències de l’ONU i reforma pendent - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 4/10/2023 — DUDH 75 anys: història, descolonització i nous drets (infants, medi ambient, digital); TPI, agències de l’ONU i reforma pendent

Visió general de l’episodi Episodi centrat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), el pla del grup Justícia i Pau per abordar-ne els articles aquest curs, i una mirada àmplia a l’evolució dels drets humans: dels precedents històrics (abolicionisme, revolucions, descolonització) a l’extensió contemporània amb tractats, tribunals i agències especialitzades, incloent-hi drets dels infants, drets mediambientals i drets digitals. Es discuteixen també els límits i les reformes necessàries de l’ONU (especialment el dret de veto) i es clou amb una crida a l’esperança i a l’acció ciutadana. "La Declaració ha sigut un far que ens ha indicat el camí." 1. Introducció i balanç de la temporada passada (Àfrica) Repàs de la temporada anterior: el grup va tractar diversos aspectes del continent africà, amb la participació de diferents membres. Objectiu assolit: donar a conèixer la realitat africana i el seu potencial de desenvolupament. Agraïments: a Ràdio d’Esvern i a la Núria pel suport. 2. 75è aniversari de la DUDH i pla del curs Tema central del curs: 75 anys de la DUDH. Pla de treball: cada persona del grup prepararà un tema sobre els articles (es parla de “31” articles) i el seu estat actual: recorregut fet, reptes presents i camins futurs. Idea clau: els drets humans són dinàmics i requereixen revisió constant a mesura que canvia la societat. 3. Orígens de la DUDH (1948) Context: postguerra i trauma de l’Holocaust i 50 milions de morts a la Segona Guerra Mundial. Resposta: el 10 de desembre de 1948, 47 estats aproven la Declaració Universal a l’ONU. Avui l’ONU té 194 estats. Adhesió: voluntària, a petició dels estats que s’hi incorporen. 4. Precedents històrics clau Abolicionisme (s. XVIII-XIX): impuls social i moral per acabar amb l’esclavitud; no només decisió de governs. Revolució Francesa: fi del feudalisme i proclamació de llibertat, igualtat i fraternitat. Revolució Americana: contestació a l’imperi britànic i a la imposició d’impostos. Descolonització: després de les guerres mundials, tropes colonials exigeixen llibertat; onada d’independències a Àfrica, Àsia i Amèrica, i incorporació massiva a l’ONU. 5. Desplegament posterior: tractats, tribunals i agències La DUDH és un punt de partida, no d’arribada: s’hi afegeixen tractats internacionals i regionals (p. ex. carta europea), i s’impulsen estàndards laborals i socials. Tribunal Penal Internacional (TPI) i mecanismes ad hoc: capacitat d’investigar crims contra la humanitat (exemples citats: Ruanda, Bòsnia, Ucraïna), amb processos llargs però dissuasoris. Agències especialitzades de l’ONU: OMS, OIT, UNESCO, FAO, entre d’altres, per abordar salut, treball, educació i alimentació. 6. Drets dels infants i reptes actuals Conveni sobre els Drets de l’Infant: protecció integral (educació, alimentació, sostre, tutela administrativa quan calgui). Bretxes d’aplicació: cas dels menors migrants no acompanyats (exemple a Espanya), on el sistema no sempre garanteix escola, treball o allotjament. 7. Dret al medi ambient i crisi climàtica Reconeixement creixent del dret a un medi ambient sa (s’esmenta un “nou dret” de protecció del clima). Responsabilitat intergeneracional: "Heu de deixar el món millor del que ens hem trobat." — atribuït a Baden-Powell Impactes: +1,5 ºC, fenòmens extrems (huracans, inundacions, sequeres), caiguda de rendiments agraris, alça de preus d’aliments i estrès hídric. 8. Drets digitals i tercera generació El món digital, part dels drets col·lectius de tercera generació, planteja desafiaments a la llibertat, el treball, la dignitat i els ingressos. Cal actualitzar garanties per evitar retrocessos en drets consolidats mentre la tecnologia avança. 9. Límits i reformes de l’ONU Persistència de guerres i conflictes tot i l’ONU; algunes crisis s’eviten o es tanquen, d’altres no. Coll d’ampolla: dret de veto de cinc membres del Consell de Seguretat que pot paralitzar resolucions. Proposta: més capacitat executiva i autoritat mundial perquè l’ONU pugui fer complir decisions (exemple: conflicte Israel-Palestina). 10. Tancament i crida a l’acció En moments durs cal refermar la DUDH com a far i mantenir l’esperança. Crida a la ciutadania: ser part activa per fer realitat la justícia i la pau i exigir governs alineats amb les necessitats de la gent. Anunci parroquial: Romeria a Montserrat els dies 3, 4 i 5 de novembre (inscripcions obertes).

