Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/3/2023 — Barcelona nocturna: Up&Down, Regine’s, Oliver Hardy i La Vaqueria; i el Carrer Aribau entre cinemes i pornografia psicalíptica - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/3/2023 — Barcelona nocturna: Up&Down, Regine’s, Oliver Hardy i La Vaqueria; i el Carrer Aribau entre cinemes i pornografia psicalíptica

Resum general de l’episodi "Jo als llocs que tinc, és casa meva, i hi faig una festa cada dia. El que vull és que no hi hagi problemes i que la gent es diverteixi molt." Aquest episodi té dues parts principals: Bloc 1 – Història viva de l’oci nocturn de Barcelona (anys 70–2010s) amb el testimoni d’Ignasi Ribó Masó: de l’auge d’Up&Down a la direcció de Regine’s (Hotel Sofía), la creació d’Oliver Hardy, la mítica La Vaqueria, El Mató de Pedralbes i l’etapa recent al Fanzibar. Bloc 2 – Passeig pel carrer Aribau: memòria urbana amb l’Orxateria La Valenciana, els cinemes Aribau i Central, i un repàs sorprenent a l’origen i difusió de la pornografia psicalíptica a Barcelona. Bloc 1 — La nit barcelonina amb Ignasi Ribó Perfil i fil conductor Ignasi Ribó Masó: empresari i dissenyador d’oci nocturn, conegut per unir discoteca i restauració amb un segell d’elit, cura del detall i tracte proper. Filosofia de vida i d’ofici: Recordar el bo, arxivar el dolent. L’èxit com a treball d’equip (màquina i vagons). La restauració com a diversió: fer-ho bo i fer-ho bé. Up&Down (1981–1996): records, codis i celebritats Records d’Up&Down: • Ambient espontani i selecte sense sobreprogramar • Equip inicial de 6 (Ignasi, l’únic supervivent de la comissió) Dues plantes, dues ànimes: • “Down” més cosmopolita • “Up” més elitista amb dress code (americana) i armari de jaquetes per no frustrar la nit. Passarel·la de famosos: Julio Iglesias, Maradona, Kevin Costner, Ronaldinho, Pedro Almodóvar, Amenábar, Sara Montiel, Tita Cervera, entre molts altres. Context final: suspensió de pagaments (1996), embargaments i tancament (2008), ja sense Ignasi. Oriol Regàs i les arrels (Bocaccio) i l’intent del Tropical Oriol Regàs: gran organitzador i observador d’idees (Bocaccio, 1967); complementarietat amb Ignasi (ell, menys nocturn i menys de tracte directe). Tropical Platja (Gavà): projecte rebatut dues vegades per la comissió d’Up&Down; Regàs s’hi aboca en un moment emocional baix (fracàs de “Piscines i Esports”). Resultat: aventura arriscada i gairebé ruïnosa. Regine’s (Hotel Sofía, 1986–1989) Fitxatge via Joan Gaspart i Antoni Asensio (Grup Z); direcció general (no accionista). Obertura la vigília de la final de Sevilla (1986) amb un pla per exhibir la Copa d’Europa en pista: simbolisme i timing. Paper clau de la decoradora Estrella Salietti (parella d’Ignasi en aquell moment). Oliver Hardy (1989–1993): club anglès i piano-bar Projecte en un edifici de Núñez i Navarro; entrada de Gaspart amb majoria (Gamo Investment). Doble restaurant (un amb terrassa), piano-bar en directe i estil “club anglès”. Músics destacats: Luqui Guri (caràcter exigent; continuador de Tete Montoliu), Francesc Burrull, Horacio Fumero; festivals de jazz amb visites internacionals. La Vaqueria (1989–2013): el lloc canalla i estimat Barret de públics: canalla + pijos + fumadors + ducs… barreja sense conflicte. Privacitat i premsa controlada: confiança VIP (ex. Rocío Jurado i Ortega Cano, sense paparazzi). Política de fum: campana a les 15:00 i 23:00 per encendre puros (dinar/sopar sense fum, després sí). Vida social