Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Cara B del 1/3/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 1/3/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 1/3/2023 — Sempre t’estimaré: amor incondicional, contes a la nit i abraçades post‑Covid; lectura i comentari de la Transfiguració

Resum general Episodi de Paraula Viscuda amb la convidada Meritxell Soler Morató, on es conversa sobre el conte il·lustrat Sempre t’estimaré i el seu poder per transmetre l’amor incondicional entre generacions. Es posa l’accent en la importància de la lectura a la nit, el contacte físic (abraçades) i l’educació emocional. La segona part inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mt 17,1-9) i un comentari que el relaciona amb l’amor que deixa créixer i amb “sortir de la zona de confort”. El conte “Sempre t’estimaré” (argument i temes clau) • Una mare bressa el seu fill cada nit i li canta una cançó; el nen creix fins a adult i, quan la mare envelleix, ell l’acull i li torna la cançó. Després, ho transmet a la seva filla: una cadena d’estimació transgeneracional. • Temes principals: amor incondicional, bressolar com a gest i com a metàfora de cura, transmissió de valors i relleu quan el fill “agafa les regnes”. • Realisme: el nen fa malifetes; la mare es cansa, però cada nit reafirma l’amor. El llibre és per infants, però impacta profundament els adults. “Sempre t’estimaré, sempre tindràs el meu amor; mentre jo sigui amb tu, sempre seràs el meu petitó.” Estructura i ús pedagògic del conte • Estructura repetitiva i llenguatge senzill que funcionen com un mantra memorístic: reforça la seguretat i facilita la participació dels infants. • El refrany es pot dir o cantar; la repetició consolida el vincle i fa del missatge d’amor un hàbit emocional. • Llegir a la nit crea un ritual de calma i de connexió mare/pare-fill. Criança: malifetes, límits i missatge • Els infants “han de fer el que no toca”; cal posar límits clars sense condicionar l’afecte: “Això no està bé, però jo sempre t’estimaré”. • A l’aula, els contes són una eina pedagògica excel·lent, sempre amb acompanyament adult per guiar la conversa sobre normes i valors. Alfabetització emocional: “ensenyar a estimar” • Educar també és ensenyar a estimar (per modelatge i presència), no només transmetre coneixements. • Treballar la tendresa i el llenguatge emocional: expressar alegria, por, ràbia i afecte sense culpa. L’amor es manté fins i tot quan l’infant s’equivoca. • La reciprocitat culmina quan l’adult fill cuida la mare gran: un moment altament emotiu del conte. Rituals familiars i contacte després del Covid • A casa de la Meritxell, la cançó s’ha integrat en el dia a dia; el seu fill Biel la recita espontàniament quan “ho necessita”. • Importància de l’abraçada com a llenguatge de cura. Després del Covid, cal recuperar el caliu i el contacte amb respecte i consentiment, trencant barreres de distància i por. • Reforç del ritual nocturn: 15-20 minuts de lectura compartida com a espai lúdic, afectiu i educatiu. Lectura com a cura • Anècdota a l’hospital: llegir a un familiar en recuperació crea vincle, confort i companyia; altres pacients en remarquen el valor. Lectura i comentari de l’Evangeli: Transfiguració (Mt 17,1-9) • Lectura del passatge: Jesús es transfigura davant Pere, Jaume i Joan; veu del Pare: “Aquest és el meu Fill estimat... escolteu-lo”. • Clau de lectura: no quedar-se a “la cabana” del confort. Estimar és també deixar créixer, acompanyar en el camí, assumir dificultats i perseverar en l’amor, com a pares i com a creients. Idees força • L’amor incondicional, viscut cada dia, esdevé un mantra vital que aporta identitat i seguretat. • Els contes i les abraçades són eines potents d’educació emocional i de transmissió de valors. • La Transfiguració convida a sortir del confort i estimar activament, deixant espai perquè l’altre es faci gran.