Just Blues del 3/10/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 3/10/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 3/10/2023 — Rashomon de Kurosawa: veritat i estil; San Sebastià 2023, “Misterio en Venecia” i prèvia d’Ascensor per al Cadalso - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 3/10/2023 — Rashomon de Kurosawa: veritat i estil; San Sebastià 2023, “Misterio en Venecia” i prèvia d’Ascensor per al Cadalso

Resum de l’episodi Programa dedicat principalment a Rashomon (1950) d’Akira Kurosawa, amb una lectura completa del seu context històric, estètic i ètic, i el seu llegat narratiu. Es complementa amb un repàs al palmarès del Festival de San Sebastià 2023, una crítica ràpida de “Misterio en Venecia” de Kenneth Branagh i l’anunci de la pel·lícula de la setmana vinent. Eix 1 — Rashomon: clàssic fundacional • Rashomon s’analitza com a fita del cinema japonès i mundial: innovació en el relat múltiple i reflexió sobre la veritat subjectiva i l’ètica. • Context: “època d’or” del cinema japonès (dècada de 1950); recepció freda a Japó però triomf a Occident (Lleó d’Or a Venècia i Òscar de parla no anglesa), encetant un interès sostingut pel cinema nipó. • Fonts literàries: contes de Ryūnosuke Akutagawa (“Al bosc” i “Rashomon”). La pel·lícula barreja aquests relats per construir una investigació moral sobre els fets i la impossibilitat d’una veritat única. • Forma i estil: fotografia B/N de Kazuo Miyagawa, música de Fumio Hayasaka, ús pioner de multicàmera i muntatge vigorós; pluja a la porta de Rashomon vs bosc àrid com a contrast visual i simbòlic. • Ètica i personatges: ningú se’n salva; tots menteixen o es protegeixen. El duel “real” és brut i antiepic; el final introdueix una escletxa d’esperança amb el nadó. • Llegat: del remake “The Outrage” (1964) a The Magnificent Seven, passant per influències en Usual Suspects, Pulp Fiction o Monster de Kore‑eda (Palma d’Or), entre moltes altres. “Més enllà de la porta de Rashomon no hi ha llei” — símbol potent del món en ruïnes i del límit moral on la comunitat es pensa a si mateixa. “No sabrem mai la veritat” — el dispositiu del judici sense jutge interpel·la directament l’espectador. Eix 2 — Kurosawa, mètode i univers • Treball coral de guió (amb Shinobu Hashimoto) per evitar visions unilaterals. • Equip fidel (actors i tècnics), amb Toshiro Mifune com a presència icònica; exigència i meticulositat “a l’estil Kubrick”. • Diàleg amb Occident: adaptacions de Shakespeare i Dostoievski; alhora, arrelament als gèneres japonesos (jidaigeki vs contemporanis) i empremta del kabuki i del cinema mut. Eix 3 — Actualitat i crítiques breus • San Sebastià 2023: Concha d’Or per a “O Corno” (Jaione Camborda); Premi Donostia a Víctor Erice; Premi del Públic per “La sociedad de la nieve” (J. A. Bayona) i debat sobre espectacularitat vs transcendència. • “Misterio en Venecia” (Kenneth Branagh): versió lliure de “Halloween Party” d’Agatha Christie; ambient venecià, to sobrenatural, millor que la seva “Mort al Nil”, però discutible respecte la sèrie clàssica de Poirot. • Avanç: “Ascensor per al cadalso” (Louis Malle) amb banda sonora de Miles Davis; disponible a Filmin. Temes principals Rashomon i el seu context • Veritat subjectiva i memòria: quatre versions irreconciliables d’un crim. • Simbolisme de la porta: límit entre llei i desordre; refugi en temps de ruïna. • Ètica i responsabilitat: culpa difusa, autoengany i honor posat en crisi. • Forma cinematogràfica com a discurs: llum, muntatge, multicàmera i espais (pluja/bosc) al servei del sentit. Kurosawa en diàleg amb el món • Recepció desigual (crítica japonesa vs boom occidental). • Influència transversal: remakes, ecos en clàssics i contemporanis. • Mètode i autoria: col·laboració de guió, equip constant, estil com a columna vertebral. Actualitat cinematogràfica • San Sebastià 2023: palmarès, línies temàtiques (sororitat a “O Corno”), i posició d’Erice. • Misterio en Venecia: virtuts de producció vs fidelitat al caràcter de Poirot. • Pròxima sessió: jazz i polar a l’estil Malle. Idees clau • Rashomon consolida el relat polièdric i la desconfiança envers la veritat única. • Imatge i ètica van juntes: la forma construeix el sentit moral. • Kurosawa és pont entre tradició japonesa i llenguatge cinematogràfic global. • El clàssic ressona al present: de Venècia 1950 a Cannes 2023 amb “Monster”. Cites destacades “És una pel·lícula en què no se salva ni l’apuntador.” “El final amb el nadó és un raig d’esperança després de l’ombra de la guerra i la devastació.”

M de Música del 2/10/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 2/10/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 2/10/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/10/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts