
Frankie Manning Radio Show del 30/3/2023
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Episodis etiquetats amb Altres

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Tema central: “No future?” • El programa obre amb una editorial punki i irònica sobre el futur col·lectiu: crisi climàtica, precarietat, censura cultural i desigualtat. "No future for you" (Sex Pistols) • Tot el capítol dialoga amb aquesta idea: com imaginem el futur quan la realitat és hostil? La resposta ve des de tres mirades culturals: cinema, teatre i música. Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora) Sinopsi i eixos • Road movie poètica sobre cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) que emprenen un viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia del líder ( l’Ítaca del grup i única promesa de futur). • Capas de realitat: violència urbana, desplaçaments forçats, impunitat estructural i la burocràcia com a mur. Llenguatge i estil • Barreja de naturalisme (actors no professionals) i lirisme oníric (temps fragmentat, càmera lenta, música expansiva): un realisme màgic que dialoga amb la realitat sense explicar-la didàcticament. • El film avança per “illes” emocionals i d’espai (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima). Context i genealogia • Connexions amb el cinema colombià: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano), i la primera pel·lícula de Mora (Matar a Jesús). El preu de la visibilitat • L’èxit internacional contrasta amb la realitat dels intèrprets: amenaces de mort a Carlos Andrés Castañeda (Ra) i precarietat post-estrena. "La cara de uno por ahí y uno chupando hambre" • Pregunta incòmoda del programa: qui capitalitza l’èxit i qui assumeix el risc social? Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog) De què va • “Petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos” sobre herència, identitat, decadència i esperança. • En Francesco (veterà) i en Darius (jove) habiten les ruïnes d’un circ mític i debaten si persistir o plegar veles. Posada en escena i to • Sala Versus Glòries convertida en carpa decadent: fum, brutícia, rates evocades i intimitat a dues bandes. Direcció de Roberto G. Alonso amb pulsió coreogràfica en gest i tempo. • Paradoxa generacional: el vell és l’ingenu optimista; el jove, el cínic esgotat. El xoc revela els “grisos” d’una època sense garanties. Per què connecta amb el “no futur” • El futur només s’activa quan apareix un element-real possibilitat (una entrada venuda, una ocasió). Sense això, tot és no-res habitable. Música — Travessa sonora del ‘no futur’ Sightless Pit — industrial/doom sense guitarres • Metal contemporani amb ADN industrial, hip-hop i doom: parets de so i lírica sobre camins tancats i existències violentes. Perfecte mirall del No Future. “Nuestras vidas están en un camino cerrado… incluso la existencia más simple es egoísta y violenta.” Sleaford Mods — post-punk mínim, spoken i classe obrera • Dúo britànic que fa “punk hop minimalista” per a la classe treballadora: beats austeros, spoken amb mala llet i crítica a les polítiques d’austeritat. • En directe, anti-postureig: portàtil al play, cervesa a la mà i actitud. Kali Malone — drone/minimalisme com a antídot • Peça immersiva de dues hores amb orgue, guitarra i violoncel per explorar justa entonació i harmònics. • Proposta de contemplació (menys és més) per contrarestar la voràgine: un present expandit que desafia la sensació de “no futur”. Agenda ràpida • Cinema: Sick of Myself (sàtira del narcisisme), Los Reyes del Mundo (estrena en cinemes aquí), As bestas (segueix forta en cartellera). • Properes estrenes: Sam Mendes (història romàntica amb Olivia Colman), Ulrich Seidl amb doblet: Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa). Idees clau que queden No hi ha futur sense possibilitats reals: els somnis necessiten un lloc on aterrar. La cultura com a cartografia de la precarietat: Colòmbia, el circ i la classe obrera britànica com a miralls. Contemplació com a resposta política i vital: reduir estímuls per recuperar el present. “No hi ha futur, perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?”

