Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/2/2023 — Conex: voluntariat i socialització de la gent gran — cursos, Edicònex, caminades i anècdotes de Barcelona (6a Flota i monuments) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/2/2023 — Conex: voluntariat i socialització de la gent gran — cursos, Edicònex, caminades i anècdotes de Barcelona (6a Flota i monuments)

Visió general Programa dedicat a l’associació Conex (CONeixement + EXperiència), una entitat de voluntariat de Barcelona amb gairebé 40 anys d’història que promou la socialització de la gent gran a través del coneixement compartit. El capítol combina la conversa amb els responsables de Conex amb seccions culturals i històriques. "No és un centre on es fan coses per la gent gran; és un centre on la gent gran fa coses." Conex: missió i model Què és Conex i per què existeix • Associació de voluntariat gestionada íntegrament per persones voluntàries. • Objectiu central: socialitzar persones de més de 55 anys mitjançant cursos, tallers i trobades, posant en valor el binomi coneixement + experiència. • Conex neix de la idea fundacional d’Agustí Comas Passola: mantenir il·lusió, creativitat i aprenentatge després de la jubilació. • Postpandèmia: rebrot d’activitat i reforç de la comunitat. Filosofia i diferència clau • No és assistencialisme: les persones grans són protagonistes i generadores d’activitat. • Les classes són un mitjà; la xarxa relacional és el fi principal. "Reps més del que dones" — tòpic del voluntariat que es confirma a Conex. Estructura de voluntariat • Junta renovable per mandats (per evitar enquistaments i garantir relleu). • Dues grans columnes: • Voluntariat docent (professorat de matèries molt diverses). • Voluntariat de suport (recepció, gestió, manteniment, comunicació). • Projecte social destacat: Cangur Amic (visites setmanals a persones grans soles a domicili o residència; servei gratuït i vocacional). Activitats i cursos destacats Oferta variada i viva • Àrees: tecnologia (ordinadors, alfabetització digital), idiomes (anglès, francès), història de l’art, música (llenguatge musical), enologia, arts plàstiques (pintura sobre sorra) i més. • Criteri: actualització constant segons interessos dels usuaris. Activitat física i sortides • Caminades setmanals (10 km aprox., dificultat moderada) per Barcelona i AMB (Collserola, litoral fins a Montgat, Sitges–Vilanova…). • Marxa nòrdica incorporada recentment; públic sovint diferent del de caminades (més enfoc d’“exercici”). • Visites culturals guiades i sortides temàtiques. Espai de lletres i Edicònex Taller d’escriptura creativa • Conduit per Josep Lluís Benet i Vidal (psicòleg, pintor i escriptor). Grup reduït, treball d’escriptura amb feedback col·lectiu. • Des de 2016, múltiples “promocions” d’autors i autores. Naixement d’Edicònex • Servei (no editorial comercial) de suport a l’autoedició per a persones grans: de manuscrit (Word) a llibre. • Sense lucre, amb propietat 100% de l’autor i suport en presentacions i difusió bàsica (web i xarxes); la distribució queda a mans de l’autor. • Xifra aproximada: 40–45 llibres acompanyats. Serveis de suport i comunicació Sàmics • Assessoria gratuïta i imparcial en temes clau per a la maduresa (herències, testament vital, hipoteca inversa, fiscalitat bàsica…). • No tramita; orienta i deriva a la gestoria/administració pertinent. També ofereix xerrades (p. ex. sobre inflació i productes d’inversió). Fira Gran i Cinefòrum • Participació amb estand a Fira Gran. • Cinefòrum mensual (primer dimarts): projecció + debat per compartir mirades (molt bona acollida). Comunicació • Interna: grups de WhatsApp/Telegram per a logística i avisos; web corporativa. • Externa: impuls d’estratègia de comunicació i presència a xarxes (Instagram, Facebook) i mitjans locals. Dades clau de l’associació • Usuaris (alumnes): ~950 • Voluntaris totals: ~120+ (dels quals uns ~80 són professors) • Socis amb dret a veu i vot: 70–80 (aprox.) • Perfil de participació: majoritàriament dones (70/30); es promou més presència masculina. • Seus: Gran Via/Casanova i Travessera de Gràcia (zona Collblanc). • Matrícula anual: 30 € (serveix per a múltiples cursos). Cost per curs anual: 35 € (1h30/setmana, d’octubre a juny). Motivacions i impacte del voluntariat • Benefici personal: sentit de propòsit i benestar emocional en compartir coneixement i construir comunitat. • Benefici col·lectiu: teixit social que combat la soledat i fomenta noves amistats en la maduresa. "Sigui feliç… i ara què?" Conex ofereix l’alternativa organitzada a la rutina postjubilació. Seccions culturals del programa Joan Mateu — Homenatges i anècdotes • Homenatge a Raimon i l’exposició a Xàtiva. • Anècdotes històriques divulgatives: Vercingetòrix, la República de l’Illa de les Roses (1968), les guerres mèdiques (medes i perses) i Jack Johnson (combat a Barcelona, 1916). Pep — Barcelona, 6a Flota i monuments • Context històric: 6a Flota nord-americana a Barcelona (anys 50–80): impacte econòmic, oci i contradiccions socials. • Accident de 1977 (49 mariners morts) i monument al Port (golondrines — Port de la Pau). • Monument a Galceran Marquet (Pl. Duc de Medinaceli): història, atribucions i crítica patrimonial. Tancament • Crida oberta a futurs voluntaris professors i participants: a Conex, el que compta és el temps generós i el desig de compartir experiències i coneixement.