intensa: Joan Barril, Joan Ollé, Pedro Ruiz, etc. Partides de dominó i ambient festiu. El Mató de Pedralbes (2013–2015) Crida per reflotar el local; redisseny d’Estrella Salietti, espai de bar esportiu amb butacots i grans pantalles. Sortida per discrepàncies econòmiques: “fer X” a “doble X”. Fanzibar (2020–…): l’última aventura Obert just abans de la pandèmia; cocteleria i mossegades (cuina limitada, però amb xef salsero de confiança des de fa 30 anys). Mirada endavant: projectes artístics (fer de marxant), col·laboracions prèvies (Pescadito de Val, Vaqueria Loreto). Bloc 2 — El carrer Aribau: cinemes, orxates i psicalíptica Fites urbanes Orxateria La Valenciana (des de 1910): del núm. 1 (trasllat al 16 cap al 2000) a marca icònica de orxates, fruits secs, pastisseria i xocolata (Severino Cortés). Cinemes: Aribau Multifines (ant. Cine Royal, 1912; danys 1938; reobertura com Central el 1939; reconfigurat com a multisales el 1993 amb Balanyà i la Universitat). Cinema Aribau (1962): inaugurat amb West Side Story, 95 setmanes en cartell i reestrenes (1971, 1982, 2012). Sala gran, cortina lateral i carisma d’estrena. Ecos de grans sales: Coliseum, Waldorf, l’Ocell… i les matinals de 25 pessetes. Llibreries de vell i fruiteries “d’alta gamma” (record nostàlgic d’aparadors de delícies de temporada). Barcelona i la pornografia “psicalíptica” Pionera al XIX en material eròtic importat per França: postals, baralles de cartes, papers de fumar i caixes de llumins amb imatges “pujades de to”. Moral de l’època: veure el turmell al tramvia ja excitava; el mercat eròtic creix amb publicacions locals (cap a 1890) i coplets. Termini clau: psicalíptic/psicalíptica (de “psico” – full de figuera, i “líptic” – fregar/untar): • S’usa per a “acudit verd”/obscè • Acceptat per la RAE (no per l’IEC) Alfons XIII: finança (i guionitza) films porno dels germans Baños; tres bobines mudes trobades al cap d’un segle en un convent de València (restaurades per la Filmoteca): “El confesor”, “Consultorio de señoritas” i “El ministro”. Redades i censura (primer terç del XX): milers de llibres confiscats, multes a llibreries; però la indústria editorial i cinematogràfica barcelonina persisteix. Idees clau Oci nocturn com a art d’acollir: codis, ambient, música i gastronomia integrats. Equip i timing: el carisma personal i l’equip fan rodar la “locomotora”; el moment emocional/urbanístic pot decidir un projecte (Tropical, piscines i esports). Memòria urbana: Aribau condensa cinema, comerç tradicional i cultura popular; Barcelona ha estat capdavantera fins i tot en allò “psicalíptic”. Moments destacats Dress code d’Up&Down amb armari de jaquetes per salvar nits. Angel Casas Show: convidats internacionals acabant la nit a Up&Down. La campana dels puros a La Vaqueria. West Side Story: 95 setmanes a l’Aribau; George Chakiris visitant Barcelona. Temes citats i noms propis Persones: Oriol Regàs, Joan Gaspart, Antoni Asensio, Estrella Salietti, Luqui Guri, Francesc Burrull, Rocío Jurado, Joan Barril, Joan Ollé, etc. Locals: Up&Down, Regine’s (Hotel Sofía), Oliver Hardy, La Vaqueria, El Mató, Fanzibar. Llocs/entitats: Carrer Aribau, Orxateria La Valenciana, Cinemes Aribau i Central, Balanyà, Universitat de Barcelona. Conclusió Un viatge per la Barcelona nocturna de les darreres dècades i per la memòria urbana d’Aribau mostra com la ciutat combina glamur, espontaneïtat i cultura popular —des de la pista de ball fins al pati de butaques i els papers de fumar “psicalíptics”.

