Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12206episodis
Empanada Cultural del 23/3/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, Patzó i riffs electrònics: de Medellín al circ i del punk al dron - episode art
Empanada Cultural
1h 57min

Empanada Cultural del 23/3/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, Patzó i riffs electrònics: de Medellín al circ i del punk al dron

Resum general "No future for you" — els Sex Pistols sonen d’inici, i la tertúlia desplega una mirada crítica i vitalista sobre el “no futur”. El programa teixeix un viatge cultural per cinema, teatre i música que qüestiona si realment no hi ha futur o si, com s’apunta al final, el futur és l’ara i cal aprendre a contemplar-lo. Idees clau • Eix temàtic: el “no futur” com a marc per parlar de desigualtats, memòria, resistència, decadència i esperança. • Cinema (Laura Mora): "Los Reyes del Mundo" combina realitat urbana i lirisme oníric per seguir cinc nois de Medellín en una road movie cap a una itaca impossible; denúncia la impunitat i la violència estructural a Colòmbia amb actors no professionals. • Teatre (Patzó): opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en un circ calcinat. Relleu generacional, nostàlgia i dignitat enmig de la misèria; direcció coreogràfica i posada en escena immersiva. • Música: triple ruta cap al present sonor del “no futur” — - Sightless/Sideless Pit: metal sense guitarres amb pulsió industrial i hip-hop. - Sleaford Mods: punk hop minimalista per a la classe treballadora, actitud i diatriba contra l’austeritat. - Kali Malone: dron/minimalisme per a la contemplació; el “menys és més” com a antídot a la sobredosi d’estímuls. • Tancament: agenda cinèfila i debat ràpid sobre Oscars i festivals; proposta de ralentir per reescriure el futur. Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) De què va • Cinc joves de carrer (Ra, Culebro, Sere, Winnie, Nano) emprenen un viatge per reclamar una terra arrabassada a l’àvia del líder. • La pel·lícula transita entre realitat i deliri, amb actors naturals i un to poètic que alterna el ritme caòtic de la ciutat i l’abstracció onírica del paisatge. "Un viaje hacia la nada donde pasa todo" Capes de context • Impunidad i violència: eco biogràfic de "Matar a Jesús" (2017), on Mora ja confrontava la impunitat i el dol personal. • Isles dramatúrgiques: ciutat; burdel (metàfora de país); l’ermità; casa dels vells; terra promesa; i el territori de l’ànima. • Coproducció (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega) i recorregut per festivals (San Sebastián). Impacte i aristes ètiques • Èxit a Netflix Llatinoamèrica i recorregut en sales; però: risc de vampirisme social i conseqüències per a intèrprets vulnerables (amenaces a Carlos Andrés Castañeda). • Diàleg amb Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano) i ecos de Herzog (Aguirre) i Weerasethakul (Memoria): realisme líric i realismo mágico contingut. Per què importa • Dignitat i resistència com a columna vertebral. • Reubica el gènere social: víctimes i botxins difuminats, i la ínfima esperança com a motor. Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) Sinopsi i dispositiu • Dos pallassos —Francesco (veterà) i Darius (jove)— viuen entre les restes d’un circ que va ser gran. Un detonant (una entrada venuda) els obliga a reactivar l’espectacle. • Duo exclusiu a escena, sense tercers visibles: diàlegs, silencis i ensoñaciones articulen el conflicte. Temes i to • Relleu generacional, obsessions, nostàlgia i responsabilitat de l’herència. • Gir interessant: el gran és l’optimista innocent; el jove, el cínic pragmàtic. • Pessimisme de fons amb fissures de bellesa i humor necessari per respirar. Posada en escena • Direcció de Roberto G. Alonso amb pols coreogràfic: tempos, gest i plàstica molt neta. • Sala a dues grades i escenografia immersiva (carpa desballestada, fum, sorolls de rates): el públic mira de costat l’acte final, com si fos entre bambolines. "Què queda quan ja no queda res?" — la pregunta s’obre pas entre runes i rialles. Música: tres mirades al “no futur” 1) Sightless/Sideless Pit — metal sense guitarres • So industrial, hip-hop, dub i doom d’esperit, però electrònic: dens, arrossegat i atmosfèric. • "Metal modern" que prescindeix de tòpics estètics del gènere i aposta per textures i berridos processats. "Només si pensaves dormir... ja no dormiràs" — energia corrosiva i catàrtica. 2) Sleaford Mods — punk hop laboralista • Dúo britànic: spoken word amb mala llet, bases minimalistes i actitud punk. • Lletres sobre classe treballadora i polítiques d’austeritat; directe amb portàtil, play sense complexos: anti-postureig. • "Música per a classe treballadora": etiqueta pròpia — radicalment honesta i efectiva. 3) Kali Malone — dron minimalista i contemplació • Americana resident a Estocolm; peça immersiva de ~2 hores entre orgue, guitarra i violoncel; just intonation i harmònics en primer pla. • Experiència hipnòtica: la repetició revela microvariacions i batiments que “apareixen” amb l’escolta atenta. "Menys és més" — en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació esdevé antídot. Conclusió: reescriure el futur, aquí i ara • Paradoxa vital: parlar del "no futur" des de la vida — cinema, teatre i música com a exercicis de dignitat i present. • Clau propositiva: ralentir, contemplar i crear — el futur només és abastable si fem espai al present. "No hi ha futur perquè el futur és ara" — la síntesi que travessa el programa.

