Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/2/2023 — Flandes a fons: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk — art (Van Eyck, Rubens), diamants, carillons, gastronomia i bici, amb apunts lingüístics i interludis culturals - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/2/2023 — Flandes a fons: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk — art (Van Eyck, Rubens), diamants, carillons, gastronomia i bici, amb apunts lingüístics i interludis culturals

Visió general del capítol Una conversa àgil i informada amb Àngels/Ángeles Alonso (Turisme de Flandes i Brussel·les) que recorre la regió de Flandes: geografia, llengües, mobilitat, i una ruta urbana per ciutats clau: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk. El capítol s’enriqueix amb context artístic (Van Eyck, Rubens, primitius flamencs), històric (diamants d’Anvers, beateris) i gastronòmic (cervesa, waterzoi, croquetes de gamba), més un bloc de sociolingüística belga i interludis musicals/culturals. A la segona part, una secció de curiositats històriques i retrats de personatges barcelonins icònics. "Els belgues diuen que tenen quatre estacions en un sol dia" — sobre el clima canviant de Flandes Flandes: on és, com s’hi parla i com moure’s • Situació: nord de Bèlgica, litoral al Mar del Nord, fronteres amb Països Baixos i França; al sud, Valònia. • Estructura federal: 3 regions (Flandes, Valònia, Brussel·les Capital) i 3 llengües oficials a nivell estatal, però cada regió té la seva pròpia llengua oficial: – Flandes: flamenc/neerlandès (oficial únic). – Valònia: francès (i zona germanòfona a l’est: alemany). – Brussel·les: bilingüe (francès i flamenc). • Mobilitat: trens molt freqüents i ràpids entre ciutats (distàncies ~50 km). Des de l’aeroport de Brussel·les hi ha estació ferroviària integrada. Bicicleta omnipresent, xarxes segures i paisatge planer. • Clima: canviant i humit, amb pluja intermitent; bons interiors acollidors (cafès, restaurants) quan no acompanya. Ruta urbana per ciutats de Flandes Anvers (Antwerpen) • Arribada impactant per la seva “catedral d’estació”. • Llegenda del nom: el soldat Brabo talla i llença la mà del gegant (símbol present arreu). • Gran port fluvial al riu Escalda i capital mundial del diamant (tall d’Anvers com a segell de qualitat; ~80% del comerç global hi passa). • Art i moda: ciutat de Rubens i Van Dyck; Museu de Belles Arts reformat; Plantin-Moretus (imprenta històrica, Patrimoni UNESCO); museu de la moda i districtes creatius al port. Bruges (Brugge) • Postals de canals, llambordes i cases esglaonades; centre compacte i harmoniós. • Recomanat: més enllà dels tòpics, endinsar-se als antics molls (Espanyols, Italians), antics consolats i la Borsa primigènia. • Art: Museu Groeninge (tresor dels primitus flamencs). Beateri amb casetes blanques i vida recollida. Gant (Gent) • Núcli monumental i viu (universitat): Gravensteen (castell dels Comtes), Patershol, Korenlei i Graslei vora el riu i el Pont de Sant Miquel amb la vista de les tres torres. • Imperdible: Catedral de Sant Bavó i el retaule de la “Adoració de l’Anyell Místic” (germans Van Eyck), experiència de visita amb realitat augmentada. • Dijous: “dia