Empanada Cultural del 2/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman, The Banshees of Inisherin i agenda (Graf, The Quiet Girl, Irati) - episode art
Empanada Cultural
1h 57min

Empanada Cultural del 2/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman, The Banshees of Inisherin i agenda (Graf, The Quiet Girl, Irati)

Resum general "La vida és vida perquè s’acaba." Un editorial punyent obre el programa: reflexions sobre la fi de la innocència, l’amor i, sobretot, l’amistat; com les connexions es trenquen, es tornen tòxiques o simplement s’esgoten. A partir d’aquí, el fil conductor és clar: amistats que es fan mal i individus que busquen recompondre’s. Eixos del programa • Amistat i toxicitat: com el ritme del segle XXI i el vagar d’ànimes en pena alimenten relacions deteriorades. • Còmic underground: Simon Hanselman i el seu univers corrosiu de Mec, Moc i Buo, un mirall de depressió, drogues i dependències. • Cinema: “Almas en pena de Inisherin” (The Banshees of Inisherin), una faula irlandesa sobre una ruptura d’amistat que esdevé paràbola sobre la fragilitat humana i l’aïllament. • Agenda: fires i estrenes destacades (Graf, The Quiet Girl, Irati) i pistes per seguir explorant aquestes temàtiques. Còmics: Simon Hanselman i l’univers Mec, Moc i Buo Per què és rellevant avui • Hanselman condensa amb humor negre la cara B de l’amistat: dependència, nihilisme i bloqueig emocional. • Les seves tires (moltes nascudes a Instagram) mostren un no-progress deliberat: els personatges no milloren, es degraden plegats. Punts clau • Origen i to: Tasmània, infància duríssima i creativitat com a via terapèutica. • Estil visual: cartoon de traç net i colors definits, contrastat amb contingut brutalment adult (drogues, sexe, depressió). • Personatges principals: - Mec (bruixa verda, alter ego de l’autor) - Moc (gat fumeta, sexualment desinhibit) - Buo (mussol responsable que acaba torturat pel grup) - Werewolf Jones (catalitzador del caos) • Obres destacades (ed. Fulgencio Pimentel): Echizo Total, Bahía de San Buo, Hail Satan, Melancolía, El mal camino i, sobretot, Zona Crítica (2022). • Zona Crítica: serialització pandèmica convertida en relat lineal. Entra la realitat a l’escena (format tipus The Office, paròdia “Anus King” de Tiger King, micròfons a tot arreu). • Temes de fons: xarxes socials, assistencialisme, policia, família i la pregunta de sempre: pot l’amistat salvar-nos si el grup arrossega avall? "És com els Simpson, però amb més drogues." (autodefinició irònica atribuïda a Hanselman) Cinema: The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh) De què va (sense espòilers) • En una illa irlandesa fictícia als anys 20, un amic decideix tallar en sec amb l’altre: “I don’t like you no more.” • El rebuig desferma una cadena d’actes extrems i un retrat feridor de la masculinitat i l’orgull. Per què funciona • Direcció i posada en escena: aïllament com a metàfora emocional; localitzacions que reflecteixen el trencament (camins bifurcats, cases de pedra, mar i penya-segats). • Guió precís: humor absurd i patetisme compartit que fan riure mentre couen. • Lectura política: ecos de la guerra civil irlandesa com a teló de fons d’una ruptura íntima. • Interpretacions: Colin Farrell (vulnerabilitat desarmant) i Brendan Gleeson (rigidesa ferida) amb química d’anys. • Temes: el temps i el sentit de viure, felicitat vs. deixar empremta, els límits del consens en l’amistat. "Partir d’un conflicte minúscul per parlar de tot: identitat, orgull, dolor i la comèdia cruel del quotidià." Agenda i recomanacions Còmic i escena indie • Graf (4–5 de març, Fabra i Coats, BCN): fira d’autoedició i còmic independent. • Llibreria recomanada: Fatbottom (Raval). • Exposició: CCCB sobre nova autoria en clau femenina (una sala amb Hanselman i entrevistes en bucle). Cinema • The Quiet Girl (En gaèlic): Irlanda rural dels 80; drama íntim que ensenya a estimar sense tendresa fàcil. • Irati (en eusquera, Paul Urkijo): èpica fantàstica medieval; pols propi dins el panorama estatal. • Pista addicional: “El hijo” (Florian Zeller), per seguir en el terreny de la família i fragilitats contemporànies. Idees clau (per emportar-se) • No tota amistat mereix ser salvada: si el vincle et trenca, la soledat pot ser un pas de sanació. • L’humor negre pot ser diagnòstic: riure’s del pou ajuda a mirar-lo de cara. • L’aïllament (a la vida, a l’illa o en pandèmia) deforma les relacions i accelera la toxicitat. • Entre ser feliç i deixar empremta hi ha una tensió que defineix decisions radicals. Cites destacades "I don’t like you no more." "Am I a nice guy?" "Sempre estaran per tu" (irònic Garfield/TV3 per obrir el bloc d’‘Els amics’)

