Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Cara B del 15/2/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 15/2/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 15/2/2023 — Església i LGTBIQ+: del 'Qui sóc jo per jutjar?' a la discriminació global, els sagraments i la lectura bíblica

Resum general Episodi dedicat a l’acollida de les persones LGTBIQ+ a l’Església Catòlica i al seu context social global. Es combina una mirada pastoral (amb especial atenció al papa Francesc i la seva cultura de la trobada) amb dades sobre discriminació, reflexions sobre l’accés als sagraments i una relectura de textos bíblics. Punts clau • Avanços d’acollida en algunes diòcesis, parròquies i escoles; pes creixent de les famílies i canvi de mirada del clergat. • Impuls del papa Francesc: llenguatge inclusiu, crida a la trobada i la famosa frase: "si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?" • Context global: existència d’homofòbia d’estat, criminalització i delictes d’odi; risc elevat de conducta suïcida en adolescents LGTBIQ+ per factors d’estrès minoritari. • Dins l’Església: debats sobre sagraments i ordenació; crida a una Església oberta; altres confessions (anglicana, luterana) més avançades en benediccions i matrimoni. • Bíblia i interpretació: contextualització de passatges clàssics i recuperació d’exemples d’afecte i fidelitat com David i Jonatan o Rut i Noemí. L’Església i l’acollida LGTBIQ+ • Hi ha diversitat de realitats: comunitats que ja tenen ministeris LGTBIQ+ i altres que encara mantenen distància. • L’obertura de persones LGTBIQ+ i les seves famílies dins l’Església influeix positivament en parròquies i escoles. • El contacte personal (també dins les famílies de clergues) afavoreix passar de categories i estereotips a persones concretes. El papa Francesc i el gir pastoral • Nomenament de líders eclesials acollidors i ús públic de la paraula "gai". Enfocament en la cultura de la trobada i cartes encoratjadores. • Record de Gaudium et Spes: l’Església comparteix alegries i angoixes de la humanitat. "Res genuïnament humà deixa de suscitar un ressò en els seus cors" • Missatge central: acollir i acompanyar, no condemnar; evitar identificar persones amb "pecat" com a etiqueta. Fora de l’Església: discriminació i violència • Homofòbia d’estat: en diversos països hi ha pena de mort o presó per actes sexuals consentits entre adults del mateix sexe. Es citen, entre d’altres: Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria (parcial), Aràbia Saudita, Iemen; i per altres fonts: Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units, Pakistan, Somàlia. • Restriccions d’expressió i d’associació; patologització històrica i teràpies reparatives/ex-gai. • Salut mental: major risc de conducta suïcida entre adolescents LGTBIQ+ per l’estrès minoritari. • Dades (Espanya, 2021): els delictes d’odi augmenten; l’orientació sexual/identitat de gènere és la segona causa de denúncia, amb internet i la via pública com a àmbits recurrents. • Europa: actitud generalment més oberta, però amb repunt neoconservador i augment de delictes d’odi en el post-Covid. L’Església i els sagraments: límits i camins d’obertura • Debat sobre accés als sagraments en situacions no normatives (ex. divorci i nova unió) i sobre ordenació: fre el 2005 en l’admissió al ministeri de persones amb tendència homosexual. • Crida a una Església oberta, fidel a l’Evangeli: Jesús menja amb "pecadors", defensa la dona adúltera i col·loca la misericòrdia al centre. • Altres esglésies cristianes (anglicana, luterana) ja practiquen benediccions i matrimoni de parelles del mateix sexe. Reconèixer amb taviesa: tradició i resistències • El reconeixement dins la Catòlica és lent; demana una visió renovada de tradició i magisteri i una transformació interior de la jerarquia. • Possibles resistències en parts de l’episcopat, especialment on l’homosexualitat encara és criminalitzada. • Observació sociològica: persones no religioses tendeixen a ser més acceptadores (menys centrades en la categoria de "pecat"). Bíblia: context, relectura i exemples inclusius • Passatges clàssics (Sodoma, Levític, Romans) s’han d’entendre en el seu context històric i cultural; es proposa una relectura menys condemnadora. • Exemples positius d’afecte i fidelitat: - David i Jonatan: amor i amistat d’una intensitat singular. - Rut i Noemí: lleialtat fins a la mort, model d’aliança i inclusió dels "altres". • Referència al centurió i el seu criat com a possible exemple de relació afectiva en el context de l’època. Tancament • Informació de servei: repetició del programa en cap de setmana i comiat als oients.

