Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 22/2/2023 — Ecumenisme al Bisbat, “Cafè amb Fe” a Sant Just, patrimoni de Sant Pere Romaní i 150è de les Germanetes: història i la Llar Nostra Senyora de Lourdes - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 22/2/2023 — Ecumenisme al Bisbat, “Cafè amb Fe” a Sant Just, patrimoni de Sant Pere Romaní i 150è de les Germanetes: història i la Llar Nostra Senyora de Lourdes

Panorama general Episodi amb notícies breus i un dossier central sobre la celebració del 150è aniversari de les Germanetes dels Ancians Desemparats i la seva petjada a Sant Just Desvern. Es combina informació d’actualitat local i diocesana, patrimoni cultural i memòria històrica amb dades concretes, noms propis i context social. "Cuidar els cossos per salvar les ànimes" Notícies breus fora de Sant Just Ecumenisme al Bisbat de Sant Feliu • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (gener): actes de germanor entre diverses esglésies cristianes. • Es destaquen pregàries i trobades a Viladecans, Vilafranca del Penedès i Sant Feliu de Llobregat, amb presència de bisbe Agustí Cortés i representants evangèlics i ortodoxos. • Elements comuns a totes les celebracions: cirial pasqual i Bíblia com a símbols compartits. Iniciativa parroquial: “Cafè amb Fe” a Sant Just • Trobada mensual després de la missa d’11 per conèixer i acollir feligresos, reforçar vincles i afavorir la comunitat. • Pràctica inspirada en experiències similars a Escòcia (te/cafè i conversa als jardins de les esglésies). • El menjar és secundari: l’objectiu és la fraternitat i la proximitat. Patrimoni: Sant Pere Romaní (Molins de Rei) • L’Ajuntament signa compromís de compra-venda del conjunt (ermita i torre de guaita) per restaurar i crear un centre d’interpretació de l’arc romànic. • Bé cultural d’interès nacional; negociacions de 12 anys. Preu acordat: 35.000 €. • La torre, del segle XVI, va tenir una estació de telegrafia òptica (element singular conservat). Dossier central: 150 anys de les Germanetes dels Ancians Desemparats Introducció i connexió local • Festes mundials del 150è aniversari (24–27 de gener) de l’orde que gestiona l’asil del c. Montseny, a Sant Just: la Llar Nostra Senyora de Lourdes. • Conjunt ubicat en un jardí excepcional d’una finca històrica del municipi. Santa Teresa Jornet: biografia i carisma • Nascuda a Aitona (Lleida) el 1843; formació de mestra i vocació de servei. • Impulsada pel sacerdot Saturnino López Novoa, funda la congregació a Barbastre (1873). • Tenacitat i organització: funda prop de 130 llars per a ancians sense recursos. • Mor a Llíria (València) el 1897; després és beatificada i canonitzada. Missió central: atendre els ancians pobres en ambient familiar (materials i, sobretot, espirituals i d’afecte). La Congregació: fundació, expansió i figures • Primera casa d’acollida a València; la Casa de Santa Mònica esdevé Casa Mare. • Expansió per Espanya i Amèrica (Cuba, i més tard 19+ països). Avui: ~2.380 religioses en 206 llars. • Figures destacades: la santa fundadora i diverses beates; presència missionera internacional. Celebració a Sant Just: el tridu i la missa • Tridu d’acció de gràcies (tres dies de celebracions/misses preparatòries). • Clergues participants: Mn. Xavier Sobrevia, P. Francesc Barola (Camils), Mn. Joan Pere Polido. • Cloenda amb missa presidida pel bisbe Agustí Cortés i set sacerdots; assistència d’autoritats, residents i col·laboradors; recordatori amb termòmetre de ceràmica i dinar festiu. La vellesa: ahir i avui • Al segle XIX, sense seguretat social ni pensions, molts treballadors quedaven desemparats cap als 50–55 anys. • Avui hi ha pensions i sanitat universal, però l’envelliment és més llarg i complex; calen cures i acompanyament. La Llar Nostra Senyora de Lourdes: origen i evolució • Emplaçada a la històrica finca Cal Meliton/Cal Cònsul (torre i jardins dominants sobre el Baix Llobregat). • Usos al segle XX: incautació (1936), episodi armat (1937) i residència del cònsol Richard Ford (1952–1957). • El 1964 la finca passa a les Germanetes; s’inaugura la Casa Asil (1964) amb primeres comunitats religioses i suport local. • Finançament inicial amb almoina mensual; després, aportació de pensions dels residents. • Dificultats urbanístiques superades: primera pedra (1966), pavellons de Sagrada Família (1968) i Santa Rita (1969). El 1979 s’estrena una església moderna sobre la sala d’actes. Situació actual i serveis • Capacitat per a 157 persones (50 dependents, 107 vàlides). • Comunitat de 7 religioses i 62 treballadors (fisioteràpia, teràpia ocupacional, cuina, neteja, metge...). • Serveis: podologia, perruqueria i assistència religiosa. Preguntes obertes i felicitacions • Qüestions plantejades: l’ús del català per part de la comunitat; idoneïtat de l’hàbit tradicional en tasques assistencials. • Invitació a gaudir dels jardins oberts a la ciutadania. • Cloenda amb felicitació a les Germanetes i desig de llarga continuïtat a Sant Just. Cloenda • Agraïments a diverses persones per la informació facilitada. • Recordatori d’horaris de l’emissora i promoció d’un espai musical posterior.