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Resum general Episodi dedicat a la importància del moviment per a la salut, amb focus en la prescripció d’exercici, la diferència entre activitat física, exercici i esport, i l’ecosistema comunitari (CAP Sant Just) que ho impulsa. Per què moure’ns? • No és una moda: genèticament estem dissenyats per moure’ns; el sedentarisme modern és un factor clau de malaltia. • El múscul és un òrgan actiu (ple de mitocòndries), produeix energia i es comunica amb la resta d’òrgans; el múscul s’alimenta de moviment. • El moviment és una eina terapèutica no farmacològica que complementa alimentació i tractaments, i s’aplica al llarg de tota la vida. Recomanacions clau • Mínim setmanal: 150 minuts d’activitat moderada + 2 dies d’activitat vigorosa (~70’ totals de treball de força/resistència). • Objectiu pràctic: millor apuntar a 200 min/setmana (o el lema "30’ al dia") per compensar la tendència a la mandra. • Personalització: en cas de malaltia, cal prescripció i seguiment professional (metge de l’esport, fisioterapeuta, infermeria, etc.). Límits i riscos d’excés • El màxim no és clar; l’alta exigència pot ser segura en esportistes controlats per equips multidisciplinaris. • En població general amb feina/família, augmenta el risc si es forcen volums sense avaluació, bona alimentació i recuperació. • Abans de reptes (marató/ultra), test preparticipatiu: prova d’esforç, ECG i valoració mèdica. Conceptes diferenciats • Activitat física: qualsevol moviment amb despesa energètica. • Exercici físic: activitat amb objectius (força, flexibilitat, coordinació…). • Esport: exercici amb reglamentació (sovint competició); córrer sense competir seria exercici, estrictament. Enllitament i recuperació • Enllitament = desastre: pèrdua ràpida de massa muscular i sensació de debilitat. • Mobilització precoç: treballar el que es pugui (encara que una part estigui immobilitzada), sempre amb guia professional i protocols individualitzats. Fisioteràpia comunitària al CAP Sant Just • Nova figura orientada a la comunitat i grups: educació postural, exercicis, rutes i ús de parcs biosaludables. • Accés: derivació via infermeria/medicina després de valoració; no és (encara) per “treure contractures” individuals. • Patologies mecàniques prevalents: espatlla, lumbars, genoll, cervicals; enfocament educatiu i d’autogestió. Dia Mundial de l’Activitat Física (Sant Just) • Celebració traslladada al dijous 13 d’abril: caminada (curta i llarga), repartiment de fruita i aigua, classe de zumba. • Marxa nòrdica: taller (11 d’abril) i TAS el 6 (dissabte) i 21 (diumenge) de maig; inscripció al CAP; instructor titulat (Vandora, Pep Barberà). Rutes a Collserola. Dades i postpandèmia • Després de la pandèmia, augment històric de participació malgrat poca difusió: el missatge ha penetrat. • Importància de registrar activitats: els indicadors permeten avaluar i millorar les iniciatives comunitàries. Cites clau "El moviment és vida." "Querer no es poder" — cal realisme i avaluació abans de grans reptes. Recomanacions pràctiques • Apunta a 200 min/setmana i incorpora 2 dies de treball vigorós/de força. • Si tens malalties o tornes d’una lesió/operació, consulta professionals i segueix protocols. • Abans d’un repte important, fes prova d’esforç + ECG i planifica entrenament, alimentació i recuperació. • Si estàs enllitat o lesionat, mou el que puguis (amb seguretat) per preservar múscul. • Participa en activitats comunitàries (caminades, marxa nòrdica, parcs de salut) per mantenir l’hàbit. Conceptes clau • Mitocòndries, activitat vigorosa, prova d’esforç, mobilització precoç, fisioteràpia comunitària, indicadors de salut. Context local (Sant Just) • Xarxa d’Atenció Primària orientada a la comunitat i col·laboració amb l’Ajuntament. • Iniciatives com Bici sense edat, zumba comunitària, i rutes a Collserola per fomentar l’activitat física per a tothom.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Resum general • Episodi amb quatre blocs principals: jornada formativa de monitors d’esplai, presentació de la Llar de Maria a Sant Just, origen i història del Tibidabo (etimologia, basílica i parc d’atraccions) i memòria de la Passió vivent “La mort del Just” (1968–1969) a la Vall del Fiballer. "Tibi dabo" (llatí) vol dir "et donaré" — clau per entendre el nom Tibidabo i la seva connexió amb la temptació de Jesús a l’Evangeli. 1) Jornada formativa de centres d’esplai (Conreria, Tiana) Punts clau • Més de 90 monitors/es de 10 centres del Baix Llobregat es troben per compartir bones pràctiques i formar-se. • 5 eixos formatius prioritaris: trastorns de conducta alimentària (TCA); educació emocional amb infants i joves; assetjament i ciberbullying; tabús de drogues i sexualitat; malestar emocional i educació afectiva. • Pregaròria de Dani Palau; dinar; a la tarda, programa Bon Tracte per a la prevenció d’agressions a menors. • Valoració: jornada profitosa amb voluntat de continuïtat. 