Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12206episodis
Just Blues del 21/3/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 21/3/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 21/3/2023 — In the Mood for Love: música, color i desig contingut + Yone Atenea sobre “Los caballos mueren al amanecer” i “Enero” - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 21/3/2023 — In the Mood for Love: música, color i desig contingut + Yone Atenea sobre “Los caballos mueren al amanecer” i “Enero”

Resum general del programa Programa dedicat a dues parts clau: Clàssic de la setmana: In the Mood for Love (2000) — Anàlisi profunda del film, des de la fusió música-imatge fins al debat sobre primers plans, color, el treball amb elipsi, els recursos de fora de camp i el seu to postmodern/nihilista sense happy end. Entrevista a Yone Atenea — La directora parla dels seus inicis, de l’òpera prima “Enero” (premi a Gijón), i del seu darrer documental “Los caballos mueren al amanecer”: la troballa d’una casa a Vallcarca plena d’arxius d’uns germans artistes, el procés de reconstrucció poètica de vides a partir de materials d’arxiu, les decisions de muntatge amb Diana Toucedo i la dimensió de memòria, pas del temps i mort. Tanca amb projectes futurs i noves projeccions. "Un osso en un pasillo es un osso en un pasillo." (Bunyuel, a propòsit d’excessos interpretatius) Clàssic de la setmana: In the Mood for Love Per què captiva tant Fusió música-imatge: el programa subratlla que sense una, l’altra no funcionaria; la banda sonora (tema “Yumeji”) i el ritme visual creen una textura hipnòtica. Història d’amor impossible: desig contingut, slow burn, mirades i gestos mínims que acumulen intensitat. Estructura fragmentària: memòria feta d’imatges i fragments, però amb una arquitectura interna (introducció–cos–conclusió) que es revela amb revisions. Context: Hong Kong entre 1962–66, una societat en transició; ressona al relat de contenció i normes socials. Debat estètic (mirada crítica i defenses) • Alguns li retreuen ús “abusiu” del primer pla i la saturació cromàtica (vermells/grocs), demanant “aire” i esponjament visual. • Defensa: la fotografia és essencial al to intimista i els colors són buscats i expressius (pluja, passadissos, interiors). A Angkor Wat, el film vira a grisos que re-encaminen l’estat emocional. Llenguatge cinematogràfic i recursos • Fora de camp ric que fa “viure” l’espai (jocs, veus, menjars, comunitat de llogaters) sense mostrar-lo directament. • Filmació frontal en lloc del clàssic pla/contrapla; travelings lents; miralls i reflexos; panoràmiques verticals; ús delicat del so d’ambient. • Treball d’elipsi: s’explica “per sota mà”, l’espectador cos-teixeix el relat. Moments i idees clau • “Joc de simulació”: ells assagen com haurien actuat les seves parelles infidels; confon l’espectador i genera ambigüitat. • Near-misses i relació “casta”: es manté l’ambigüitat sobre si arriben a intimar. Indicis (habitació llogada, cigarret amb marca de llavis) apunten a una intimitat suggerida. • El secret a Angkor Wat: ritual ancestral de xiuxiuejar un secret a un forat i cobrir-lo amb fang. "Quan tens un secret… pots anar amb un arbre o amb una paret, dir-lo, i després tapar-ho en fang." Lectura crítica i recepció • Suggereix una lectura postmoderna: fragmentació, elipsi, manca d’esperança, acceptació de la fatalitat. • A Cannes la recepció inicial fou discreta, però el film ha crescut amb el temps fins a l’estatus de clàssic contemporani irrepetible. • Interpretació: actors en estat de gràcia; ell (Tony Leung) d’aparença ingènua però capa fosca; ella (Maggie Cheung) de treball finíssim, gestos mesurats i gran presència. Entrevista a Yone Atenea Inicis i “Enero” Entrada al cinema seguint el rastre de la seva germana Marina Lameiro; de Belles Arts a fotografia i després màster de documental de creació. “Enero”: projecte del màster convertit en llarg; premi a la Millor Òpera Prima Europea a Gijón. Retrat íntim de les àvies, el pas del temps i l’afrontament del present. “Los