Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/3/2023 — Ceguesa i inclusió: Sandra Jiménez, “S’ha de veure”, tecnologia assistiva, ONCE i accessibilitat urbana - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
2h

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/3/2023 — Ceguesa i inclusió: Sandra Jiménez, “S’ha de veure”, tecnologia assistiva, ONCE i accessibilitat urbana

Resum del programa Converses amb la Sandra Jiménez i en Paulí Castelló al voltant de la ceguesa i la inclusió: desmunten mites, comparteixen la trajectòria vital i professional de la Sandra, expliquen com la tecnologia assistiva fa possible l’autonomia, detallen la tasca de voluntariat a l’ONCE, debaten sobre accessibilitat urbana i reivindiquen l’educació i la sensibilització a les escoles. També hi ha espai per a les aficions (lectura, senderisme, música, ceràmica) i per aclarir conceptes tècnics sobre discapacitat visual. Punts clau • Dades i mites: definició de ceguesa, xifres de l’OMS i desmuntatge de creences (p. ex. “oïda més desenvolupada”). • Vida de la Sandra: glaucoma congènit, pèrdua total de visió als 6 anys, adaptació i vida autònoma. • Treball i tecnologia: 31 anys en empresa; ús de lector de pantalla i línia braille; Office i PDFs accessibles. • Sensibilització: programa de ràdio “S’ha de veure” (Ràdio Gavà) i tallers a instituts. • Voluntariat ONCE: barra direccional, esport a la muntanya, Camí de Santiago, acompanyament a gestions. • Accessibilitat urbana: crítiques a la Ciutat de la Justícia (ascensors tàctils) i al model de nivell zero a Barcelona; necessitat d’equips multidisciplinaris en arquitectura. • Música i mites sensorials: no hi ha “privilegi musical” per ser cec; exemples de músics. • Aficions: lectura, senderisme, natació, piano, i ceràmica (explicació de tècnica i mostra d’un gerro). • Conceptes tècnics: agudesa visual, camp visual, retinosi pigmentària (visió en túnel). • Quotidianitat i drets: gimnàs i acompanyants, targetes i descomptes, jubilació anticipada per discapacitat. Cites destacades "La més meravellosa de les músiques, el silenci." "La ràdio té molta similitud amb les persones amb deficiència visual: qui escolta s’imagina." "Quan les coses es fan bé, s’han de dir: l’ONCE és pionera arreu del món." Detall per temes Introducció: definicions, xifres i mites • Definició de ceguesa i dades de l’OMS (persones amb visió disminuïda i ceguesa al món). • Mites històrics (profetes, savis) i actuals (sentits “més desenvolupats”, “habilitats musicals”). Es remarca que no hi ha evidència general d’un augment de capacitats sensorials ni musicals. La Sandra: diagnòstic, pèrdua de visió i actitud • Glaucoma congènit agressiu; als 6 anys, pèrdua total de visió. • Recorda els colors i formes prèvies i com això ajuda a imaginar (p. ex. el color vermell). • Missatge vital: viure el moment, adaptar-se i avançar. Tecnologia assistiva i carrera professional • 31 anys a empresa: de telefonista a gestió de serveis i flota. • Ús de lector de pantalla (veu sintetitzada) i línia braille; treball amb Office i PDFs accessibles (quan són text). • Autonomia per coordinar tasques complexes (plànols d’oficina, trasllats, telefonia, flotes). “S’ha de veure” i sensibilització a escoles • Objectiu del programa: visibilitzar la discapacitat visual i malalties poc conegudes. • Tallers a ESO i batxillerat: educació per a la inclusió i trencar estereotips. ONCE, voluntariat i esport adaptat • El Paulí es fa voluntari el 2009: barra direccional (B1, B2 i guia) per caminar/córrer a la muntanya. • Experiències: Camí de Santiago, acompanyaments (metge, jutjat), ser “els ulls” en entorns no accessibles. • Reconeixement a la tasca de l’ONCE i al voluntariat com a diferencial del país. Accessibilitat urbana i arquitectura • Crítica a la Ciutat de la Justícia: ascensors amb teclat tàctil i assignació d’ascensor per lletra —no és accessible. • Debat sobre nivell zero a Barcelona (p. ex. Passeig de Gràcia): pot ser perillós per a persones cegues; cal senyalització tàctil clara. • Proposta: equips multidisciplinaris (discapacitat visual, auditiva, mobilitat reduïda, gent gran) en el disseny urbà. Música i mites sensorials • Desmuntatge del tòpic “els cecs tenen més oïda o talent musical”. • Exemples de músics cecs (p. ex. pianistes com Ignasi Terraza; bateria com David Vinyolas); el talent és individual, no inherent a la ceguesa. Aficions i ceràmica • Lectura, senderisme, natació, cor, piano (fins a 4t de mig), ciclisme en tàndem, equitació. • Ceràmica: tècnica amb engobe i monococció; relleu amb eina de fusta; presentació d’un gerro pensat per al Paulí. • Debat sobre percepció de colors en art quan s’ha tingut resta visual prèvia. Conceptes tècnics i llenguatge • Agudesa visual i camp visual; retinosi pigmentària: visió en túnel. • Canvis socials i mèdics: més tractaments i persones amb resta visual que no porten bastó. • Llenguatge: preferències entre “cec” i “invident” —respecte a l’autoidentificació. Quotidianitat, drets i jubilació • Gimnàs: barreres d’accés sense acompanyant; solucions municipals (acompanyant exempt de pagament). • Jubilació anticipada al 100% (discapacitat reconeguda amb suficients anys cotitzats).

