Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Cara B del 8/2/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 8/2/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 8/2/2023 — Papa Francesc al Congo i al Sudan del Sud: pau i reconciliació, víctimes i desplaçats, riqueses mineres i ecumenisme - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 8/2/2023 — Papa Francesc al Congo i al Sudan del Sud: pau i reconciliació, víctimes i desplaçats, riqueses mineres i ecumenisme

Resum general En aquest capítol de Veus de la Parròquia (Ràdio Sant Just Esvern), el grup de Justícia i Pau conversa amb el mossèn Xavier Sobrevia i Jesús Castro sobre la recent visita del papa Francesc a la República Democràtica del Congo (RDC) i al Sudan del Sud. El programa combina context històric i geopolític, els actes i missatges centrals del viatge, i una crida a la pau, la reconciliació i el suport a les víctimes. També hi ha una mirada a les causes estructurals de la violència (com l’explotació de coltan i diamants) i a la dimensió ecumènica del desplaçament. La part final inclou reflexions sobre conflictes al món, vies d’acció ciutadana i una menció a l’emergència del terratrèmol a Turquia i Síria. Temes principals 1) Context dels conflictes a l’RDC i al Sudan del Sud • RDC: més de 25 anys de guerra, especialment a l’est (regió dels Grans Llacs), amb arrels al genocidi de Ruanda (1994) i la "maledicció dels recursos" (coltan, diamants i altres minerals). • Sudan del Sud: independència el 2011 després de dècades de guerra amb el nord; pocs anys després, guerra civil i fragmentació; record del gest del papa el 2019 al Vaticà, quan va besar els peus dels líders en una crida a la pau. 2) Objectius i agenda del viatge del papa • Missió: portar consòl a les víctimes i impulsar processos de pau en contextos molt fragmentats. • Agenda a Kinshasa (RDC): trobada amb autoritats i cos diplomàtic, missa multitudinària i encontre amb víctimes de l’est (la visita a l’est es va descartar per seguretat). 3) Trobada amb víctimes: memòria, perdó i justícia • Testimonis duríssims de massacres i violència sexual; presentació simbòlica d’armes (matxets, punyals) com a record del sofriment. • Acte de perdó per part d’algunes víctimes i empatia del papa: “les vostres llàgrimes són les meves llàgrimes”. "Pare, tingues pietat de nosaltres; consola les víctimes i els qui pateixen; converteix els cors dels qui cometen cruels atrocitats i obre els ulls d’aquells que els tanquen o miren cap a una altra banda davant d’aquestes abominacions." 4) Missatges clau: no-violència, reconciliació i responsabilitat • Els "dos NO" i els "dos SÍ" del papa: - No a la violència i no a la resignació. - Sí a la pau i a la reconciliació, i sí a l’esperança. • Condemna de l’ús del nom de Déu per justificar l’odi i la guerra; crida a ofegar el mal amb abundància de bé. 5) Recursos naturals, medi ambient i drets humans • Crítica a l’avarícia al voltant dels diamants i altres minerals; metàfora: abans que diamants materials, calen "diamants humans" (justícia, perdó, concòrdia). • Denúncia de l’explotació infantil a les mines i recordatori de la responsabilitat en tota la cadena de subministrament. • Valoració dels boscos del Congo i invitació a “ser com arbres que transformen el CO₂ en oxigen”. 6) Desplaçats interns i paper de les dones • Focus al Sudan del Sud: prop de 4 milions de desplaçats interns; al voltant de 400.000 morts a la guerra. • Petició de vida digna (educació, joc, futur) i reconeixement del rol clau de les dones com a “pal de paller” comunitari. 7) Ecumenisme i suport humanitari • Viatge acompanyat per l’arquebisbe de Canterbury i el moderador de l’Església d’Escòcia: gest ecumènic destacat. • Agraïment als treballadors humanitaris i record del cònsol d’Itàlia assassinat prop de Goma. 8) Sensibilització i acció • Crida a no normalitzar la violència: la comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda; referències a 64 guerres actives al món. • Vies d’acció: pregària, sensibilització, suport a ONG i ajut d’emergència. • Menció final a l’emergència del terratrèmol a Turquia i Síria i a les dificultats d’accés a ajuda, especialment a Síria (sancions, guerra). Idees clau i cites • "Dos NO i dos SÍ": no a la violència i a la resignació; sí a la pau, la reconciliació i l’esperança. • "Les vostres llàgrimes són les meves llàgrimes": empatia radical amb les víctimes. • "L’odi és una blasfèmia": no instrumentalitzar Déu per a la guerra. • "Diamants humans": la dignitat i el bé comú per damunt de la riquesa mineral. Accions i implicacions • Impulsar el consum responsable de productes vinculats a minerals de conflicte. • Reforçar l’educació, la protecció de dones i infants, i els serveis bàsics per a desplaçats. • Donar suport a iniciatives ecumèniques per la pau i a ONG sobre el terreny. • Mantenir la sensibilització: parlar-ne, informar-se, i sostenir la pressió ètica sobre actors públics i privats.