vegetarià” oficial (oferta àmplia en restaurants i cantines). Leuven (Lovaina) • Ciutat universitària (KUL, fundada el 1400) disseminada per la ciutat; ambient jove i bicicletes. • Beateri reconvertit (avui, entorn universitari); Ajuntament gòtic espectacular; mercats i vida de barri. Mechelen (Malines) • Antiga capital borgonyona; educació de Carles V. • Catedral de Sant Rombaud i ascens a la torre (carilló i vistes fins a l’Atòmiom en dies clars). Escola internacional de carilló (referent mundial). • Passeig “sobre l’aigua”; ciutat familiar amb Museu de la joguina; tradició de tapissos. Kortrijk (Courtrai) • Caràcter medieval i energia jove al barri illa Buda (nucli creatiu); tradició tèxtil (museu del lli), esglésies amb grans obres. Art, patrimoni i cultura • Pictòrics: Van Eyck, Bruegel, Rubens, Van Dyck. Itineraris per seguir les seves petjades i obres in situ (museus i esglésies). • Beateris i veguines: vida comunitària femenina medieval amb regles pròpies; recintes plàcids i fotogènics. • Música i carillons: tradició del carilló (Mechelen com a escola internacional). Apunt local: el carilló de la Generalitat toca a BCN a les 12 i a les 18 h (dl.-dv.). Gastronomia i cervesa • Producte i receptes: mar del Nord (gamba grisa, tomàquet farcit de gamba, croquetes de gamba), patates fregides d’institució, i el waterzoi (guisat tradicional de Gant, de peix de riu o pollastre). • Cervesa: cultura cervesera belga (Patrimoni UNESCO); de grans cerveseres a micro/fàbriques artesanes; cuina amb cervesa i copa adient a cada ocasió. A Leuven, branca de zitologia (estudis de cervesa). • Alta cuina i proximitat: gran densitat de restaurants amb estrella i molt bona oferta casual i assequible. Llengües i vida quotidiana • A Flandes es parla flamenc/neerlandès al carrer; el francès s’estudia però s’usa menys; anglès molt estès. • Brussel·les, bilingüe; senyalètica en dues llengües. A Flandes i Valònia, senyalització només en la llengua de la regió. Mobilitat ciclista i pavés • Pavés i ciclisme: el pavés belga és icònic i exigent (pensa en la Volta a Flandes). Xarxes de rutes temàtiques per cicloturisme tranquil o esportiu. Interludis musicals i culturals • "What a Wonderful World" i homenatge a Toots Thielemans (harmònica i jazz; figura clau belga). • "Hallelujah" (record a les víctimes del terratrèmol a Turquia i Síria) i bloc de curiositats històriques: Livingston & Stanley a l’Àfrica, l’Hotel Lutetia a l’ocupació nazi, i els castrati a l’òpera. Apotheosi barcelonina: personatges de ciutat • La Monyos: icona popular de la Rambla i el Raval; vida marcada per la tragèdia i la llegenda. • Ramon Julibert, l’home del metro: tenor aficionat del Passeig de Gràcia, protagonista del documental “L’home del metro”. • El Noi de Tona: orador ambulant amb memòria prodigiosa; presència al quadre “La càrrega” de Ramon Casas. Idees clau per planificar el viatge • Baseu-vos en el tren per saltar entre ciutats (curtes distàncies). • Combineu art (Van Eyck a Gant, Rubens a Anvers, primitius flamencs a Bruges) amb ambients urbans actuals (ports, barris creatius) i gastronomia. • Reserveu temps per a beateris, carillons i cerveses locals. • Si és dijous, aprofiteu el “dia vegetarià” a Gant.