Just Blues del 14/2/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 14/2/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 14/2/2023 — Nosferatu (1922): 101è aniversari, restauració i llegat; i debat dels Premis Goya 2023 i el llegat de Saura - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/2/2023 — Nosferatu (1922): 101è aniversari, restauració i llegat; i debat dels Premis Goya 2023 i el llegat de Saura

Panorama general Episodi centrat en Nosferatu (1922) de F. W. Murnau pel seu 101è aniversari: música, restauracions, innovacions formals, codis del cinema de vampirs, lectura simbòlica (plaga/rates), subtextos i la figura de Max Schreck. A la segona part, balanç crític dels Premis Goya 2023, omissions i homenatges, i un repàs del llegat de Carlos Saura, amb reivindicació final del cinema mut. "La sang és vida" Nosferatu: restauració, llenguatge i codis del vampir Banda sonora i versions • S’emet la música reconstruïda (no l’original perduda) atribuïda a Hans Erman, la que hauria sonat a l’estrena de 1922 a Berlín. • Hi ha múltiples versions/muntatges; la còpia més difosa recentment és la restauració 2005-2006, molt neta d’imatge i amb tintats restituïts. Innovacions formals i tècniques • Recuperació dels tintats nocturns (blau) que eviten la confusió dia/nit. • Ús de: - Pel·lícula en negatiu per seqüències fantasmàtiques (carrossa al pas del Borgo). - Variació de velocitat de filmació (maneta) per acceleracions perceptives (carruatge). - Sobreimpressions, fotograma a fotograma (compartiment del vaixell), ombres projectades icòniques (la mà sobre el pit d’Ellen). • Còpia moderna ajustada a 16 fps per recuperar la naturalitat del moviment. Estètica i expressionisme • Tot i elements expressionistes (ombres, angulacions, figura d’Orlok), el conjunt s’apropa més a un naturalisme amb paisatge (Eslovàquia, mar Bàltic) que a l’expressionisme pur; contrast amb el Faust de Murnau, més expressionista. Codis vampírics fixats per la pel·lícula • El sol mata el vampir (a Stoker només l’afebleix). • Altres tòpics (p. ex. els alls) no hi apareixen encara. Mites, metàfores i lectures • Paralllelisme pesta vs vampirisme: les rates (i els dos incisius d’Orlok, com una rata) connecten la mortaldat urbana amb l’arribada del comte. • Possible lectura d’antisemitisme iconogràfic (orelles, pèl, associació a rates) examinada amb cautela i contextualitzada per la condició d’homosexual de Murnau i el seu entorn social. Subtext romàntic i erotisme suggerit • L’atracció d’Orlok per Ellen introdueix una pulsió romàntica i el tema del sacrifici d’ella (final a contrallum). • Erotisme suggerit, mai explícit; l’únic acte de vampirització visible és el final, en penombra. • Ambigüitats potents: telepatia entre Ellen-Hutter-Orlok; impuls d’Orlok cap a Hutter que desvia respecte d’altres versions on actuen les vampireses. Murnau i Max Schreck: figures, mites i biografia • Murnau: formació teatral amb Max Reinhardt; innovador visual i de posada en escena; relació amb operadors com Fritz Arnold Wagner. • Max Schreck (al programa sovint “Max Reck”): físic altíssim, prim i inquietant; mites sobre la seva identitat i la llegenda que fos “un vampir real”. • Controvèrsies sobre si totes les escenes són Schreck; possible ús d’altres intèrprets en plans puntuals. "El maestro ha muerto" • Drets i judicis: Florence Stoker demanda la producció; ordres de destrucció que no eviten la supervivència de còpies a Europa i EUA (estrena a Nova York el 1929). • Biografia fosca: canvi de cognom per qüestions familiars/socials; mort tràgica de Murnau en un accident; posterior profanació del mausoleu familiar a Berlín. Influència i comparatives • Filó vampíric immens: de Dreyer i Coppola a Herzog (1979) que recupera els incisius d’Orlok; ecos visuals a la TV amb Salem’s Lot. • Precedents muds “de vampirs” abans de 1922 sovint eren metàfores de la femme fatale i no de vampirs “reals”. Estructura narrativa i posada en escena • Substitució del diari coral de Stoker per tres documents diegètics: - Registre municipal - Llibre de vampirs que llegeix Ellen - Quadern de bitàcola del capità • Composicions pictòriques i plans seqüència d’alta precisió; contrapicats al vaixell i ús magistral del paisatge com a dramaturgia. Actualitat: Premis Goya 2023, omissions i homenatges • Crítica a la concentració de guardons en pocs títols (amb èmfasi en As bestas) i al repartiment de “premis tècnics” com a consol. • Valoracions: - As bestas (molt bona, però debat sobre l’hegemonia de premis). - Cinco lobitos (interpretacions de Laia Costa i Susi Sánchez). - Modelo 77 (dubtes sobre l’abast dels seus “valors”). - Omissió de Pacifiction (Serra), contrast amb les seves 9 nominacions als César. - Alcarràs: moltes nominacions, cap premi; dissonància amb la seva promoció cap als Òscars. • Cerimònia: ritme correcte però polèmiques (interpretació musical aliena a l’autora original, homenatges insuficients a Villaronga vs atenció central a Saura). Carlos Saura: balanç de carrera i comparatives • Etapes preferides i films clau: La caza, període 60s; debat crític sobre 70s-80s; incursió al cinema quinqui (Deprisa, deprisa); Flamenco/Tango com a retaules estilístics; ambició industrial a El Dorado i comparació amb Aguirre de Herzog. • Record i comiat amb el documental Las paredes hablan (de l’art rupestre a l’art contemporani) com a epitafi artístic. Reivindicació del cinema mut • Crida a veure cinema mut com a escola viva d’imatge i muntatge: - Fritz Lang: La mujer en la Luna, Spione. - Redescobrir els tintats, la cadència de 16 fps i la composició d’un cinema que continua ensenyant a mirar.

M de Música del 13/2/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 13/2/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 13/2/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/2/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts