
Just Blues del 14/3/2023
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum general Programa dedicat a “Vacances a Roma” (Roman Holiday, 1953) de William Wyler: anàlisi de la seva direcció, del guió de Dalton Trumbo i del carisma d’Audrey Hepburn i Gregory Peck, amb un repàs a la Roma de rodatge i al fenomen “Hollywood on the Tiber”. Al tram final, debat encès sobre els Òscars 2023 i el canvi de paradigma als premis. Tema central: “Vacances a Roma” i William Wyler • Wyler, autor o artesà? - Debat sobre l’etiqueta d’“artesà” i la seva insuficiència en obres com La calúmnia o Ben-Hur. - Polivalència d’estils i gèneres, però sempre amb exigència i precisió formal. • Guió i producció - Origen Capra i renúncia per la presència de Dalton Trumbo (en blacklist). - Crèdit original encobert com a “Ian McLellan Hunter”; reconeixement tardà a Trumbo. • Hepburn & Peck: química i to - Debut estel·lar d’Audrey Hepburn i salt de Peck a la comèdia, amb química palpable a pantalla. - “Falsa comèdia”: barreja de conte de fades i realisme urbà, amb final sense happy end. • Roma com a personatge - Retrat viu de la ciutat: exteriors reals i interiors a Cinecittà. - Evitar la “postal”: posada en escena que integra acció i espai (l’escena del Panteó revelada al contraplà). - Context del “Hollywood on the Tiber”: Roma com a gran plató dels 50–60. • Decisió estètica: blanc i negre - Hipòtesis: estalvi de la Paramount vs. opció de focus narratiu per no eclipsar els personatges amb el color dels monuments. • Iconografia i vestuari - Edith Head: vestuari clau i creació d’icona (nou look d’Hepburn, tall de cabell). - Parallels d’“icona urbana” (record de Jean Seberg a “À bout de souffle”). • Anècdotes i direcció d’actors - Broma improvisada de la Bocca della Verità (reacció real d’Hepburn). - Personatges secundaris romans (taxista, perruquer, l’amo del pis) dotats d’autenticitat. • Subtext i context - Gags sobre corresponsals espanyols (ABC i La Vanguardia) amb subtext antifranquista. - “Background” d’Europa en construcció: mencions a la federació europea (ECSC, context 1951–57). • Premis i recepció - 3 Òscars: Actriu (Hepburn), Guió (Trumbo) i Vestuari (Edith Head). • Crítiques menors - Algunes llibertats de versemblança (fuga del palau, raccord d’hores), assumibles pel to de conte. “Com es pot construir una comèdia tan ben construïda… amb la sensació que ‘surti sola’?” Wyler més enllà de Roma • Meticulositat (“90-takes Wyler”): control total del set i dels detalls. • Celebració de la seqüència de les quàdrigues de Ben-Hur com a paradigma de muntatge i espectacularitat no digital. Debat final: Òscars 2023 i canvi de paradigma • Everything Everywhere All at Once: debat molt crític amb el seu predomini. • Recorregut per títols i interpretacions destacades: - “All Quiet on the Western Front”, “The Whale”, “The Banshees of Inisherin”, “Triangle of Sadness”, “Avatar: The Way of Water”, “The Fabelmans”. • Política, generacionalitat i indústria: - Influència d’A24 i influencers en tendències de premi. - Referència al gir del cànon (enquesta Sight & Sound i “Jeanne Dielman”). • Debat sobre el multivers i la seva no novetat (referències a Philip K. Dick i tradicions filosòfiques). “Un disbarat… canvi de paradigma i política darrere dels premis.” Referències i ecos • Precedents i derivacions del tema “celebrity + anònim”: “It Happened One Night”, “Notting Hill”, “Lost in Translation”, “El guardaespaldas”, “Nit Reial”. Idees clau • Barreja encertada de conte romàntic i observació realista de Roma. • Direcció rigorosa de Wyler i guió refinat de Trumbo. • Icona Hepburn: estil, gest i modernitat. • Debat sobre canvis de criteri als Òscars i a la crítica contemporània.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum del programa Converses amb la Sandra Jiménez i en Paulí Castelló al voltant de la ceguesa i la inclusió: desmunten mites, comparteixen la trajectòria vital i professional de la Sandra, expliquen com la tecnologia assistiva fa possible l’autonomia, detallen la tasca de voluntariat a l’ONCE, debaten sobre accessibilitat urbana i reivindiquen l’educació i la sensibilització a les escoles. També hi ha espai per a les aficions (lectura, senderisme, música, ceràmica) i per aclarir conceptes tècnics sobre discapacitat visual. Punts clau • Dades i mites: definició de ceguesa, xifres de l’OMS i desmuntatge de creences (p. ex. “oïda més desenvolupada”). • Vida de la Sandra: glaucoma congènit, pèrdua total de visió als 6 anys, adaptació i vida autònoma. • Treball i tecnologia: 31 anys en empresa; ús de lector de pantalla i línia braille; Office i PDFs accessibles. • Sensibilització: programa de ràdio “S’ha de veure” (Ràdio Gavà) i tallers a instituts. • Voluntariat ONCE: barra direccional, esport a la muntanya, Camí de Santiago, acompanyament a gestions. • Accessibilitat urbana: crítiques a la Ciutat de la Justícia (ascensors tàctils) i al model de nivell zero a Barcelona; necessitat d’equips multidisciplinaris en arquitectura. • Música i mites sensorials: no hi ha “privilegi musical” per ser cec; exemples de músics. • Aficions: lectura, senderisme, natació, piano, i ceràmica (explicació de tècnica i mostra d’un gerro). • Conceptes tècnics: agudesa visual, camp visual, retinosi pigmentària (visió en túnel). • Quotidianitat i drets: gimnàs i acompanyants, targetes i descomptes, jubilació anticipada per discapacitat. Cites destacades "La més meravellosa de les músiques, el silenci." "La ràdio té molta similitud amb les persones amb deficiència visual: qui escolta s’imagina." "Quan les coses es fan bé, s’han de dir: l’ONCE és pionera arreu del món." Detall per temes Introducció: definicions, xifres i mites • Definició de ceguesa i dades de l’OMS (persones amb visió disminuïda i ceguesa al món). • Mites històrics (profetes, savis) i actuals (sentits “més desenvolupats”, “habilitats musicals”). Es remarca que no hi ha evidència general d’un augment de capacitats sensorials ni musicals. La Sandra: diagnòstic, pèrdua de visió i actitud • Glaucoma congènit agressiu; als 6 anys, pèrdua total de visió. • Recorda els colors i formes prèvies i com això ajuda a imaginar (p. ex. el color vermell). • Missatge vital: viure el moment, adaptar-se i avançar. Tecnologia assistiva i carrera professional • 31 anys a empresa: de telefonista a gestió de serveis i flota. • Ús de lector de pantalla (veu sintetitzada) i línia braille; treball amb Office i PDFs accessibles (quan són text). • Autonomia per coordinar tasques complexes (plànols d’oficina, trasllats, telefonia, flotes). “S’ha de veure” i sensibilització a escoles • Objectiu del programa: visibilitzar la discapacitat visual i malalties poc conegudes. • Tallers a ESO i batxillerat: educació per a la inclusió i trencar estereotips. ONCE, voluntariat i esport adaptat • El Paulí es fa voluntari el 2009: barra direccional (B1, B2 i guia) per caminar/córrer a la muntanya. • Experiències: Camí de Santiago, acompanyaments (metge, jutjat), ser “els ulls” en entorns no accessibles. • Reconeixement a la tasca de l’ONCE i al voluntariat com a diferencial del país. Accessibilitat urbana i arquitectura • Crítica a la Ciutat de la Justícia: ascensors amb teclat tàctil i assignació d’ascensor per lletra —no és accessible. • Debat sobre nivell zero a Barcelona (p. ex. Passeig de Gràcia): pot ser perillós per a persones cegues; cal senyalització tàctil clara. • Proposta: equips multidisciplinaris (discapacitat visual, auditiva, mobilitat reduïda, gent gran) en el disseny urbà. Música i mites sensorials • Desmuntatge del tòpic “els cecs tenen més oïda o talent musical”. • Exemples de músics cecs (p. ex. pianistes com Ignasi Terraza; bateria com David Vinyolas); el talent és individual, no inherent a la ceguesa. Aficions i ceràmica • Lectura, senderisme, natació, cor, piano (fins a 4t de mig), ciclisme en tàndem, equitació. • Ceràmica: tècnica amb engobe i monococció; relleu amb eina de fusta; presentació d’un gerro pensat per al Paulí. • Debat sobre percepció de colors en art quan s’ha tingut resta visual prèvia. Conceptes tècnics i llenguatge • Agudesa visual i camp visual; retinosi pigmentària: visió en túnel. • Canvis socials i mèdics: més tractaments i persones amb resta visual que no porten bastó. • Llenguatge: preferències entre “cec” i “invident” —respecte a l’autoidentificació. Quotidianitat, drets i jubilació • Gimnàs: barreres d’accés sense acompanyant; solucions municipals (acompanyant exempt de pagament). • Jubilació anticipada al 100% (discapacitat reconeguda amb suficients anys cotitzats).