Cara B del 1/3/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 1/3/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració

Resum general Episodi de Paraula Viscuda amb la convidada Meritxell Soler Morató, on es conversa sobre el conte il·lustrat Sempre t’estimaré i el seu poder per transmetre l’amor incondicional entre generacions. Es posa l’accent en la importància de la lectura a la nit, el contacte físic (abraçades) i l’educació emocional. La segona part inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mt 17,1-9) i un comentari que el relaciona amb l’amor que deixa créixer i amb “sortir de la zona de confort”. El conte “Sempre t’estimaré” (argument i temes clau) • Una mare bressa el seu fill cada nit i li canta una cançó; el nen creix fins a adult i, quan la mare envelleix, ell l’acull i li torna la cançó. Després, ho transmet a la seva filla: una cadena d’estimació transgeneracional. • Temes principals: amor incondicional, bressolar com a gest i com a metàfora de cura, transmissió de valors i relleu quan el fill “agafa les regnes”. • Realisme: el nen fa malifetes; la mare es cansa, però cada nit reafirma l’amor. El llibre és per infants, però impacta profundament els adults. “Sempre t’estimaré, sempre tindràs el meu amor; mentre jo sigui amb tu, sempre seràs el meu petitó.” Estructura i ús pedagògic del conte • Estructura repetitiva i llenguatge senzill que funcionen com un mantra memorístic: reforça la seguretat i facilita la participació dels infants. • El refrany es pot dir o cantar; la repetició consolida el vincle i fa del missatge d’amor un hàbit emocional. • Llegir a la nit crea un ritual de calma i de connexió mare/pare-fill. Criança: malifetes, límits i missatge • Els infants “han de fer el que no toca”; cal posar límits clars sense condicionar l’afecte: “Això no està bé, però jo sempre t’estimaré”. • A l’aula, els contes són una eina pedagògica excel·lent, sempre amb acompanyament adult per guiar la conversa sobre normes i valors. Alfabetització emocional: “ensenyar a estimar” • Educar també és ensenyar a estimar (per modelatge i presència), no només transmetre coneixements. • Treballar la tendresa i el llenguatge emocional: expressar alegria, por, ràbia i afecte sense culpa. L’amor es manté fins i tot quan l’infant s’equivoca. • La reciprocitat culmina quan l’adult fill cuida la mare gran: un moment altament emotiu del conte. Rituals familiars i contacte després del Covid • A casa de la Meritxell, la cançó s’ha integrat en el dia a dia; el seu fill Biel la recita espontàniament quan “ho necessita”. • Importància de l’abraçada com a llenguatge de cura. Després del Covid, cal recuperar el caliu i el contacte amb respecte i consentiment, trencant barreres de distància i por. • Reforç del ritual nocturn: 15-20 minuts de lectura compartida com a espai lúdic, afectiu i educatiu. Lectura com a cura • Anècdota a l’hospital: llegir a un familiar en recuperació crea vincle, confort i companyia; altres pacients en remarquen el valor. Lectura i comentari de l’Evangeli: Transfiguració (Mt 17,1-9) • Lectura del passatge: Jesús es transfigura davant Pere, Jaume i Joan; veu del Pare: “Aquest és el meu Fill estimat... escolteu-lo”. • Clau de lectura: no quedar-se a “la cabana” del confort. Estimar és també deixar créixer, acompanyar en el camí, assumir dificultats i perseverar en l’amor, com a pares i com a creients. Idees força • L’amor incondicional, viscut cada dia, esdevé un mantra vital que aporta identitat i seguretat. • Els contes i les abraçades són eines potents d’educació emocional i de transmissió de valors. • La Transfiguració convida a sortir del confort i estimar activament, deixant espai perquè l’altre es faci gran.

← Torna a tots els podcasts