Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Cara B del 1/2/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 1/2/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 1/2/2023 — Vides lentes: salut mental, compassió i l’acompanyament terapèutic — del model comunitari a ser sal i llum - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 1/2/2023 — Vides lentes: salut mental, compassió i l’acompanyament terapèutic — del model comunitari a ser sal i llum

Resum executiu Episodi centrat en el llibre "Vides lentes" d’Anna Ximeno i en una conversa profunda sobre salut mental, la figura de l’acompanyant terapèutica i el valor de la compassió (més enllà de l’empatia) per humanitzar l’atenció. Es critica la medicalització excessiva i es defensa el model comunitari i multidisciplinari, amb exemples concrets i el paper clau de la família. La part final inclou una lectura breu de l’Evangeli sobre ser “sal i llum”, connectant-la amb actes quotidians de cura i reconeixement de l’altre. Punts clau • Humanitzar la salut mental: posar la persona al centre, no “el cas”. • Compassió > empatia: sentir i, sobretot, actuar per alleujar el sofriment. • Acompanyament terapèutic: proximitat, vincle “de tu a tu” i defensa del pacient a les sessions clíniques. • Crítica a la medicalització: la medicació és útil, però no és suficient sense paraula, temps i comunitat. • Model comunitari: xarxa entre professionals, família i entorn social per conservar i potenciar capacitats. • Família: de la sobreprotecció a l’absència—impacte en el curs dels trastorns. • Recursos i temps: calen més professionals i minuts per no convertir les persones en números. • Exemple local: educació social en salut mental a Sant Just (enllaç família–serveis). • Lectura bíblica: “sal i llum” com a metàfora d’actes de cura, somriures i reconeixement. Temes principals 1) Vides lentes i la mirada clínica vs. la persona • El llibre retrata cinc històries de salut mental i mostra la tensió entre “el cas” i la persona. • Les sessions clíniques sovint obliden el context humà; cal incorporar mirades diverses (psicologia, educació social, comunitat). "Una cosa és la malaltia i una altra cosa és la persona." 2) Compassió, no només empatia • La compassió implica actuar per alleujar el dolor, no només comprendre’l. • Núria expressa ràbia i compassió en llegir casos de deshumanització o negligència. "La compassió literalment significa sofrir junts... i inclou el desig d’ajudar." "Ningú vol ser mirat per sobre de l’espatlla." 3) L’acompanyant terapèutica • Figura poc visible però clau: proximitat, vincle i defensa del pacient davant decisions clíniques. • Ofereix paraula, presència i continuïtat, elements que la medicació sola no aporta. 4) Casos i dilemes (exemple: David) • David, jove amb reclusió domiciliària, avança a partir del vincle i la confiança. • L’acompanyant també viu frustració quan no hi ha progressos. "En realitat, el que els falta és amor." 5) Del tractament individual al model comunitari • Menys medicalització, més comunitat: activitats socials, integració al poble, xarxa de suport. • Equip multidisciplinari i sessions clíniques que incorporin psicologia, educació social i context. 6) Recursos, temps i dignitat • Sense temps clínic, és fàcil convertir persones en números. • Reivindicació de més recursos i planificació. • Exemple local: a Sant Just, una educadora social enllaça persones, famílies i serveis. 7) Família i estigma • Contrastos entre sobreprotecció i absència familiar. • Cal normalitzar la salut mental com qualsevol altra condició de salut. 8) Sal i llum: tancament espiritual i cívic • La lectura de l’Evangeli convida a ser “sal i llum”: • Sal: donar gust amb humor, somriures i presència. • Llum: obrir portes, fer visible i digna la persona. "Vosaltres sou la sal de la terra... vosaltres sou la llum del món." Cites destacades "En realitat, el que els falta és amor." "La compassió literalment significa sofrir junts... i inclou el desig d’ajudar." "Ningú vol ser mirat per sobre de l’espatlla." "Vosaltres sou la sal de la terra... vosaltres sou la llum del món." Conceptes clau • Acompanyant terapèutica • Model comunitari i xarxa • Sessions clíniques • Medicalització vs. humanització • Compassió vs. empatia i altruisme • Dignitat, vincle, presència

Just Blues del 31/1/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 31/1/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 31/1/2023 — Grupo Salvaje (The Wild Bunch, 1969) de Sam Peckinpah: western crepuscular, violència i redempció + BCN Film Fest i Oscars (EEAAO, To Leslie) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 31/1/2023 — Grupo Salvaje (The Wild Bunch, 1969) de Sam Peckinpah: western crepuscular, violència i redempció + BCN Film Fest i Oscars (EEAAO, To Leslie)