caballos mueren al amanecer”: naixement i dispositiu Troballa casual d’una casa tapiada a Vallcarca: arxiu viu de tres germans (Antoni, Rosita i Juan), amb fotografies, cassets i posades en escena domèstiques. La casa esdevé bombolla temporal: al morir ells, el temps s’atura; al habitar-la, el temps reprèn. Metodologia: reconstrucció poètica de vides a partir de pistes d’arxiu; l’espectador és convidat a jugar i completar el retrat. Capes temàtiques i context Memòria i franquisme (anys 50–60): marca l’agència de la Rosita (cantant amb potencial truncat), i el paper de gènere en una època masclista. Detalls humans: Juanito tenia una discapacitat (no s’explica explícitament al film); cartells amb faltes d’ortografia; bilingüisme (parlen català, però l’Antoni escriu en castellà). Muntatge i decisions formals Amb la muntadora i coguionista Diana Toucedo: re-pensar l’estructura, introduir veu en off per no perdre informació, i dimensionar la part històrica. Estructura com a ritual: del passat al present, introduint a poc a poc els habitants actuals de la casa. Fantasia i espectres Sense fer-ne un film de “fantasmes”, la casa funciona com a porta al passat i al món de la fantasia (una mena de caiguda a l’Alicia), per donar vida als mons que ells havien creat. Títol i imatge del cavall El títol prové d’un text de l’Antoni. El motiu del cavall (record d’un cavall esventrat per una bomba en temps de guerra) culmina en una resolució poètica amb fotografies i el cavall de cartró dissolt per la pluja. Projectes i exhibició Projecte col·lectiu “do it yourself” per recuperar la memòria dels grups autònoms anticapitalistes a través d’un activista. Projeccions: la pel·lícula continua en sales i amb passis a Barcelona la setmana vinent; ha tingut bons recorreguts en festivals (Las Palmas, entre d’altres). Punts clau (en vinyetes) • In the Mood for Love: música+imatge, elipsi, desig contingut, lectura postmoderna i tècnica apurada (fora de camp, travelings, miralls, so d’ambient). • Moments icònics: Angkor Wat i el secret; near-misses; jocs d’assajar l’adulteri. • Yone Atenea: de “Enero” a “Los caballos mueren al amanecer”: arxiu com a matèria viva, muntatge com a escritura, fantasia com a pont amb el passat, i reflexió sobre el temps i la mort.

M de Música del 20/3/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 20/3/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 20/3/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/3/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/3/2023 — Paradoxes de la vida i l’empresa: 20 “sopars de duro”, valors, lideratge i decisions; amb bat-bomba a la II Guerra Mundial i passeig per la Barcelona universitària - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/3/2023 — Paradoxes de la vida i l’empresa: 20 “sopars de duro”, valors, lideratge i decisions; amb bat-bomba a la II Guerra Mundial i passeig per la Barcelona universitària

Panorama general Programa extens amb tres blocs principals: Entrevista central sobre el llibre “20 sopars de duro” (paradoxes de persones i organitzacions), amb els autors Miquel Bonet, Joan Cuí i Josep Maria Ordunya. Peça històrica sorprenent sobre el projecte X-Ray (ratpenats amb napalm) a la II Guerra Mundial, i breu opinió del “cas Negreira”. Passeig urbà per l’entorn de la Universitat de Barcelona: parades de llibres de vell, Enric Granados i el Seminari Conciliar (història, museu i diagnosi actual), plus una nota d’actualitat internacional (viatge de Pere Aragonès). "És més fàcil dir-li a un que està equivocat, que saber per què creu que té raó." “20 sopars de duro”: persones, empreses i paradoxes Què és un “sopar de duro” i per què el llibre “Sopar de duro”: anècdota inflada (o cuento chino) que posa de manifest la paradoxa i el biaix en la lectura dels fets. Objectiu del llibre: “servei públic, avís per a navegants”; ajudar a navegar les cruïlles professionals i vitals amb preguntes, no receptes. Inspiracions: Quartet d’Alexandria (Durrell) per mostrar la multiperspectiva; i el banquet de Plató (estructura