Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
l'Audició del 6/2/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 6/2/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/2/2023 — Comunicació vitalista, memòria familiar i societat civil: Vicenç Villatoro entre la guerra i la migració, l’ofici d’escriure, Sanz Briz/Perlasca i les epidèmies de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 57min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/2/2023 — Comunicació vitalista, memòria familiar i societat civil: Vicenç Villatoro entre la guerra i la migració, l’ofici d’escriure, Sanz Briz/Perlasca i les epidèmies de Barcelona

Panorama general Converses profundes i amables amb Vicenç Villatoro sobre la comunicació (com a ofici i com a mirada), el vitalisme i la literatura, la memòria familiar marcada per guerra, exili i migració, i el paper de la societat civil catalana. El programa incorpora també una secció històrica sobre Sanz Briz i Perlasca a Budapest, una mirada a les epidèmies a Barcelona i un tast de música i del procés creatiu de Villatoro. "Escrivim i llegim per viure més." — V. Villatoro Idees clau de l’entrevista a Vicenç Villatoro Vitalisme, literatura i comunicació • Diferència entre vital (energia per viure/actuar) i vitalista (creença en la força de la vida): Villatoro s’identifica sobretot com a vitalista. • La literatura neix de la vida: sense vida, la literatura és “un joc de paraules”. • L’“ofici de mirar”: el periodista i l’escriptor observen el món per trobar-hi la vida que volen viure; no és passiu, és una contemplació activa. • Comunicar és també gest, postura i energia: la gestualitat acompanya i reforça la paraula; parlar sense text escrit, només amb notes, obliga a concentració i vitalitat per retenir l’atenció. • La comunicació és a tot arreu: triar una camisa o fer una selfie és un acte comunicatiu; lectura crítica de les fotografies (de posar vs. instantànies), i del desplaçament cap al jo a l’era del mòbil i TikTok. "L’atenció del públic no l’obtens només pel que dius, sinó també per com ho dius." Educar i llegir: ciències i lletres, i el pes de la història • Crítica a la “disfressa científica” d’algunes disciplines humanístiques; alhora, defensa d’una cultura general mixta: ciències i lletres s’han de complementar. • Ensenyem sobretot història de la literatura i història de l’art, no pas a llegir ni a mirar; la cronologia importa a l’historiador, però qui gaudeix l’art pot prioritzar la qualitat per davant del “qui ho va fer primer”. Començaments i finals: el pacte amb el públic • Els començaments donen el manual d’instruccions (to, registre, clau de lectura); són un pacte amb el lector/oient. • Els finals requereixen “signes de puntuació” (baixar llums, corals, etc.) per indicar que s’ha acabat; qui parla en públic ha de pensar el final per evitar divagar. "Les primeres tres frases estableixen les regles del joc." Memòria familiar, guerra i migració • La Guerra Civil és el gran punt i a part familiar i col·lectiu del s. XX: canvia vides, obliga a exili i reconstruccions. • Dilema existencial i universal: anar-se’n o quedar-se. La visita al barber de Castro del Río inspira l’altra cara de la migració: quedar-se també és una decisió vital. • Contrast Castro del Río (polarització “blanc/negre”) vs Terrassa (més grisos i ponts de postguerra), amb figures com Mn. Pere Ribot que faciliten trobades entre excombatents de bàndols diferents. • La trilogia de Villatoro (Els que se’n van, els que es queden, els que tornen) busca el general en el personal: vides “normals” com a mirall universal. El pare: curiositat com a motor • El pare, autodidacte, mestre sense haver anat a escola, i fotògraf; la curiositat com a motor de realització personal fins i tot en contextos adversos. "La primera vegada que vaig entrar a una escola va ser per fer-hi de professor." L’ofici d’escriure • Periodisme vs literatura: el primer exigeix ritme i termini; la segona altres tempos i tria de paraules. Durant anys, articles a màquina i novel·les a mà per sincronitzar ritmes. • El dietari alterna amb la poesia; la novel·la avança més constantment. Societat civil catalana • Sense estat propi (o amb l’estat en contra), la societat civil ha creat hospitals, ateneus, clubs, cultura (Palau de la Música, Sant Pau, etc.). Ha estat clau de supervivència i progrés; cal preguntar-se si avui en manté la força i si serveix amb les regles actuals. Altres seccions del programa Història i memòria (Budapest, 1944–45) • Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca salven milers de jueus amb proteccions i cases espanyoles; Perlasca es fa passar d’ambaixador; Sanz Briz opera amb creativitat legal i riscos personals. • Debat sobre memòria: reconeixement desigual (Itàlia vs Espanya), Justos entre les Nacions, i el silenci dels supervivents (por, protecció del patiment, incredulitat de l’entorn). "Els que han patit volen tancar el patiment i no transmetre’l." Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra al tifus (1914) • Recorregut per grans pandèmies (Pesta de Justinià, Pesta Negra, febre groga, tifus). Impacte social i respostes (processons que agreugen contagis, quarantenes, lazzarets). • Naixement d’infraestructures clau: Casa de l’Aigua (Trinitat Vella/Nova), cloració, i Hospital del Mar com a eix de salut pública (de la Guerra Civil a la sida i la Covid). Editorial i música • Apunt crític sobre Justícia a Espanya (TJUE i exiliats vs caixa B del PP). • Música: “What a Wonderful World”; perfil de Willie Nelson; i cançons de Villatoro amb Ramon Montaner (àlbum “Fugida”). "Marxaran les paraules… i jo estaré ben quiet a l’últim tren." (lletra de Villatoro) Temes principals • Comunicació: gest, energia i pacte amb el públic • Vitalisme i literatura: vida com a font i finalitat • Memòria familiar: guerra, exili, migració (anar-se’n/quedar-se) • Societat civil catalana: institucions i modernitat • Història i memòria: Sanz Briz, Perlasca i l’Holocaust • Salut pública: epidèmies i infraestructures a Barcelona • Procés creatiu: periodisme vs literatura; cançó i dietari