Introducció • Programa: Cinema sense condicions (Ràdio Desbens) • Objectiu: una lectura profunda de Grupo Salvaje (The Wild Bunch, 1969) de Sam Peckinpah, posant el focus en el seu caràcter de western crepuscular, la visió nihilista, l’ètica de la paraula donada, la redempció i l’impacte formal de la càmera lenta. Al tram final, breu repàs d’actualitat: BCN Film Fest i Oscars (Everything Everywhere All at Once i To Leslie). El clàssic: Grupo Salvaje (1969) Impacte personal i motiu de tria • L’Ignasi la va veure amb 12 anys i la seqüència final el va marcar per sempre. • Els conductors la consideren una obra mestra absoluta; per a un d’ells, «amb aquesta pel·lícula Peckinpah es ‘carrega’ el western clàssic». Western crepuscular i visió nihilista • No és un western clàssic sinó un western crepuscular que trenca rols: els bons no són tan bons i els dolents no són tan dolents. • Peckinpah és vist com un cineasta desenganyat i nihilista, format en valors del segle XIX (ranxo, cavalls, aire lliure) que xoquen amb la modernitat. Context històric i Mèxic (1913) • L’acció transcorre durant la Revolució Mexicana (Madero, Huerta, Pancho Villa). • Mèxic és la «segona casa» de Peckinpah; hi cerca l’últim caliu d’un món en extinció (cotxes substituint cavalls, final d’una època). Producció, localitzacions i guió Localitzacions i logística • Rodada al nord de Mèxic (hacienda prop de Parres, rebategada a la cinta com Agua Verde). • La producció va pagar al poble per endarrerir l’estesa elèctrica sis mesos i preservar l’aspecte d’època. • Pressupost: de 3,5 a més de 4 milions (Warner, producció a gran escala). Gènesi del projecte i credencials • Projecte que arriba a Peckinpah a partir d’una història atribuïda a Walon Green i Roy Sickner; els conductors repassen altres crèdits destacats de Green. • Peckinpah venia de conflictes industrials (expulsió de The Cincinnati Kid) i una reputació de director «difícil» obsessiu amb el so real de les armes. Repartiment • William Holden, Ernest Borgnine, Robert Ryan, Edmond O’Brien, Ben Johnson, Warren Oates i Emilio Fernández (Mapache). Lectures temàtiques La metàfora de l’escorpí • Obertura impactant: un escorpí envoltat de formigues i calcinat pel foc, idea suggerida per Emilio Fernández. • Lectura simbòlica: l’escorpí és la banda, les formigues la massa (soldats de Mapache) i el foc la pluja de bales de la massacre final. • Un nen abateix Holden: el relleu generacional que «mata» els últims dinosaures d’una època. Ètica de la paraula, traïció i redempció • Valor central heretat del segle XIX: la paraula donada és sagrada; quan la traeixes, «et converteixes en un animal». «Ha dado su palabra.» — «Es su palabra.» — «Eso no importa. Lo que importa es a quién se da.» • La pel·lícula transita de la traïció a la redempció amb el sacrifici final (rescat d’Ángel) com a culminació moral. Realisme vs. mitologia • Tot i el realisme brut (sang, carn i ossos), la posada en escena confereix un to èpic i elegíac als bandolers, gairebé mítics en la mort. • Referències homèriques: la vida com a lluita (Ilíada). Peckinpah, home d’“acció”, filma la vida com a combat. Ambivalència moral i epíleg • Robert Ryan (ex-bandoler caçador de bandolers) encarna l’ambivalència: persegueix els seus, però al final sembla «tornar» amb els bandolers, fent de mirall trencat del codi d’honor. Llenguatge cinematogràfic Càmera lenta i violència • Marca d’autor: la càmera lenta en escenes de violència. Peckinpah afirmava que la utilitzava per desencantar la violència, tot i que el resultat és d’una força hipnòtica que molts troben seductora. Muntatge, música i fotografia • Muntatge: treball extraordinari de Lou Lombardo, amb plans de fraccions de segon que articulen una polifonia visual. • Música: Jerry Fielding, amb temes d’aire mexicà i pulsió èpica (trompetes memorables en les seqüències d’acció). • Fotografia: Lucien Ballard, Technicolor i Panavision de gran volada; imatges potents que s’inscriuen en la millor tradició clàssica. Escenes i rodatge físic • Seqüències memorables: el pòrtic amb els abstemis, la festa espontània al poble d’Ángel, l’assalt al tren i la voladura real d’un pont (rodatge de risc i control tècnic impecable). Versions, censura i recepció • Censura: la Warner retalla plans (especialment de víctimes innocents); a Europa es veu una versió de 145’ i als EUA encara més curta (135’). • Dècades després (anys 90) s’hi reintrodueixen flashbacks i fragments eliminats, recuperant context del passat de diversos personatges. • Malgrat talls i polèmica, els conductors defensen que el que tenim és una pel·lícula impecable, de principi a fi. Peckinpah, l’home Biografia i temperament • Director incòmode amb si mateix, impulsiu, obsessiu, autoexigent; vida marcada per l’alcohol (mort el 1984). • Ritmes de rodatge extenuants (dormia molt poc, preparava cada jornada a trenc d’alba amb el director de foto). Mèxic, amistats i testimonis • Forta identificació amb Mèxic, amistat amb Emilio “El Indio” Fernández i Alfonso Arau. • Testimoni de Lupita Peckinpah (filla del director): confirma el vincle del pare amb la cultura mexicana, les amistats i l’afecte pels rodatges allà. Vida personal i anècdotes • Relació intensa amb Begoña Palacios (arriben a casar-se tres vegades); fama de provocar baralles i desaparèixer, alimentant la seva llegenda. Actualitat BCN Film Fest (avanç) • Dates: 20–28 d’abril; preu popular (3,90 €); fins a 70 pel·lícules. • Wim Wenders, Sant Jordi d’Honor i retrospectiva (12 títols). • Clausura: Sica de Carla Subirana; obertura pendent de confirmar. Oscars: tendències i títols • Everything Everywhere All at Once (The Daniels): els conductors la veuen com una proposta de postmodernisme i multivers que troben excessiva; vinculen el concepte a Philip K. Dick i tradicions filosòfiques sobre universos múltiples. • To Leslie (Michael Morris): Andrea Riseborough, nominació a millor actriu; interpretació excel·lent en un indie de baix pressupost. Debat sobre el happy end i la versemblança del «rescat» emocional. Conclusions • Grupo Salvaje cristal·litza el testament moral i formal de Peckinpah: codi d’honor, traïció, redempció, món en extinció i una estètica de la violència que oscil·la entre el rebuig i la fascinació. • El programa reivindica la pel·lícula com a obra mestra i peça clau del western crepuscular, alhora que obre el focus cap a l’actualitat festivalera i la temporada d’Oscars.

← Torna a tots els podcasts