
Smooth Jazz Club del 27/9/2023
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Introducció • Programa dedicat principalment a “La Venus de les pells” de Roman Polanski, amb derivades sobre la seva trajectòria i controvèrsies, una ullada a l’estrena “Jeanne du Barry” (Maïwenn) i la miniserie “The Architect”. • Defensa de la versió original subtitulada i crítica al doblatge quan es perd el treball vocal dels actors. Tema central — “La Venus de les pells” (Roman Polanski) Context i dispositiu metateatral • Adaptació de l’obra teatral de David Ives, que al seu torn dialoga amb la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch. • Estructura de mise en abyme: tot passa en un teatre, durant un càsting-assaig on la realitat es confon amb la ficció. • Obertura hipnòtica amb tempesta i entrada al teatre parisenc; ús d’espai únic i ritme sostingut que Polanski orquestra amb mestria. Interpretacions i dinàmiques de poder • Dúo interpretatiu poderós: Emmanuelle Seigner (Vanda) i Mathieu Amalric (Thomas), amb jocs de registre i domini de la veu. • Alternança d’escenes assajades i interludis on es debat el que s’ha fet, elevant la tensió i invertint rols (dominació/submissió). • El Thomas s’identifica progressivament amb Severin (de la novel·la), desvetllant un interès íntim en el dolor, la humiliació i el control. • Vanda adquireix una aura quasi mefistofèlica: “esperit” que sap més del que hauria de saber, manipula llums, atrezzo i el propi relat. Lectures crítiques i consentiment • Polanski explora els seus temes recurrents: culpabilitat, domini, paranoia i ambigüitat moral. • Debat sobre si la lectura final és feminista (empoderament de Vanda) o si la novel·la originària conté un substrat masclista; la pel·lícula manté la ambivalència i convida l’espectador a construir el seu sentit. • Diferència crucial: aquí hi ha “joc consentit” (contractualitzat en la ficció), a diferència de casos de la vida real. • Reflexió sobre dolor/plaer i la psicologia del BDSM; el film evita judicis simples i abraça la complexitat. Posada en escena i referències • Direcció invisible però precisa: pla/contrapla, moviments de càmera subtils, timing impecable i ús expressiu de la llum per transformar l’espai. • Autocites i ecos de filmografia Polanski: “Tess”, “El ball dels vampirs”, “Cul-de-sac”, “La llavor del diable”, “La novena porta”. • Detalls icònics (la “bossa infinita” a l’estil Mary Poppins) i inversions de rols (vestuari, maquillatge, sabates de taló) que materialitzen el canvi de poder i identitat. Tancament i on veure-la “I el Totpoderós el va ferir i el va lliurar a mans d’una dona.” • Tancament amb cita bíblica (Llibre de Judit, 13:15) que reforça el gir de poder femení i la dimensió mítica/ritual (danses bacants). • Disponible a Filmin; recomanable en versió original en francès amb subtítols. Polanski: trajectòria, formació i controvèrsia Trajectòria i influències • Nascut a París (1933), format a l’Escola de Cinema de Łódź; primer gran impacte amb “El ganivet a l’aigua”. • Admiració personal d’un dels locutors, amb anècdota d’una trobada als 80 i contacte professional. Separar l’obra de l’autor • Debat obert sobre el cas judicial de 1977 i la dificultat de “separar l’obra de l’autor”, amb paral·lels (Woody Allen, Picasso). • Es defensa mirar les obres amb esperit crític sense negar-ne el valor artístic, tot reconeixent la complexitat moral. Altres estrenes — “Jeanne du Barry” (Maïwenn) • Biopic cortesà sobre la favorita de Lluís XV, amb Johnny Depp; producció franco-belga-britànica amb finançament saudita (Red Sea Film Foundation). • Virtuts: recreació d’època, vestuari i escenaris (Versalles) de gran nivell; posada en escena sòlida. • Límits: convencional en el to; elecció d’edats i repartiment debatuda. • Maïwenn, figura a seguir pel pols de direcció i ambició. Sèrie destacada — “The Architect” (Noruega, 2023) Distopia d’habitatge i capitalisme • Miniserie de 4 episodis breus (18–20’), definible com a distopia propera: Oslo afronta la crisi d’habitatge i s’improvisa un pàrquing com a macrohabitatge compartimentat per cortines. • Temes: precarietat, deshumanització urbana, violència latent del mercat, erosió de la solidaritat i la traïció per supervivència. • Guió concís i efectiu: ritme sense “empassar-se” l’espectador, narrativa global compacta en 76 minuts totals. Avanç del proper episodi • Proposta per a la setmana vinent: “Rashōmon” (1950, Akira Kurosawa), clàssic fundacional sobre la veritat múltiple i la subjectivitat del relat. Idees clau • Interpretació en V.O. com a part essencial del sentit i la qualitat d’un film. • “La Venus de les pells” condensa els grans motius de Polanski: culpa, poder, identitat i joc teatral. • “Jeanne du Barry” brilla en producció; “The Architect” impacta per la seva diagnosi social incòmoda i urgent.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.