Empanada Cultural del 2/2/2023 — Tops 2022–2023 amb microseccions de cinema: RRR, Holy Spider, debats sobre humor i gordofòbia, i xarxes d’Empanada Cultural - episode art
Empanada Cultural
2h

Empanada Cultural del 2/2/2023 — Tops 2022–2023 amb microseccions de cinema: RRR, Holy Spider, debats sobre humor i gordofòbia, i xarxes d’Empanada Cultural

Panorama general Episodi molt dinàmic amb to desenfadat i autoreferencial. Després d’una obertura caòtica, els presentadors fixen propòsits i límits d’humor per al nou any, citant l’activisme contra la gordofòbia i recordant polèmiques recents. Presenten el format de microseccions i un “menú del dia” centrat en tops del 2022-23. La part forta és la secció de cinema, amb dos grans blocs: RRR (2022): blockbuster indi, èpic i desbordant, i la seva cançó “Naatu Naatu” (Golden Globes). Holy Spider (2022): thriller polític i judicial ambientat a l’Iran (producció danesa) d’Ali Abbasi. "Todo gran poder conlleva una gran responsabilidad" — citant l’imaginari superheroic per parlar del relat d’“heroi” tergiversat a Holy Spider. També hi ha un repàs ràpid a obres destacades del 2022 (com As Bestas, Return to Dust, Close, Mantícora, Pacifiction) i la relació amb Oscars, Goya i Gaudí. L’episodi tanca amb un clip/tràiler repetit i un llarg bucle d’“Bona nit” que sembla un glitch d’emissió. Introducció, to i propòsits Humor i activisme • Recordatori dels límits de l’humor i esment a l’“Activismo gordo Uruguay” com a feedback rebut. • Propòsit explícit: evitar insults gordofòbics i revisar el llenguatge. • Debat lleuger sobre humor negre i visibilització: riure també pot posar llum en temes incòmodes. "Que quan vam fer humor negre també visibilitza... nosaltres estem aquí." Menú i format del programa • Format de microseccions i tops: passat/present/futur, amb criteri subjectiu i voluntat de rescatar joies poc vistes. • Anunci de xarxes i canals d’Empanada Cultural. Cinema: microseccions del 2022-2023 Context i escalfament • Defensen fer tops més enllà del desembre: molts títols arriben a començaments d’any (cursa Oscars i Gaudí). • Recordatori de títols potents del 2022: As Bestas, Return to Dust (Li Ruijun), Close (Lukas Dhont), Mantícora (Carlos Vermut), Pacifiction (Albert Serra). Comentari sobre la poca traça comercial d’algunes, però gran estima crítica. RRR (SS Rajamouli) — espectacle total • Blockbuster indi situat als anys 20 a Nova Delhi: dos revolucionaris (Bheem i Raju) contra el colonialisme britànic. • To de superherois a l’índia: acció, ball, música i hipèrbola visual amb efectes potents. Ritme altíssim i set pieces constants. • “Naatu Naatu / Nacho Nacho”: coreografia icònica i Golden Globe a Millor Cançó; fenomen massiu en diverses llengües (hindi/telugu) i milions de visualitzacions. • Lectura política: patriotisme indi antiimperi, no sempre “políticament correcte”. Malgrat el tall comercial, la crítica l’ha adorat i ha anat recollint premis de crítica. Holy Spider (Ali Abbasi) — thriller, denúncia i justícia • Producció danesa ambientada a Mashhad (Iran): un assassí de prostitutes als 2001, “heroïtzat” per sectors ultraconservadors. • Tono fosc, brut i nocturn; violència suggerida més que explícita, però impacte físic i moral alt. • Estructura: comença com thriller d’assassí en sèrie i deriva cap a pel·lícula judicial i de denúncia. • Clau femenina: periodista (interpretada per Zar Amir Ebrahimi) que s’infiltra i permet la detenció. Premi a Cannes (Millor Actriu) i recorregut en festivals. • Present en preseleccions a Oscars (Internacional) i Spirit Awards. Cinema polític que interroga la impunitat i la moral col·lectiva. Altres apunts ràpids Debat “antitop” • Idea d’un antitop per parlar d’obres que “disgusten però remouen”. Comparació agra entre veure Avatar i La pietat (contrast de recepció i ambició). Premis i estratègies de temporada • Reflexió sobre tempos de llançament per a Oscar/GAUDÍ/GOYA i com condicionen els tops anuals. Tancament • Clip/tràiler repetit breu i un bucle llarg de “Bona nit” que sona com a error tècnic o soroll d’emissió.

← Torna a tots els podcasts