Cara B del 22/3/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 22/3/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 22/3/2023 — Poesia, Fe i Vida Quotidiana: Testimoni de Consol Amorós, 50 anys de catequesi i el Salm «El Senyor és el meu pastor» - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 22/3/2023 — Poesia, Fe i Vida Quotidiana: Testimoni de Consol Amorós, 50 anys de catequesi i el Salm «El Senyor és el meu pastor»

Resum general "Tota la meva vida és una pregària al Senyor." • Eix del programa: una conversa íntima i propera amb Consol Amorós (poeta, fotògrafa i pintora de Sant Just) on comparteix la seva paraula viscuda a través de la poesia, la família i 50 anys de catequesi a la parròquia. • Fe i confiança: Consol destaca la confiança serena en Déu com a font de pau en la malaltia i el dol, i la convicció en la vida eterna. • L’amor i la família: la seva obra literària respira amor incondicional pels fills i nets, i un agraïment profund heretat de la mare. • Salm 23 com a nucli temàtic: «El Senyor és el meu pastor» estructura la segona part: guia, consol, abundància i esperança. • Vida quotidiana i Evangeli: l’amabilitat, l’agraïment i el somriure com a petites grans obres que transformen la comunitat. Poesia i testimoni Perfil de Consol Amorós • Poeta, fotògrafa i pintora de Sant Just. • Vinculació parroquial: 50 anys de catequesi, aprenentatge constant amb la comunitat i els nens. • La seva escriptura neix de la fe rebuda de la mare i es tradueix en poemes, pensaments i reflexions que posen al centre l’amor i la confiança en Déu. Poemes llegits i comentats • «Pregària»: la vida quotidiana com a oració constant – despertar, agraïment, treball compartit, perdó i celebració comunitària, fins al descans nocturn. • «Tresor de la mare» (als fills Daniel i Natàlia): declaració breu i intensa d’amor persistent i presència interior. • «L’amor»: l’amor com a vida, generositat, pau i perdó; una lloança que eleva el cor i inspira donació als altres. • «Melangia»: tendresa i enyor davant el creixement dels fills; memòria de nits en vetlla, braços que bressolen, i el desig de seguir modelant amb amor. "És saber donar i demanar perdó... així nostra joia sigui plena i ompli a vessar d’amor els nostres cors." Fe viscuda i vida quotidiana Esperança i serenor • Consol afirma amb convicció: «Tinc molta fe en Déu i crec en l’altra vida». • La fe aporta serenor en la prova: davant diagnòstics difícils o la malaltia, l’oració demana força i discreció per no encomanar la por als propers. Amabilitat i agraïment • El somriure, saludar i donar les gràcies com a gestos senzills que construeixen comunitat i reflecteixen l’Evangeli social. • El caliu de poble: recuperar l’hàbit de mirar-se als ulls i saludar, generant vincle i benestar. El Salm 23: «El Senyor és el meu pastor» Lectura i claus espirituals • Context del Bon Pastor: no només autoritat, sinó cura paterna i amor. • Estrofa 1: Reposar en pasturatges i aigua – Déu guia pels camins segurs. • Estrofa 2: Barrancs tenebrosos – la presència de Déu treu la por i conforta. • Estrofa 3: Taula parada i copa desbordant – imatge d’agraïment i abundància davant els qui miren. • Estrofa final: “Habitar a la casa del Senyor” – promesa de fidelitat i vida eterna. "La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida... viuré anys i més anys a la casa del Senyor." Aplicacions vitals • La fe ajuda a sostenir la malaltia i el dol; el salm és habitual a les exèquies per la seva força consoladora. • Anècdota a l’avió: la confiança proclamada amb senzillesa apaivaga la por aliena i pròpia. Transmissió de la fe i mirada crítica Noves generacions • Encara que no sempre hi hagi pràctica religiosa, ser bones persones i posar-se a la pell de l’altre és part de l’Evangeli. • Mirada crítica a les jerarquies quan s’allunyen de les expectatives dels joves; la fe es pot viure també en altres espais (la metàfora del futbol vs. missa). Humilitat i sagrament de la reconciliació • La confessió com a camí d’humilitat i reconeixement de la pròpia fragilitat, més enllà del comptar faltes. Lliçons finals • Fe que es fa vida: petites obres, somriures i agraïments que canvien l’entorn. • Consol en el dol: memòria serena dels qui han marxat i esperança ferma en la vida eterna. • Itinerari pasqual: context litúrgic de la 5a setmana de Quaresma i l’evangeli de Llàtzer com a signe de la força de Déu davant la mort.

← Torna a tots els podcasts