Just Blues del 7/2/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 7/2/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 7/2/2023 — Apocalypse Now (Redux/Final Cut), Coppola i El cor de les tenebres; i temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, Banshees i Sin novedad en el frente - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 7/2/2023 — Apocalypse Now (Redux/Final Cut), Coppola i El cor de les tenebres; i temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, Banshees i Sin novedad en el frente

Visió general de l’episodi Programa centrat en “Apocalypse Now” (les versions Redux i Final Cut), el seu rodatge èpic, els seus temes literaris (Conrad) i les interpretacions (Brando, Sheen, Duvall), amb focus en fotografia, muntatge i final alternatiu. La segona part gira cap a l’actual temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, altres candidats i una comparativa amb Sin novedad en el frente. "Això no és sobre el Vietnam, això és el Vietnam." — Francis Ford Coppola “Apocalypse Now”: versions, rodatge i llegat Versions i estructura • Tres talls clau: versió original (1979), Redux (2001/2002) i Final Cut. • La Redux afegeix prop d’uns 49–53 minuts: reintroducció de la seqüència de la plantació francesa, ampliacions disperses i matisos que perfilen més els personatges (especialment Kurtz). • La Final Cut retalla aproximadament un quart d’hora respecte la Redux; per als tertulians, no imprescindible. "Els personatges queden més perfilats a la Redux; especialment la rebel·lia de Kurtz i la seva ombra moral." Producció i rodatge a Filipines • Rebuig de l’exèrcit nord-americà → suport logístic del règim de Ferdinand Marcos a Filipines; helicòpters prestats i retirats a mitja jornada per operacions reals. • Condicions extremes: pluges de monsó, logística volàtil, vuit mesos de rodatge amb llargues interrupcions, i escenes massives com “La Cavalcada de les Valquíries”. • Autenticitat radical: explosius reals, desforestació, i l’escena ritual del carabao (sacrifici real dins un context indígena local). Direcció d’actors i límits • Martin Sheen: substitueix Harvey Keitel (decisió de Coppola després d’una setmana); pateix un infart i torna al set cinc setmanes després. • L’escena del mirall és una veritable catarsi induïda pel mètode: Sheen es trenca de debò i Coppola decideix incloure-ho al muntatge final. • Marlon Brando: contracte dur (1M$/setmana, 3 setmanes); arriba sense haver-se preparat ni llegit El cor de les tenebres; després de dies de converses amb Coppola, entra en el personatge i lliura un Kurtz hipnòtic. Fotografia, so i muntatge • Vittorio Storaro: fotografia iconogràfica i densa; boires i paletes cromàtiques que evoquen la psicodèlia del conflicte. • Walter Murch (muntatge i so): tasca titànica amb entre 600.000 i 700.000 metres de material; només la seqüència de les Valquíries tenia ~130.000 metres. La Redux fou reconstruïda de nou a partir de material en brut. Temes i símbols • Arrel literària: El cor de les tenebres de Joseph Conrad. El viatge fluvial és interior, una immersió a la tenebra moral i a la hipocresia civilitzadora. • Kurtz: líder carismàtic, déu per a la seva comunitat, però enfrontat a l’abisme interior. "L’horror, l’horror" — epifania final que condensa la visió de Conrad i el tancament