La Salut al dia del 23/2/2023 — Obesitat: factors, IMC i obesitat infantil; menjar emocional, autoestima i grups al CAP Sant Just - episode art
La Salut al dia
26'

La Salut al dia del 23/2/2023 — Obesitat: factors, IMC i obesitat infantil; menjar emocional, autoestima i grups al CAP Sant Just

Context i participants • Programa: La Salut al Dia (Ràdio d’Esvern) — emissió dedicada a l’obesitat. • Participants: Belén Gil (nutricionista) i Noemi Morcillo (referent de benestar emocional i comunitari) del CAP Sant Just. "No són obesos, són persones amb obesitat." L’obesitat com a malaltia multifactorial Factors biològics i hormonals • Malaltia multifactorial: no és només “menjar massa”; intervenen l’edat (metabolisme més lent), el sedentarisme i els canvis hormonals. • Sexe femení: embaràs, lactància i condicions com el síndrome d’ovari poliquístic poden augmentar el risc. • Raça: s’observen taxes més altes en població afroamericana i hispana. Medicació i factors socioculturals • Medicació: alguns antidepressius i ansiolítics poden alterar el metabolisme dels greixos i afavorir acumulació abdominal. • Desigualtats: menor nivell educatiu i econòmic dificulta l’accés a aliments de qualitat i afavoreix l’ús d’ultraprocessats. • Mites de cost: menjar bé no ha de ser car; cal educació nutricional per derruir el “menjar saludable és car”. Organització i hàbits • Ritme de vida: manca de temps per cuinar; proposta de batch cooking (planificació setmanal, tàpers, congelador i etiquetes). • Hàbits de risc: alcohol, tabac i ultraprocessats empitjoren el perfil metabòlic. Classificació i riscos (IMC i comorbiditats) IMC segons OMS • Normopès: 18,5–24,9. • Sobrepès: 25–29,9 — moment clau per prevenir. • Obesitat: ≥30. Tipus 1: 30–34,9 Tipus 2: 35–39,9 Tipus 3 o mòrbida: ≥40 • El càlcul de l’IMC: pes (kg) / alçada² (m²). Comorbiditats • L’obesitat comporta hipertensió, hipercolesterolèmia i diabetis tipus 2, entre d’altres. • Objectiu principal: recuperar salut, no només baixar pes. Obesitat infantil: percentils i enfoc familiar • S’utilitzen percentils (no IMC com a adults). A partir de P85: sobrepès (ja cal vigilar). Per sobre de P95: obesitat infantil. • EnfoC: no “dietes”, sinó aprenendre a menjar bé i hàbits saludables amb canvis petits i constants. • El modelatge familiar és clau: canvia l’entorn, no només el nen. • Genètica vs hàbits: ~30% genètica i ~70% hàbits i ambient; la predisposició es pot modular amb l’estil de vida. Factors psicològics i socials Relació amb el menjar i menjar emocional • El menjar s’utilitza com a premi o per paliar emocions desagradables; activa neurotransmissors que donen alleujament temporal. • Celebracions i socialització sovint giren al voltant de menjar energètic. "No hi ha aliments prohibits; hi ha aliments de consum ocasional." Autoestima, estigma i pressió estètica • Estigma i culpa (“no s’esforça”, “menja molt”) danyen l’autoestima i dificulten el canvi. • Pressió estètica i xarxes socials imposen cossos “normatius” que generen vergonya i insatisfacció corporal. Canvi d’hàbits i assertivitat • El canvi requereix temps, constància i acceptar errors sense “llençar la tovallola”. • Assertivitat: aprendre a dir no a plans centrats en menjar i proposar alternatives actives (ex. caminar). Recursos i programes al CAP Sant Just • Grups d’intervenció (8 sessions, cíclics): Part de nutrició (Belén Gil) i part de gestió emocional (Noemi Morcillo). Treballen motivació pel canvi, gestió d’emocions, adherència d’hàbits i habilitats socials. • Actualment enfocats a persones amb obesitat; es plantegen grups per a sobrepès (prevenció), tot i que costa captar conscienciació. • Horaris sobretot de tarda; opció de matins si hi ha demanda. Idees clau • L’obesitat és una malaltia; evita etiquetes estigmatitzants. • Intervenen múltiples factors: biològics, psicològics, socials i ambientals. • Actuar aviat en el sobrepès facilita el retorn a la salut. • No hi ha aliments prohibits; treballa la relació amb el menjar i l’assertivitat social. • Suport grupal i educació nutricional milloren l’adherència i els resultats.