Just Blues del 28/2/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 28/2/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 28/2/2023 — La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 28/2/2023 — La missió de Roland Joffé: art i història entre jesuïtes i guaranís; BAFTA, Triangle of Sadness i la sorpresa basca Irati

La missió (1986): una obra majúscula entre l’art i la història Equip creatiu i estil • Direcció de Roland Joffé i guió de Robert Bolt (col·laborador de David Lean a Lawrence of Arabia, Doctor Zhivago i A Man for All Seasons). • Banda sonora de Ennio Morricone —«una de les seves millors», diuen— i fotografia de Chris Menges (Òscar 1987); muntatge de Jim Clark i producció de David Puttnam. • Estètica poderosa: rodatge a les cataractes d’Iguaçu i un ús del paisatge que demana «pantalla gran» per gaudir-ne l’esplendor visual. Interpretacions i personatges • Robert De Niro (Rodrigo Mendoza) signa, segons els conductors, «una de les seves millors interpretacions». • Jeremy Irons (Pare Gabriel), contenció i espiritualitat, «potser massa gèlid però coherent» amb el personatge. • Secundaris potents (inclòs Ray McAnally com a cardenal Altamirano) i presència magnètica del cap indígena; extres indígenes no professionals per donar autenticitat. Context històric i lectura política • Basada en fets i inspirada en el llibre “Les ciutats perdudes del Paraguay”; versemblança general sense «grans mentides». • Clau geopolítica: del Tractat de Tordesillas a la unió dinàstica i el Tractat de Madrid (1750). Espanya manté una hipocresia legal (no esclavista “de iure”, però «feta la llei, feta la trampa»), Portugal opera obertament per l’esclavatge. • Fricció entre corona, jesuïtes i interessos colonials: «l’objectiu comú és explotar aquella gent». "Si la força és el que val, no hi ha lloc per l’amor al món." • L’eficiència dels jesuïtes incomoda el Vaticà i les monarquies; el poder secular va «retallant» l’autoritat eclesial. Escenes clau i ritme • L’«acte de contrició» de Mendoza: arrossega la seva armadura i espases per la selva en silenci —metàfora visual de la redempció— fins al perdó. • El pare Gabriel s’endinsa amb un oboe; la música obre diàleg cultural i salva vides. • Obertura icònica: el jesuïta martiritzat en una creu que cau per la cascada —imatge-pòster d’una força devastadora. • Construcció narrativa en slow burn: crescendo sostingut fins a un clímax inevitable i tràgic, amb batalla desigual (armes de foc vs. fletxes/llances) i decisions ètiques contrapuntades (espasa vs. missa). Hipocresia, consciència i cites • L’Altamirano «sap què ha de decidir» abans d’arribar: el traspàs de les missions a Portugal. "Com podeu conèixer la voluntat de Déu? Això l’hi ha dit Déu a vostè? Crec que no parleu en nom de Déu sinó dels portuguesos." • La consciència d’Altamirano, despullada en epístoles: «Un paradís dels pobres rarament complau els seus governants.» «Potser els guaranís haurien estat més feliços si cap de nosaltres no hi hagués arribat.» • Denúncia transversal i vigència: interessos econòmics per damunt de vides i cultura, amb ecos actuals (extractivisme, empreses farmacèutiques/química, etc.). Recepció, context autoral i valoració • Reavaluació positiva amb el temps: clàssic que «ha envellit bé», malgrat crítiques inicials. • El Vaticà la inclou entre els seus 15 films religiosos de referència. • Joffé (perfil progressista) aconsegueix «no decantar» didàcticament la balança: humanisme, contradiccions i tragèdia d’una utopia estroncada. Premis i tendències: BAFTA, Berlín i onades temàtiques • Absència sorprenent de Triangle of Sadness als BAFTA; triomf d’All Quiet on the Western Front (comparacions amb versions prèvies) i reconeixements a The Banshees of Inisherin. • Cate Blanchett (TÁR): interpretació «sublim» i guardonada; film escrit i concebut a la seva mida. • Berlín: premi a una actriu infantil per «20.000 especies de abejas» i debat sobre la moda de films amb infància i entorn rural (efecte «Alcarràs» i derivades autobiogràfiques/familiars). Focus: Triangle of Sadness (2022) — sàtira canalla i canvi de rols • Estructura en tres blocs: restaurant • vaixell • illa. Humor negre ferotge: no en queda «titella amb cap». • Woody Harrelson, capità inepte i hilarant; galeria de rics grotescos (traficant d’armes inclòs) i una «cap de cambra» que realment mana. • Gir de rols «a la Buñuel» (Viridiana, L’àngel exterminador) i final ambigu que interpel·la l’espectador. • Nota tràgica: la model-actriu Charlbi Dean (influencer a la pel·lícula) va morir sobtadament per sepsis bacteriana. • Recomanació sense reserves: film incisiu, tècnicament refinat i «per rumiar» sobre diners, classe i valor humà. Recomanació extra: Irati (2023) • Fantasia èpica basca (segle VIII), amb mites i producció ambiciosa; destacada a Sitges i ara en circuit limitat. «Val la pena buscar-la».

← Torna a tots els podcasts