2) Presentació del projecte Llar de Maria a Sant Just Què és i a qui ajuda • Associació laica, sense ànim de lucre (fundada a Badalona, 2015) que acull i protegeix mares gestants i nadons fins a 1 any, especialment amb manca de recursos. • Sedes: Badalona, l’Hospitalet, Castelldefels i, des de novembre, Sant Just (d’Esvern/Desvern). Implantació local i xarxa de suport • Impuls local de la Roser i la Blanca; suport del mossèn i atenció espiritual quan cal. • Coordinació amb Ajuntament, alcalde Basaganyes, Càritas, Serveis Socials, farmàcies i CAP per detectar necessitats. • Ja atenen dues mares (una resident i una que hi treballa). Reunions: dimarts tarda (aprenentatge i suport) i dos dissabtes al mes (matins) per teixir vincles. • Crida a voluntariat i donacions: productes d’higiene i una “canestreta” per a cada mare; donatius de roba 0–12 mesos, bressol, cotxet, mantes, parc, etc. 3) Tibidabo: etimologia, Evangeli, basílica i parc Etimologia i context bíblic • “Tibidabo” prové del llatí: tibi dabo (“et donaré”), del passatge de les temptacions de Jesús. "Tot això t’ho donaré si et posternes i m’adores" (Mt 4) — d’aquí l’associació del nom a una muntanya molt alta. Geografia i toponímia • Muntanya més alta de Collserola (512 m), amb vistes a Barcelona, deltes del Llobregat i Besòs, Vallès, Montserrat, Pirineus i, en dies clars, Tramuntana (Mallorca). • Antic nom Puig de l’Àliga; a l’entorn (Vall d’Hebron) s’hi posaren topònims bíblics (Betània, Natzaret, Jordà, Tiberíades, Mont Carmel). Basílica del Sagrat Cor • Impuls espiritual vinculat a Don Bosco i Dorotea de Xopitea (capella inicial cedida als salesians al cim). • Basílica actual iniciada el 28/12/1902 per l’arquitecte Enric Senyer Vilavecchia i acabada per Josep Maria Senyer Vidal el 1961; temple expiatori (donatius per expiar pecats). • Estructura: basílica inferior (recorda l’estil bizantí; escultures d’Eusebi Arnau; mosaics del Sagrat Cor i referències històriques) i basílica superior (neogòtica, pedra de Girona, vitralls temàtics; accés amb ascensor fins als peus de la imatge del Sagrat Cor). • Imatge del Sagrat Cor al cimbori: original de Frederic Marès (1931, destruïda a la Guerra Civil); nova de Josep Miret (1950, 7,5 m i 7 tones), col·locada al cim el 1961 i beneïda a distància pel papa Joan XXIII. • Culte a càrrec dels salesians, amb escolania i activitats pastorals; capella d’adoració perpètua 24/7. Urbanització i Avinguda del Tibidabo • Final del segle XIX–inici XX: impuls del Dr. Salvador Andreu; l’avinguda esdevé zona d’estiuetge modernista (avui escoles, consolats, oficines, restaurants). Parc d’Atraccions del Tibidabo • Més antic d’Espanya i segon d’Europa (inaugurat 1903). • Atraccions icòniques: Avió (primer simulador de vol propulsat per la pròpia hèlix), Talaia (1921), Museu d’Autòmats, Tibidabo 4D (primer cine 4D a Catalunya), Muntanya Russa (2008), Miramiralls (Premi FAD d’Arquitectura). • Mascotes: Tibi i Dabo (joc amb el nom “Tibi-dabo”). 4) Quaresma i la Passió vivent “La mort del Just” (Sant Just, 1968–1969) L’impulsor: Esteve Albert i Corp • Poeta, historiador, folclorista, assagista i creador d’espectacles populars (pessebres vivents, retaules històrics) amb gran participació comunitària. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi. El muntatge a la Vall del Fiballer • Via crucis vivent en dotze visions seguint l’Evangeli de Joan: Samaritana, Multiplicació dels pans i peixos, Adúltera/Magdalena, Cec de naixement, Resurrecció de Llàtzer, Entrada a Jerusalem, Sant Sopar, Detenció–Interrogatoris–Procés–Condemna–Execució. • Escenaris naturals a la vall de Sant Just (masies de Can Baró, Can Fatjó, Can Marlès), publicitat com a “gran paisatge pirinenc a 5 km de la Plaça Catalunya”. • Participació massiva: institucions (ajuntaments, empreses locals), prohoms i veïnat (teatre de l’Ateneu, orfeó, joves del centre parroquial, famílies de masies…). Alguns protagonistes professionals (ex. Conxita Egea). • Posada en escena nocturna amb focos mòbils, escenes a distància i ambient natural; records vius de la fredor intensa i la logística elèctrica improvisada. Recepció, dificultats i llegat • Projecte avançat al seu temps: accessos difícils, manca d’enllumenat i logística, poca afluència externa; tot i l’esforç comunitari, el format no va consolidar-se. • Valor patrimonial i identitari: es proposa recollir testimonis i materials (taula rodona a la ràdio) per preservar la memòria de l’experiència. Tancament • Invitació a tornar a escoltar el programa dissabte a 10:30 h. Comiat amb la cançó “Ebony and Ivory”.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
