Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Just Blues del 16/5/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 16/5/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 16/5/2023 — Maduixes silvestres (Bergman, 1957): road movie de la culpa i els somnis; estil i influències + avanç de Cannes i "El darrer magnat" - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 16/5/2023 — Maduixes silvestres (Bergman, 1957): road movie de la culpa i els somnis; estil i influències + avanç de Cannes i "El darrer magnat"

Anàlisi de "Maduixes silvestres" (1957) Pel·lícula central del programa, de Ingmar Bergman, amb Víctor Sjöström com a Isaac Borg, i un repartiment amb Bibi Andersson (doble paper com a Sara), Ingrid Thulin (Marianne) i Max von Sydow en cameo. Els tertulians destaquen que és una road movie existencial i un punt d'inflexió en l'obra de Bergman per la seva maduresa temàtica malgrat la joventut del director (38 anys en el rodatge). "Culpable de culpa" — el veredicte del somni-examen que condensa el tema central La narració acompanya el viatge d'Isaac Borg cap al seu homenatge com a Doctor Jubilaris, i el converteix en un periple interior ple de somnis, records i trobades que reobren ferides i permeten una reconcil·lació final. Temes i idees clau La culpa: eix transversal. Borg és percebut públicament com a figura admirable, però s’hi mostra com a «mal pare i mal marit», fred i distant. Redempció i reconciliació: el viatge transforma Borg; les interaccions amb Marianne i la jove Sara (autoestopista) el porten a expressar afecte i a escoltar. Nihilisme vs. compromís: el fill de Borg és nihilista i rebutja la paternitat; s’entén com a herència d’una afredor familiar. Mirada a la memòria: els records del jardí de les maduixes silvestres funcionen com el seu «Rosebud» personal —una clau emotiva a l’arcàdia perduda. El camí com a sentit: eco de Cavafis i Itaca — "l’important no és arribar sinó el camí". Estil i fotografia Posada en escena clàssica i depurada, amb transicions en plans exteriors en moviment (cotxe) i plans fixos de paisatge. Fotografia en blanc i negre (Gunnar Fischer): tendència a blancs alts/cremats que dona textura als somnis (rellotges sense agulles, carrers lluents) i a l’evocació final del llac. Debat històric Fischer vs. Sven Nykvist: claredat diàfana vs. matisos i ombres; posteriorment Bergman evoluciona amb Nykvist. Moments de to expressionista i d’inquietud (ocells, vent, bressol al bosc) que anticipen ecos en obres com L’hora del llop i, per influència, Rosemary’s Baby. Context creatiu i producció (1957) Any frenètic de Bergman: teatre, El setè segell i guió escrit a l’hospital per una úlcera d’estrès. Disposa d’un equip fidel d’actors i tècnics. Víctor Sjöström: rescatat com a protagonista a 78 anys, converteix el film en homenatge intergeneracional al cinema suec mut. Cerimònia universitària en llatí, marcant el to solemne de l’homenatge i tancant el cercle del relat. Interpretacions i símbols Somni-examen: desglossa la culpa professional i vital de Borg; el «primer deure del metge» és «demanar perdó». Pare/mare/fil: el model fred de Borg reproduït en el fill; la infidelitat de la dona passada es processa en clau onírica. Autoestopistes i el matrimoni tòxic: mirall dels conflictes de parella, amb un to que avui pot llegir-se també en clau de misogínia contextual. Final obert i melancòlic: lectura doble —«happy end» discret de reconciliació o mort en pau després de l’encadenat del llac i el rostre satisfet. Influència i herència cinematogràfica Diàlegs amb Buñuel (somni, textura visual), i influència posterior en Woody Allen (Desmontando Harry), Visconti (Morte a Venezia), Arthur Penn (Bonnie and Clyde), Alexander Payne (Nebraska), entre d’altres. La pròpia pel·lícula refina un model de road movie íntima: el moviment exterior com a palanca de transformació interior. Notícies i agenda: Festival de Cannes Obertura amb "Jeanne du Barry" (Maïwenn) amb Johnny Depp —polèmica al voltant de la directora. Jurat presidit per Ruben Östlund (Triangle of Sadness, The Square). Grans estrenes: Scorsese (Killers of the Flower Moon), Indiana Jones and the Dial of Destiny (James Mangold), Ken Loach (The Old Oak), Pedro Almodóvar (Strange Way of Life), Wes Anderson (Asteroid City). Tancament i pròxim episodi Recomanació de veure el film a Filmin per qualitat de còpia. Pròxima pel·lícula: "El darrer magnat" (The Last Tycoon) d’Elia Kazan, basada en F. Scott Fitzgerald. Punts destacats en negreta Road movie existencial amb somnis i records com a motor. Culpa, reconciliació i transmissió intergeneracional del buit emocional. Fotografia de Fischer amb blancs alts que singularitza somnis i memòries. Final amb doble lectura: consol i possible comiat.

M de Música del 15/5/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 15/5/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 15/5/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 15/5/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts