Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12205episodis
Just Blues del 2/5/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 2/5/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 2/5/2023 — Palmarès del festival, Rebel i La impaciència del cor: èxits, convidats i debats potents (El caso Padilla, Bo té por) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 2/5/2023 — Palmarès del festival, Rebel i La impaciència del cor: èxits, convidats i debats potents (El caso Padilla, Bo té por)

Resum general Episodi centrat en el balanç d’un festival de cinema: comença pel Palmarès i s’endinsa en crítiques de films premiats, dades d’assistència rècord, convidats destacats i una radiografia exigent de la producció catalana i espanyola. També s’hi comenten recomanacions potents (Los Colores del Silencio, El caso Padilla) i un debat final sobre Bo té por (Ari Aster), amb teaser per a la sèrie Giri/Haji. Palmarès i films premiats Premi de la Crítica Oficial: Rebel (Adil El Arbi i Bilall Fallah) • Drama dur i sense concessions sobre el reclutament cap a l’ISIS d’una família d’origen marroquí a Europa, amb un germà gran que viatja a Síria per ajudar i és captat, i un petit en perill de ser reclutat al barri. • El to és molt realista i cru; però es critica la inclusió de clips musicals del protagonista raper, que trenquen el clima dramàtic i resulten «anticlimàtics». "De vegades penso que ja teniu interès que això sigui així" —la frase de la mare, adreçada a les autoritats, glaça la sang i sintetitza la denúncia del film. Millor direcció: La impaciència del cor (Bille August) • Adaptació de Stefan Zweig que divideix opinions: per alguns, posada en escena polida i clàssica; per d’altres, melodrama fred i «acadèmic» que no emociona. • Temes: noblesa i honor, compassió versus amor, i el trasfons pre-bèl·lic (arribada de la I Guerra Mundial). Es lloa la correcció formal, però es qüestiona la disonància emocional del relat. Millor guió adaptat: The Lost King (Stephen Coogan, Jeff Pope) • Encantadora i accessible, amb una gran interpretació de Sally Hawkins. Basada en la història real de Philippa Langley i la troballa de Ricard III sota un aparcament a Leicester. Millor actor: Omar Sy per Padre y soldado • Valor històric: visibilitza la lleva colonial francesa al Senegal (joves de 16-17 anys) a la I Guerra Mundial. • Eix paternofilial potent i crítica a l’oficialitat obsessionada amb gestes per ambició personal. • Retret formal: excess de plans tancats i acabat «molt televisiu» tot i disposar de recursos. Millor actriu: Fiorella Bottaioli per La uruguaya • Producció petita i cooperativa (uruguaiana/argentina). Es valora el misteri de la protagonista, però es critica el conjunt: guió dispers, factura de principiant i dubtes sobre la seva distribució. Premi Film Història (UB): La impaciència del cor • Reconeixement pels valors històrics; el film esdevé el més guardonat del festival. Balanç del festival Assistència i espais • 18.000 espectadors en 9 dies (mitjana d’uns 2.000/dia). • Sessions principalment als Cinemes Verdi. Convidats destacats • El director Wim Wenders, l’actriu Susan Sarandon i el director François Ozon, entre d’altres. Producció catalana i espanyola: valoració crítica Obertura i cloenda • Obertura d’Ozon: correcta de factura, sense entusiasmar. • Cloenda amb Sica (Galícia): drama sobre una filla i un pare perdut al mar, amb tensió comunitària i sospites; es qüestiona la versemblança (identificació d’un cadàver per un anorac en època de proves d’ADN). Apreciacions tècniques de Sica • Música i so, i alguns plans de la marea, són interessants. • Però la fotografia es percep plana i «grisosa», amb càmera al clatell i una estètica propera a escac; sensació de peces boniques però aïllades. Diagnosi global: «Producció catalana i espanyola molt fluixa» aquest any, amb comptades excepcions. Recomanacions i descobertes Los Colores del Silencio (Clovis Cornillac) • Thriller de venjança sofisticada i satisfactòria per a l’espectador. • Posada en escena despampanant i un pla seqüència inicial que evoca i supera (en efecte) el de Touch of Evil segons els crítics. Un cel de plom (sobre Neus Català) • Decent i honesta, limitada per un pressupost curt que es nota en l’escala dels camps i en situacions dures que s’insinuen més que no pas es mostren. • Treball actoral sòlid de la protagonista; guió amb bon pols psicològic (sabotatge a la fàbrica de municions). Alguien que cuide de mí (Elvira Lindo) i La manzana de oro (Chávarri) • El primer, amb tres bones actrius, però poc reeixit en conjunt. • El segon rep crítiques severes: comèdia coral ridícula i amb escenes percebudes com gratuïtes. El caso Padilla (Pavel Giroud) • Documental colpidor sobre l’auto-inculpació pública del poeta Heberto Padilla (1971) a Cuba: una lliçó de psicologia del poder i de com