Empanada Cultural del 23/2/2023 — Terrorisme, cultura i memòria: Charlie Hebdo, Bataclan i la llibertat d’expressió — del còmic “Seguir dibuixant” al film “Un año, una noche” i tres propostes musicals (Saccades, Maloya, Blueblue) - episode art
Empanada Cultural
1h 59min

Empanada Cultural del 23/2/2023 — Terrorisme, cultura i memòria: Charlie Hebdo, Bataclan i la llibertat d’expressió — del còmic “Seguir dibuixant” al film “Un año, una noche” i tres propostes musicals (Saccades, Maloya, Blueblue)

Visió general • Episodi temàtic dedicat al terrorisme i a com la cultura n’articula el relat, el dol i la memòria. Des del trauma de Charlie Hebdo i Bataclan fins a la censura i la llibertat d’expressió a casa nostra. • Punt de partida editorial: el terror com a eina de control versus caos, i el paper de la cultura per metabolitzar l’horror. “El horror tiene una cara… Y debes hacer del horror tu amigo.” Idees clau El terror té moltes cares: del jihadisme a la censura, passant per la memòria de conflictes com ETA/GAL o el cas Aldo Moro. La cultura com a teràpia i testimoni: còmic, cinema i música aborden trauma, memòria i identitat sense espectacularitzar la violència. Llibertat d’expressió: recorregut per casos paradigmàtics (El Papus, El Jueves, Mongolia, TV3, Rubianes) i els seus límits, contradiccions i conseqüències. Còmics — “Seguir dibuixant” (Coco) i Charlie Hebdo L’obra i el context Títol: Seguir dibuixant (fr. “Dessiner encore”). Autora: Coco (Corinne Rey), dibuixant de Charlie Hebdo i supervivent de l’atac del 7/1/2015. Publicació: França (2021) i traducció a Espanya (2022, Bang Ediciones). Marc històric: atemptat amb 12 morts aquell dia i víctimes posteriors (total 17), arrel de caricatures de Mahoma. Què explica i com ho fa Relat en primera persona del trauma: culpa del supervivent, teràpia, estrès posttraumàtic, ambiciosa profunditat filosòfica i emocional. Estil visual: traç senzill de tira satírica combinat amb irrupcions de color aquarel·lat i fosos a negre que materialitzen memòria fragmentada i onírica. To: entre la sàtira pròpia de Charlie Hebdo i el pes de l’horror; no melodramàtic, sinó lluitant per “seguir dibuixant” com a dic de contenció contra l’absurd. Llibertat d’expressió — casos i fronteres (Espanya i Catalunya) Revista i premsa satírica El Papus (1977): atemptat de la triple A (extrema dreta) per una portada; antecedent clau de violència contra la sàtira. El Jueves (2007): portada requisada (prínceps i “xec-nadó”); ruptura editorial i naixement d’Orgullo y Satisfacción. Mongolia: portades polèmiques (Casa Reial, religió), i cas Ortega Cano (judicialització i costos). Televisió i humor TV3: polèmiques i censura (gags a Bricoheroes/Està Passant, cas Zona Franca-Manel Vidal), antecedents (Persones Humanes, Plats Bruts). Pepe Rubianes: símbol del xoc entre humor i política. “La unitat d’Espanya… [Rubianes fa una invectiva explícita i iconoclasta]” • Reflexió final: aplaudim la llibertat d’expressió en abstracte, però en la pràctica s’hi posen límits selectius; la sàtira també incomoda quan apunta al poder de torn. Cinema — “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) i el trauma de Bataclan La pel·lícula Títol: Un año, una noche (2022). Direcció: Isaki Lacuesta; guió amb Isa Campo i Fran Araújo. Base literària: “Paz, amor y death metal” de Ramón González (víctima i testimoni), relectura no mimètica en pantalla. Context: atemptats de París 2015 (S. Bataclan). El film segueix un any de dol d’una parella després d’“una nit” determinant. Enfoc i llenguatge Clau: no és cinema de terror ni thriller; és drama sensorial sobre memòria, por i identitat. Ètica de la representació: evita cosificar la violència; terroristes fora de focus o en reflexos; se centra en la experiència de la víctima. Escriptura i muntatge: memòria fragmentada, sons intrusius i muntatge altern per mostrar records contradictoris entre la parella. Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; cameos propers al públic: Quim Gutiérrez, Natalia de Molina, C. Tangana, Enric Auquer. Premis: destacada als Gaudí (so, muntatge, música de Raül Refree). Disponibilitat: sales independents i pas a Movistar Plus. “Una pel·lícula no s’ha de consumir; s’ha de consumar, com l’amor.” — Isaki Lacuesta Música — 3 discos per pensar el terror, el cos i la memòria 1) Rian Treanor & Ocen James — “Saccades” (2023, Nyege Nyege Tapes) Col·laboració entre electrònica experimental (Treanor) i tradició acholi d’Uganda (Ocen James, mestre del violí d’una sola corda). Concepte: saccades (sacades oculars) com a polirritmia i salts microperceptius. Simbiosi digital-analògica: modelatge físic del adungu (arpa) per dialogar amb el rigi rigi. So: percussió trencada, síncopes vertiginoses, textures inèdites. Un xoc sensorial que incomoda i fascina. 2) Jako Maron — “The Electro Maloya Experiments of Jako Maron” (2018/2023, Nyege Nyege Tapes) Des de La Reunión: el maloya (cants i ritmes d’origen esclau de plantacions de sucre, s. XVII) filtrat amb sintetitzadors modulars. Història viva: de rituals d’ancestres a protesta (anys 60), a censura (associacions amb el comunisme), avui reimaginat en clau dance/electrònica hipnòtica. So: loops trance, base rítmica poderosa, misticisme i catarsi col·lectiva. 3) Sam Gendel — “Blueblue” (2023, The Living Records) Jazz “leftfield” íntim i mercurial; 14 peces que dialoguen amb patrons del sashiko (bordat japonès). Gravació: estudi flotant en un afluent del riu Columbia (Oregon), amb pols rítmic orgànic que impregna el disc. So i clima: crepuscular permanent, nostàlgia i introspecció; guitarra i electrònica subtils al servei de l’atmosfera. Altres temes i recomanacions (Agenda) Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; Almas en pena de Inisherin (McDonagh); Oro puro (Reingold) de Fatih Akin; Joyland; El triángulo de la tristeza (Östlund). Sèries: The Last of Us (HBO) — renovada; Apagón (creació coral amb episodi de Lacuesta). Apunts editorials: Esterno Notte (Marco Bellocchio) sobre el segrest d’Aldo Moro i el paper de l’Estat. Conclusió La conversa traça un fil comú: fer intel·ligible l’horror sense convertir-lo en espectacle. Còmic, cinema i música esdevenen espais de memòria, crítica i cura. El debat sobre llibertat d’expressió continua obert: la cultura convoca disensos, però també antídots contra la por i l’oblit.

Cara B del 22/2/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 22/2/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

← Torna a tots els podcasts