Just Blues del 21/2/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 21/2/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 21/2/2023 — Casablanca, censura i mites; i Sant Just: habitatge, urbanisme i cinefília amb l’alcalde Joan Bassaganyes - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 21/2/2023 — Casablanca, censura i mites; i Sant Just: habitatge, urbanisme i cinefília amb l’alcalde Joan Bassaganyes

Panorama de l’episodi • Episodi dividit en dos blocs: anàlisi aprofundida de “Casablanca” (1942) i conversa amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, sobre ciutat, habitatge i cinefília. • Moments destacats: el mite de la frase mal atribuïda (“Toca-la, Sam”), el caos creatiu del rodatge i guió, subtext polític i final de sacrifici, i, al tram local, polítiques d’habitatge (Promunsa), seguretat i urbanisme. "Allò era un caos" — record sobre el rodatge atribuït a Ingrid Bergman. Bloc 1 — Casablanca (1942) Mites i context • La famosa frase “Toca-la un altre cop, Sam” és falsa: a la pel·lícula només se sent “Toca-la, Sam”. El malentès es popularitza amb “Play It Again, Sam” de Woody Allen. • Context d’estrena (1942) amb Casablanca als titulars per la conferència Churchill–Roosevelt i l’impuls aliat. La Warner i Michael Curtiz no anticipaven el mite que esdevindria. Forma i posada en escena • Curtiz treu suc visual a l’estudi: enquadraments, travelings, plans de seqüència i una fotografia/il·luminació impecables al set del Rick’s. • Ritme i cadència que no decauen en 100 minuts: trames entrellaçades (espionatge, refugiats, triangle amorós) amb diàlegs punyents. Guió, rodatge i muntatge • Guió en construcció contínua (Epstein, Howard Cook, Casey Robinson), amb l’escena final escrita a última hora (“l’inici d’una gran amistat”). • Caos de rodatge i muntatge delegat; malgrat això, un resultat rodó i vibrants diàlegs cínics. Personatges i microhistòries • La parella búlgara il·lustra el codi ètic de Rick: ajuda discretament perquè puguin marxar sense “contrapartides”, reflectint el seu fons moral. • El triangle Rick–Ilsa–Laszlo es desplega en flashbacks i revelacions, equilibrant passió privada i deure públic. Censura i doblatges • A Espanya (estrena 1946) es retallen referències al passat antifeixista de Rick (Guerra Civil espanyola) i a Etiòpia contra Mussolini (censura italiana). • Diversos doblatges en castellà al llarg de dècades; el primer, amb talls, no es conserva. Curtiz i el sistema d’estudis • Curtiz, artesà prolífic i exigent al set, s’adapta als canvis de repartiment/guió i roda múltiples títols per any dins la maquinària Warner. • Relació professional intensa amb Errol Flynn i tàndems amb Olivia de Havilland; direcció ferma malgrat friccions. Context històric i subtext polític • Ambient temporal (1941) versemblant; lectura americana pro-democràcia abans i durant la guerra. • Cínics que no ho són tant: Renault i Rick evolucionen; el clímax consagra el sacrifici personal de Rick pel bé comú (la resistència). Repartiment i estil • Cast internacional amb molts refugiats europeus, aportant autenticitat a l’atmosfera d’exili. • Empremtes d’expressionisme en altres obres de Curtiz; a “Casablanca” predomina claredat clàssica amb llum elegant. Bloc 2 — Sant Just Desvern: ciutat, reptes i solucions (amb l’alcalde Joan Bassaganyes) Diagnosi general • Problemes abordables des del món local; satisfacció per la capacitat municipal d’actuar i veure resultats tangibles. Teixit associatiu • Entre 30–35% de la població participa activament en entitats; 25% coneix poc la realitat local. Les entitats són clau per a cohesió i programació cultural. Treball i atur • Atur 5% (estructural/tècnic), un dels més baixos del Baix Llobregat; plans d’ocupació enfocats a col·lectius amb dificultats. Seguretat ciutadana • Risc principal: robatoris en domicilis (no violents). Resposta amb càmeres, tecnologia i més efectius. Fenomen cíclic per bandes itinerants. Urbanisme i creixement • La històrica cimentera Samson va frenar expansions accelerades dels 60, permetent un creixement més planificat en democràcia: zones verdes, equipaments, HPO. Habitatge i polítiques públiques • Principat repte: habitatge. Des dels 90, l’empresa municipal Promunsa impulsa HPO: 1.200 de 7.800 habitatges (percentatge alt) que preserven diversitat social. Diversitat i identitat urbana • Imatge externa de residencial de nivell matisada per la heterogeneïtat: Walden, barris nord/sud dels 60–70 i molts HPO dels 90. • Walden: crisi de seguretat als 80/90; decisió de preservar-lo (no enderrocar), avui icona de l’skyline local. Equipaments i memòria • Can Ginestà com a pol d’equipaments (inclosa la Biblioteca Joan Margarit). Record emotiu del poeta, molt present a la vida quotidiana del poble. Bloc 3 — Cinefília local i preferències personals Cine a Sant Just • Cineclub actiu (cicles, documentals, cicle Gaudí). Ja no hi ha sala estable; memòria del Cinema Texas (tancat a finals dels 80). Records i influències • Infància cinèfila amb Cinema Paradiso i llibres dels Òscars. Vocació primerenca de director. • Fascinació per produccions exigents: “Apocalypse Now” (complexitat de rodatge), “El Padrí” com a bíblia del cinema. Pel·lícules i política • Preferències: “El secreto de sus ojos” (romanç i fons polític) i “Argentina, 1985” (judicis a les Juntes). Comparativa: a Espanya manca de frontalitat política al cinema comercial. Hàbits de consum • Amb fills petits, més plataformes i menys sala; objectiu d’una sortida al mes al cinema per estar al dia.

M de Música del 20/2/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 20/2/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 20/2/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/2/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.