opera el rentat de cervell. • Arxiu en blanc i negre i testimonis posteriors; apareixen noms com García Márquez, Cabrera Infante i Vargas Llosa. Imatge memorable: la camisa xopa de suor de Padilla, que simbolitza la por i la pressió del moment. Debat final i pistes per a pròxims episodis Bo té por (Ari Aster) • Film polaritzant: per uns, exhibició postmoderna amb recursos (metaficció, flashbacks/forwards) però buida; per altres, atrevida i fascinant. • Joaquin Phoenix, en mode “curs d’interpretació”. Durada: 179 minuts. Teaser: Giri/Haji (sèrie) • Avanç d’un pròxim debat sobre la sèrie de Netflix, amb l’eix de la trobada Orient–Occident. Escapada d’amigues • Menció breu amb opinions oposades; es destaca un gir final que revalua el conjunt. Idees clau • El Palmarès combina cinema dur i compromès (Rebel, Padre y soldado) amb clàssic literari (La impaciència del cor) i una crowd-pleaser britànica (The Lost King). • Assistència a l’alça i convidats de prestigi confirmen l’embranzida del festival. • Crítica exigent al cinema local: bones intencions, però desnivell en guions i producció. • El caso Padilla emergeix com a documental imprescindible per entendre la relació entre art i poder. • Bo té por: un títol per debatre més que per consensuar.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/4/2023 — Arqueologia subaquàtica a Catalunya: CASC, el derelicte Formigues II i l’espoli; més “Sexe, política i poder” i l’origen de dites populars - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/4/2023 — Arqueologia subaquàtica a Catalunya: CASC, el derelicte Formigues II i l’espoli; més “Sexe, política i poder” i l’origen de dites populars

Panorama general "És més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg." — atribuït a George Bass Episodi amb dues grans ànimes: • Un bloc central dedicat a l’arqueologia subaquàtica a Catalunya amb la participació de la Ruth Geli i el Guillem Mauri (CASC): història, mètode, lluita contra l’espoli, el vaixell científic Tetis i el projecte emblemàtic del derelicte Formigues II (s. I aC), amb àmfores abètiques i continguts de peix en salaó. • Un segon tram de magazine cultural: la secció “Sexe, política i poder” (grans escàndols polítics del s. XX) i una ruta pels orígens de dites i refranys catalans (de tocar ferro a Sant Cristo gros, Can Fanga o la de Cal Déu). Arqueologia (què és i com treballa) De la definició al mètode • L’arqueologia comparteix l’objectiu de la història: reconstruir el passat a partir de cultura material. • Mètode clau: l’excavació i l’anàlisi de restes (habitatges, tombes, objectes, eines, deixalles, etc.). • Treball pluridisciplinari: datacions per radiocarboni (C14), geologia, paleontologia, estudis de fauna (ictiofauna), palinologia, etc. Arqueologia subaquàtica a Catalunya (CASC) Què és el CASC i per què neix • El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del MAC que inventaria, protegeix, estudia, conserva i difon el patrimoni submergit (mar, rius, llacs i nivells freàtics). • Origen: anys 60-80, boom del submarinisme i espoli massiu a la Mediterrània → anys 80-90 s’articula legislació, consciència social i el CASC (1992) amb vocació nacional. Del “bus arqueòleg” a l’“arqueòleg que busseja” • Canvi de paradigma: aplicar metodologia científica sota l’aigua (no extraccions sense context). • Cas pioner: excavació del vaixell de Cala Colip 4 (Cap de Creus), s. I dC, amb carrega variada (àmfores d’oli, terra sigillata, vasos de parets fines, llànties) i conclusions sobre comerç, ports principals i secundaris. El derelicte Formigues II (segles I aC – projecte clau) Descobriment i singularitat • 2012: el bussejador Jaume Soler declara la troballa (ja coneguda per coral·lers). • 2016: el CASC accedeix al jaciment, a ~50 m de fondària, amb conservació excepcional: estructura de fusta i carrega d’àmfores abètiques. • Importància: primer vaixell antic “a casa” amb contenidor i contingut** preservats malgrat espolis parcials. Què transportava • Almenys 4 tipologies d’àmfores. Tres ben estudiades contenen peix en salaó (espècies atlàntiques com bis/barat, sorell, bonito atlàntic). • Una tipologia podria dur salsa filtrada (possiblement garum), pendent de confirmació analítica. • Conservació d’elements orgànics: resines impermeabilitzants, restes vegetals (raïm, olives) per donar gust, clau per a estudis palinològics i paleobotànics. Dimensions i quantitats • Eslora estimada del vaixell: 20–22 m; àmfores en 2 capes (potser una tercera espoliada). • 240 àmfores identificades i etiquetades, però la càrrega original seria molt superior (centenars). Espoli i evidències • Espoli comparativament reduït (la fondària hi ajuda), però present: buit d’ànfores incoherent a bodega, eina d’espoli trobada (escarpa d’acer inoxidable), i marques de repicat a la concreció calcària. • Valoració de mercat: comercialització prohibida; col·laboració amb cossos de seguretat; quan cal, s’emet informe d’expertització (autenticitat, cronologia, tipologia, possible origen). Biòtops, biodiversitat i profunditat Derelictes com a “esculls artificials” • Boreas (remolcador alemany) a Palamós i Regio Messina (ferri de trens) al Montgrí, enfonsats expressament per crear biòtops i punts d’immersió. • Altres exemples: “Dragonera” (Tarragona) i “cementiris de vaixells” (Badia de Roses). • Ecologia: fomenten criança i reproducció de peixos; restriccions de pesca en reserves. Profunditat i vida • A partir de 50–60 m: menys llum, menys flora (p. ex. posidònia fins ~10 m), menys varietat d’espècies; coral vermell avui molt escàs i més fondo. Metodologia, seguretat i logística Treballar a 50 m: curt sota, llarg sobre • Immersions curtes i descompressions llargues; operativa amb aire i descompressió amb O2. • Control de narcosi de nitrogen, protocols estrictes i entrenament progressiu (25–33 m abans d’afrontar els 50 m a Formigues II). • Avantatges subaquàtics: no trepitjar restes, “fotografia aèria” natural, excel·lent preservació orgànica (p. ex. taps de suro de 2.000 anys). Campanyes i laboratori • Vaixell científic Tetis (port base Roses) com a plataforma de treball: fondejos, briefings, excavació, documentació, extracció, retorn a port. • Fora de campanya: permís i paperassa, inventari, registre i anàlisis pluridisciplinàries, memòries i publicacions. • Laboratori del CASC (Girona): conservació i restauració de materials subaquàtics, inclosa matèria orgànica amb liofilitzador (un dels pocs a la península). “Si trobes patrimoni sota l’aigua, deixa’l in situ i avisa: treure’l sense conservació immediata pot destruir-lo.” Projectes i cartografia del patrimoni Projectes en curs i aliances • Formigues II (liderat pel CASC). • Ports d’Empúries (grec i romà; zona de la Clota/Recs – amb Empúries). • La Draga (neolític, Estany de Banyoles; UAB, MAC, CSIC, Museu Comarcal, etc.). • Ullastret (illa d’en Reixac; nivell freàtic; paleopaisatge i navegació interior). Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya • Inventari viu amb 855+ jaciments; entre 85–90% espoliats. • Tasques de detecció, protecció, documentació i difusió contínues. Difusió: exposició i museus “Naufragis. Història submergida” (MAC Barcelona) • Exposició gran format (1.000 m²) amb 4 àmbits: - Exploradors del mar (de la recuperació d’objectes a l’arqueologia subaquàtica). - De vaixells i mariners (cultura marinera a través de jaciments catalans). - Excavar sota l’aigua (mètode amb imatge subaquàtica i 3D). - Patrimoni a protegir i conservació (restauració, in situ i laboratori). • Estudis de cas: Colip 4, Deltebre 1 (vaixell anglès a l’Ebre), Formigues II. • Disseny immersiu i audiovisuals; peces úniques: politxes, taps de suro mil·lenaris, pals de cabana de 7.000 anys, àmfores, monedes, eines, etc. • Activitats: visites guiades, sessions amb especialistes/comissaris, escape room temàtic. • Museu Marítim (Drassanes): vaixell medieval “Sorres 10” museïtzat. Secció històrica: “Sexe, política i poder” • Recull de casos icònics on la vida íntima impacta la política: - EUA: Thomas Jefferson i Sally Hemings; JFK i Marilyn; Clinton–Lewinsky (impeachment); Gary Hart; Edward Kennedy (cas Chappaquiddick); John Profumo (cas Christine Keeler) i Jeremy Thorpe (Norman Scott). - Europa: Eduard VIII i Wallis Simpson; Carles II de Romania i Elena Lupescu; François Mitterrand; Silvio Berlusconi. • Debat obert sobre ètica pública vs. vida privada i el pes mediàtic dels escàndols. Secció de llengua i cultura: dites i refranys • Orígens de frases fetes i topònims populars: - La mordida: pagament en monedes a la boca dels bussejadors a la campana d’immersió de Cadaqués (1654) per recuperar tresors. - Peus de plom: taló de plom per evitar guspires a la Santa Bàrbara (polvorí) d’un vaixell (cas Deltebre 1, 1814). - Tocar ferro / tocar fusta: protecció contra perills o mala sort (interpretacions catalanes i europees). - Sant Cristo gros: processons per a execucions múltiples (confraria de la Puríssima Sang, Barcelona). - Quinta Forca: emplaçaments històrics de forques a BCN. - Can Fanga: fang de l’Eixample barceloní en obres; - La de Cal Déu: família Déu (elaboradors d’anissos i vins generosos a Les Corts). • Altres: net com una patena, plorar com una Magdalena, rentar-se les mans com Pons Pilat, Barcelona és bona si la bossa sona, etc. Idees força • Preservació: “In situ” és la primera opció; la retirada exigeix conservació immediata i recursos especialitzats. • Ciència aplicada: l’arqueologia subaquàtica és història amb mètode i tecnologia, no col·leccionisme. • Sensibilització social i zero espoli com a objectiu. • Catalunya, pionera a la península en recerca, conservació i difusió del patrimoni submergit.

← Torna a tots els podcasts