dialògica, ironia i maieutica socràtica). Metodologia i estil Llibre situacional: cada capítol parteix d’una situació real (el “sopar”) i tanca amb preguntes clau “al tovalló”. Defensa de l’enraonar (raonar i escoltar-se) davant la xerrameca i els mantres empresarials. To àgil i proper: metàfores, humor i diàleg entre personatges per fomentar l’empatia. Temes i paradoxes destacades Persones: actiu o passiu? Depèn del context (empresa en benefici vs crisi). Evitar el lema buit: “Les persones són l’actiu més important, sempre que…”. Decidir en la incertesa: por a equivocar-se, immediatesa i drets a elegir lliurement (contra el resultadisme i els miratges d’èxit aliè). Valors i coherència: de l’eslògan al comportament. Referent: Pare Manel (coherència sostinguda). Responsabilitat vs accountability: de culpables a causes (aprenentatge de la cultura japonesa orientada a l’arrel del problema). Ser vs tenir: aprendre per saber o per acumular; ser per sobre de tenir, però assumint l’elecció i les conseqüències. Empresa: diners curts vs riquesa compartida i propòsit a llarg termini (economia circular, sostenibilitat social). Treball en equip: no mantra, sinó selecció, rol clar, clima i propòsit (exemples: boxes de F1, orquestra simfònica, castells). Lideratge com eliminació de la incertesa. Promoció: oportunitat o maledicció; clau l’autoconeixement (no tothom vol o pot liderar; dir “no” també és decidir). Identitat i cooperació: cooperar millor que competir; de l’ego al projecte comú. Frases clau i idees-força “Les paradoxes incomoden, però són el motor del creixement.” “El líder elimina la incertesa.” “Si no saps on vas, pots acabar a qualsevol lloc.” Què aporta el llibre al lector Eines de pensament crític per disseccionar cruïlles i formular-te les teves preguntes. Ajuda a prendre consciència (propòsit, valors, pors) i a decidir en primera persona. Els autors i els escenaris Autors: Miquel Bonet, Joan Cuí, Josep Maria Ordunya; trajectòria llarga en dret, psicologia i recursos humans. Estructura visual: 20 restaurants com a escenari narratiu; il·lustracions originals (dibuixos) fetes pels autors per fixar ambient i to. Quatre conclusions finals dels autors • Si no saps on vas, acabaràs en qualsevol lloc. • Per ser feliç, has de ser tu (autoconeixement). • Sigues autor/a de la teva vida: decideix tu i responsabilitza’t. • Si no decideixes (segueixes el ramat), acabaràs menjant… merda. Peça històrica: Projecte X-Ray (II Guerra Mundial) Storytelling rigorós d’un projecte real: “bat-bomba” (ratpenats portadors d’unitats incendiàries amb napalm) per cremar habitatges de fusta i paper al Japó. Proves: un primer fracàs (escapada i incendis a la base) i una segona prova exitosa; cancel·lat pel pes del Projecte Manhattan i la nova estratègia de bombardejos massius. Reflexió implícita: entre innovació militar, ètica i devastació (març 1945: Tòquio, i després Hiroshima/Nagasaki). Passeig per la Barcelona universitària Parades de llibres i cultura popular De les parades de llibres de vell (Portal de Santa Madrona) al trasllat a Diputació (1967) i decadència; memòria col·lectiva de pornografia “tendra” i revistes d’època. Enric Granados i el carrer Perfil de Granados (pianista i compositor) i la memòria del carrer Enric Granados. Seminari Conciliar de Barcelona Fundació, trasllats històrics, setmanes tràgiques i Guerra Civil (usos diversos; víctimes martiritzades). Avui: Facultats (Teologia, Antoni Gaudí), Museu Geològic (70.000 fòssils) i biblioteca; crítica al rumbo conservador i a la pèrdua de vocacions. Actualitat i opinió “Cas Negreira”: crida a la transparència i explicació clara de contractes i imports (desprestigi per a club i país). Viatge de Pere Aragonès a Amèrica Llatina: lectura crítica del protocol i de la posada en escena institucional. Música i sintonia Peça sobre Jon Batiste (perfil i trajectòria) i la versió de la sintonia. Tancament Recordatori del valor d’enraonar i d’un museu per Sant Just d’Esvern. Invitació a seguir decidint amb criteri propi.

← Torna a tots els podcasts