Empanada Cultural del 9/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman (Zona Crítica) i The Banshees of Inisherin, entre pandèmia i Irlanda rural - episode art
Empanada Cultural
1h 6min

Empanada Cultural del 9/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman (Zona Crítica) i The Banshees of Inisherin, entre pandèmia i Irlanda rural

Tema central Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals: Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica. Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa. "La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi. Secció 1 — Còmics Simon Hanselman: univers, personatges i to Peces clau Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires. To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim. Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible. "Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman. Biografia i context Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”. Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia. Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral. Publicacions i edició A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades). Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022). Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats). Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”). Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes. Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient). On llegir/veure i complements Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra. Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle. Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia. Secció 2 — Cinema The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh) Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora. Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau. "I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film. Titulació i folklore "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent. Espai i posada en escena Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges. Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn). Interpretacions, to i premis Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges). To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent. Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...). Lectures i capes Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial. Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució. Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida. Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple. Agenda i recomanacions Còmic GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica. Cinema The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh. Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari. The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani. Idees força (destil·lació) El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes. Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat. Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.

Cara B del 8/3/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 8/3/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 8/3/2023 — 8M – Àfrica en femení: pobresa, refugi i apoderament fins al lideratge - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 8/3/2023 — 8M – Àfrica en femení: pobresa, refugi i apoderament fins al lideratge

Resum general Capítol especial 8M centrat en la dona africana dins la sèrie sobre la mirada al continent africà de Justícia i Pau (Sant Just). Es combina context geopolític i econòmic amb una mirada social i de gènere que posa en valor la resiliència, capacitat d’organització i lideratge de les dones africanes, alhora que s’assenyalen desigualtats estructurals encara vigents. Context inicial • Marc del programa i del 8 de març: motivació per parlar d’Àfrica en femení, inspirada en exposicions locals sobre dones i infància en context de conflicte i migració. • Recordatori del projecte radiofònic: sèrie de 9 capítols per conèixer la realitat africana i impulsar projectes de desenvolupament que vagin a l’arrel. "Sense igualtat de gènere no hi ha desenvolupament" Mirada femenina: reptes i violències • Pobresa en femení i sistema patriarcal: la dona com a subjecte més vulnerable en molts països; persistència de matrimonis infantils (es cita la xifra de 13 milions de nenes). • Refugi i desplaçament: guerres i violències obliguen moltes dones a marxar soles amb fills, amb vulneració de drets a les fronteres i als camps de refugiats. Malgrat tot, es reorganitzen i refan comunitats. Palanques de canvi • Educació i salut: millores respecte als anys 70; baixen mortalitats infantil i materna; més accés escolar per a nenes en diversos països. • Economia i microcrèdits: l’apoderament econòmic funciona millor quan els recursos arriben via ONGs i programes locals (formació + equipament + crèdits justos). El deute extern i interessos elevats generen dependència quan venen d’organismes internacionals. • Drets i representació: cal reconeixement ple de drets ciutadans i presència de dones als òrgans de decisió per canviar lleis i polítiques amb mirada femenina. "La dona africana és la base de l’economia familiar" Exemples i casos • Senegal i altres: xarxes de dones juristes modernitzen marcs legals. • RD del Congo: activisme porta a porta en context de violències greus contra les dones. • Salut comunitària: paper clau de les dones en prevenció i cures (paludisme, sida, tuberculosi), combinant sabers tradicionals i medicina moderna. • Participació local: a Gàmbia i Moçambic, dones articulen diagnosi i solucions per necessitats bàsiques del territori. • Kènia (Cagondo): programa "Top Plus" amb formació econòmica i microcrèdits (Fundació Iglesias Basiana) per crear petits negocis. • Xarxes transnacionals: la Fundació Dones per Àfrica reuneix líders africanes (Madrid, 2022) per compartir estratègies i combatre visions paternalistes d’Occident. Dades i fites • Segons el Banc Africà de Desenvolupament: les dones africanes concentren gran part del treball agrícola, posseeixen una tercera part de les empreses i arriben a ser fins al 70% de la força laboral en alguns països. • Representació política: Ruanda (60% dones al Parlament), Namíbia (igualtat i no discriminació a la Constitució), Tanzània i altres països amb presidentes o càrrecs femenins destacats. • Lideratge global: Ngozi Okonjo‑Iweala (Nigèria) és des de 2021 la primera directora general de l’OMC. Conclusions • Cal atacar les arrels de la desigualtat (pobresa, patriarcat, deute injust) i apostar per educació, salut, economia inclusiva i drets. • L’apoderament femení accelera el desenvolupament i millora el benestar comunitari. • Àfrica és un continent jove i geopolíticament clau; protegir els drets de les dones i potenciar el seu lideratge és essencial per a un futur just i sostenible.