de Coppola. • Guerra com a trance psicodèlic: boires de colors, surf en combat, música i deliri col·lectiu. • Willard com a inadaptat: el front com a única forma de vida possible; enllaç amb altres relats bèl·lics sobre el retorn impossible. Final i variants • Final pacifista canònic: Willard deixa el matxet; els nadius deposen les armes; marxa amb Lance. • Explosió del temple (material rodat i usat de vegades en crèdits de certes còpies) crea contradicció amb la lectura pacifista; en edicions recents, substituït per crèdits sobre fons negre. Figures clau i detalls • Interpretacions destacades: Robert Duvall (Kilgore), Martin Sheen (Willard), Marlon Brando (Kurtz). • Cameos i repartiment: Harrison Ford, Dennis Hopper; Coppola apareix com a reporter en rodatge. • Eleanor Coppola: suport vital al set; implicació familiar total. • Michael Herr: veu i to de la narració en off (escriptura), també col·laborador de Kubrick a Full Metal Jacket. • Anunci útil: projeccions de la Redux a la Filmoteca en pantalla gran (18 i 21 de febrer). Coppola més enllà d’“Apocalypse Now” • Gegant del segle XX: trilogia de The Godfather, The Conversation, Dracula, Cotton Club, Tucker, Jardins de pedra, etc. • Trajectòria oscil·lant: de l’èxit absolut a la ruïna; perfil artístic neuròtic, egocèntric i ambiciós, però també familiar i intimista. • Projectes somiats: Megalopolis (amb relectura filosòfica) i una adaptació d’On the Road (poc probable). Temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans i altres Tár (Todd Field) • Pel·lícula extraordinària segons els tertulians; Cate Blanchett monumental. • Posada en escena de precisió: predomini de primer pla i pla de conjunt; control del ritme i del subtext moral. The Fabelmans (Steven Spielberg) • Projecte molt personal sobre els orígens de l’autor, la família i la descoberta del cinema; to autobiogràfic malgrat dir “lliurement inspirat”. • Virtuts: ofici descomunal, John Williams a la música, homenatges a les càmeres analògiques i a John Ford (escena final memorable). • Retrets: cert autocomplaent i “manipulació emocional” marca de la casa; tractament de l’antisemitisme i el bullying dins els codis del coming-of-age. • Interpretacions: Michelle Williams molt forta; Gabriel LaBelle com a alter ego juvenil de Spielberg. Altres títols i comparatives • Interès per The Banshees of Inisherin i Triangle of Sadness. • Sin novedad en el frente (Netflix): gran verisme tècnic i espectacularitat, però s’assenyala l’absència del tema clau de la reintegració del soldat a la vida civil (present a la versió clàssica dels anys 30 i en altres films). • Enllaç temàtic amb Apocalypse Now: Willard tampoc sap tornar a la normalitat. Idees força • Autenticitat radical de Coppola: rodatge com a experiència límit per a tothom. • Conrad com a espina dorsal moral i filosòfica: el viatge interior a la tenebra. • Muntatge i so com a arquitectura del caos: l’obra es forja a la sala d’edició. • Versions com a relectures d’un mateix mite: theatrical, Redux i Final Cut ofereixen ecos diferents d’un mateix infern. • Òscars: any irregular però amb interpretacions i ofici de primer nivell.

M de Música del 6/2/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 6/2/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

← Torna a tots els podcasts