Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12204episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/5/2023 — Sentir vs escoltar i els orígens de la ràdio: definicions, exemples i pioners (Maxwell, Hertz, Popov, Tesla) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/5/2023 — Sentir vs escoltar i els orígens de la ràdio: definicions, exemples i pioners (Maxwell, Hertz, Popov, Tesla)

Tema 1 — Diferència entre sentir i escoltar Essència de la distinció • Sentir: percebre sons de manera involuntària (simplement perquè hi sentim). • Escoltar: acció voluntària de posar atenció als sons o al missatge. "Està bé que ens sentin, però no serveix de res si no ens escolten." Exemples clau • Correcte: Els veïns van sentir l’aldarull i van trucar a la policia. • Incorrecte: Els veïns van escoltar l’aldarull… (no hi ha voluntat d’atendre un missatge). • Correcte: Escoltem atentament les declaracions de la directora. • Incorrecte: Sentim atentament les declaracions… (contradicció entre atenció i involuntarietat). Matís gramatical • Sentir (transitiu): percebre amb l’oïda alguna cosa concreta (CD). Ex.: "Va sentir crits a la nit". • Sentir-hi (intransitiu): capacitat o no de l’oïda (sense CD). Ex.: "No hi sent". Resum operatiu • Voluntarietat → escoltar. • Involuntarietat → sentir. "La qüestió de la voluntarietat, escoltar. La involuntarietat, sentir." Acepció addicional • Sentir també significa “experimentar un sentiment”: el sentir del cor. Tema 2 — Històries de la ràdio (inici de sèrie) Introducció i marc • El tema lingüístic fa de pròleg a una nova sèrie sobre la història de la ràdio, des dels orígens fins avui. • El programa intercala interludis musicals i cortinetes. Pioners i fites • James Clerk Maxwell (c. 1865): formula teòrica de les ones electromagnètiques que es propaguen a velocitat de la llum. • Heinrich Hertz (1888): demostra experimentalment l’existència d’aquestes ones; base de telègraf i ràdio sense fils. • Primeres transmissions (1896): enviament de paraules via codi Morse. • Rivalitat i reconeixement: Alexander Popov (reconegut a l’Europa Oriental) vs Nikola Tesla (més emblemàtic a Occident) com a figures clau de la invenció. Notes de format • Diversos interludis musicals (temes en castellà i anglès) entre blocs informatius. • Tancament extens amb la muletilla “Bona nit” repetida, que funciona com a cortineta de comiat. Idees principals per endur-se • En llengua: no són sinònims — usa “escoltar” per a atenció activa i “sentir” per percepció involuntària o per parlar de sentiments. • En història de la ràdio: trajecte de la teoria (Maxwell) a la prova (Hertz) i a les primeres transmissions (Morse), amb el debat d’autoria entre Popov i Tesla.

Veus Parròquia del 10/5/2023 — Àfrica: recursos naturals i minerals crítics, la maledicció dels recursos i la pugna geopolítica (Xina, Occident i Índia) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 10/5/2023 — Àfrica: recursos naturals i minerals crítics, la maledicció dels recursos i la pugna geopolítica (Xina, Occident i Índia)

Tema i context del programa Avui, al programa Veus a la Parròquia (Ràdio d’Esvern), el grup Justícia i Pau dedica la seva intervenció a un tema d’actualitat i gran interès: els recursos naturals d’Àfrica. El convidat, Jesús García, exposa dades, exemples i implicacions geopolítiques de la riquesa mineral i energètica del continent. "No hi ha amics, només interessos" Dades clau d’Àfrica Dimensions i població • Superfície: 30,3 M km² (≈ 20% de les terres emergides) • Població: >1.300 M (≈ 17% de la població mundial), repartida en 54 Estats • Densitat (2020): 35 hab/km² (inferior a la mitjana global de 47 i molt per sota d’UE) • Projecció: cap a 2050 la població es podria duplicar Terres conreables i agricultura • Àfrica disposa del 24% de les terres conreables del món, però només produeix el 9% de la producció agrícola global • Forta desigualtat territorial: zones desèrtiques (Sahel) vs. zones molt humides i fèrtils al voltant de conques hidrogràfiques i grans rius • Conseqüència: episodis històrics de fam per falta d’explotació agrària bàsica i d’infraestructura Riquesa mineral i energètica Minerals crítics i reserves • Àfrica posseeix prop d’un terç de les reserves minerals mundials i un ventall d’uns 60 minerals clau • Podis i percentatges destacats: • 90% de platinoides (rodi, platí, paladi) — catalitzadors d’automòbils, discs durs, fibra òptica, fuel cells, alta tecnologia • 80% de coltan / tàntal — imprescindible per a dispositius electrònics i hardware mòbil • 60% de cobalt i 50% de manganès — essencials per a bateries i transició energètica • 50% de crom — metal·lúrgia i pintures • 46% de diamants, 22% d’or, 12% de fosfats (alimentació, construcció) • Punt clau: la riquesa real es troba al subsol, en minerals crítics per a la indústria d’alta tecnologia Energies i consum • Fòssils: gas (6% de reserves mundials) al nord; petroli (9%) al Golf de Guinea; carbó a l’Àfrica Austral • Renovables: enorme potencial solar al cinturó saharià • Desajust clau: amb 17% de la població mundial, el continent consumeix només el 4% de l’energia • Projecció de necessitats: +75% de consum elèctric en 20 anys per atendre el creixement demogràfic i econòmic La maledicció dels recursos: riquesa al subsol, pobresa a la superfície • Malgrat la riquesa, Àfrica continua sent el continent més pobre: segons BM, ~40% de la població viu amb <2$ al dia • Economies poc diversificades i altament dependents de les matèries primeres; vulnerables a la volatilitat de preus fixats en mercats internacionals • Corrupció i contractes opacs entre elits locals i grans corporacions (occidentals, xineses, índies) que no repercuteixen en benestar general • Resultat: la riquesa es concentra en poques mans, sense transformació productiva local ni valor afegit per a la població Geopolítica de minerals crítics i cadena de valor Àfrica com a eix geoestratègic • Els minerals crítics africans són indispensables per a la indústria d’alta tecnologia (ex.: coltan per a microelectrònica) • Bretxa de cadena de valor: l’extracció és local, però la transformació i el valor afegit es generen fora (microxips, dispositius, etc.) • Dependència reforçada: Àfrica ven commodities amb preus volàtils i compra productes transformats La pugna de potències: Occident, Xina i Índia • Tothom vol els recursos africans per motius econòmics i estratègics, i també pel potencial de mercat intern africà • La relació internacional es guia per interessos: "No hi ha amics, només interessos" El cas de la Xina: diplomàcia, infraestructures i dependència • Estratègia dual: • Accés a matèries primeres (minerals, petroli) • Expansió de mercats per als productes xinesos • Instruments: • Diplomàcia que obre portes a empreses privades xineses i joint ventures • Ajuts i préstecs massius per a infraestructures (viàries, energètiques, portuàries, comunicacions) • Pagaments en petroli i minerals, generant dependència i compromisos a llarg termini • Dades: prop de 2.500 empreses xineses instal·lades i 114.000 M$ d’intercanvis (2016) • Impacte: millora d’infraestructures però endeutament i asimetries en la captura de valor Propostes i sortides per al continent • Redistribució directa dels ingressos de recursos per millorar la vida de la població • Diversificació econòmica i industrialització local per reduir dependència i capturar més valor de la cadena • Control de canals de distribució i capacitat de fixar preus més justos • Integració i cooperació intraafricana (estratègies comunes més enllà del comerç) per guanyar força negociadora i estabilitat Tancament • Missatge central: Àfrica és riquíssima en recursos, però pateix la maledicció dels recursos per la mala governança, la volatilitat i la dependència externa. • Full de ruta: redistribució, diversificació, valor afegit local i unitat regional per agafar la paella pel mànec i transformar la riquesa en desenvolupament inclusiu.

← Torna a tots els podcasts