Empanada Cultural del 16/2/2023 — Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals - episode art
Empanada Cultural
2h

Empanada Cultural del 16/2/2023 — Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals

Visió general Podcast d’Empanada Cultural centrat en les múltiples cares del terror: des de l’atemptat a Charlie Hebdo i el debat sobre la llibertat d’expressió, fins a la memòria de les víctimes de Bataclan al cinema, passant per una pinzellada prèvia sobre el segrest d’Aldo Moro i una tria musical que dialoga amb trauma, esclavitud i trance. Punts clau • Eix temàtic: el terror com a fenomen polièdric (religiós, d’Estat, mediàtic-cultural) i la seva representació en còmic, cinema i música. • Idea força: la llibertat d’expressió i els seus límits, la memòria i el duel després de la violència, i com l’art articula teràpia i crítica. "Una s’aixeca i lluita amb tots els mitjans com pot. Vaig intentar construir un dic de contenció dibuixant." (del còmic Seguir dibujando) Còmics: Seguir dibujando (Coco) i el debat sobre la llibertat d’expressió L’obra i el context • Seguir dibujando (Dessiner encore), de Coco (Corinne Rey), supervivient de l’atac a Charlie Hebdo (2015). Un volum de 348 pàgines que combina traç senzill i esclats cromàtics amb un to entre satíric i terapèutic. • Estructura quasi onírica, travessada per sessions de teràpia: trauma, culpa del supervivent i reconstrucció de la memòria. • Repassa el “pre, durant i post” de l’atac i el fenomen “Je suis Charlie”, amb una crítica lúcida a les ambivalències mediàtiques sobre la llibertat d’expressió. Llibertat d’expressió i casos a França i Espanya • Casos espanyols emblemàtics de sàtira i censura: - El Papus (1977): atemptat d’extrema dreta (Triple A) arran d’una portada. - El Jueves (2007): número requisat per la portada dels 2.500 € “per fill”; escissió posterior i naixement d’Orgullo y Satisfacción. - Mongolia vs Ortega Cano: judicis i multes per una portada satírica. - Televisió: gags i polèmiques a TV3 (Bricoheroes, Bestiari Il·lustrat, Zona Franca). - Clàssic document televisiu: Pepe Rubianes i l’onada de causes judicials arran de les seves declaracions. • Tesi de fons: defensar l’humor i la sàtira com a eines crítiques, assumint el seu potencial d’ofensa i el dret a la resposta social i jurídica sense caure en censura prèvia. Sèrie (breu): Esterno Notte (Marco Bellocchio) – Aldo Moro • Recordatori de “Esterno Notte” (Filmin), sèrie sobre el segrest i assassinat d’Aldo Moro per les Brigades Roges, i els engranatges de la resposta d’Estat. • Una mirada coral on la responsabilitat s’esquitxa entre actors polítics i parapolicials, i el “terror d’Estat” plana de fons. Cinema: Un año, una noche (Isaki Lacuesta) – Bataclan, memòria i amor De què va • Adaptació del llibre Paz, amor y death metal (Ramón González). La pel·lícula segueix un any a la vida d’una parella després de sobreviure a Bataclan (2015): trauma, parella i identitat. • Lacuesta (guió amb Isa Campo i Fran Araújo) opta per un relat sensorial: so, muntatge i imatge per recrear la hiperestèsia del TEPT, evitant el morbo visual i els “impactes” gràfics. Com ho explica • Doble punt de vista (Ramón i Céline) per mostrar memòries contradictòries i la fragilitat del record. • Música de Raül Refree. • Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; aparicions de C. Tangana, Natalia de Molina i Enrico Aukë en un tram a l’Espanya natal d’ell. Idees destacades • La víctima no és un bloc homogeni: cada història és única i a vegades antagònica. • Evitar “donar espai cinematogràfic” al botxí i posar el focus en la vivència íntima del després. “Com mostres el terror sense mostrar el terrorista?” La pel·lícula respon amb so, muntatge i mirada interior. Música: tres camins entre trauma, esclavatge i crepuscle 1) Ryan Treanor & Ocen James – Saccades (Nyege Nyege Tapes) • Diàleg entre l’electrònica exploratòria de Ryan Treanor (fill de Mark Fell, SND) i el violí d’una corda d’Ocen James (Acoli, Uganda). • Tècnica: modelatge físic d’un instrument inspirat en l’adungu (arpa arquejada) per sincronitzar-se amb el “rigi rigi” d’Ocen. • Concepte “Saccades”: micro-moviments oculars com a metàfora de polirritmes i sincopes vertiginoses. • Resultat: percussió ràpida, textures noves i incomoditat creativa que interpel·la l’oient. 2) Jako Maron – The Electro Maloya Experiments (Nyege Nyege Tapes) • Des de l’Île de la Réunion: electrònica + maloya (cants i ritmes d’arrel esclava de plantacions de sucre, s. XVII). • De la cerimònia ancestral a l’actualitat: misticisme, trance i protesta (amb episodis històrics de censura per associacions polítiques). • Sintetitzadors modulars i caixes de ritmes per “mutar” el maloya i connectar passat i present. 3) Sam Gendel – Blueblue (Leaving Records) • Jazz “left-field” amb electrònica i guitarres: 14 peces com a patrons de sashiko (bordat tradicional japonès). • Gravació minimalista i íntima (cabana flotant a l’Oregon), que impregna el disc d’un batec orgànic. • Estat d’ànim: nostàlgic, introspectiu; música que “existeix en un crepuscle permanent”. Agenda i recomanacions Estrenes i visionats • Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; The Banshees of Inisherin; Rheingold (Fatih Akin); Triangle of Sadness; Joyland. • Sèries: The Last of Us (HBO) – notable adaptació d’un videojoc molt cinematogràfic, renovada per una 2a temporada. Conclusions • El programa traça un mapa del terror: del terror d’Estat a la violència gihadista, i del trauma individual a la censura cultural. • L’art (còmic, cinema, música) emergeix com a espai de memòria, teràpia i resistència, obrint preguntes més que no pas tancant ferides.

← Torna a tots els podcasts